No quisiera monopolizar el debate de Catalá Sempre, pero al leer
afirmaciones como la de Alex Furest cuando dice: "el concert econòmic
que s'havien guanyat el s. XIX a Bergara", no puedo dejarlas pasar por
alto, por lo que suponen de desconocimiento de la historia de los
vascos.
El "abrazo de Bergara" fue el resultado de la derrota en una guerra
(1833-39) y "gracias" al mismo el sistema foral vasco quedó herido de
muerte. La primera consecuencia fue para el hasta entonces reino de
Navarra, no sólo nominal sino con bastantes atribuciones (Cortes
legislativas, Tribunales propios, moneda etc.) independiente de
Castilla aunque subordinado a la misma. La ley de "Modificación de
Fueros" de 25 de octubre de 1839 "instaba" a los cuatro territorios
vascos a "renegociar" su inserción en la monarquía española. La
primera consecuencia fue la ley de 16 de agosto de 1841 (mal llamada
"paccionada") por la que Navarra pasó de ser reino a simple provincia
española, perdió sus Cortes, tribunales, derecho a batir moneda etc.
Si eso es "ganar", venga Dios y lo vea. Las tres Provincias
Vascongadas hicieron durar la agonía hasta la derrota de la Segunda
Guerra Carlista (Tercera para los países Catalalanes y Aragón) cuando
Cánovas mediante la Ley de 21 de julio de 1876 abolió las
instituciones forales de Araba, Bizkaia y Gipuzkoa. Tanto en el primer
caso (1841) como en el segundo (1876) el resultado fueron los
"convenios" (Navarra) o "conciertos" económicos (Provincias
Vascongadas).
No es fácilmente comparable, pero se asemejan a los Decretos de Nueva
Planta de comienzos del XVIII para los Países Catalanes.
Los vascos en Bergara no "ganamos" nada; perdimos el estatus jurídico-
político residual de la independencia que disfrutamos históricamente a
través del reino de Navarra.
Cordialmente.
Luis María Martínez Garate
www.nabarra.blogspot.com
www.nabarralde.com
On 18 mayo, 00:22, Alex Furest <
afur...@hotmail.com> wrote:
> Bona nit
>
> És evident que el fet que els bascos i navarresos tinguin el que tenen (gairebé la independència econòmica, ni més ni menys, el control absolut dels seus ingressos, només els falten els subsidis d'atur i les pensions) no respon a cap conjunció astral que ens hagi deixat als catalans de banda. Des de les guerres carlines del segle XIX (en vàren fer 3, a manca d'una), fins la darrera (el terrorisme d'ETA només ha estat una mutació de les guerres carlines, només que han abandonat la pretensió de canviar la dinastía regnant a Espanya directament pel desig d'independència), han tingut el valor de defensar allò pel què creien. A banda, vàren tenir la "sort" de repartir-se els papers a la guerra civil, deixant 2 provincies "traïdores" (Guipúscoa i Biscaia) i 2 "lleials al alzamiento nacional" (Àlaba i Navarra). Això comportà que ni Franco suprimís totalment el concert econòmic que s'havien guanyat el s. XIX a Bergara (amb la famosa abraçada), donat que el mantingué a les províncies "lleials", i li atorgà una continuïtat històrica.
>
> Després podrem entrar a valorar si ha valgut la pena o no, i aquestes disquisicions que ens agraden tant als catalans, bé a alguns catalans (sobretot per no fer-nos mala sang i auto-rentar-nos una mica la imatge) de que "si, els bascos tenen això, però a mí no m'agradaria tenir el conflicte que ells tenen". Jo no sé si calia arribar a allò d'Euskadi (no diré mai que en sigui partidari, tampoc), però tinc clar que si els catalans tenim el que tenim (és a dir, res) és perquè no ens hem preocupat mai de tenir res millor. Tampoc a través de mitjans "democràtics". I ara ens ho trobem.
>
> Doncs els pobles tenen allò pel que lluiten. Potser vivim molt bé a Catalunya (però això sen's acabarà aviat, en 1 o 2 generacions, a Madrid ja han entès que arruïnar-nos i residualitzar-nos és el millor camí per acabar amb el "problema catalán", inclús al cost de que ells també s'ensorrin una mica més, però això a la "casta rojigualda" de Madrid tant se li en fot, i a gran part de la població espanyola també). Potser vivim (vivíem?) molt bé a Catalunya, però al País Basc ja fa molts anys que hi viuen tant bé o més que nosaltres. I ara cada cop més s'eixamplarà la distància.
>
> Per tant, malgrat la meva exposició inicial que donà -en part- orígen a la polèmica (encara que en cap cas fou un atac als bascos, només vaig descriure una situació contrastable a nivell polític, sense criticar a ningú), reconec que el que tenen s'ho han guanyat a pols. Ara veurem com ens anirà a nosaltres, que tal com diuen a Madrid, "los catalanes amagáis, pero no dáis".
>
> Cordialment
>
> Àlex Furest
>
> From:
xavierrosse...@hotmail.com
> To:
catala...@googlegroups.com
> Subject: [CS] SOBRE ELS BASCOS
> Date: Thu, 17 May 2012 23:55:21 +0200
>
> Potser no és el tema de Català Sempre, però davant la polèmica que s'ha originat sobre com ens veuen els navarresos i per extensió els bascos, crec que puc afegir-hi el meu punt de vista perquè jo vaig fer la mili al País Basc i, per tant, vaig tenir companys bascos i en vaig tractar bastants en les meves sortides fora del quarter.
> En primer lloc, haig de dir que en general els bascos em van causar una molt bona impressió i fins i tot admiració per la seva manera d'ésser, però també en alguns casos em manifestaren el seu menyspreu per aquests catalans que s'arronsen a les primeres de canvi. Eren els temps en que l'ETA cometia molts assassinats, de la qual cosa, sense que ho arribessin a afirmar obertament, molts se'n sentien cofois perquè creien que d'aquesta manera plantaven cara a l'estat espanyol. Així, vaig constatar que amb ells no hi havia mitges tintes, o hi eres amic o no n'eres i, per tant, no compartien el pactisme tan típic dels catalans que ja veiem el fruit que ens ha donat. Com que jo sempre els feia costat en el seu nacionalisme radical em van acceptar i fins i tot em deien que no era com els altres catalans. Però haig de reconèixer que amb la seva valentia i els seus collons, per dir-ho com ells, em superaven.
> Així, com a anècdota, esmentaré que el cap de setmana abans de llicenciar-me, el capità i els sergents de la companyia on era van organitzar un sopar de confraternitat amb els que dins d'uns dies acabaríem la mili, on nosaltres els convidaríem i a canvi ells ens donarien permís per vestir de paisà i dormir fora del quarter. Jo, després que m'havien pres 14 mesos de la meva vida i que havia hagut d'acceptar per força la seva disciplina militar, no vaig voler participar d'aquesta pantomima i vaig renunciar al permís d'aquell cap de setmana. Al cap i a la fi al cap d'uns dies ja hauria acabat aquell mal somni i ja no m'haurien de concedir més permisos per poder fer el que jo volgués. Tanmateix, no vaig gosar manifestar obertament el motiu del rebuig d'aquell permís, ja que no volia que això em pogués reportar conseqüències negatives a pocs dies d'acabar la mili. Vaig comentar el meu pensament als meus amics catalans del quarter que, malgrat compartir les meves raons, van acceptar anar al sopar perquè així gaudirien d'un cap de setmana de llibertat. Mentrestant, la més gran part dels bascos del quarter, que eren voluntaris i podien anar a dormir cada dia a casa seva si no tenien cap servei ni eren arrestats, no van assistir a l'esmentat sopar. Amb tot això, un d'aquests aquella nit va sortir de farra amb els seus amics i casualment va entrar al restaurant on es celebrava el sopar. Aleshores, el capità en veure'l li va preguntar perquè no hi havia anat i el noi basc li va respondre a la cara "perquè hi era vostè". I tot seguit va girar cua i va continuar de farra amb els seus amics.
> Amb això, vull marcar que aquesta és la gran diferència que vaig copsar entre els bascos nacionalistes i un català convençut com jo, ja que jo no hauria gosat manifestar obertament el meu pensament per por a posteriors represàlies, mentre que molts bascos no es mossegaven la llengua. Els veia diferents als catalans, que saltaven de seguida en una discussió, en certa manera primaris, però nobles i defensors dels seus i de la seva terra.
> Sé que el que he contat és totalment subjectiu i fruit dels records de joventut, però fa uns anys vaig passar uns dies a Navarra i quan entrava en un bar euskaldun em sentia força bé, alhora que quan anant pel món em trobo un basc m'hi sento més a prop que si em trobo algú d'una altra nacionalitat. Per tant, l'única cosa que va valdre la pena de la meva mili fou fer-la al País Basc.
>
> Arnau Quatrebarres <
arnauquatrebar...@gmail.com> May 16 12:39PM -0700
>
> D'acord. Potser ha estat inoportú el meu missatge anterior, però no he
>
> dit cap mentida. Com diu Garate, parlo de l'experiència que hi vaig
>
> tenir jo. No he dit cap mentida.
>
> Però me n'alegro que
> ...més
>
> Vicenç <
v...@telefonica.net> May 16 11:07PM +0200
> garate <
lmgar...@gmail.com> May 17 07:36AM -0700
>
> Arnau (o Jordi):
>
> Siento realmente todo lo que pudiste sufrir en tu estancia en Iruñea.
>
> Como yo no he vivido esa experiencia, sino más bien la contraria de
>
> aprecio y respeto a Catalunya y a los
> ...més
>
> Presentació Llei de supressió de peatges. Dijous 17 de maig a les 19h30
>
> amb <
mercepa...@netscape.net> May 17 04:36AM -0400
>
>
>
>
>
>
>
> -----Original Message-----
>
> From: Solidaritat <
i...@solidaritatcatalana.cat>
>
> To: mercepardo <
mercepa...@netscape.net>
>
> Sent: Mon, May 14, 2012 7:16 am
>
> Subject: Presentació Llei de supressió de
>
> ...més
>
> NOU LLIBRE DE SHAUDIN MELGAR-FORASTER
>
> Shaudin Melgar-Foraster <
smel...@xarxallull.cat> May 16 12:07PM -0700