FW: Constato i alhora lamento.
10 views
Skip to first unread message
Pere Barrufet
May 11, 2012, 12:30:17 AM5/11/12
to ICV de Ponent d'Ilergècia.
CAT-25430 Juneda, dijous,10 de maig de 2012
CONSTATO I ALHORA LAMENTO
Triple Aliança
Les relacions d'afecte, interès i bona simpatia entre Catalunya i el País Basc, també entre Catalunya i Galiza, vénen de lluny i s'escauria fer-ne un estudi acurat. En dir Galiza potser hauríem de referir-nos més aviat a la Nació galaico-portuguesa; però es tracta de parlar de Galiza com la coneixem actualment, configurada després de tantes incomprensions i complicacions històriques que n'han fet un cas a part de Portugal. O Portugal un cas a part de Galiza. Pàg. 43,
Victor Castells GALEUSCA Un ideal compartit
Rafael Dalmau, Editor 2008
www.rafaeldalmaueditor.cat
Victor Castells GALEUSCA Un ideal compartit
Rafael Dalmau, Editor 2008
www.rafaeldalmaueditor.cat
Sr. director :
Temps era temps que les relacions amb els pobles nacions de GALEUSCA, eren fluides i cordials, per no dir fraternals. Especialment en l'àmbit polític, ètnic i cultural. Adés per causes alienes i pròpies, que potser caldria analitzar de prop i sobretot millorar, són pràcticament inexistents, en concret amb Galiza, aquest país que sento com a propi i estimo, i que la seua naturalesa perifèrica, a la vora de l'Atlàntic. Com nosaltres, que ho som però de la Mediterrània.
Vivint com vivim en un món global i marcat per una greu crisi global, provocada en bona part per uns banquers delinqüents, que ningú processa i condemna, no ho considero ni positiu, ni adient, aquest viure d'esquena uns i altres, els fills de Galeusca. Perquè si més no de la comuna desconeixença, germina i neix la ignorància, i la ignorància alimenta i nodreix les fòbies, les tírries, és a dir els ismes.
I les fòbies mai són bones, com és aquesta persistent remor catalana, en contra do Tren de Gran Velocidade Galega. El qual podem contestar llur idoneïtat o no, en lloc de fomentar i modernitzar la Renfe, com seria més oportú i assenyat. El que no podem fer els catalans és negar-li el dret històric a Galiza, de tenir unes bones comunicacions, ni que siguin per desventura de caràcter radial.
Els catalans, i en concret certs polítics de la Generalitat, haurien de tenir més cura i tacte a l'hora d'obrir la boca, i etzibar guitzes verbals i culpabilitats a dret i a tort, si més no perquè fent així no fem més que alimentar i justificar una més que manifesta catalanofòbia, que als manaires dels PP i del PSOE, els va de meravella, ells, que per governar i manar, i mantenir-se en el poder, saben que el que cal, és dividir, i barallar-nos entre uns i altres, i sí aquests infeliços són de la perifèria penínsular, millor que millor.
En tot cas els gallecs en sí, no són els nostres adversaris, són uns altres, que obviament no cal esmentar, i és a aquests que hem de tenir el valor i la constància de plantar cara, senyors del govern de la Generalitat de dalt.
Tanmateix constato i alhora lamento que sengles entitats culturals, com són A MESA pola normalización Lingüística www.amesanl.org am...@amesanl.org, i Òmnium Cultural www.omnium.cat o...@omnium.cat, no tinguin relacions estables. Francament em sembla un error imperdonable, que ni Castelao ni Batista i Roca, haurien mai comès. Error que cal esmenar d'immediat, hem de revitalitzar GAELUSCA, fer-la operativa, car l'espanyolisme lluny de moderar els seus afanys imperialistes, cada dia que passa, els augmenta i els fa més evidents, perillosos i castradors.
Ells tenen molt clar el que volen. I nosaltres els fills de Galeusca ?
Pere-Albert Barrufet-Couñago
40 802 593
Cal Salo
HEMEROTECA JUNEDENCA I GALEGA
CAT-25430 Juneda
Ponent d'Ilergècia
Temps era temps que les relacions amb els pobles nacions de GALEUSCA, eren fluides i cordials, per no dir fraternals. Especialment en l'àmbit polític, ètnic i cultural. Adés per causes alienes i pròpies, que potser caldria analitzar de prop i sobretot millorar, són pràcticament inexistents, en concret amb Galiza, aquest país que sento com a propi i estimo, i que la seua naturalesa perifèrica, a la vora de l'Atlàntic. Com nosaltres, que ho som però de la Mediterrània.
Vivint com vivim en un món global i marcat per una greu crisi global, provocada en bona part per uns banquers delinqüents, que ningú processa i condemna, no ho considero ni positiu, ni adient, aquest viure d'esquena uns i altres, els fills de Galeusca. Perquè si més no de la comuna desconeixença, germina i neix la ignorància, i la ignorància alimenta i nodreix les fòbies, les tírries, és a dir els ismes.
I les fòbies mai són bones, com és aquesta persistent remor catalana, en contra do Tren de Gran Velocidade Galega. El qual podem contestar llur idoneïtat o no, en lloc de fomentar i modernitzar la Renfe, com seria més oportú i assenyat. El que no podem fer els catalans és negar-li el dret històric a Galiza, de tenir unes bones comunicacions, ni que siguin per desventura de caràcter radial.
Els catalans, i en concret certs polítics de la Generalitat, haurien de tenir més cura i tacte a l'hora d'obrir la boca, i etzibar guitzes verbals i culpabilitats a dret i a tort, si més no perquè fent així no fem més que alimentar i justificar una més que manifesta catalanofòbia, que als manaires dels PP i del PSOE, els va de meravella, ells, que per governar i manar, i mantenir-se en el poder, saben que el que cal, és dividir, i barallar-nos entre uns i altres, i sí aquests infeliços són de la perifèria penínsular, millor que millor.
En tot cas els gallecs en sí, no són els nostres adversaris, són uns altres, que obviament no cal esmentar, i és a aquests que hem de tenir el valor i la constància de plantar cara, senyors del govern de la Generalitat de dalt.
Tanmateix constato i alhora lamento que sengles entitats culturals, com són A MESA pola normalización Lingüística www.amesanl.org am...@amesanl.org, i Òmnium Cultural www.omnium.cat o...@omnium.cat, no tinguin relacions estables. Francament em sembla un error imperdonable, que ni Castelao ni Batista i Roca, haurien mai comès. Error que cal esmenar d'immediat, hem de revitalitzar GAELUSCA, fer-la operativa, car l'espanyolisme lluny de moderar els seus afanys imperialistes, cada dia que passa, els augmenta i els fa més evidents, perillosos i castradors.
Ells tenen molt clar el que volen. I nosaltres els fills de Galeusca ?
Pere-Albert Barrufet-Couñago
40 802 593
Cal Salo
HEMEROTECA JUNEDENCA I GALEGA
CAT-25430 Juneda
Ponent d'Ilergècia
Alex Furest
May 13, 2012, 3:21:24 PM5/13/12
to catala sempre, lle...@iniciativa.cat
Bona nit
El tema Galeusca -per desgràcia- fa anys que va morir. Sempre he dit que els catalans tenim que marxar d'Espanya perquè no hi tenim cap amic. Som realment uns estrangers. Ni els Illencs i Valencians, "germans" per cultura, no ens fan costat (llevat d'una selecta minoria conscienciada nacionalment, però inútil a l'hora de canviar la realitat politica de les Illes i el PV). De la matriu castellano-andalusa, no cal ni parlar. I fa anys que em va caure la bena dels ulls amb els bascos (que són el més semblant als anglesos que tenim a prop, no tenen amics, només interessos), pels quals havia tingut una veritable admiració pel seu "coratge". Amb Galícia, donada la distància física i cultural (nosaltres mediterranis i fenicis, ells atlàntics i celtes), l'econòmica (diferència abismal entre les economies nostra i seva) i política (irrellevant paper del nacionalisme gallec "real"), era poc probable cap possibilitat d'entesa i les relacions sempre han estat més febles que amb Euskadi.
Certament ara estem com estem per causa de l'estultícia dels nostres polítics a la transició (principalment PSUC i PSC, de l'UCD no se'n podia esperar gaire i l'aleshores AP ni hi era). Només ERC i tèbiament CDC vàren reclamar el concert econòmic. Les "esquerres de debò" dormien a la palla. El concert era una antigualla "medieval". I ara ho paguem. A l'hora de tramitar l'Estatut els bascos es vàren apressar -llogant una avioneta- per transportar i presentar al Congrés de Diputats el projecte abans que nosaltres, i que pogués ésser discutit el primer. Posteriorment hem pogut comprovar com els bascos, ja solucionat el seu problema econòmic, no han tingut manies a votar coses que ens anessin en contra si ells assolien algun guany.
Amb Galícia, ja fa anys que vaig veure en un conflicte laboral a una empresa que tenia fàbriques a Galícia i Catalunya una pancarta, en una manifestació a Galícia, que deia (en gallec, això sí) "que pechen os cataláns" (que tanquin els catalans). Quan un es juga les garrofes no hi ha manies, cap crítica, però simplement m'agradaria que ens alliberéssim d'aquesta idea absurda de l'amistat galaico-basca-catalana. L'estiu passat hi vaig ser-hi de vacances a Galícia, i el tracte fou molt correcte, però us prometo que "complicitat nacional", cap ni una (fins i tot ens vàrem trobar algun "troglodita", però ja sé que d'això n'hi ha a tot arreu). Ep!, tampoc vàrem trobar a la carta de cap restaurant ni un vi català en tot el viatge (quants vins de fora de Catalunya veiem a les cartes dels nostres restaurants??). Sí en vàrem veure de Rioja, de Ribera del Duero i altres llocs més típicament espanyols.
Amb els bascos perquè ells ja tenen el problema bàsicament resolt (no són independents formalment, però sí econòmicament, i això ja és molt, i al damunt l'estat els paga coses com les obres del TGV), i amb els gallecs, perquè sent una regió fortament subsidiada (el 8% del seu PIB els arriba en transferències de la resta de l'Estat, és a dir, majoritàriament de la vaca lletera catalana), sempre toparem amb coses com el tema del TGV a Galícia, que sabem que econòmicament no té sentit, però que per raons sentimentals ells no acceptaran mai aquest argument.
En fí, anem al de sempre, mentre no tinguem la força a l'interior de Catalunya per plantejar-nos el salt, malament rai. I la victòria d'un candidat "anti-independentista" com Duran i Lleida avui al congrés d'Unió, no ens donarà més força, ans al contrari. No sé on haurem d'arribar per a que la gent entengui que la independència és l'únic camí (i no serà còmode, ja ho admeto, però enfonsar-nos amb Espanya és infinitament pitjor).
Bona nit
Àlex Furest
From: oliba_filld...@live.com
To: lle...@iniciativa.cat
Subject: [CS] FW: Constato i alhora lamento.
Date: Fri, 11 May 2012 06:30:17 +0200
El tema Galeusca -per desgràcia- fa anys que va morir. Sempre he dit que els catalans tenim que marxar d'Espanya perquè no hi tenim cap amic. Som realment uns estrangers. Ni els Illencs i Valencians, "germans" per cultura, no ens fan costat (llevat d'una selecta minoria conscienciada nacionalment, però inútil a l'hora de canviar la realitat politica de les Illes i el PV). De la matriu castellano-andalusa, no cal ni parlar. I fa anys que em va caure la bena dels ulls amb els bascos (que són el més semblant als anglesos que tenim a prop, no tenen amics, només interessos), pels quals havia tingut una veritable admiració pel seu "coratge". Amb Galícia, donada la distància física i cultural (nosaltres mediterranis i fenicis, ells atlàntics i celtes), l'econòmica (diferència abismal entre les economies nostra i seva) i política (irrellevant paper del nacionalisme gallec "real"), era poc probable cap possibilitat d'entesa i les relacions sempre han estat més febles que amb Euskadi.
Certament ara estem com estem per causa de l'estultícia dels nostres polítics a la transició (principalment PSUC i PSC, de l'UCD no se'n podia esperar gaire i l'aleshores AP ni hi era). Només ERC i tèbiament CDC vàren reclamar el concert econòmic. Les "esquerres de debò" dormien a la palla. El concert era una antigualla "medieval". I ara ho paguem. A l'hora de tramitar l'Estatut els bascos es vàren apressar -llogant una avioneta- per transportar i presentar al Congrés de Diputats el projecte abans que nosaltres, i que pogués ésser discutit el primer. Posteriorment hem pogut comprovar com els bascos, ja solucionat el seu problema econòmic, no han tingut manies a votar coses que ens anessin en contra si ells assolien algun guany.
Amb Galícia, ja fa anys que vaig veure en un conflicte laboral a una empresa que tenia fàbriques a Galícia i Catalunya una pancarta, en una manifestació a Galícia, que deia (en gallec, això sí) "que pechen os cataláns" (que tanquin els catalans). Quan un es juga les garrofes no hi ha manies, cap crítica, però simplement m'agradaria que ens alliberéssim d'aquesta idea absurda de l'amistat galaico-basca-catalana. L'estiu passat hi vaig ser-hi de vacances a Galícia, i el tracte fou molt correcte, però us prometo que "complicitat nacional", cap ni una (fins i tot ens vàrem trobar algun "troglodita", però ja sé que d'això n'hi ha a tot arreu). Ep!, tampoc vàrem trobar a la carta de cap restaurant ni un vi català en tot el viatge (quants vins de fora de Catalunya veiem a les cartes dels nostres restaurants??). Sí en vàrem veure de Rioja, de Ribera del Duero i altres llocs més típicament espanyols.
Amb els bascos perquè ells ja tenen el problema bàsicament resolt (no són independents formalment, però sí econòmicament, i això ja és molt, i al damunt l'estat els paga coses com les obres del TGV), i amb els gallecs, perquè sent una regió fortament subsidiada (el 8% del seu PIB els arriba en transferències de la resta de l'Estat, és a dir, majoritàriament de la vaca lletera catalana), sempre toparem amb coses com el tema del TGV a Galícia, que sabem que econòmicament no té sentit, però que per raons sentimentals ells no acceptaran mai aquest argument.
En fí, anem al de sempre, mentre no tinguem la força a l'interior de Catalunya per plantejar-nos el salt, malament rai. I la victòria d'un candidat "anti-independentista" com Duran i Lleida avui al congrés d'Unió, no ens donarà més força, ans al contrari. No sé on haurem d'arribar per a que la gent entengui que la independència és l'únic camí (i no serà còmode, ja ho admeto, però enfonsar-nos amb Espanya és infinitament pitjor).
Bona nit
Àlex Furest
From: oliba_filld...@live.com
To: lle...@iniciativa.cat
Subject: [CS] FW: Constato i alhora lamento.
Date: Fri, 11 May 2012 06:30:17 +0200
--
Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades)
Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades)
Antoni Josep Ferrero i Balaguer
May 13, 2012, 4:26:51 PM5/13/12
to catala...@googlegroups.com
Tens més raó que un Sant
Una forta abraçada
Antoni J. Ferrero
P.S. Et passo un adjunt "reforçat"
2012/5/13 Alex Furest <afu...@hotmail.com>
Arnau Quatrebarres
May 14, 2012, 5:44:51 PM5/14/12
to Català Sempre
Àlex tens tota la raó,
Jo hi vaig viure a Iruña-Pamplona dels dotze als disset anys (de 1985
a 1990). I puc constatar que el nacionalisme basc se'n riu de la
covardia del nacionalisme català. Ens prenen per uns pringats. I la
fòbia contra nosaltres no té res a envejar a la dels espanyols. Ho
vaig viure a la pròpia pell. A més, almenys a Iruña, on jo hi vaig
viure, la gent jove és molt intolerant: el "bulling" als col·legis és
molt més dur que aquí (algú recorda el suïcidi de'n Jokin
d'Ondarríbia?) i si el teu pare treballava en segons què o si
t'agradava la mateixa música que als pijos, això era motiu de
menyspreu.
En resum: el dia que vaig tornar, aquell va ser el viatge més feliç de
la meva vida.
Doncs això: que el nacionalisme basc se'n riu del nacionalisme català.
Arnau Quatrebarres
On 13 mayo, 22:26, Antoni Josep Ferrero i Balaguer
> > ------------------------------
> > From: oliba_filldelmetge_a...@live.com
> > *
> > *Triple Aliança
> > *
> > *Les relacions d'afecte, interès i bona simpatia entre Catalunya i el
> > Rafael Dalmau, Editor 2008
> >www.rafaeldalmaueditor.cat*
>
> > *Sr. director :*
>
> > Temps era temps que les relacions amb els pobles nacions de *GALEUSCA, *eren
> > am...@amesanl.org,* i *Òmnium Cultural www.omnium.cat o...@omnium.cat, *no
>
> > *Pere-Albert Barrufet-Couñago
> > Ponent d'Ilergècia
> > **
> > **
> 43 KVerDescargar
Jo hi vaig viure a Iruña-Pamplona dels dotze als disset anys (de 1985
a 1990). I puc constatar que el nacionalisme basc se'n riu de la
covardia del nacionalisme català. Ens prenen per uns pringats. I la
fòbia contra nosaltres no té res a envejar a la dels espanyols. Ho
vaig viure a la pròpia pell. A més, almenys a Iruña, on jo hi vaig
viure, la gent jove és molt intolerant: el "bulling" als col·legis és
molt més dur que aquí (algú recorda el suïcidi de'n Jokin
d'Ondarríbia?) i si el teu pare treballava en segons què o si
t'agradava la mateixa música que als pijos, això era motiu de
menyspreu.
En resum: el dia que vaig tornar, aquell va ser el viatge més feliç de
la meva vida.
Doncs això: que el nacionalisme basc se'n riu del nacionalisme català.
Arnau Quatrebarres
On 13 mayo, 22:26, Antoni Josep Ferrero i Balaguer
<tonilit...@gmail.com> wrote:
> Tens més raó que un Sant
> Una forta abraçada
> Antoni J. Ferrero
> P.S. Et passo un adjunt "reforçat"
>
> 2012/5/13 Alex Furest <afur...@hotmail.com>
> Tens més raó que un Sant
> Una forta abraçada
> Antoni J. Ferrero
> P.S. Et passo un adjunt "reforçat"
>
> > From: oliba_filldelmetge_a...@live.com
> > To: lle...@iniciativa.cat
> > Subject: [CS] FW: Constato i alhora lamento.
> > Date: Fri, 11 May 2012 06:30:17 +0200
>
> > CAT-25430 Juneda, dijous,10 de maig de 2012
>
> > *CONSTATO I ALHORA LAMENTO**
> > Subject: [CS] FW: Constato i alhora lamento.
> > Date: Fri, 11 May 2012 06:30:17 +0200
>
> > CAT-25430 Juneda, dijous,10 de maig de 2012
>
> > *
> > *Triple Aliança
> > *
> > *Les relacions d'afecte, interès i bona simpatia entre Catalunya i el
> > País Basc, també entre Catalunya i Galiza, vénen de lluny i s'escauria
> > fer-ne un estudi acurat. En dir Galiza potser hauríem de referir-nos més
> > aviat a la Nació galaico-portuguesa; però es tracta de parlar de Galiza com
> > la coneixem actualment, configurada després de tantes incomprensions i
> > complicacions històriques que n'han fet un cas a part de Portugal. O
> > Portugal un cas a part de Galiza. Pàg. 43,
> > Victor Castells GALEUSCA ** Un ideal compartit
> > fer-ne un estudi acurat. En dir Galiza potser hauríem de referir-nos més
> > aviat a la Nació galaico-portuguesa; però es tracta de parlar de Galiza com
> > la coneixem actualment, configurada després de tantes incomprensions i
> > complicacions històriques que n'han fet un cas a part de Portugal. O
> > Portugal un cas a part de Galiza. Pàg. 43,
> > Rafael Dalmau, Editor 2008
> >www.rafaeldalmaueditor.cat*
>
> > *Sr. director :*
>
> > Temps era temps que les relacions amb els pobles nacions de *GALEUSCA, *eren
> > fluides i cordials, per no dir fraternals. Especialment en l'àmbit polític,
> > ètnic i cultural. Adés per causes alienes i pròpies, que potser caldria
> > analitzar de prop i sobretot millorar, són pràcticament inexistents, en
> > concret amb Galiza, aquest país que sento com a propi i estimo, i que la
> > seua naturalesa perifèrica, a la vora de l'Atlàntic. Com nosaltres, que ho
> > som però de la Mediterrània.
> > Vivint com vivim en un món global i marcat per una greu crisi global,
> > provocada en bona part per uns banquers delinqüents, que ningú processa i
> > condemna, no ho considero ni positiu, ni adient, aquest viure d'esquena uns
> > i altres, els fills de Galeusca. Perquè si més no de la comuna
> > desconeixença, germina i neix la ignorància, i la *ignorància* alimenta i
> > ètnic i cultural. Adés per causes alienes i pròpies, que potser caldria
> > analitzar de prop i sobretot millorar, són pràcticament inexistents, en
> > concret amb Galiza, aquest país que sento com a propi i estimo, i que la
> > seua naturalesa perifèrica, a la vora de l'Atlàntic. Com nosaltres, que ho
> > som però de la Mediterrània.
> > Vivint com vivim en un món global i marcat per una greu crisi global,
> > provocada en bona part per uns banquers delinqüents, que ningú processa i
> > condemna, no ho considero ni positiu, ni adient, aquest viure d'esquena uns
> > i altres, els fills de Galeusca. Perquè si més no de la comuna
> > nodreix les fòbies, les tírries, és a dir els ismes.
>
> > I les fòbies mai són bones, com és aquesta persistent remor catalana, en
> > contra *do Tren de Gran Velocidade Galega. *El qual podem contestar llur
>
> > I les fòbies mai són bones, com és aquesta persistent remor catalana, en
> > idoneïtat o no, en lloc de fomentar i modernitzar la Renfe, com seria més
> > oportú i assenyat. El que no podem fer els catalans és negar-li el dret
> > històric a Galiza, de tenir unes bones comunicacions, ni que siguin per
> > desventura de caràcter radial.
>
> > Els catalans, i en concret certs polítics de la Generalitat, haurien de
> > tenir més cura i tacte a l'hora d'obrir la boca, i etzibar guitzes verbals
> > i culpabilitats a dret i a tort, si més no perquè fent així no fem més que
> > alimentar i justificar una més que manifesta catalanofòbia, que als
> > manaires dels PP i del PSOE, els va de meravella, ells, que per governar i
> > manar, i mantenir-se en el poder, saben que el que cal, és dividir, i
> > barallar-nos entre uns i altres, i sí aquests infeliços són de la perifèria
> > penínsular, millor que millor.
>
> > En tot cas els gallecs en sí, no són els nostres adversaris, són uns
> > altres, que obviament no cal esmentar, i és a aquests que hem de tenir el
> > valor i la constància de *plantar cara, *senyors del govern de la
> > oportú i assenyat. El que no podem fer els catalans és negar-li el dret
> > històric a Galiza, de tenir unes bones comunicacions, ni que siguin per
> > desventura de caràcter radial.
>
> > Els catalans, i en concret certs polítics de la Generalitat, haurien de
> > tenir més cura i tacte a l'hora d'obrir la boca, i etzibar guitzes verbals
> > i culpabilitats a dret i a tort, si més no perquè fent així no fem més que
> > alimentar i justificar una més que manifesta catalanofòbia, que als
> > manaires dels PP i del PSOE, els va de meravella, ells, que per governar i
> > manar, i mantenir-se en el poder, saben que el que cal, és dividir, i
> > barallar-nos entre uns i altres, i sí aquests infeliços són de la perifèria
> > penínsular, millor que millor.
>
> > En tot cas els gallecs en sí, no són els nostres adversaris, són uns
> > altres, que obviament no cal esmentar, i és a aquests que hem de tenir el
> > Generalitat de dalt.
>
> > Tanmateix constato i alhora lamento que sengles entitats culturals, com
> > són *A MESA **pola normalización Lingüísticawww.amesanl.org
>
> > Tanmateix constato i alhora lamento que sengles entitats culturals, com
> > am...@amesanl.org,* i *Òmnium Cultural www.omnium.cat o...@omnium.cat, *no
> > tinguin relacions estables. Francament em sembla un error imperdonable,
> > que ni Castelao ni Batista i Roca, haurien mai comès. Error que cal esmenar
> > d'immediat, hem de revitalitzar GAELUSCA, fer-la operativa, car
> > l'espanyolisme lluny de moderar els seus afanys imperialistes, cada dia que
> > passa, els augmenta i els fa més evidents, perillosos i castradors.
> > Ells tenen molt clar el que volen. *I nosaltres els fills de Galeusca ?
> > que ni Castelao ni Batista i Roca, haurien mai comès. Error que cal esmenar
> > d'immediat, hem de revitalitzar GAELUSCA, fer-la operativa, car
> > l'espanyolisme lluny de moderar els seus afanys imperialistes, cada dia que
> > passa, els augmenta i els fa més evidents, perillosos i castradors.
>
> > *Pere-Albert Barrufet-Couñago
> > 40 802 593
> > Cal Salo
> > HEMEROTECA JUNEDENCA I GALEGA
> > *CAT-25430 Juneda*
> > Cal Salo
> > HEMEROTECA JUNEDENCA I GALEGA
> > Ponent d'Ilergècia
> > **
> > **
>
> > --
> > Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
> > catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de
> > protecció de dades)
>
> > --
> > Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
> > catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de
> > protecció de dades)
>
>
>
> 0 a 1 ARA ÉS L'HORA 2.doc
> > --
> > Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
> > catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de
> > protecció de dades)
>
> > --
> > Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
> > catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de
> > protecció de dades)
>
>
>
> 43 KVerDescargar
garate
May 15, 2012, 12:54:02 PM5/15/12
to Català Sempre
Soy de Iruñea-Pamplona y pienso que el caso que plantea Arnau se
asemeja al de Aimeric Picaud ("Codex Calixtinus") a la hora de
enjuiciar a los navarros del siglo XII. Una mala experiencia personal
puede llevar a generalizar de forma incorrecta la actitud de todo un
pueblo. En su comentario se percibe desconocimiento y desprecio hacia
"lo vasco" en general. Creo que es injusto y que no responde a la
realidad popular. No entro en los politiqueos de los partidos
políticos.
Le recomiendo que visite la página web de Nabarralde
(www.nabarralde.com) y que vea cómo se trata a Catalunya. También
puede revisar mi propio blog (www.nabarra.blogspot.com)
Besarkada bat (Una abraçada)
Luis María Martínez Garate
On 14 mayo, 23:44, Arnau Quatrebarres <arnauquatrebar...@gmail.com>
wrote:
asemeja al de Aimeric Picaud ("Codex Calixtinus") a la hora de
enjuiciar a los navarros del siglo XII. Una mala experiencia personal
puede llevar a generalizar de forma incorrecta la actitud de todo un
pueblo. En su comentario se percibe desconocimiento y desprecio hacia
"lo vasco" en general. Creo que es injusto y que no responde a la
realidad popular. No entro en los politiqueos de los partidos
políticos.
Le recomiendo que visite la página web de Nabarralde
(www.nabarralde.com) y que vea cómo se trata a Catalunya. También
puede revisar mi propio blog (www.nabarra.blogspot.com)
Besarkada bat (Una abraçada)
Luis María Martínez Garate
On 14 mayo, 23:44, Arnau Quatrebarres <arnauquatrebar...@gmail.com>
wrote:
garate
May 15, 2012, 1:50:26 PM5/15/12
to Català Sempre
Una referencia al Codex Calixtinus en la web:
http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf
"Viene luego, cerca de Port de Cize, el territorio de los Vascos, con
la
ciudad de Bayona en la costa, hacia el Norte. Es ésta una región de
lengua
bárbara, poblada de bosques, montañosa, falta de pan y vino y de todo
género de alimentos excepto el alivio que representan las manzanas, la
sidra
y la leche.
En este territorio, es decir, en las proximidades de Port de Cize, en
las localidades de Ostabat, Saint-Jean y Saint-Michel -Pied-de Port,
los
recaudadores de portazgo son tan malvados que merecen la más absoluta
condena, porque armados con dos o tres garrotes, salen al paso de los
peregrinos arrancándoles por la fuerza injustos tributos. Y si algún
caminante se niega a pagar el dinero que le piden, le golpean con los
garrotes y en medio de amenazas le registran hasta las calzas y le
quitan el
censo.
Las gentes de esta tierra son feroces como es feroz, montaraz y
bárbara la misma tierra que habitan. Sus rostros feroces, así como la
propia
ferocidad de su bárbaro idioma, ponen terror en el alma de quien los
contempla. Como legalmente sólo pueden cobrar impuestos a los
mercaderes,
el que cobran a los peregrinos y viajeros es ilegal. Cuando la tarifa
sobre
algo es de cuatro o de seis monedas, ellos cobran ocho o doce, es
decir, el
doble."
Y un poco más adelante:
"Pasado este valle, viene la tierra de los navarros, rica en pan,
vino,
leche y ganados. Navarros y vascos tienen características semejantes
en las
comidas, el vestido y la lengua, pero los vascos son de rostro más
blanco que
los navarros. Los navarros se visten con ropas negras y cortas hasta
las
rodillas como los escoceses y usan un tipo de calzado que llaman
abarcas,
hechas de cuero con el pelo sin curtir, atadas al pie con correas y
que sólo
envuelven las plantas de los pies, dejando al descubierto el resto.
Gastan, en
cambio, unos mantos negros de lana que les llegan hasta los codos, con
orla,
parecidos a un capote, y a los que llaman sayas. Como se ve, visten
mal, lo
mismo que comen y beben también mal, pues en casa de un navarro se
tiene
la costumbre de comer toda la familia, lo mismo el criado que el amo,
la
sirvienta que la señora, mezclando todos los platos en una sola
cazuela, y
nada de cucharas, sino con las propias manos, y beben todos del mismo
jarro. Y oyéndoles hablar, te recuerdan los ladridos de los perros,
por lo
bárbaro de su lengua. A Dios le llaman urcia; a la Madre de Dios,
andrea
Maria; al pan, orgui; al vino, ardum; a la carne, aragui; al pescado,
araign; a la
casa, echea; al dueño de la casa, iaona; a la señora, andrea; a la
iglesia,
elicera; al sacerdote, belaterra, que significa bella tierra; al
trigo, gari; al
agua, uric; al rey, ereguia; y a Santiago, iaona domne iacue.
Son un pueblo bárbaro, diferente de todos los demás en sus
costumbres y naturaleza, colmado de maldades, de color negro, de
aspecto
innoble, malvados, perversos, pérfidos, desleales, lujuriosos,
borrachos,
agresivos, feroces y salvajes, desalmados y réprobos, impíos y rudos,
crueles y pendencieros, desprovistos de cualquier virtud y enseñados a
todos los vicios e iniquidades, parejos en maldad a los Getas y a los
sarracenos y enemigos frontales de nuestra nación gala. Por una
miserable
moneda, un navarro o un vasco liquida, como pueda, a un francés. En
alguna
de sus comarcas, en Vizcaya o Álava por ejemplo, los navarros,
mientras se
calientan, se enseñan sus partes, el hombre a la mujer y la mujer al
hombre.
Además, los navarros fornican incestuosamente al ganado. Y cuentan
también que el navarro coloca en las ancas de su mula o de su yegua
una
protección, para que no las pueda acceder más que él. Además, da
lujuriosos
besos a la vulva de su mujer y de su mula. Por todo ello, las personas
con
formación no pueden por menos de reprobar a los navarros."
Aymeric Picaud tuvo una mala experiencia, no cabe duda,
Luis
> ...
>
> leer más »
http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf
"Viene luego, cerca de Port de Cize, el territorio de los Vascos, con
la
ciudad de Bayona en la costa, hacia el Norte. Es ésta una región de
lengua
bárbara, poblada de bosques, montañosa, falta de pan y vino y de todo
género de alimentos excepto el alivio que representan las manzanas, la
sidra
y la leche.
En este territorio, es decir, en las proximidades de Port de Cize, en
las localidades de Ostabat, Saint-Jean y Saint-Michel -Pied-de Port,
los
recaudadores de portazgo son tan malvados que merecen la más absoluta
condena, porque armados con dos o tres garrotes, salen al paso de los
peregrinos arrancándoles por la fuerza injustos tributos. Y si algún
caminante se niega a pagar el dinero que le piden, le golpean con los
garrotes y en medio de amenazas le registran hasta las calzas y le
quitan el
censo.
Las gentes de esta tierra son feroces como es feroz, montaraz y
bárbara la misma tierra que habitan. Sus rostros feroces, así como la
propia
ferocidad de su bárbaro idioma, ponen terror en el alma de quien los
contempla. Como legalmente sólo pueden cobrar impuestos a los
mercaderes,
el que cobran a los peregrinos y viajeros es ilegal. Cuando la tarifa
sobre
algo es de cuatro o de seis monedas, ellos cobran ocho o doce, es
decir, el
doble."
Y un poco más adelante:
"Pasado este valle, viene la tierra de los navarros, rica en pan,
vino,
leche y ganados. Navarros y vascos tienen características semejantes
en las
comidas, el vestido y la lengua, pero los vascos son de rostro más
blanco que
los navarros. Los navarros se visten con ropas negras y cortas hasta
las
rodillas como los escoceses y usan un tipo de calzado que llaman
abarcas,
hechas de cuero con el pelo sin curtir, atadas al pie con correas y
que sólo
envuelven las plantas de los pies, dejando al descubierto el resto.
Gastan, en
cambio, unos mantos negros de lana que les llegan hasta los codos, con
orla,
parecidos a un capote, y a los que llaman sayas. Como se ve, visten
mal, lo
mismo que comen y beben también mal, pues en casa de un navarro se
tiene
la costumbre de comer toda la familia, lo mismo el criado que el amo,
la
sirvienta que la señora, mezclando todos los platos en una sola
cazuela, y
nada de cucharas, sino con las propias manos, y beben todos del mismo
jarro. Y oyéndoles hablar, te recuerdan los ladridos de los perros,
por lo
bárbaro de su lengua. A Dios le llaman urcia; a la Madre de Dios,
andrea
Maria; al pan, orgui; al vino, ardum; a la carne, aragui; al pescado,
araign; a la
casa, echea; al dueño de la casa, iaona; a la señora, andrea; a la
iglesia,
elicera; al sacerdote, belaterra, que significa bella tierra; al
trigo, gari; al
agua, uric; al rey, ereguia; y a Santiago, iaona domne iacue.
Son un pueblo bárbaro, diferente de todos los demás en sus
costumbres y naturaleza, colmado de maldades, de color negro, de
aspecto
innoble, malvados, perversos, pérfidos, desleales, lujuriosos,
borrachos,
agresivos, feroces y salvajes, desalmados y réprobos, impíos y rudos,
crueles y pendencieros, desprovistos de cualquier virtud y enseñados a
todos los vicios e iniquidades, parejos en maldad a los Getas y a los
sarracenos y enemigos frontales de nuestra nación gala. Por una
miserable
moneda, un navarro o un vasco liquida, como pueda, a un francés. En
alguna
de sus comarcas, en Vizcaya o Álava por ejemplo, los navarros,
mientras se
calientan, se enseñan sus partes, el hombre a la mujer y la mujer al
hombre.
Además, los navarros fornican incestuosamente al ganado. Y cuentan
también que el navarro coloca en las ancas de su mula o de su yegua
una
protección, para que no las pueda acceder más que él. Además, da
lujuriosos
besos a la vulva de su mujer y de su mula. Por todo ello, las personas
con
formación no pueden por menos de reprobar a los navarros."
Aymeric Picaud tuvo una mala experiencia, no cabe duda,
Luis
>
> leer más »
Vicenç
May 15, 2012, 3:06:00 PM5/15/12
to catala...@googlegroups.com
Amic Luis María,
Les afirmacions d'Arnau Quatrebarres acostumen a tenir, sovint, aquesta
manca de profunditat, de sensibilitat, de respecte i de coneixement dels
temes que tracta. I moltes vegades té una tendència exagerada a l'insult
damunt dels que no pensen exactament com ell. Això a Catalunya. Ja et pots
imaginar, doncs, què li haurà passat amb els bascos, difícils de conèixer i
d'entendre per moltes raons.
No et demano disculpes en el seu nom perquè això ja ho farà ell, si vol, que
no ho crec.
Espero poder tenir temps de parlar amb tu d'altres qüestions més profitoses.
Vicenç.
-----Mensaje original-----
De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
En nombre de garate
Enviado el: martes, 15 de mayo de 2012 19:50
Para: Català Sempre
Asunto: [CS] Re: FW: Constato i alhora lamento.
Les afirmacions d'Arnau Quatrebarres acostumen a tenir, sovint, aquesta
manca de profunditat, de sensibilitat, de respecte i de coneixement dels
temes que tracta. I moltes vegades té una tendència exagerada a l'insult
damunt dels que no pensen exactament com ell. Això a Catalunya. Ja et pots
imaginar, doncs, què li haurà passat amb els bascos, difícils de conèixer i
d'entendre per moltes raons.
No et demano disculpes en el seu nom perquè això ja ho farà ell, si vol, que
no ho crec.
Espero poder tenir temps de parlar amb tu d'altres qüestions més profitoses.
Vicenç.
-----Mensaje original-----
De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
En nombre de garate
Enviado el: martes, 15 de mayo de 2012 19:50
Para: Català Sempre
Asunto: [CS] Re: FW: Constato i alhora lamento.
Arnau Quatrebarres
May 16, 2012, 3:39:31 PM5/16/12
to Català Sempre
D'acord. Potser ha estat inoportú el meu missatge anterior, però no he
dit cap mentida. Com diu Garate, parlo de l'experiència que hi vaig
tenir jo. No he dit cap mentida.
Però me n'alegro que només tingués la mala sort d'haver coincidit al
col·legi i a l'institut amb les ovelles negres d'Iruña.
Per tant, Gárate, et demano disculpes si t'has sentit ofès. Però els
que més mal em van fer eren majoritàriament abertzales o anarquistes
(o això deien ells). I en vaig trobar que se'n reien dels catalans
perquè ells tenien uns drets forals i altres concert econòmics i
nosaltres res (a això em referia). També comentaris com, quan veien el
clauer que portava jo, del Cercle Català de Navarra, amb els dos
escuts i deien "pero a quien se le ocurre hacer esta mezcla; el oro
con la mierda?". El pitjor va ser quan vaig començar a fer FP als
salesians: allà la burla, l'insult i la humiliació eren el pa de cada
dia. No es cansaven mai. No cal dir que no vaig fer cap amic als
Salesians on, per cert, també hi havia un noi de Canàries que també
les va passar molt putes. Un cop un company de classe em va dir "ves
amb compte perquè aquí molta gent té mania als de fora. Tu no entris a
les seves discussions i passa d'ells". Això no dic que sigui veritat.
Només que m'ho va dir un de Navarra.
Per altra banda no tinc menyspreu a lo basc. La part positiva de la
meva experiència a Iruña era que em van a ensenyar com s'estima una
terra. A Iruña els abertzales eren minoria, però una minoria sorollosa
i que es feia respectar. Després vaig poder veure l'autoodi que hi ha
a Catalunya i la covardia a defensar-la. Aquí qualsevol persona pot
cagar-se en Catalunya i tots els catalans que segur que no li faran
res (si algú en dubta que faci la prova), en canvi a Euskadi cap
nacionalista espanyol tindria collons de fer-ho. A Iruña ni al barri
d'Iturrama s'insulta a Euskal Herria.
Al Vicenç, a part de "jo també t'estimo" no tinc res més a dir-li a
ell directament. És bon paio però no accepta que es critiqui als
altres. Em recorda a uns amics que explicaven rient acudits de
catalans i quan jo els hi vaig explicar un d'andalusos casi em
crucifiquen. I per a mi ningú és incriticable. No em considero
masclista (de fet estic en contra) però mai demanaré perdó per ser
home i heterosexual. Doncs això ho aplico a tot. Cert és que de
vegades em deixo portar per les males experiències, però què hi farem.
Ningú és perfecte.
En Vicenç si vol em pot contestar, però jo, sobre aquest tema no li
penso dir res perquè mentre nosaltres discutim els enemics del català
van fent feina i si ens dividim els hi posem més fàcil.
Arnau (o Jordi si ho preferiu)
On 15 mayo, 21:06, Vicenç <v...@telefonica.net> wrote:
> Amic Luis María,
> Les afirmacions d'Arnau Quatrebarres acostumen a tenir, sovint, aquesta
> manca de profunditat, de sensibilitat, de respecte i de coneixement dels
> temes que tracta. I moltes vegades té una tendència exagerada a l'insult
> damunt dels que no pensen exactament com ell. Això a Catalunya. Ja et pots
> imaginar, doncs, què li haurà passat amb els bascos, difícils de conèixer i
> d'entendre per moltes raons.
> No et demano disculpes en el seu nom perquè això ja ho farà ell, si vol, que
> no ho crec.
> Espero poder tenir temps de parlar amb tu d'altres qüestions més profitoses.
> Vicenç.
>
> -----Mensaje original-----
> De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
> En nombre de garate
> Enviado el: martes, 15 de mayo de 2012 19:50
> Para: Català Sempre
> Asunto: [CS] Re: FW: Constato i alhora lamento.
>
> Una referencia al Codex Calixtinus en la web:
>
> http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegr...
> ...
>
> leer más »
dit cap mentida. Com diu Garate, parlo de l'experiència que hi vaig
tenir jo. No he dit cap mentida.
Però me n'alegro que només tingués la mala sort d'haver coincidit al
col·legi i a l'institut amb les ovelles negres d'Iruña.
Per tant, Gárate, et demano disculpes si t'has sentit ofès. Però els
que més mal em van fer eren majoritàriament abertzales o anarquistes
(o això deien ells). I en vaig trobar que se'n reien dels catalans
perquè ells tenien uns drets forals i altres concert econòmics i
nosaltres res (a això em referia). També comentaris com, quan veien el
clauer que portava jo, del Cercle Català de Navarra, amb els dos
escuts i deien "pero a quien se le ocurre hacer esta mezcla; el oro
con la mierda?". El pitjor va ser quan vaig començar a fer FP als
salesians: allà la burla, l'insult i la humiliació eren el pa de cada
dia. No es cansaven mai. No cal dir que no vaig fer cap amic als
Salesians on, per cert, també hi havia un noi de Canàries que també
les va passar molt putes. Un cop un company de classe em va dir "ves
amb compte perquè aquí molta gent té mania als de fora. Tu no entris a
les seves discussions i passa d'ells". Això no dic que sigui veritat.
Només que m'ho va dir un de Navarra.
Per altra banda no tinc menyspreu a lo basc. La part positiva de la
meva experiència a Iruña era que em van a ensenyar com s'estima una
terra. A Iruña els abertzales eren minoria, però una minoria sorollosa
i que es feia respectar. Després vaig poder veure l'autoodi que hi ha
a Catalunya i la covardia a defensar-la. Aquí qualsevol persona pot
cagar-se en Catalunya i tots els catalans que segur que no li faran
res (si algú en dubta que faci la prova), en canvi a Euskadi cap
nacionalista espanyol tindria collons de fer-ho. A Iruña ni al barri
d'Iturrama s'insulta a Euskal Herria.
Al Vicenç, a part de "jo també t'estimo" no tinc res més a dir-li a
ell directament. És bon paio però no accepta que es critiqui als
altres. Em recorda a uns amics que explicaven rient acudits de
catalans i quan jo els hi vaig explicar un d'andalusos casi em
crucifiquen. I per a mi ningú és incriticable. No em considero
masclista (de fet estic en contra) però mai demanaré perdó per ser
home i heterosexual. Doncs això ho aplico a tot. Cert és que de
vegades em deixo portar per les males experiències, però què hi farem.
Ningú és perfecte.
En Vicenç si vol em pot contestar, però jo, sobre aquest tema no li
penso dir res perquè mentre nosaltres discutim els enemics del català
van fent feina i si ens dividim els hi posem més fàcil.
Arnau (o Jordi si ho preferiu)
On 15 mayo, 21:06, Vicenç <v...@telefonica.net> wrote:
> Amic Luis María,
> Les afirmacions d'Arnau Quatrebarres acostumen a tenir, sovint, aquesta
> manca de profunditat, de sensibilitat, de respecte i de coneixement dels
> temes que tracta. I moltes vegades té una tendència exagerada a l'insult
> damunt dels que no pensen exactament com ell. Això a Catalunya. Ja et pots
> imaginar, doncs, què li haurà passat amb els bascos, difícils de conèixer i
> d'entendre per moltes raons.
> No et demano disculpes en el seu nom perquè això ja ho farà ell, si vol, que
> no ho crec.
> Espero poder tenir temps de parlar amb tu d'altres qüestions més profitoses.
> Vicenç.
>
> -----Mensaje original-----
> De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
> En nombre de garate
> Enviado el: martes, 15 de mayo de 2012 19:50
> Para: Català Sempre
> Asunto: [CS] Re: FW: Constato i alhora lamento.
>
> Una referencia al Codex Calixtinus en la web:
>
>
> leer más »
Vicenç
May 16, 2012, 5:07:59 PM5/16/12
to catala...@googlegroups.com
Arnau, tu ho has dit tot.
Enviado el: miércoles, 16 de mayo de 2012 21:40
Vicenç.
-----Mensaje original-----
De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
En nombre de Arnau Quatrebarres
-----Mensaje original-----
De: catala...@googlegroups.com [mailto:catala...@googlegroups.com]
Enviado el: miércoles, 16 de mayo de 2012 21:40
garate
May 17, 2012, 10:36:03 AM5/17/12
to Català Sempre
Arnau (o Jordi):
Siento realmente todo lo que pudiste sufrir en tu estancia en Iruñea.
Como yo no he vivido esa experiencia, sino más bien la contraria de
aprecio y respeto a Catalunya y a los catalanes, ahí nos quedamos.
Como dice el refrán español "cada cual habla de la feria según le va
en ella".
Aquí tienes a mucha gente que aprecia, respeta y admira a Catalunya.
Intenta ver la parte positiva, ya que aquí los que ridiculizan o
insultan a Catalunya son, en su práctica totalidad, elementos
aculturizados o directamente españolizados.
Besarkada bat,
Luis María (K)
On 16 mayo, 21:39, Arnau Quatrebarres <arnauquatrebar...@gmail.com>
wrote:
> ...
>
> leer más »
Siento realmente todo lo que pudiste sufrir en tu estancia en Iruñea.
Como yo no he vivido esa experiencia, sino más bien la contraria de
aprecio y respeto a Catalunya y a los catalanes, ahí nos quedamos.
Como dice el refrán español "cada cual habla de la feria según le va
en ella".
Aquí tienes a mucha gente que aprecia, respeta y admira a Catalunya.
Intenta ver la parte positiva, ya que aquí los que ridiculizan o
insultan a Catalunya son, en su práctica totalidad, elementos
aculturizados o directamente españolizados.
Besarkada bat,
Luis María (K)
On 16 mayo, 21:39, Arnau Quatrebarres <arnauquatrebar...@gmail.com>
wrote:
>
> leer más »
Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages