DEBAT B04EX3 - BLOC 4 LA COMUNICACIÓ

[IPV 3eso]

Aquest fòrum serveix perquè pugueu proposar preguntes al pròxim
control de la matèria (examen parcial).
Han de ser preguntes concretes, ben redactades, on es pugui veure ben
clar que és el que es demana.
Les pautes de correcció han de ser també clares, indicant quins són
els conceptes claus de cada resposta (en majúscules).
En cas de què no sigui possible mostrar tots els elements de la
resposta (imatges, taules, etc.) us posareu en contacte amb el
professor per correu electrònic.
Si tens un comentari sobre la resposta d’un company, respon a
continuació de la seva resposta.
Aquest fòrum s’obrirà el primer dia de teoria, i es tancarà tres dies
abans del control.
Per evitar grans cadenes de text, elimina la còpia de les respostes
que apareixen sota el teu text.

Continguts de l’examen:

Bloc4 La comunicació
UNITAT 1: breu història de la comunicació
• Teoria: Història de la comunicació
• Teoria: Procés de la comunicació - Canal i soroll

[Martina Alcobendas]

1. Defineix els següents conceptes:
• Refracció: Canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan
canvia d’un medi a un altre. Sol ser de poc graus
• Reflexió: Canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan no
arriba a travessar un medi, perquè aquest el rebutja.
• Corrent elèctric: Moviment d’electrons més o menys lliures (càrrega
negativa) d’un àtom a un altre.
• Transmissor: Element de la comunicació que s’encarrega de la
• Soroll: Qualsevol pertorbació en el canal de la comunicació per
comporti una pèrdua d’informació per al receptor.
• Cable Coaxial: Tipus de cable desenvolupat arran de la necessitat de
trobar un canal de comunicació per la telefonia i la televisió amb
poques interferències. Està format per un conductor i tres capes més:
un material aïllant, un material conductor que serveix de blindatge
per a les interferències, i una altra capa aïllant de protecció
externa.
2. Explica com ,quan i a partir de què es van desenvolupar els
següents aparells.
Telègraf: El telègraf va ser el resultat de un conjunt molt nombrós
d’investigacions sobre l’electricitat i l’electromagnetisme. El primer
telègraf va ser construït per Samuel Morse el 1838, i va suposar el
pas d’un model de comunicació de transport a un de transmissió. Amb
aquest enginy, no feia falta un suport físic per a transportar el
missatge, i per primer cop, aquest anava més ràpid que no pas si el
transportava un missatger. D’aquesta manera, es podia prescindir dels
mitjans de transport disponibles en les comunicacions a llarga
distància.
Telèfon: Va ser desenvolupar el 1876 als EUA per Alexander Graham
Bell, no gaire després del telègraf. Amb el telèfon es va aconseguir
la transmissió d’informació de manera instantània.
Internet: Cap a la dècada dels anys vuitanta es va desenvolupar un
sistema que combinava la possibilitat de accedir a una comunicació
instantània des de qualsevol lloc (telèfon, telègraf...) amb la
permanència d’aquesta informació (llibres, diaris...). Aquest nou
mètode era Internet.
3. Explica 4 característiques de la fibra òptica.
1. Actualment, la fibra òptica s’ha anat incorporant a bona part de
les xarxes de comunicacions de tot el món, i molts dels aparells que
encara funcionen amb altres sistemes amb fil apunten a utilitzar la
fibra òptica en un futur.
2. Un dels seus principals avantatges és que és poc susceptible a
interferències de tipus electromagnètic i electrostàtic (soroll), ja
que utilitza com a senyal de transmissió la pols de llum.
3. En el funcionament de la fibra òptica s’aprofiten algunes de les
característiques de la llum. Mitjançant la refracció i la reflexió,
podem aconseguir que la llum segueixi el seu recorregut per l’interior
del cable: com que l’índex de refracció del nucli és superior al del
recobriment, la llum rebota i resta sempre a l’interior del nucli.
4. La fibra òptica està formada per un fil molt prim de vidre o de
plàstic transparent, per on passa la pols de llum. La seva estructura
és relativament senzilla: consta de dos parts, un nucli i un
revestiment. A la pràctica, un cable de fibra òptica està constituït
per molts fils envoltats de materials resistents a la tracció i a la
flexió, un revestiment i una funda de plàstic que actua de protecció.

[3r B Aina Seguí Solís]

1- EXPLICA QUINS ELEMENTS SÓN NECESSARIS PER EL PROCÉS DE LA
COMUNICACIÓ:

- Un APARELL TRANSMISSOR que transformi el missatge a tra. Ansmetre
(sons, paraules escrites, imatges...) en el senyal adequat (impulsos
elèctrics, ones electromagnètiques...)
- Un CANAL DE COMUNICACIÓ (el cable elèctric, cable òptic...) que ens
permeti transmetre el senyal sense excessives pèrdues i sense afegir
soroll que n'impedeixi la lectura pel receptor.
- Un APARELL RECEPTOR: que actuï a la invera, és a dir, que transformi
el senyal en el missatge que s'ha transmès.

2- EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES DEL CABLE COAXIAL:

Amb l'arribada de la televisió i els sistemes informàtics, es va veure
que era necessari protegir el cable interior d'interferències
externes. Es va desenvolupar el cable coaxial format per un conductor
elèctric recobert de tres capes: una de material aïllant (normalment
plàstic), un altre de conductor que fa de blindatge contra les
interferències, i finalment, per una altra de protecció externa.
Aquest tipus de cable es fa servir en les comunicacions de les xarxes
informàtiques de baixa velocitat i per televisió.

3- EXPLICA COM ELS SEGÜENTS INVENTS VAN REVOLUCIONAR LA COMUNICACIÓ:

- TELÈGRAF: El telègraf va néixer després de diferents descobriments
en magnetisme i electricitat. Va ser Samuel Morse qui va crear el
primer telègraf electromagnètic al 1838. Els mitjans de comunicació
abans del naixement del telègraf eren suports que traslladaven
físicament informació. La gran aportació del telègraf va ser permetre
el pas d'un model de comunicació de transport a un altre de
transmissió . D'aquesta manera, els missatges poden viatjar més ràpid
que els missatgers i la comunicació s'allibera dels mitjans de
transport que necessitava anteriorment.

- INTERNET: Tant la ràdio com la televisió són sistemes de comunicació
no persistents: la informació desapareix al mateix moment en què és
comunicada. Amb l'arribada d'Internet als anys 80, la possibilitat
d'informar-se a distància (telèfon, radio, televisió) es combina amb
la possibilitat de disposar de forma permanent de la informació
(llibres, diaris)