Hola a tothom,
Abans d'acabar l'any voldria deixar-ho tot ben tancat. Us devia una resposta al "misteri lingüístic" que us plantejar just després d'haver acabat el curs i, clar, com que vull començar el 2011 ben neta de consciència, si més no des del punt de vista docent :-) , us n'envio la solució...
Hi ha algú que en comenci a veure la pista? Encara no? Mira que us n'acabo de donar dues!
En recordeu les possibles solucions? Refresquem-ne les aportacions i les respostes... I amb aquestes ja en són quatre, de pistes.
1. Proposta de l'Esteban:Ahir vam estar parlant del
nivell D i no ...em... vaig recordar de dir-vos que, si
hi esteu interessats, hauríeu de fer-nos arribar el fulletó que us penjo al
Suficiència 3. Si us va malament de portar-nos-el, però teniu ocasió
d'escanejar-vos-el, un cop imprès i omplert, envieu-me'l (veieu com sí que
fem servir la binària, gent de poca fe?)2. Proposta de l'Antoni:Ahir vam estar parlant del nivell D i
no vaig en recordar-me de dir-vos que,
si hi esteu interessats, hauríeu de fer-nos arribar el fulletó que us
penjo al Suficiència 3. Si us va malament de portar-nos-el, però teniu
ocasió d'escanejar-vos-el, un cop imprès i omplert, envieu-me'l (veieu
com sí que fem servir la binària, gent de poca fe?)
Resposta:Tant l'un com l'altre heu pensat el mateix, és a dir, que el verb recordar demana de, però no és així. Qui demana la preposició és la versió pronominal, recordar-se (de) , perquè és el complement de règim verbal (també dit complement preposicional).
Ara bé, per què hi ha la preposició de, doncs? És que
l'Eva s'ha trastocat i ja no sap què es diu? Home, a vegades sí, però en
aquest cas hi ha una raó sintàctica :-D Si ho recordeu, un dia l'Esteban va plantejar un dubte sobre la preposició de davant
d'infinitiu a classe i jo vaig anar-me'n per la tangent (no tocava),
però com que ara ja us puc marejar amb explicacions, sense que tingueu
la sensació de bombardeig de matèria complícadissima, us ho explico:
A vegades trobem infinitius que fan de CD de verbs que expressen voluntat, desig, intenció... com ara aconsellar, acordar, demanar, desitjar, exigir, oferir, permetre, prohibir, prometre, suggerir... Doncs bé, aquesta característica fa que l'infinitiu pugui portar la preposició de al davant. En registre formal, és fins i tot aconsellable de posar-la-hi.
3. Proposta de la Isabel:....Us el
demanem per tal de poder valorar la
quantitat de gent que hi pot estar interessada i
preveure l'oferta de cursos (per al)
pel setembre.
Resposta:
Quan parlem d'una concreció temporal, és a dir, d'un termini, usem per a. Necessito això per a demà mateix.
4. Proposta de la Sílvia Mestres i de l'Esteban (segona tempativa):
us trucaríem per informar-vos-en
Resposta:
No cal canviar de la forma impersonal a la personal. Estan bé totes dues. No, tampoc és aquesta...
Em sembla que no m'he deixat cap proposta, si no, perdoneu-me. He intentat fer un bon buidatge de missatges...
Bé, si agafeu el text i us torneu a llegir el segon paràgraf
Aquest document és simplement informatiu. Us el demanem per tal de
poder valorar la quantitat de gent que hi pot estar interessada i
preveure l'oferta de cursos per al setembre. En cas que s'organitzin
cursos, se us trucaria per informar-vos-en (tornem-hi).
el text diu: "... i preveure l'oferta de cursos per al setembre". Perquè fos "cum laude", hauria de tenir un fantàstic pronom en que recuperés "del nivell D". Hauria de posar-hi : "i preveure'n l'oferta de cursos per al setembre".
Resolt l'enigma que no us ha deixat dormir durant tants de mesos!
Tingueu en compte que això del Google Groups s'acaba. Si m'animo, com que continuaré amb el Google Sites, faré un grup per a aquells "ex" que vulguin refrescar, escriure (Marta, això va especialment per a tu) o simplement fer el xafarder lingüístic. Si hi creieu que potser us podria ser útil, digueu-m'ho, així faig una mica de previsió. Això sí, sense compromís per a cap de les dues parts, eh?
Ara només em queda,
per una banda, desitjar-vos que acabeu de passar unes festes i que el
2011 sigui molt millor que el que estem a punt de deixar. I, per
l'altra, donar-vos les gràcies altre cop per tota la feinada feta per mantenir el contacte.Una abraçada a tots i totes,
Eva