CONTE DE NADL

[Xavier Fusté]

CONTE DE NADAL

 

Ermita de Sant Bartomeu, Montsant;  Nadal de 2011.

 

Dues figures s'escalfen a la vora del foc. A un racó de la bauma, un pessebre. Cada any el centre excursionista d'una ciutat propera recorda el naixement de Jesús de Natzaret.

 

Si ens acostem al foc,  esbrinarem els trets físics de les dues figures; ell, (ja que d'un home es tracta),  duu els cabells llargs, la barba mal afaitada, sembla corpulent, té els ulls clars i vesteix amb una roba que ens recorda la dels nobles del Llenguadoc de les darreries del segle XII. De nit esdevé un Càtar intemporal, i adopta els postulats que de dia tan sols ostenta dins seu.

 

L'altre  personatge està neguitós. La lluna nova li sortirà la nit del dia 24 i avui és el solstici d'hivern. Hauria d'estar content perquè és un pagà o potser ni tant sols això. En realitat és un Llop, nascut fa uns 30 anys de la ment d'un biòleg una mica il·luminat: animal molt llest, no té problemes  transcendents  però estima la Lluna i el silenci a les nits estelades;  també desitja de lluny a la Caputxeta Vermella i a totes les caputxetes i a les noies que van a banyar-se a  les Cadolles Fondes  o que s'esplaien al Toll de l'Ou.

 

El Càtar i el Llop són amics; van  compartir captiveri a una gran ciutat presoners d'una bruixa neuròtica.

 

Aquesta vesprada però estant discutint.

 

-       Collons, Càtar! No m'emmerdis amb bons homes, amb dualitats o amb les cabronades que us va fer Innocenci III i el nostre rei Pere I. I aquest Jesús dels cristians... Potser sí que va existir i era ben parit; allò de benaurats els nets de cor m' agrada força. Però avui iniciem el solstici d'hivern i si vols parlem d'espiritualitat  sense Déu.

-       I tu no em vinguis amb romanços dels plaers de la carn i de la seva visió; i molt menys amb caputxetes vermelles que tots sabem que mai no van arribar a existir i que els Germans Grimm, tot just, van copiar de l’Edat Mitjana.

-       Si em contradius la caputxeta, amb el mateix argument et contradiré el teu bon Jesús i els antecedents egipcis... – li rebat el Llop amb satisfacció asserenada.

-       Bé – somriu el Càtar. –Estem un a un.

 

El Càtar, amb la serenitat de la vellesa i el saber medieval, li parla de l'ànima i de la reencarnació com a conceptes tranversals en els orígens de les religions i dels sabers filosòfics.

 

El Llop, més calmat,  amb la Lluna amb un quart minvat quasi finit que encara es deixa veure sobre la carena,  li manifesta el seu respecte per tots els éssers vius de bona voluntat però tanmateix torna a enrocar-se amb la discussió.

 

            - Company Càtar: Immersos en un segle XXI molt complicat tant per la mare Natura com per totes les seues filletes i fillets  et vull deixar clar no  pas els meus dubtes sinó  les meves seguretats. L'espiritualitat, amic, és massa important per abandonar-la a mans dels integristes, siguin religiosos o ateus dogmàtics. Treballem per un món laic , tenint molt clar que el laïcisme és un bé preciós que no volem deixar en mans dels que volen confondre'l interessadament  amb l'odi antireligiós. Més aviat  hauria de ser un amor que demana llibertat, per un mateix i pels altres.

 

            - Llop imperfecte: jo només afegiria que també es pot treballar per un món més just i lliure des de l'espiritualitat ben entesa, sense negar els orígens i sabent que caminem cap a un major coneixement que, en definitiva, és el que sempre ha cercat la Humanitat.

 

 

 Al vostre gust :

 

BON  SOLSTICI D'HIVERN o BON NADAL

 

 

Grup Impulsor del Fòrum Narcís Monturiol