e.... soulamen 49 intervenènt desparié sus lou forum despièi la debuto
de l'annado pèr 191 abouna (26 %) !.... Osco ! se countento
de.... soulamen 22000 manifestant à Bézié e 13000 en Arle !!!.... Es
de dire... ato mai, emé ges de chicoutage... 100 000 manifestant
dintre 14 000 000 (0,71% de la poupulacioun païdouciano !...). Crese
qu'anaren tras que liuen em'acò !!!... En Franço, abasto que
quàuqui rouscaiaire minoritàri tarabin-taraban anèsson defila emé si
bandeireto pèr faire cambia lou mounde coume se lou poudé venié de la
carriero. Pamens acò a ja marcha de còp que i'a, emé d'ùni refourmo
meme bòno... mai... i'avié li grand media que fan de gradéu, me semblo
qu'es pas lou cas eici. Emai reste subre la sensacioun que faudrié
bessai que lou bouié tèngue li manetoun de soun araire pulèu que de
mena davans lou biòu !...
D'informacions pas totjorn exactas : dins "Langues et cité",
l'estimacion (realista, me sembla) dels parlaires es a l'entorn de 600
000. Sèm luònht dels estudis a vista de nas dels sociolinguistas e
especialistas de corredor, o dels sembla-linguistas d'Ethnologue
(encara que lo monde del Summer Institute of Linguistics son venguts
plan mai serios dempuèi que lors fisèron la nòrma ISO 639-3 suls nom
de lenga : en 2007 abandonèron los còdis individuals pels dialectes
occitans - que ne'n mancava - per tot botar dejos "OCI").
La confusion occitan-lengadocian, que data de las garrolhas
felibrencas de la debuta del s. XX, es ailàs represa per d'arganhòls
que sa sola tòca es d'accelerar la disparicion d'aqueles 600 000
parlaires. Rapèli per exemple que las glòsas a l'entorn del tèxte de
Villers-Côterets emplegavan "occitani" per parlar de totes los que
parlavan nòstra lenga dins lo reialme de França en 1539 - doncas après
l'annexion de Provença que data de 1483...
Aquò pòt paréisser senat per Bròc, que solide a l'ambicion de dintrar
al senat, que dins l'educacion nacionala es forçat de trabalhar e es
contarotlat...
JF B
Rapèli per exemple que las glòsas a l'entorn del tèxte de
> Villers-Côterets emplegavan "occitani" per parlar de totes los que
> parlavan nòstra lenga dins lo reialme de França en 1539 - doncas après
> l'annexion de Provença que data de 1483...
>
>
> JF B
Es faus.
Non :
… "En langaige maternel. Et sic vernaculo et materno idiomate, unde
Galli Gallicis verbis debent conscribere instrumenta, Occitani verbis
ibidem instrumenta concipi deberent, maior esset obscuritas. Quia
Vascones multi, et alii rustici sub senatu Burdegalensi degentes, et
Tholosano, non intelligerent illud idioma Gallicum. Et si sic
instrumenta concipi deberent, non tolleret haec ordinatio
ambiguitates, sed potius induceret… Unde Rex statuit quod vulgari
sermone et patrio haec conficiantur, ideo dicit, Maternel Françoys,
quia non Italo sermone, vel Hispano, nam mater communiter est nata in
Francia, ideo maternum sermonem vocat, quo utitur patria : sed dicit
Maternel Françoys, non simpliciter, Françoys, ut declaret nolle
astringere quemcumque uti Gallico sermone, sed vulgari patriae, prout
ea regio Galliae utitur, in qua regione ista instrumenta, et alia
fiunt."
[…] multiplex est Gallicus sermo, videlicet sermo Gallicus Parisiiis
inter curiales exactus, inter populares non ita, apud Pictones,
Xantones, Normanos, et Picardos est Gallicus usus, sed aliquantum
rudis, ob id iste textus elucidat sufficere actum conceptum esse
vulgaribus verbis, secundum sermonem maternum, et sufficit quod sit
maternus, licet non Gallicus. Sed textus dicit maternel Françoys, non
Françoys simpliciter, quia in tota Francia, Arvernia, Vasconia, et
lingua Occitana homines loquuntur Françoys maternel. Non Espagnol
maternel, ne Angloys maternel, ut superius dixi. Et ita intelligetur
haec ordinatio."
Commentaria in constitutiones seu ordinationes regias, traité Ut
contractus, testamenta, sententiae, et alii omnes actus Gallicis
concipiantur verbis, 1, 1-2, Lyon, 1580-81, Lyon, 1599, t. II, p. 574.
Rebuffe oppose bien "Gallicum" et "Occitanum", le premier se parlant
"apud Pictones, Xantones, Normanos, et Picardos", le second étant
requis parce que "Vascones multi, et alii rustici sub senatu
Burdegalensi degentes, et Tholosano" ne comprennent pas cet idiome
"gallicum".
QED.
JF B
>
> Aquò pòt paréisser senat per Bròc, que solide a l'ambicion de dintrar
> al senat, que dins l'educacion nacionala es forçat de trabalhar e es
> contarotlat...
>
> JF B
Un cop de mai vezen que dessabet de mots basiques de la lengo d'oc.
En lioc de legi lou pétainisto Bodon, fariat miel de legi Pau Gayraud.
Acò vous ensenhario una bouno lengo. N'avet plo besou.
Es curious, dien moun fac simile, i o pas escrit "Occitani verbis",
que sario una fauto de lati amai, lengo que Anchois Prunier parlavo
perfetomen.
Es pas estonant, sètz pas fotut de legir corrèctament qué que siasca.
E ara nos volètz far encapar qu'es lo quite Francés Ier (cresi pas
qu'Anchois Prunier siasca de bona lenga d'òc) qu'escrivia lo tèxte de
sas lèis (una mena de Sarkozy omnipresent, mas sens son escriveire de
discorses ?)