On 8 jan, 22:19, mistralenc <
guiralm...@yahoo.fr> wrote:
> Ne sèt sigur ? Acò parèis bi estranh.
Lo vocatiu deus noms masculins que's forma, en sèrbocroat, en hornint
la deeinéncia -E au nominatiu. Dens la declinason, lo modèle qu'ei
"jelen", "cèrvi", qui a donc com vocatiu "jelene!". Aquò qu'ei dens
totas las gramaticas sèrbas e croatas.
D'auta part, las consonantas oclusivas G, K e H que subeishen dens cas
que i a ua palatalizacion davant E e I. Davant E, que passan a Ž, Č e
Š, e davant I, a Z, C e S.
La palatalizacion que s'aplica au vocatiu; qu'avem donc:
breg (lo terrèr) ---> breže!
vuk (lo lop) ---> vuče!
e greh (la fauta) ---> greše!
Au nominatiu plurau, que trobam respectivament:
brezi, vuci et gresi;
e au datiu instrumentau locatiu plurau:
brezima, vucima et gresima.
Ne vei pas çò que i a d'estranh.
A l'acusatiu plurau, la palatalizacion ne s'aplica pas, e aqueths mots
que prenen las formas respectivas: brege, vuke e grehe.