Me podriàs balhar los noms que sabetz dins vòstres parlars d'aquel
auseu : Engoulevent / Clapa (un daus noms lemosins) ?
Tanben, sabetz benleu de las legendas, daus contes emb 'quel auseu ?
Quauquaren mai : coneitriatz daus noms de luòcs o auren (aigas,
suquets...) que disen, chafren, "bramafam" ?
Mercés.
Suu diccionari francés-gascon de Per Noste que s'i tròba: ausèth
crapaut(èr) o crapaut volant (Bearn); grasaca (Armanhac, Gasconha
maritima); cospalan o corpolan (Lanas); corbençon (Gers); pic gegassèr
(non localizat, foneticament qu'ei de Gasconha deu Sud o centrau);
abusapastor (Val d'Aran).
> Quauquaren mai : coneitriatz daus noms de luòcs o auren (aigas,
> suquets...) que disen, chafren, "bramafam" ?
Non :(
P�des agachar los resultats de la requ�sta "engoulevent" dins ma
bibliot�ca Googlebooks.
http://books.google.fr/books?q=engoulevent&btnG=Chercher+des+livres&uid=16488701480653687483
--
Un prov�rbi a l�azard:
En pagant, mossur se recomanda.
> Me podri�s balhar los noms que sabetz dins v�stres parlars d'aquel
> auseu : Engoulevent / Clapa (un daus noms lemosins) ?
> Tanben, sabetz benleu de las legendas, daus contes emb 'quel auseu ?
> Quauquaren mai : coneitriatz daus noms de lu�cs o auren (aigas,
> suquets...) que disen, chafren, "bramafam" ?
Ai agut vist "bramafam" en Proven�a e, cresi, en Roergue. Mala�rosament,
ai pas de refer�ncias precisas.
As ensajat de consultat de basas de donadas geograficas? Benl�u a
l�Institut g�ographique national?
--
Un prov�rbi a l�azard:
Lo morti�r sent�s totjorn a l'alh.
Perqué escrives "malaürosament" dab aquera ortografia?
Es lo "aü" que te tafura?
1) Es una grafia que se tròba dins lo Levy (sens los diacritics).
2) Es una grafia englobanta per de prononciacions divèrsas /ay, εy, εi,
ai/,etc.
Cantalausa balha las formas "malurós" e "malaürós".
I a una explicacion sus aquò dins las recomandacions del CLO.
http://www.revistadoc.org/file/Linguistica%20occitana%206%20CLO.pdf
--
Un provèrbi a l’azard:
En temps suau, cadun es marinièr.
P�des anar sul sit
http://www.geoportail.fr/
Causir lo "mode avanc�" e entrar la requ�sta "bramefam" o "bramefaim" o
"bramefan" e benl�u d�autras grafias.
--
Un prov�rbi a l�azard:
Rama corta, vend�mia longa.
Se cobreish realizacions diftongadas, d'acòrd.
La justificacion qui aví lejut que i a hèra qu'èra etimologica!
> La justificacion qui aví lejut que i a hèra qu'èra etimologica!
Escrives plan "setmana" o "femna" amai i agèssa pas cap de dialècte amb
la prononciacion "tm" o "mn". Pòdes precisar çò que vòls dire?
--
Un provèrbi a l’azard:
Vòl pas l'ausèl, vòl la gàbia.
Mercés a tots
Que con•hones letra e son. Per préner lo son de la consonanta qui
segueish la "t" e la "m" que's pronóncian. E dens lo cas de "femna",
ua partida deu gascon que pronóncia "hemna" ['hemnə] e de notar la -m-
que permet de compréner ua fòrma com "frema".
> Pòdes precisar çò que vòls dire?
Segon tu, quau ei l'etimologia de "malaür"/"malur"?
> Que con•hones letra e son.
Te caldrà desacostumar d’aquestes baironismes. Es pesuc. :-)
> Per préner lo son de la consonanta qui
> segueish la "t" e la "m" que's pronóncian.
"semmana" seriá una grafia pro englobanta. "Setmana" se justifica
unicament per l’etimologia. ("semmana" se tròba plan sovent dins de
tèxtes de l’epòca classica.)
> E dens lo cas de "femna",
> ua partida deu gascon que pronóncia "hemna" ['hemnə]
Interessant.
Me demandi cossí s’arribèt a la forma "frema".
femina > fenima > fenma > ferma > frema ?
--
Un provèrbi a l’azard:
Val mai un "fotre!" qu'un "pecaire!".
> Segon tu, quau ei l'etimologia de "malaür"/"malur"?
Segon lo TDF (rom. malahur, it. malagurio).
mal + augurium ?
Se pòt faire un parallèl amb malastre.
--
Un provèrbi a l’azard:
A la fin, se sauprà qual a manjat lo lard.
Lo ROMANISCHES ETYMOLOGISCHES WÖRTERBUCH de MEYER-LüBKE balha
"äur" coma derivat de "augurium"
(Ai simplificat l’article e revirat l’alemand en francés)
augurium
1) „vòl d’aucèl"
2) „augure",
3) „bonastre".
2. 1) Obwald. katar ad agur „observar", „percebre".
2. 2) Engad. avuoir, span. agüero, portg. agouro.
2. 3) frç vièlh. äur, ëur, frç modèrne. heur, prov. äur; tarent. äure
„esperit d’ostal".
— Derivat.: frç. vièlh (äuré, prov. äurat; frç modèrne. heureux „aürós“.
— Compaus.: frç vièlh. desäuré, prov. dezäurat (^ ital. sciagurato,
venecian vièlh. desagurao, espan. jaurado); frç.
bonheur, malheur. — Retroformacion, de sciagurato
: ital. sciagura „malastre“.
2. 3) Afrz. ««/•, eur, nfrz. heur, prov.
äur; tarent. äure „Hausgeist". — Ablt.:
afrz. (iure, prov. äurat; nfrz. heureux
„glücklich". — Zssg.: afrz. desäur^,
prov. dezäurat (^ ital. sciagurato,
avenez. desagurao, span. jaurado); frz.
bonheur, malhetir. — Rückbild, von sciagurato
: ital. sciagura „Unglück".
Supausi que "augurium" es un derivat de "avis". Aviá pas jamais pensat
que i aviá una relacion entre "malaür" e "aucèl".
--
Un provèrbi a l’azard:
Quand pel mes de març trona, i aurà de vin a plenas tonas.
-- Tronar: tonner. Tona: tonneau.
> Supausi que "augurium" es un derivat de "avis". Aviá pas jamais pensat
> que i aviá una relacion entre "malaür" e "aucèl".
Eh donc torna léger lo raconte de la fondacion de Roma, "oiseau de
malheur"!
"Setmana" que vien indubitablament de "septimana(m)". La -t- que's
justifica per l'etimologia.
La justificacion de la grafia "malaür" (qui ne's pronóncia pas
autament que [ma'lyr] en gascon) qui aví lejut que repausava sus
l'etimologia malum + augurium. Malurosament, se gausi díser, aquera
etimologia qu'ei faussa. "Auguri(um)" o la soa fòrma simplificada
"agurium" ne pòden pas balhar "aür" en occitan: la /g/ intervocalica
deu latin ne cad pas jamei en occitan, de mei que deverem aver un mot
paroxiton en -i. E qu'ei justament çò qui avem en gascon, dab "auvuri"
e "auvurar" (< "augurare). La sola solucion qu'ei de pausar que los
mots occitans en "aür", "aürós"', "aürat" e son formats suu mot deu
francés ancian "äur", "ëur", qui lo REW e cita. Que'm sembla d'aulhors
qu'ei exactament çò qui ditz lo REW.
La grafia "malaür" que's pòt donc justificar per l'etimologia
"äur" (et non "augurium") e per l'existéncia de prononciacions
diftongadas. Mes çò qui aví lejut n'èra pas briga aquò.
La justificacion qui
> Me demandi cossí s’arribèt a la forma "frema".
>
> femina > fenima > fenma > ferma > frema ?
Òc, que pensavi a femna > femra > frema, mes çò qui dises qu'ei mei
probable. Òsca!
Benl�u que la forma espanh�la "hembra"
femina > femna > hemna > hemra > hembra?
nos indica pusl�u l�evolucion
femina > femna > femra > frema ?
Me fai pensar al doblet "canonge/canorgue". Ai pas trobat d�explicacion
per l�aparacion d�aquesta "r" en pla�a d�una "n".
--
Un prov�rbi a l�azard:
Deman portar� son pan.
> La justificacion de la grafia "mala�r" (qui ne's pron�ncia pas
> autament que [ma'lyr] en gascon)
Prononciacion que p�t �stre deguda a l�influ�ncia contemparan�a del
franc�s...
> "agurium" ne p�den pas balhar "a�r" en occitan: la /g/ intervocalica
> deu latin ne cad pas jamei en occitan, de mei que deverem aver un mot
> paroxiton en -i. E qu'ei justament �� qui avem en gascon, dab "auvuri"
> e "auvurar" (< "augurare). La sola solucion qu'ei de pausar que los
> mots occitans en "a�r", "a�r�s"', "a�rat" e son formats suu mot deu
> franc�s ancian "�ur", "�ur", qui lo REW e cita. Que'm sembla d'aulhors
> qu'ei exactament �� qui ditz lo REW.
Ton rasonament me sembla plan convincent.
> La grafia "mala�r" que's p�t donc justificar per l'etimologia
> "�ur" (et non "augurium") e per l'exist�ncia de prononciacions
> diftongadas.
�c.
Fa gaire, ausigu�ri una Catalana del N�rd emplegar la forma "maleirosament".
--
Un prov�rbi a l�azard:
Espina ponh e ronce essata ; Gav�t es fin, Auvernhat passa.
-- Essar: faire des S.
> Benlèu que la forma espanhòla "hembra"
> femina > femna > hemna > hemra > hembra?
> nos indica puslèu l’evolucion
> femina > femna > femra > frema ?
Òc, qu'ei vertat. En dauvuns parlars gascons (com lo men), que's ditz
['hemblə], ací com en castelhan qu'avem donc ahar a ua evolucion: n >
liquida + epentèsi de /b/.
>
> Me fai pensar al doblet "canonge/canorgue". Ai pas trobat d’explicacion
> per l’aparacion d’aquesta "r" en plaça d’una "n".
Cf. Domenge/Domergue. Òc, qu'ei problematic.
Un mot com "margue" e poderé orientà'ns de cap a ua ipotèsi "canorgue"
= formacion populara, "canonge" = formacion sapienta? Mes ne vei pas
quin se passa de "manicu(m)" a "margue"...
> Un mot com "margue" e poderé orientà'ns de cap a ua ipotèsi "canorgue"
> = formacion populara, "canonge" = formacion sapienta? Mes ne vei pas
> quin se passa de "manicu(m)" a "margue"...
monge / morgue, mensonja / messorga, mes venjar / vengar dab mantien
de la èna.