Google Groups no longer supports new Usenet posts or subscriptions. Historical content remains viewable.
Dismiss

Richesse des langues latines (petite colle)

8 views
Skip to first unread message

Jacques Dilbert

unread,
May 22, 2003, 4:57:58 AM5/22/03
to
Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :

1) Ara me cal anar dins l'estable.

2) L'art de traduir es molt dificil.

3) Pregunto de seguida que comuniquin la noticia al public.

Vous devez trouver dans quelle langue est chacune d'elles,
par exemple :

- occitan
- espagnol
- vieux français
- autre ?

Il y a un piège (assez gros)...

Almogaver

unread,
May 22, 2003, 9:23:14 AM5/22/03
to
jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote in message news:<5a9000c2.03052...@posting.google.com>...

Català mal traduït diria jo, especialment la tercera. Hauria de ser:

3) Demano que de seguida comuniquin la notícia al públic.

Ja que preguntar i demanar no volen dir el mateix.

En català normatiu la primera hauria de ser:

1) Ara em cal anar dins l'estable.

Christian Frabel

unread,
May 22, 2003, 10:02:47 AM5/22/03
to
Jacques Dilbert <jacques...@hotmail.com> wrote:
> Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :
>
> 1) Ara me cal anar dins l'estable.
Aquela d'aqui saria en occitan s'abias dits "estaple" a l'encuro de
"estable"

>
> 2) L'art de traduir es molt dificil.
Beleu de frances biel

>
> 3) Pregunto de seguida que comuniquin la noticia al public.
Ba sabi pas


---
Outgoing mail is certified Virus Free.
Checked by AVG anti-virus system (http://www.grisoft.com).
Version: 6.0.483 / Virus Database: 279 - Release Date: 19/05/2003

Jacques Dilbert

unread,
May 22, 2003, 3:39:58 PM5/22/03
to
en_roger...@yahoo.co.uk (Almogaver) wrote
> jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote
> > Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :
> >
> > 1) Ara me cal anar dins l'estable.
> >
> > 2) L'art de traduir es molt dificil.
> >
> > 3) Pregunto de seguida que comuniquin la noticia al public.
>
> Català mal traduït diria jo, especialment la tercera.

Exact, je débute en catalan et j'ai encore beaucoup de progrès à faire...
Ma connaissance de l'occitan parlé m'aide beaucoup, je retrouve
une foule de mots que je croyais exclusivement occitans
("caldre", "ara", et même "rai" - il ne me manque
que "macarel", mais on ne peut pas tout avoir...).

Malheureusement je ne trouve pas de manuel de catalan
destiné aux Français. Le résultat est que je comprends
(presque) tout, mais je ne peux pas écrire ni parler
sans faire de faute.


> Hauria de ser:
> 3) Demano que de seguida comuniquin la notícia al públic.
> Ja que preguntar i demanar no volen dir el mateix.
>

Grans mercès ! He confós les dues coses !

MB

unread,
May 22, 2003, 5:35:14 PM5/22/03
to
> Malheureusement je ne trouve pas de manuel de catalan
> destiné aux Français. Le résultat est que je comprends
> (presque) tout, mais je ne peux pas écrire ni parler
> sans faire de faute.

Un librounèl plan fach:
P. VERDAGUER; Abrégé de grammaire catalane; Editorial Barcino, Barcelona.

Ço que nous caldriò es un manual ouccitan-catalan!

Almogaver

unread,
May 23, 2003, 8:01:10 AM5/23/03
to
jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote in message news:<5a9000c2.03052...@posting.google.com>...
> en_roger...@yahoo.co.uk (Almogaver) wrote
> > jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote
> > > Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :
> > >
> > > 1) Ara me cal anar dins l'estable.
> > >
> > > 2) L'art de traduir es molt dificil.
> > >
> > > 3) Pregunto de seguida que comuniquin la noticia al public.
> >
> > Català mal traduït diria jo, especialment la tercera.
>
> Exact, je débute en catalan et j'ai encore beaucoup de progrès à faire...
> Ma connaissance de l'occitan parlé m'aide beaucoup, je retrouve
> une foule de mots que je croyais exclusivement occitans
> ("caldre", "ara", et même "rai" - il ne me manque
> que "macarel", mais on ne peut pas tout avoir...).
>

Si et refereixes al peix en català se'n diu "verat". Em sembla que en
occità també se'n pot dir "vairat".

Si et refereixes al proxeneta el mot català equivalent és "macarró".

> Malheureusement je ne trouve pas de manuel de catalan
> destiné aux Français. Le résultat est que je comprends
> (presque) tout, mais je ne peux pas écrire ni parler
> sans faire de faute.
>

La veritat és que les frases estaven bé en un 90%. La falta a la
tercera és molt francesa, ja que en francès preguntar i demanar
corresponen a "demander". Si fas un cop d'ull a:

http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/svllista.asp

Veuràs una llista de centres per aprendre català a França. Una trucada
a qualsevol d'ells i segur que et poden donar bibliografia adequada
per aprendre. Bona sort !!

Espera, encara millor, mira't:

http://cultura.gencat.es/llengcat/aprencat/biblio.htm

en concret:

PUIG, G. ed. Encara i sempre. Perpinyà: Publicacions Universitàries,
2001. ISBN 2-914518-09-9
Aquest mètode, per a l'ensenyament/aprenentatge del català com a
segona llengua, està pensat per a estudiants i professionals que volen
satisfer les seves necessitats lingüístiques i comunicatives, i
especialment dirigit a un públic francòfon. Cada unitat didàctica
s'organitza al voltant d'una part central materialitzada en una
"situació de comunicació" i, es complementa amb diàlegs, "jocs de
rol", etc.- i, a continuació ofereix propostes que contenen continguts
lingüístics -fonètica, morfosintaxi i lèxic- i continguts culturals
diversos. Al final de cada unitat trobem un test d'autoavaluació, que
recull tots els aspectes treballats al llarg de la unitat didàctica.
Conté un CD-Rom que permet la realització d'algunes activitats d'àudio
del llibre.


>
> > Hauria de ser:
> > 3) Demano que de seguida comuniquin la notícia al públic.
> > Ja que preguntar i demanar no volen dir el mateix.
> >
> Grans mercès ! He confós les dues coses !

A disposar.

Xavièr Remenet

unread,
May 23, 2003, 9:22:31 AM5/23/03
to
"Jacques Dilbert" questionèt :

> Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :
>
> 1) Ara me cal anar dins l'estable.

Vesèm lo problèma qu'as de la lenga nòstra en la far servir publicament.
Un problèma de diglossia o de molzuda ?
Mèfi, en tractant l'occitan diferentament dins l'airal lexical (aquí lo
paisan), siás çò pus mens reductor e çò pus mai racista.
Estimi mai pensar que s'agís d'una deca. D'unes diràn qu'es revelatora.

Adiusiatz,
Xavièr

Xavièr Remenet

unread,
May 23, 2003, 9:27:31 AM5/23/03
to
"Christian Frabel" escrigučt :

> > 1) Ara me cal anar dins l'estable.
> Aquela d'aqui saria en occitan s'abias dits "estaple" a l'encuro de
> "estable"

"ES" en occitan e es escrich correctament en grafia normalisada. "Estable"
se ditz [estaple].

Coralament,
Xavičr.


Jacques Dilbert

unread,
May 23, 2003, 4:40:39 PM5/23/03
to
en_roger...@yahoo.co.uk (Almogaver) wrote...

> Si fas un cop d'ull a:
>
> http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/svllista.asp
>
> Veuràs una llista de centres per aprendre català a França. >

Gràcies per la seva ajuda. Però la pagina bona ès :
http://cultura.gencat.es/llengcat/sial/svcercap.asp

M'agrada també :
http://perso.club-internet.fr/jppujol/Z.htm
(cours de catalan pour francophones)

Jacques Dilbert

unread,
May 23, 2003, 4:58:22 PM5/23/03
to
"Xavièr Remenet" <xavier...@wanadoo.fr> wrote...

> >
> > 1) Ara me cal anar dins l'estable.
>
> Vesèm lo problèma qu'as de la lenga nòstra en la far servir publicament.
> Un problèma de diglossia o de molzuda ?
> Mèfi, en tractant l'occitan diferentament dins l'airal lexical (aquí lo
> paisan), siás çò pus mens reductor e çò pus mai racista.
> Estimi mai pensar que s'agís d'una deca. D'unes diràn qu'es revelatora.
>

Un problème de diglossie, si vous voulez, voire de multiglossie
si on rajoute l'anglais, l'espagnol, le catalan, et à d'autres
époques de ma vie le russe, le latin, le sanskrit, l'esperanto.

La phrase (1) avait l'intérêt d'être la même en occitan et en catalan,
on doit pouvoir imaginer beaucoup d'autres phrases de ce type
tant les deux langues sont jumelles.

Il n'y a dans cet exemple rien de réducteur ni de raciste,
mon grand-père, paysan aveyronnais, a bien dû la prononcer
des milliers de fois dans sa vie... Comme je vis en ville,
j'ai sans doute moins l'occasion de la prononcer (et Paris
ressemble parfois plus à une porcherie qu'à l'étable de mon grand-père).

MB

unread,
May 24, 2003, 4:55:23 AM5/24/03
to
En/na Xavièr Remenet ha escrit:
> "Jacques Dilbert" questionèt :

> Vesèm lo problèma qu'as de la lenga nòstra en la far servir publicament.
> Un problèma de diglossia o de molzuda ?
> Mèfi, en tractant l'occitan diferentament dins l'airal lexical (aquí lo
> paisan), siás çò pus mens reductor e çò pus mai racista.
> Estimi mai pensar que s'agís d'una deca. D'unes diràn qu'es revelatora.

J'ai l'impression que c'est Xavier qui a honte de ses origines paysannes
et qui fait une projection des ses sentiments sur Jacques...

Il faut pourtant être fier de nos paysans. Ce sont eux qui ont été les
plus fidèles à nostro lengo mespresado.

Xavièr Remenet

unread,
May 24, 2003, 5:31:43 AM5/24/03
to
"MB" escriguèt :

> J'ai l'impression que c'est Xavier qui a honte de ses origines paysannes
> et qui fait une projection des ses sentiments sur Jacques...

Nanni Monsur !
Ieu la lenga la fau servir cada jorn, a la vila coma al campèstre, en
familha coma en public, al trabalh coma en vacanças, en França coma endacòm
mai, e refusi a tota fòrça de la veire totjorn embarrada dins lo mitan que
los nòstres opausants la vòlon guetoisar ! Cap de vergonha, pas qu'una
volontat de dubrir mos dròlles al monde. La cultura occitana es tant
universala coma las autras.
E te rasseguri sus ma "vergonha" supausada : a l'estable i anam encara, de
còps que i a. Mos pichons nascuts en vila an vist vedelar. Mas anam tanben a
plan mai d'autres endreches ... !
Pro d'aqueles "artistas" que sabon pas representar l'occitan autrament que
coma un nèci grossièr e inculta : es un perilh mortal per aquela cultura. I
a plan maitas causas a dire en òc que non pas totjorn e coma per azard "anar
a l'estable", non ?
A cò dels grands, anavèm a l'estable per cagar o per mólzer. Es l'imatge que
volèm balhar de l'Occitania d'ara ? Creses qu'es çò que vòlon nòstres aujols
?

> Il faut pourtant être fier de nos paysans. Ce sont eux qui ont été les
> plus fidèles à nostro lengo mespresado.

Plan d'acòrdi. Mas vòls dire que la lenga nòstra deu crevar amb eles ?
La vergonha es pas de mon costat, que me soi totjorn considerat coma paisan
de la vila. E que desiri pas mai que tornar viure pel campèstre. Mas sabi
que per far viure la lenga e la cultura occitanas, las cal far sortir de
l'estable.

Amistosament,
Xavièr
(en estabulacion liura) ;o))


Xavièr Remenet

unread,
May 24, 2003, 5:42:38 AM5/24/03
to

"Jacques Dilbert" <jacques...@hotmail.com> a écrit dans le message de
news: 5a9000c2.03052...@posting.google.com...

Xavièr Remenet

unread,
May 24, 2003, 5:55:05 AM5/24/03
to
"Jacques Dilbert" respondèt :

> La phrase (1) avait l'intérêt d'être la même en occitan et en catalan,
> on doit pouvoir imaginer beaucoup d'autres phrases de ce type
> tant les deux langues sont jumelles.

Solide.

> Il n'y a dans cet exemple rien de réducteur ni de raciste,

Lo risca d'embarrament es màger, es per aquò que, tanlèu que lo sentissi,
soi un pauc (tròp) viu. Es pas lo cas aicí, adonc vos pregui de me
desencusar se vos ai trucat.

> mon grand-père, paysan aveyronnais, a bien dû la prononcer
> des milliers de fois dans sa vie... Comme je vis en ville,
> j'ai sans doute moins l'occasion de la prononcer

... e ben, qu'auriatz enveja de dire dins la vòstra vida d'ara que
s'escriuriá parièr en òc coma en catalan ?

(et Paris
> ressemble parfois plus à une porcherie qu'à l'étable de mon grand-père).

Volètz dire que fan pas sovent lo palhat ?
Mè... ! E ieu qu'i vau deman per bramar, me cal prene los esclòps ?! ;o))

Amistosament,
Xavièr.


Xavièr Remenet

unread,
May 26, 2003, 6:37:09 AM5/26/03
to
"Diego Berge" respondèt :

> Cagondena,

? (pas comprés, perdon)

> Xavier[1], no cal pas ser tan sensible.

Es ben aquò lo meu problèma ;
Me tustar lo cap jornadièrament per la reconeissénça e la practica de
l'occitan, aquò me fa venir mai sensible que d'autres a l'imatge que donam
de la nòstra cultura al sègle XXI.

> Que volies que hi
> posses, "ara me cal anar engegar el meu servidor AS/400, que li he afegit
> una nova matriu RAID"? I que despres algu contesti que aixo segurament
era
> frances antic?

;o)) !

> A mes, que te de dolent l'estable, un cop hi acostumes el nas?

Non pas lo nas, mas coma l'ai explicat, vòli far sortir l'occitan de
l'estable ont d'unes l'i vòlon embarrar.

> perque
> no pot tenir l'AS/400 a l'estable, si vol?

Segur.

> Per cert, una pregunta sense cap relacio: quant de temps fa que han
> posat les plaques amb els noms dels carrers bilingues a Tolosa, i les
> plaques aquestes en occita als monuments i altres llocs d'interes (son mes
> lluentes que les que contenen la versio francesa, per tant m'imagino que
> deuen ser mes recents, tret que les netegin mes sovint :) No recordo que
> hi fossin el darrer cop que vaig estar a Tolosa, potser fa 5 o 6 anys.

Justament, la socializacion se farà sus la plaça publica. Ne sèm pas qu'a la
debuta e es una batèsta qu'èra pas de bon far comprene als decidaires. Nos
cal contunhar de los alfabetisar.

Xavier, Xavièr o Zavièr.
(lo X per l'origina basca, lo è per l'occitan ; segur, l'estat civil francés
coneis pas que Xavier ; ai causit Xavièr, bastard bascoccitan).


MB

unread,
May 26, 2003, 11:14:31 AM5/26/03
to
En/na Xavièr Remenet ha escrit:
> Ieu la lenga la fau servir cada jorn, a la vila coma al campèstre, en
> familha coma en public, al trabalh coma en vacanças, en França coma endacòm
> mai, e refusi a tota fòrça de la veire totjorn embarrada dins lo mitan que
> los nòstres opausants la vòlon guetoisar !
Lous oupausants la vòloun pas guetouizar. La vòloun exterminar!

Xavièr Remenet

unread,
May 26, 2003, 11:38:20 AM5/26/03
to
"MB" precisèt :

> Lous oupausants la vòloun pas guetouizar. La vòloun exterminar!

Parlavi pas de la fin, mas del mejan d'i arribar -- sens o dire, segur !
E coma soi dels caputs optimistas, parlavi de l'etapa primiera que combati
cada jorn, "còs e èime".

De còr e d'òc,
Xavièr


Diego Berge

unread,
May 27, 2003, 10:05:34 AM5/27/03
to
Xavièr Remenet wrote:

> "Diego Berge" respondèt :
>
>> Cagondena,
>
> ? (pas comprés, perdon)

Eufemisme col·loquial (i ortograficament incorrecte) per "me cago en
Déu", una expressio de sorpresa o contrarietat.

>> Xavier[1], no cal pas ser tan sensible.
>
> Es ben aquò lo meu problèma ;
> Me tustar lo cap jornadièrament per la reconeissénça e la practica de
> l'occitan, aquò me fa venir mai sensible que d'autres a l'imatge que donam
> de la nòstra cultura al sègle XXI.

Be, si vols que te digui la meua opinio, l'occita es una llengua mes
aviat conservadora (en el sentit, per exemple, de reutilitzar mots
existents tot donant-los nou significats, abans no incorporar-ne de nous.
Una mica com l'angles comparat amb l'islandes, si vols), la qual cosa li
dona un aire arcaic per als que no som parlants natius. I saps que?,
personalment es just aquest pragmatisme el que m'agrada de l'occita, tot i
que d'alguna manera potser amaga la seva enorme riquesa de vocabulari.

D'altra banda, donar una imatge bucolica no te res de dolent, i si es la
manera en que una cultura es perciveix des de fora, potser caldria pensar
en com es pot aprofitar, mes que no oposar-s'hi. Per exemple, l'idioma i
la cultura noruegues estan molt lligats a la vida camperola (ara que hi
penso, entre les llengues germaniques, es podria fer un paral·lel entre el
noruec i l'occita), pero aixo no treu que Noruega sigui un dels paisos
tecnologicament (i socialment) mes avançats del planeta, igual que el
Lenguadoc te algunes de les industries mes avançades d'Europa.

> Justament, la socializacion se farà sus la plaça publica. Ne sèm pas qu'a
> la debuta e es una batèsta qu'èra pas de bon far comprene als decidaires.
> Nos cal contunhar de los alfabetisar.

Malauradament no estic prou familiaritzat amb la situacio actual de
l'occita per donar una opinio respecte a qual es la millor via, pero sens
dubte, qualsevol us de la llengua no pot ser altre cosa que un pas
endavant.

> Xavier, Xavièr o Zavièr.
> (lo X per l'origina basca, lo è per l'occitan ; segur, l'estat civil
> francés coneis pas que Xavier ; ai causit Xavièr, bastard bascoccitan).

Be, vindries a ser una mena de Gascó, doncs :)

Adeu,
Diego Berge.
--
e-mail address invalid. Please reply to newsgroups.

Servianés

unread,
May 27, 2003, 1:32:59 PM5/27/03
to

Almogaver a écrit dans le message
<1b1bd333.0305...@posting.google.com>...

>jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote in message
news:<5a9000c2.03052...@posting.google.com>...
>> en_roger...@yahoo.co.uk (Almogaver) wrote
>> > jacques...@hotmail.com (Jacques Dilbert) wrote
>> > > Voici 3 phrases inventées par moi (accents supprimés) :
>> > >
>> > > 1) Ara me cal anar dins l'estable.
>> > >
>> > > 2) L'art de traduir es molt dificil.
>> > >
>> > > 3) Pregunto de seguida que comuniquin la noticia al public.
>> >
>> > Català mal traduït diria jo, especialment la tercera.
>>
>> Exact, je débute en catalan et j'ai encore beaucoup de progrès à faire...
>> Ma connaissance de l'occitan parlé m'aide beaucoup, je retrouve
>> une foule de mots que je croyais exclusivement occitans
>> ("caldre", "ara", et même "rai" - il ne me manque
>> que "macarel", mais on ne peut pas tout avoir...).
>>
>
>Si et refereixes al peix en català se'n diu "verat". Em sembla que en
>occità també se'n pot dir "vairat".

Es plan verai , se ditz solament vairat per lo peis , "macarel" non servis
pas que per proxeneta " Arriba la traïna, es fresc lo vairat!!"s'entendia
aquò al port de Valràs als retorns de pesca.
Servianés.

0 new messages