http://www.youtube.com/watch?v=-HtgZL7IuZ0
La segonda suu medish escambi mes hèita per Barcelona TV :
http://www.btvnoticies.cat/2010/05/23/info-occita-aranes-17/
La toco d'aqueles escambis es de faire creire que la lengo d'oc es un
dialecte catalo. Aqueles paures drolles pouirriòu pas parla ame un
parlaire natura lur lengo pleno de -ts e de -s qu'on dirio d'espanhò.
A part ça, je suis désolé de ce qu'est devenu la langue d'oc. C'est un
sabir inaudible.
> Ri-di-cul !
>
> La toco d'aqueles escambis es de faire creire que la lengo d'oc es un
> dialecte catalo.
Au rythme au vous iriez si on vous laissait faire, se serait sans doute
la dernière chance de l'occitan.
Ventre affamé n'a pas d'oreille.
pas qu'un mot : pecaire !
cresi qu'es Nicoulau Rei betveder que parlo del sistèmo escoulari a
l'entour de 3' 00
Parlo un piètre occitann : de francés amb de a la fi!
Soguesse inteligent anirio prene de cours de lengo d'oc a loc d'afraba
las aurelhos de generaciu de drolles!
Me cresi que cal apara les efans des courses d'occitans!
Cal lucha per l'interdiciu de l'occitann a l'escolo quand pensos
qu'aquel tipe es un des capiol des ensinhaire d'occitan, aco que se fa
de milhour coumo proufessou d'occitan!
Macarèl, ausigiuesse aquo moun paure pepi...!
Amai tornou dire lour revendicaciou imperialisto soubre lou païs d'o
francés.
Lour ouccità, lou podou garda !
Catalôs imperialistos de mèrdo, bourdilhos d'espanhoulàs !
Sèi fourçat de tourna bouta moun pouemo de coumbat:
En l'ounour di deputats de Catalounho
Vaqui lou vent marrit, lou vent à laido trounho,
Enfalenat, falsier, que ve de Catalounho.
Trabalhan cado jiour per que li jouve enfi
La tournèssou parla la lengo del païs
Noun-pas coumo lou faun sounque ammé lours parents
Mas també cado jiour, entre guéssi jouvents.
Mas acò counvé pas i deputats racistos,
Inhourènts pretencious, e plô catalanistos,
Chaurio pas più parla la lengo di voulcans
Mès l'orre parladis que sounou l'oucitan,
Menèstro ridiculo e sèns cap de sabour
Plô lonh dis abitants coumo di troubadours.
Nous sadoulan jamai de lengo prouvençalo,
Auvernhato e gascouno, amourouso e bourgalo
Que sap tô plô chanta la joio e lou chagri
E lei ribos de mar e nouste Puèch Mari,
La lassièro ou lou vam, aizidenço ou doulour,
La ràbio e la passiou, l'esperanço e l'amour.
Nousto lengo es dardalh, es un miralh de vido
Es ounourado un jour, lou lendemô trupido :
Coular de pèrlos raro e de veires pichous,
De pouemos sublime e de mots amistous
La gardaren toujour maugrat li catalôs
La lengo d'o per nous, e l'oucitan pei côs !
Alan Broc
felibre mistralen de la Nalto-Auvernho
[ Ajouter un commentaire ] [ Aucun commentaire ] [
Partager ▼
]
:
Sèi fourçat de bouta moun pouemo de countro coumbat:
Som un ahir de la història,
un avui que ve i se'n va.
Som presència, som memòria,
som el poble català.
De trifulgues, no ens en manquen
i sovint fem d'escarràs;
les derrotes no ens espanten,
som un cas com un cabàs!
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som un poble que fa gresca
amb capgrossos i gegants.
A ple sol o en nits de fresca
ballem i ens donem les mans.
Som gent de trabuc i traca,
correfoc i polvorí,
ens captiva el pa amb tomaca
i els calçots ens fan delir.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som Rafel de Casanova,
Xirinacs i Verdaguer.
Som un poble que es renova,
que serà el que vulgui ser.
Som una llengua que es parla
mar endins, serres enllà,
que ens apassiona parlar-la
i més, sentir-la enraonar.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som una terra, un paisatge,
un saber fer, un tarannà,
som el fruit del mestissatge
que ve de segles enllà.
Som una nació d'Europa
molt antiga, ves per on!,
però no ens cuinem la sopa
i així no es pot anar pel món.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
On 19 juin, 17:51, "Felibre d'Auvernho" <Broca...@yahoo.fr> wrote:
> ... mas parli alemond e sabi...
Alan Broc "Felibre d'Auvernho" es Joan-Frances Blanc, qu'es tabe
"Serge, Julien
Desaygues, Res, Nonres, Valpasres, Resnonvallelectrochòc, Eissiduelh,
Mertyl...."
Joan-Frances Blanc l'esquizoufrene a persounalitats multiplos.
Joan-Frances Blanc, lou gogol de Google ! ha ha ha !
Es omossexua tabe, ha ha ha !
Lou nazihoun-pede crebo de rabio de pouder pas censura coumo subre
l'encycloupedio d'estremo-drecho Wikipédia.
Crebo de rabio coumo un nazihoun-cassoulet frustrat. Crebo de rabio
coumo un admiratour del NAZI Louis Alibert, "lo Mèstre" de l'IEO e
del PNO.
Crebo de rabio coumo lou dictatour de Chaplin a causo de l'Elucidari.
Joan-Frances Blanc, lou pede gogol de Google ! ha ha ha soufris mort
e passiou que pot pas censura.
Sabem qu'es nascut a Bieno en austrio e nous dis aro que couneis
l'alemond.
Amai escriguet mai d'un cop d'asenado dins uno rebisto separatisto de
las
annado 1990.