Lis àutri faun pas que de chanta ou de legi de messatges de
publicitat, souvent en francés.
Lo Felibre d'Auvèrnhe qu'ei a la ràdio, aquò que vòu díser que serà
batlèu a la tele. Que i cau créder.
La rèsta deu temps, qu'envia letras anonimas a la premsa, com en
40-44, entà denonciar la sola escòla qui ensenha dens la soa lenga
mairau. Un trahidor cap e tot.
Ei pas jamai mandat de letro anounimos. Ma letro al conse de Sijan èro
sinhado, e lis autros letros de felibres també.
Son mas d'occitans, nàutri.
Lei calandretos refusou d'ensenha l'auvirnhat. Refusou d'ensenha lou
lengadouciô. Ensenhou "parlan, cantan, fasiàn, parlàvem..." quand lei
formos lengadoucianos sou "parlou(n), cantou(n), faziòu, parlavian..."
remarcatz l's del plural qu'es movedissa (letro, letros)...
> Lei calandretos ensenhou "parlan, cantan, fasiàn, parlàvem..." quand lei
> formos lengadoucianos sou "parlou(n), cantou(n), faziòu, parlavian..."
"fasiàn" ? m'estonariá !
E n'ei pas la sola incoeréncia de la lenga de Bròc.
Es vostro tisso espagnolo de creire que touto las letro se
prounounson!
Es justamen un signe qu'a uno lengo d'exellento qualitat!
> Es vostro tisso espagnolo de creire que touto las letro se
> prounounson!
> Es justamen un signe qu'a uno lengo d'exellento qualitat!
Se vos pensatz qu'escriure "letras" quora amb s, quora sens s, es de
qualitat, sètz madur per dintrar dins la còla de panoc, qu'emplega
caler per "propausar"...
D'acòrd, eh donc "daissa" qu'èra hèra plan.
podes tanben quitar de far quicòm
pel "changuitàs", sèqui...
sequi*
Que'm soi plaçat dens la conversacion totun! :)