Google Groups no longer supports new Usenet posts or subscriptions. Historical content remains viewable.
Dismiss

Un tèxte en gascon

21 views
Skip to first unread message

Affreux Disiaque

unread,
Jun 29, 2009, 5:52:04 AM6/29/09
to
Que vieni de léger e de corregir la grafia d'un tèxte en gascon, entà
un n° a viéner de la revista "Reclams".

Qu'ei en gascon de la Gasconha tolosana, dab l'article "le" e fòrmas
dont la gasconitat ei foneticament dobtosa (ex: "dins",
"pendejar"...).

Entà un bearnés, qu'ei un parlar quasiment autant estranh com los
parlars lengadocians d'Arièja e d'Aude.

Mes aquò rai, que poderam marcar qu'ei un tèxte "en gascon", e los
campanilistas que seràn contents. Gloria in excelsis Vasconiari, amen!

Buthus occitanus

unread,
Jun 29, 2009, 6:08:29 AM6/29/09
to
En/na Affreux Disiaque ha escrit:
> Que vieni de l�ger e de corregir la grafia d'un t�xte en gascon, ent�
> un n� a vi�ner de la revista "Reclams".
>
> Qu'ei en gascon de la Gasconha tolosana, dab l'article "le" e f�rmas

> dont la gasconitat ei foneticament dobtosa (ex: "dins",
> "pendejar"...).
>
> Ent� un bearn�s, qu'ei un parlar quasiment autant estranh com los
> parlars lengadocians d'Ari�ja e d'Aude.
>
> Mes aqu� rai, que poderam marcar qu'ei un t�xte "en gascon", e los
> campanilistas que ser�n contents. Gloria in excelsis Vasconiari, amen!

S�aplicam l�id�a de la normalizacion pluricentrica, caldri� transformar
aqueste t�xte per lo faire mai conf�rme al gascon mejan, non?

Aital finiriam per eliminar totes los parlars intermediaris de
l�escritura e sagelar lo trocejament de la lenga d�oc en lengaS d��c?

--

Un prov�rbi a l�azard:

F�bres quartanas non fan sonar campanas.

Affreux Disiaque

unread,
Jun 29, 2009, 7:19:56 AM6/29/09
to
On 29 juin, 12:08, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:

>
> S’aplicam l’idèa de la normalizacion pluricentrica, caldriá transformar
> aqueste tèxte per lo faire mai confòrme al gascon mejan, non?


>
> Aital finiriam per eliminar totes los parlars intermediaris de

> l’escritura e sagelar lo trocejament de la lenga d’oc en lengaS d’òc?

E çò qui ei lo gascon mejan, d'aulhors, quan lo 95 % de l'escriut
gascon ei produsit en Bearn e Bigòrra? Que pausi la question per'mor
que n'èi pas lejut çò qui prepausa Sumien entau gascon, mes entà estar
valeder lo gascon mejan non pòt estar qu'a basa de bearnés.

E prepausar aqueth gascon en Gasconha tolosana n'a pas nat sens (qu'ac
poderem sosméter au noste amic Rei-Bèthvéder: ensenhar lo bearnés a
Sent-Lis, quina idea!!?!). Que cau trobar ua auta faiçon d'arribar a
ua màger estandardizacion de l'occitan escriut. Lo prètzhèit ne serà
pas aisit.

Joan Frances Blanc

unread,
Jun 29, 2009, 7:59:03 AM6/29/09
to
On Jun 29, 12:08 pm, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
> S’aplicam l’idèa de la normalizacion pluricentrica, caldriá transformar
> aqueste tèxte per lo faire mai confòrme al gascon mejan, non?

Ai pas legida d'òbra de Sumien, mas me sembla que contunhas de
confondre normalizacion e normativizacion.

;-)

> Aital finiriam per eliminar totes los parlars intermediaris de

> l’escritura e sagelar lo trocejament de la lenga d’oc en lengaS d’òc?

Vau far dins lo sofisme reborsièr (omenatge a "La reborsièra" de R.
L.) : es pas un problèma, perque i a pas de solucion.

Avèm doas direccions :
- la reproduccion fidèla (a quin punt ?) de cada parlar local (amb
totas sas particularitats) - entre minimalisme (obligacion d'emplec) e
dialectologia seriosa (necessitat d'enregistrar tota la varietat de la
lenga)
- la sofracha d'aisinas per aprene, amb un costat "local" (pr'amor
qu'afectiu) - e avèm lo pluricentrisme que dobris la question :
quantas varietats botar dins una lenga pluricentrica ?

- pluricentrisme de basa : los 6 dialèctes + lo marchés/lenga del
creissent ?
- pluricentrisme "espandit" : apondre l'aranés, lo niçard, lo gardiòl,
lo tolosan, lo marselhés, un gascon sens enonciatiu (girondin), un
auvernhat en 3 o 4 variantas, un vivarés, un cisaupenc ?

JFB

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 8:25:35 AM6/29/09
to
C'est quoi cette idée débile que pour un gascon "light" des marges
garonnaises, il faudrait supprimer l'énonciatif ? C'est Oui Oui au
pays de la linguistique. Il est évident d'abord que l'énonciatif a été
perdu dans ces régions puisqu'il en reste des traces dans certains
phrases. De toute façon, sur de nombreux traits linguistiques, il y a
toujours eu perte (notez qu'il est présent dans le parler fuxéen du
Vicdessos).

Maintenant, ce n'est pas l'énonciatif qui est important ! C'est
tellement anecdotique (même si c'est révélateur). La définition d'un
parler girondin passe par tellement autre chose que la présence d'un
énonciatif (ce sont notamment des conjugaisons très originales, un
consonantisme qui l'est également comme c+e,i>d, un vocalisme au fond
plus gascon que celui du béarnais, ...).

De tout façon, vous vous posez des questions idiotes : laissons les
auteurs capables d'écrire dans des variantes localisées le soin de le
faire.

Buthus occitanus

unread,
Jun 29, 2009, 9:35:11 AM6/29/09
to
En/na Joan Frances Blanc ha escrit:
> Ai pas legida d'�bra de Sumien, mas me sembla que contunhas de
> confondre normalizacion e normativizacion.

Aqu�s una distinccion qu�exist�s en catalan, dins un encastre plan
diferent del n�stre.
En �� n�stre, la question de la "normalizaci�" se pausa pas cap.
Aimi mai dire "normalizacion" per �� que los catalans d�son
"normatizaci�". (Aqu�s l�usatge internacional e av�m pas de nom
"normativa" en occitan.)

De tot biais, mai estudi la question, mens tr�bi d�inter�s a la nocion
de normalizacion. Pensi que val mai rasonar en t�rmes de reflexion e
d�evolucion dins la tradicion.

> Av�m doas direccions :
> - la reproduccion fid�la (a quin punt ?) de cada parlar local (amb


> totas sas particularitats) - entre minimalisme (obligacion d'emplec) e
> dialectologia seriosa (necessitat d'enregistrar tota la varietat de la
> lenga)
> - la sofracha d'aisinas per aprene, amb un costat "local" (pr'amor

> qu'afectiu) - e av�m lo pluricentrisme que dobris la question :


> quantas varietats botar dins una lenga pluricentrica ?
>

> - pluricentrisme de basa : los 6 dial�ctes + lo march�s/lenga del
> creissent ?
> - pluricentrisme "espandit" : apondre l'aran�s, lo ni�ard, lo gardi�l,
> lo tolosan, lo marselh�s, un gascon sens enonciatiu (girondin), un
> auvernhat en 3 o 4 variantas, un vivar�s, un cisaupenc ?

Vesi pas perqu� limitas aital lo camp de la causidas.

Ieu escrivi ni lo carcin�l de mon pepin, ni un lengadocian normalizat e
encara mens un panoccitan.

Mon parlar a una basa carcin�la, es purgat de certans gallicismes gr�cia
a una autoeducacion occitana, es claufit d�autres gallicismes a causa de
ma practica limitada de la lenga, es enriquesit de mots d�autres dial�ctes.

Aquel parlar dintra dins cap de tas categorias.

Los autres locutors de l�occitan son dins de situacions comparablas a la
meuna. Lor probl�ma es pas de saber coss� normalizar l�occitan d�un
biais monocentric o policentric. �� que v�lon faire es notar l�occitan
que se son bricolats en escotant de locutors naturals, en legissent de
libres, etc.

Lo r�tle d�un linguista occitan es, a mon vejaire, de respondre als
besonhs dels locutors en situacion concr�ta pusl�u que de bastir de
proj�ctes de normalizacion que f�un besonh a diguns dins la vida vidanta.


--

Un prov�rbi a l�azard:

Bastissa d'iv�rn,
bastissa de f�r.

Affreux Disiaque

unread,
Jun 29, 2009, 12:12:32 PM6/29/09
to
On 29 juin, 15:35, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:

> > Avèm doas direccions :
> > - la reproduccion fidèla (a quin punt ?) de cada parlar local (amb


> > totas sas particularitats) - entre minimalisme (obligacion d'emplec) e
> > dialectologia seriosa (necessitat d'enregistrar tota la varietat de la
> > lenga)
> > - la sofracha d'aisinas per aprene, amb un costat "local" (pr'amor

> > qu'afectiu) - e avèm lo pluricentrisme que dobris la question :


> > quantas varietats botar dins una lenga pluricentrica ?
>

> > - pluricentrisme de basa : los 6 dialèctes + lo marchés/lenga del
> > creissent ?


> > - pluricentrisme "espandit" : apondre l'aranés, lo niçard, lo gardiòl,

> > lo tolosan, lo marselhés, un gascon sens enonciatiu (girondin), un
> > auvernhat en 3 o 4 variantas, un vivarés, un cisaupenc ?
>
> Vesi pas perqué limitas aital lo camp de la causidas.

JFB ne limita pas l'esventalh de las causidas, au contra que
l'aubreish shens tabó. Que i a causidas a har tanlèu qui s'i parla
d'ensenhament e de socializacion de la lenga.

En medish temps, las causidas "per dialècte" ne van pas, lo libe de
classa "Òc Ben" qu'ac amuisha, la partida lengadociana, hèra
montpelhierenca, qu'ei shens gran interès en Roergue, shens parlar
d'Agenés e de Sarladés. Qu'ei donc interessant de soscar a ua
normativizacion qui passe la division tradicionau en dialèctes.

> Aquel parlar dintra dins cap de tas categorias.
>

> Los autres locutors de l’occitan son dins de situacions comparablas a la
> meuna. Lor problèma es pas de saber cossí normalizar l’occitan d’un
> biais monocentric o policentric. Çò que vòlon faire es notar l’occitan


> que se son bricolats en escotant de locutors naturals, en legissent de
> libres, etc.
>

> Lo ròtle d’un linguista occitan es, a mon vejaire, de respondre als
> besonhs dels locutors en situacion concrèta puslèu que de bastir de
> projèctes de normalizacion que fáun besonh a diguns dins la vida vidanta.

Que i a shens que locutors qui an besonhs, que i a tanben
institucions.

Au ras d'aquò, que i a la question de saber de quina lenga e parlam.

Entà la lenga de la premsa, ne hèn pas solide besonh sheis o ueit
estandards. Pas dens l'estat actuau de las causas. Que m'agradaré mei
d'aver ua "Setmana" sancerament escriuta en un lengadocian *corrècte*
que l'òrra mesclanha agramaticau qui s'i pòt léger a l'òra d'ara.

Entà la lenga de l'ensenhament, lo punt de vista qu'ei diferent. Entà
la lenga literària, tanben, e aquiu que crei que cau tiéner compte
magement de la lenga literària dejà existenta en cada parçan (çò qui
n'a pas comprés un tipe de valor com Pèire Bèc).

Au nivèu de las institucions, com parlam ací de comunas, de
departaments e de regions, que son per definicion la referéncia.
Après, díser per ex. que "arbre" e's ditz "arbe" en Bearn e "aubre" en
Lanas, n'ei pas ua proposicion inatacabla tanpòc, mes que serà de mei
bon acceptar per'mor deu son caractèr institucionau, oficiau. Que seré
ua auta faiçon de tornar tà l'idea de la normativizacion policentrica,
non sus ua basa lingüistica mes sus ua basa "politica", d'aulhors
qu'avem dejà l'exemple aranés e lo de l'occitan cisaupenc). Que crei
que sia un camin deus prometius.

Buthus occitanus

unread,
Jun 29, 2009, 1:46:26 PM6/29/09
to
En/na Affreux Disiaque ha escrit:

> Ent� la lenga de la premsa, ne h�n pas solide besonh sheis o ueit
> estandards. Pas dens l'estat actuau de las causas. Que m'agradar� mei
> d'aver ua "Setmana" sancerament escriuta en un lengadocian *corr�cte*
> que l'�rra mesclanha agramaticau qui s'i p�t l�ger a l'�ra d'ara.

Seri� plan polit que la normalizacion milhore la qualitat de la lenga...

> Ent� la lenga de l'ensenhament, lo punt de vista qu'ei diferent. Ent�
> la lenga liter�ria, tanben, e aquiu que crei que cau ti�ner compte
> magement de la lenga liter�ria dej� existenta en cada par�an (�� qui
> n'a pas compr�s un tipe de valor com P�ire B�c).

I pas de lenga liter�ria per cada par�an.
Compreni pas lo rasonament segon loqual caldri� ensenhar una lenga
unif�rma quand i a pas de lenga unif�rma dins la practica.
Cal ensenhar los parlars existents.

> Au niv�u de las institucions, com parlam ac� de comunas, de
> departaments e de regions, que son per definicion la refer�ncia.
> Apr�s, d�ser per ex. que "arbre" e's ditz "arbe" en Bearn e "aubre" en
> Lanas, n'ei pas ua proposicion inatacabla tanp�c, mes que ser� de mei
> bon acceptar per'mor deu son caract�r institucionau, oficiau.

Vesi pas l�inter�s de publicacions oficialas en occitan se los que las
d�von redigir con�isson pas pro l�occitan local per se passar de n�rmas.

--

Un prov�rbi a l�azard:

Se te v�ls passar del medecin, de ton ventre fai un jardin.

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 2:30:44 PM6/29/09
to
On 29 juin, 19:46, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:

> > Entà la lenga de l'ensenhament, lo punt de vista qu'ei diferent. Entà
> > la lenga literària, tanben, e aquiu que crei que cau tiéner compte
> > magement de la lenga literària dejà existenta en cada parçan (çò qui

> > n'a pas comprés un tipe de valor com Pèire Bèc).
>
> I pas de lenga literària per cada parçan.

Que n'i a clarament ua en Gasconha deu Sud.

> Compreni pas lo rasonament segon loqual caldriá ensenhar una lenga
> unifòrma quand i a pas de lenga unifòrma dins la practica.


> Cal ensenhar los parlars existents.

!? N'èi pas parlat de lenga unifòrma. Mes qué vòu díser ensenhar los
parlars existents? A Craissac, ensenhar lo parlar de Craissac, e a
Praissac lo de Praissac?

> Vesi pas l’interès de publicacions oficialas en occitan se los que las
> dévon redigir conéisson pas pro l’occitan local per se passar de nòrmas.

Pffff de tota faiçon que hèn hrèita nòrmas per'mor deus neologismes.
N'ei pas question de redigir arren, que son tèxtes-tipe, com entau
francés (!). Mes quan s'ageish de redigir qqrn (com se hè
*oficiaument* au País Basco), qué vas díser au foncionari encargat
d'ac har se ne's senteish pas capable d'ac har? Nat tèxte en occitan?

Dens aqueste cas, que devèm balhar au CG ua arrevirada per "demande
d’autorisation de coupe ou d’abattage d’arbres", e qu'avem causit
"demanda d'autorizacion de har càder arbes". Arron d'aver constatat
sus l'ALG qu'en Bearn la fòrma "arbe" ei drin mei frequenta que
"arbo", e qu'ua arrevirada literau e seré estada pleonastica per'mor
que "copar" en gascon e s'emplega tanben au sens de "har càder". E cau
demandar a cada foncionari de l'Estat aqueth nivèu d'expertisa?

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 2:32:15 PM6/29/09
to
On 29 juin, 14:25, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:

> De tout façon, vous vous posez des questions idiotes

On se pose peut-être des questions idiotes, mais toi tu fous rien, tu
critiques et tu fous rien, donc on se fout de savoir ce que tu penses,
ton avis c'est zéro.

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 3:14:23 PM6/29/09
to
On 29 juin, 14:25, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:
> C'est quoi cette idée débile que pour un gascon "light" des marges
> garonnaises, il faudrait supprimer l'énonciatif ?

Et on n'a pas parlé de supprimer un énonciatif inexistant, on est
parti du fait qu'on ne peut pas demander aux gens de la Gascogne
toulousaine d'écrire en béarnais. Le débile, c'est vraiment toi, tu ne
comprends même pas ce qu'on dit!

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 3:42:41 PM6/29/09
to
On 29 juin, 20:30, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote:
>
> Dens aqueste cas, que devèm balhar au CG ua arrevirada per "demande
> d’autorisation de coupe ou d’abattage d’arbres", e qu'avem causit
> "demanda d'autorizacion de har càder arbes"


Je ne fais peut-être rien mais plancher sur ce genre de questions
(alors que l'administratif en français précède de beaucoup l'usage du
français) prouve quand même que ça ne tourne pas rond dans
l'occitanisme. On s'en fout de payer nos impôts ou de visiter un musée
en gascon ! Cela ne sert à rien ! Où vivez-vous ?

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 3:44:29 PM6/29/09
to
On 29 juin, 21:14, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote:

> Et on n'a pas parlé de supprimer un énonciatif inexistant, on est
> parti du fait qu'on ne peut pas demander aux gens de la Gascogne
> toulousaine d'écrire en béarnais. Le débile, c'est vraiment toi, tu ne
> comprends même pas ce qu'on dit!

Moi je n'ai pas cette pudeur : je crois en la Gascogne et si je me
réjouis de l'existence d'une production littéraire en gascon
toulousain, il va sans dire qu'à terme, la normalisation du gascon sur
une base méridionale est nécessaire, à ceci près que je ne propose pas
le béarnais comme seul recours où piocher. Tous les mouvements
identitaires passent par cette étape, les occitanistes ne sont pas
très mâtures sur cette question. Parce que l'occitan n'existe pas.

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 3:54:06 PM6/29/09
to
On 29 juin, 21:44, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:
>
> mâtures

Un chemin.

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 3:59:07 PM6/29/09
to
On 29 juin, 21:54, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote:

> Un chemin.

Un chemin duquel l'on contemple une route européenne, celle qui mène
en Aragon : pas la peine de nous saluer d'en haut, nous fonçons tout
droit.

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 4:00:32 PM6/29/09
to
On 29 juin, 21:59, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:

> Un chemin duquel l'on contemple une route européenne, celle qui mène
> en Aragon : pas la peine de nous saluer d'en haut, nous fonçons tout
> droit.

Mouarf.

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 4:10:05 PM6/29/09
to
On 29 juin, 22:00, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote
>
> Mouarf.

Tu devrais admirer ma capacité à filer ta métaphore avortée, c'est pas
tes amis occitans qui auront une connaissance intime de la Vallée
d'Aspe. D'ailleurs, j'y étais hier : qui n'a pas vu la Vallée d'Aspe
contemporaine ne sait pas ce qu'est la tristesse. Etsaut, c'est
terrible : tout qui a fermé et comme seuls habitants sur la place un
pêcheur taciturne et deux filles à moitié débiles et laides qui
quémandent de l'argent, probablement échappées du centre de Borce. La
moitié des habitants de Sarrance avaient l'air abasourdis et si
j'étais méchant, de crétins congénitaux (l'Etat français les y
envoient en sanatorium), Bedous était mort, les maisons d'Eygun sont à
vendre. A Lescun, un peu de jeunesse avec 4 filles à un bar, le reste,
des Palois venus marcher. Il reste le cirque.

http://farm4.static.flickr.com/3616/3669015285_26d75415f3_o.jpg

Et puis je passe en Barétous. A Issor au bar de l'Arrayou, je prends
en photo la jeunesse éméchée du village qui me chambre. A Arette c'est
la fête : grande animation, les vieux, les jeunes, des manèges. Je ne
suis pas allé en Ossau mais Laruns est toujours animé. Une seule
conclusion : les connards qui ont fait de la vallée d'Aspe un couloir
à camions ont tué la vallée béarnaise. Voici un combat que les
occitanistes ont manqué, un de plus.

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 4:18:59 PM6/29/09
to
On 29 juin, 22:10, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:

> Tu devrais admirer ma capacité à filer ta métaphore avortée, c'est pas
> tes amis occitans qui auront une connaissance intime de la Vallée
> d'Aspe. D'ailleurs, j'y étais hier :

Ça c'est marrant, moi j'ai été à Canfranc, on s'est peut-être croisés.

La
> moitié des habitants de Sarrance avaient l'air abasourdis et si
> j'étais méchant, de crétins congénitaux (l'Etat français les y
> envoient en sanatorium),

C'est un ESAT, idiot!

> Bedous était mort, les maisons d'Eygun sont à
> vendre. A Lescun, un peu de jeunesse avec 4 filles à un bar, le reste,
> des Palois venus marcher. Il reste le cirque.
>
> http://farm4.static.flickr.com/3616/3669015285_26d75415f3_o.jpg
>
> Et puis je passe en Barétous. A Issor au bar de l'Arrayou, je prends
> en photo la jeunesse éméchée du village qui me chambre.

T'es un flic, on s'en doutait.

> A Arette c'est
> la fête : grande animation, les vieux, les jeunes, des manèges. Je ne
> suis pas allé en Ossau mais Laruns est toujours animé. Une seule
> conclusion : les connards qui ont fait de la vallée d'Aspe un couloir
> à camions ont tué la vallée béarnaise. Voici un combat que les
> occitanistes ont manqué, un de plus.

T'y étais aux manifs? Et sinon, tu veux que je te raconte ma journée?
Mais mon blog, c'est pas ici!

Afrós Disiac

unread,
Jun 29, 2009, 4:21:16 PM6/29/09
to
On 29 juin, 22:10, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:

Moi, là, j'ai une envie folle de manger des pommes de terre en salade.
J'ouvre un fil pour en parler?

Un gascon

unread,
Jun 29, 2009, 4:28:09 PM6/29/09
to
On 29 juin, 22:18, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote:
>
> Ça c'est marrant, moi j'ai été à Canfranc, on s'est peut-être croisés.

Canfranc, toponyme gascon, ville peuplée par des Aspois. Mais puisque
les occitanistes nous disent que notre horizon c'est Guéret.

> C'est un ESAT, idiot!

Je le sais fort bien, je plaisantais. N'empêche, la Vallée d'Aspe sert
vraiment à cacher ce que la ville ne veut pas voir. Ils font pareil en
plaine de Nay.


> T'es un flic, on s'en doutait.

C'est eux qui me l'ont demandé, parce que je prenais en photo la
vieille maison Soulé qui s'effondre près de la place centrale d'Issor.
Issor, dominé par le Bizarce et le Biscacou, deux toponymes limousins
évidents.

Afrós Disiac

unread,
Jun 30, 2009, 2:51:54 AM6/30/09
to
On 29 juin, 22:28, Un gascon <un.gas...@gmail.com> wrote:
> On 29 juin, 22:18, Afrós Disiac <majamoon...@lavache.com> wrote:
>
>
>
> > Ça c'est marrant, moi j'ai été à Canfranc, on s'est peut-être croisés.
>
> Canfranc, toponyme gascon, ville peuplée par des Aspois. Mais puisque
> les occitanistes nous disent que notre horizon c'est Guéret.

Euh, je vais pas aller acheter mes clopes à Guéret, quand même!

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 3:47:14 AM6/30/09
to
Afr�s Disiac a escrich:
> Dens aqueste cas, que dev�m balhar au CG ua arrevirada per "demande
> d�autorisation de coupe ou d�abattage d�arbres", e qu'avem causit
> "demanda d'autorizacion de har c�der arbes". Arron d'aver constatat
> sus l'ALG qu'en Bearn la f�rma "arbe" ei drin mei frequenta que
> "arbo", e qu'ua arrevirada literau e ser� estada pleonastica per'mor
> que "copar" en gascon e s'emplega tanben au sens de "har c�der". E cau
> demandar a cada foncionari de l'Estat aqueth niv�u d'expertisa?

Val mai emplegar l'argent a de causas utilas coma l'ensenhament de la
lenga o la mesa en linha d'un diccionari de qualitat pusl�u que dins la
revirada de t�xte administratius que diguns legir�.

Joan Frances Blanc

unread,
Jun 30, 2009, 4:25:01 AM6/30/09
to
On Jun 30, 9:47 am, Buthus occitanus <nos...@fake.fr> wrote:
>
> Val mai emplegar l'argent a de causas utilas coma l'ensenhament de la
> lenga o la mesa en linha d'un diccionari de qualitat puslèu que dins la
> revirada de tèxte administratius que diguns legirà.

Pr'aquò fa partida de la normalizacion (en francés "retour à un usage
normal") de la lenga.
Es aquela que cèrqui, pas la que se reviraria per "uniformisation" e
que me n'accusas.

Per ensenhar a de lengacopats, per revirar de pròsa tecnica (e
quitament de pròsa literària, alevat se sias un pauc esquizo...) cal
una lenga fixada.
La discuta, es de saber a quin nivèl : "dialèctal", "jos dialectal".

E me contes pas que "lo parlar de l'endrech" se pòt ensenhar : avants
d'o poder far, ne caldria aver una descripcion e generalament l'avèm
pas (o avèm un quicòm pas tròp fisable del sègle XIX sus archive.org)
que jamai foguèt pas escricha o que duèrm sus las laissas d'un centre
de dialectologia ipotetic.

Afrós Disiac

unread,
Jun 30, 2009, 4:36:38 AM6/30/09
to
On 30 juin, 09:47, Buthus occitanus <nos...@fake.fr> wrote:

> Val mai emplegar l'argent a de causas utilas coma l'ensenhament de la

> lenga o la mesa en linha d'un diccionari de qualitat puslèu que dins la
> revirada de tèxte administratius que diguns legirà.

Argument "Un.gas", e argument tot plen teoric un còp de mei. Los
Departaments e las Regions ne despenen pas sòus entà l'ensenhament,
aquiu la lor intervencion que consisteish a prepausar convencions a
las Inspeccions Academicas e aus Rectorats.

Que son d'acòrd entà despéner quauques soricòts suu cantèr de
l'elaboracion d'ua lenga "oficiau", e se't compreni plan que caleré
donc arrefusar.

N. B.: los politics n'aiman pas guaire la contradiccion, per'mor qu'an
*eths* los sòus. Se't prepausan un projècte e qui arrefusas, que pòdes
comptar que i passarà aiga devath los ponts abans que te'n tornen
prepausar un aute.

Afrós Disiac

unread,
Jun 30, 2009, 4:39:42 AM6/30/09
to
On 30 juin, 10:25, Joan Frances Blanc <jfbl...@gmail.com> wrote:

> E me contes pas que "lo parlar de l'endrech" se pòt ensenhar : avants
> d'o poder far, ne caldria aver una descripcion e generalament l'avèm
> pas (o avèm un quicòm pas tròp fisable del sègle XIX sus archive.org)
> que jamai foguèt pas escricha o que duèrm sus las laissas d'un centre
> de dialectologia ipotetic.

Que caleré recrutar ensenhaires deu lòc e interdise'us tota
possibilitat de mutacion :)

E puish, se metem dens un licèu d'Ortès e i a escolans qui vienen de
Pau, que deven aver dret a ua classa especiau "parlar de Pau", non? :)

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 4:57:29 AM6/30/09
to
Joan Frances Blanc a escrich:

> E me contes pas que "lo parlar de l'endrech" se p�t ensenhar : avants
> d'o poder far, ne caldria aver una descripcion e generalament l'av�m
> pas (o av�m un quic�m pas tr�p fisable del s�gle XIX sus archive.org)
> que jamai fogu�t pas escricha o que du�rm sus las laissas d'un centre
> de dialectologia ipotetic.

Ensenhas amb de descripcions tu?
Ai totjorn apr�s e ensenhat amb de t�xtes.

Las difer�ncias dins l'encastre de cada grand dial�cte g�inon pas cap
l'ensenhament.

A Caurs, p�ts ensenhar l'occitan amb de t�xtes de Narbon�s o de Roergue
sens cap de probl�ma.

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 5:01:17 AM6/30/09
to
Afr�s Disiac schrieb:

> Que son d'ac�rd ent� desp�ner quauques soric�ts suu cant�r de
> l'elaboracion d'ua lenga "oficiau", e se't compreni plan que caler�
> donc arrefusar.

Non. Caldri� un organisme encargat de gerir la promocion de l'occitan al
niv�l nacional. A long t�rme, es �� que nos cal. A cort t�rme, es clar
que cal profitar de cada oportunitat de faire apar�isser l'occitan dins
la vida vidanta.


> N. B.: los politics n'aiman pas guaire la contradiccion, per'mor qu'an

> *eths* los s�us. Se't prepausan un proj�cte e qui arrefusas, que p�des
> comptar que i passar� aiga devath los ponts abans que te'n tornen
> prepausar un aute.

Es clar que se cal adaptar al sist�ma tal coma es.

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 5:49:36 AM6/30/09
to
En/na Joan Frances Blanc ha escrit:

> Pr'aqu� fa partida de la normalizacion (en franc�s "retour � un usage


> normal") de la lenga.

Cal �stre realista. Aqu� se far� pas jamai. C�sta car, inter�ssa pas
qu�una minoritat pichona pichona de la populacion.

> Es aquela que c�rqui, pas la que se reviraria per "uniformisation" e
> que me n'accusas.

T�acusi de pas res. Te compreni pas per �� qu�utilizas una terminologia
catalana sens o precisar.

> Per ensenhar a de lengacopats, per revirar de pr�sa tecnica (e
> quitament de pr�sa liter�ria, alevat se sias un pauc esquizo...) cal
> una lenga fixada.

Cresi que cal definir la vocabulari, car nos entendem pas.


--

Un prov�rbi a l�azard:

Qui tard denta, tard desparenta.
-- Dentar: mettre les dents.

Afrós Disiac

unread,
Jun 30, 2009, 7:56:30 AM6/30/09
to
On 30 juin, 11:49, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
> En/na Joan Frances Blanc ha escrit:
>
> > Pr'aquò fa partida de la normalizacion (en francés "retour à un usage

> > normal") de la lenga.
>
> Cal èstre realista. Aquò se farà pas jamai. Còsta car,

Qué còsta car?

> interèssa pas
> qu’una minoritat pichona pichona de la populacion.

As hèit un sondatge?

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 8:32:45 AM6/30/09
to
En/na Afr�s Disiac ha escrit:

> On 30 juin, 11:49, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
>> En/na Joan Frances Blanc ha escrit:
>>
>>> Pr'aqu� fa partida de la normalizacion (en franc�s "retour � un usage

>>> normal") de la lenga.
>> Cal �stre realista. Aqu� se far� pas jamai. C�sta car,
>
> Qu� c�sta car?

Revirar totes los papafards administratius en franc�s.


>> inter�ssa pas
>> qu�una minoritat pichona pichona de la populacion.
>
> As h�it un sondatge?

E tu?


--

Un prov�rbi a l�azard:

Fums sul pu�g, dem�ra al li�ch.
Fums dins comba, te metr�s a l'ombra.
-- Fums: brouillard.

Buthus occitanus

unread,
Jun 30, 2009, 8:33:26 AM6/30/09
to
En/na Buthus occitanus ha escrit:

> Revirar totes los papafards administratius en franc�s.

Correccion: "en occitan".

--

Un prov�rbi a l�azard:

Fari� tetar un bu�u vi�lh.

Afrós Disiac

unread,
Jun 30, 2009, 10:14:36 AM6/30/09
to
On 30 juin, 14:32, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
> [fotiròlas]

Bon ara pro, que me'n hartas, punt finau ad aquesta discussion, vèn-te
jogar dab en Gas.

Ebrenach

unread,
Jul 7, 2009, 4:46:01 AM7/7/09
to
On 29 juin, 12:08, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
> En/na Affreux Disiaque ha escrit:
>
> > Que vieni de léger e de corregir la grafia d'un tèxte en gascon, entà
> > un n° a viéner de la revista "Reclams".
>
> > Qu'ei en gascon de la Gasconha tolosana, dab l'article "le" e fòrmas
> > dont la gasconitat ei foneticament dobtosa (ex: "dins",
> > "pendejar"...).
>
> > Entà un bearnés, qu'ei un parlar quasiment autant estranh com los
> > parlars lengadocians d'Arièja e d'Aude.
>
> > Mes aquò rai, que poderam marcar qu'ei un tèxte "en gascon", e los
> > campanilistas que seràn contents. Gloria in excelsis Vasconiari, amen!
>
> S’aplicam l’idèa de la normalizacion pluricentrica, caldriá transformar
> aqueste tèxte per lo faire mai confòrme al gascon mejan, non?
>
> Aital finiriam per eliminar totes los parlars intermediaris de
> l’escritura e sagelar lo trocejament de la lenga d’oc en lengaS d’òc?
>
> --
>
> Un provèrbi a l’azard:
>
> Fèbres quartanas non fan sonar campanas.

La normalizacion pluricentica aquò's un pauc coma l'autonomia
politica : aquò pòt demorar aital coma es mas aquò pòt tanben
desembocar sus una independéncia plena e entièra. Un diasistèma se pòt
trocejar en mantun idiòma elaborat en "lenga". Parièrament un estat
pòt esclatar en mantun "país" independent.

0 new messages