occità
Pagalpato
Em podrieu dir qui va usar per primera vegada les expresions "llengua d'oc",
"occitània" i similars.
Tenen molts anys o són paraules recents?
Gràcies.
Gianni V.
> Em podrieu dir qui va usar per primera vegada les expresions "llengua d'oc",
> "occitània" i similars.
http://www.geocities.com/athens/7156/istoria.html
G.
xave
> Em podrieu dir qui va usar per primera vegada les expresions "llengua
d'oc",
> "occitània" i similars.
Occitania es l'ensemble dels paises de lenga d'òc. (Per opausicion als
paises de lenga d'oïl : lo francés).
> Tenen molts anys o són paraules recents?
Cresi que lo tèrme d'Occitania foguèt emplegat en primièr per Antonin
Perbòsc, probablament a la debuta del sègle XX. Mas es pas encara dins los
diccionaris franceses !!!
Mas tre lo sègle XIII, los Comtes de Tolosa lo definissian aital : "Aquò's
pas una nacion, aquò's lo país de la nòstra lenga ."
Lo tèrme "Occitania" existissiá pas (recent - s.XX), mas la siá definicion
es totjorn valabla (anciana - s.XIII).
Per çò qu'es de "lenga d'òc", sabi pas ont remanda, mas es mai ancian
qu'Occitania.
Los occitans (d'uèi e de totjorn) li disan "lenga nòstra".
> Gràcies.
Amb plaser.
[Segur que l'amic Gianni ne vos sauprà dire mai... L'anam sonar :
- Gianni ? A tu la man !]
Adiussiatz e a ben lèu.
Nicolau Rei Bèthvéder
"Pagalpato" <h...@ctv.es> a écrit dans le message de news:
aoerg0$fch$1...@reader2.wnet...
França au moment de la conquista de las tèrras occitanas au sègle XIII.
Paradoxalament, que son los francés qui creèn lo mot en latin dens los
pergamins administratius. Quan en francés, que's trobava "languedoc"
(lengadòc), òm trobava "Occitania" dins los tèxtes latins. Que cau notar que
l'usatge demorè plan limitat pendent tots lo temps deus reis de França.
L'utilizacion eslargida deu tèrme Occitània que comença sustot après 1918
dab la neishença de l'occitanisme qui's volèva lo rebat deu catalanisme
poderós de las annadas '30.
Contràriament a çò qui lejoi ,"Occitanie" qu'ei marcat dens los diccionaris
francés comuns (Larousse, Robert. Edicions de las annadas '90) Lo terme
"occitan" dintrè sus petit diccionari Larousse francés en 1972 (ce'm sembla,
de verificar)
Que sèi que lo tèrme "lenga d'òc" qu'ei mei comun istoricament e qu'estó
popularizat mei d'ora, sustot peu felibritge. L'escrivan medievau italian
Dante que digó qu'existiva tres lengas literàrias màger : "la lenga d'oui,
la lenga d'òc e la lenga deu si"
Adishatz,
Nicolau Rei Bèthvéder.
>
xave
> Contràriament a çò qui lejoi ,"Occitanie" qu'ei marcat dens los
diccionaris
> francés comuns (Larousse, Robert. Edicions de las annadas '90)
Òc-ben, veni d'o verificar dins mon Larousse de 1995 que definís aital
"Occitanie : ensemble des pays de langue d'oc." Mons diccionaris de las
annadas ochanta coneissián pas Occitania. Mila excusas sus aquel punt.
Aquò empacha pas lo Larousse de dire de contunh, pels mots franceses
d'origina occitana, que son d'origina... provençala.
Plan coralament,
Xavièr Remenet Malbí.
Gianni V.
> [Segur que l'amic Gianni ne vos sauprà dire mai... L'anam sonar :
> - Gianni ? A tu la man !]
Òc, un bocin d'istòria a p'raicí:
http://www.geocities.com/Athens/7156/istoria.html
En quant a "lenga d'òc" fusquèc en Dante Alighieri que farguèc
l'expression. Pensi que cò nòstre se faguèc pas jamai servir entrò lo
sègle XXen. Se fasiá servir "lemozi" o "proensal" per la lenga escrita
e "lenga nòstra" o "lenga roman[ic]a" o quitament "patés" per la lenga
parlada.
G.
xave
cossí júnher aquel grop de discutida :
==========================================================
No sé com entrar dins del vostre grup de conversa. De manera que et faig un
comentari sobre la qüestió occitana. A continuació et transcrit un fragment
d'un treball d'unes 15 pàgines que vaig fer a propòsit d'una visita que vaig
fer amb l'Orfeó de Sants a Carcassona:
"En relació al nom llengua d'oc, Martín de Riquer (1975) ens diu que "a
pesar de su abolengo dantesco [Dant Alighieri va fer famoses les expressions
llengua d'oc, llengua d'oïl i llengua de sí en obres seves: a La vita nuova
(1292-1294) i al De vulgari eloquentia (1304-1307)], parece ser que en un
principio [l'expressió lengua d'oc] designó una comunidad geográfica, no
lingüística; sobre él se creó la forma Occitania, [Pierre Bec (1963)
emparenta Occitània amb Aquitània; de fet, Aquitània fou on residí Guillem
de Poitiers, IX duc d'Aquitània, i primer trobador del qual tenim poemes en
occità], y su derivado occitano, términos empleados con asiduidad por el
resurgimiento literario de los felibres y que recientemente ha adquirido
cierta difusión." (10)."
===========================================================