L'autodeterminació de Catalunyaarriba a l'eurocambra de Brusel·les
No se quieren enterar,yeah,yeah,que nos vamos de verdad,yeah,yeah
aplegat avui a l’eurocambra per participar en el primer dels actes de
la campanya ‘I’m catalan, I love freedom’ que tindrà continuïtat
durant tota la presidència espanyola de la UE per tal de posar de
manifest que l’Estat espanyol no respecta cap iniciativa democràtica
catalana que reclami el reconeixement del dret a decidir el seu
futur.
Els impulsors de la campanya han fet arribar a tots i cadascun dels
diputats europeus un exemplar d’un àlbum fotogràfic on es recullen
desenes d’instantànies de la manifestació del passat 7 de març a
Brussel·les en què milers de ciutadans van reivindicar el dret a
l’autodeterminació en la que va ser la concentració més multitudinària
de catalans fora de les seves fronteres.
La campanya I'm Catalan I love freedom ha arrencat aquest dimecres a
Brussel·les denunciant al Parlament Europeu els "dèficits democràtics"
de l'Estat espanyol, reivindicant "que Catalunya sigui el proper Estat
d'Europa" i donant suport a les consultes d'autodeterminació del 13 de
desembre en 140 pobles i ciutats.
I'm Catalan I love freedom ha elegit aquest dimecres 11 de novembre, a
les onze i onze del matí, per a presentar-se davant l'Eurocambra per
commemorar que fa just 91 anys de l'armistici que va posar fi a la
Primera Guerra Mundial i que va permetre el naixement de nous estats
com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia,
Iugoslàvia i Hongria.
"Allò que és normal a Europa és que els pobles esdevinguin lliures a
través de l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació i
nosaltres aspirem a aquesta normalitat democràtica i també volem
exercir el nostre dret a la llibertat per ser un Estat que
contribueixi a la construcció europea", ha proclamat l'eurodiputat
d'ERC, Oriol Junqueras.
La campanya reivindica "que Catalunya sigui el proper estat d'Europa"
i tindrà continuïtat fins al final de la presidència de torn espanyola
de la UE, el 30 de juny del 2010. Strubell ha lamentat que Catalunya
estigui "obligada a viure en un Estat amb estàndards democràtics
inacceptables" i ha assegurat que fins i tot "Kosovo i el Tibet tenen
més sort" perquè el "gran dèficit democràtic" que pateixen sí que "ha
aixecat les sospites" de la comunitat internacional. El també lector
de la Universitat de Deusto s'ha queixat que "algunes ciutats
espanyoles encara tenen carrers amb el nom de Franco i d'unitats
militars que van lluitar contra els aliats en la Segona Guerra
Mundial".
"Per què Espanya és tan absolutament incapaç de superar el seu passat
autoritari?", s'ha preguntat Strubell, denunciant que "encara ni tan
sols no s'hagi anul·lat, simbòlicament, totes les penes de mort i de
presó contra centenars de milers de republicans després de la Guerra
Civil", com la del president Lluís Companys, i que el president
espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "defensi públicament que
anul·lar aquestes sentències seria qüestionar els fonaments legals de
l'Espanya Constitucional".
"Això només passa a Espanya, on la néta de Franco apareix en els
programes de televisió i on el negacionisme no és cap crim, sinó una
pràctica regular dels mitjans de comunicació, això no és cap accident
i Europa ha de saber-ho", ha alertat el coordinador de la Comissió de
la Dignitat i responsable d'I'm Catalan I love freedom.
"Genocidi cultural" i "racisme" espanyol contra Catalunya
Strubell ha denunciat el "genocidi cultural que ha patit Catalunya
durant 40 anys" i ha comparat el "racisme" d'Espanya contra els
catalans amb el que han patit o pateixen "els jueus, els tibetans, els
kurds o els armenis". En l'acte de presentació, que s'ha fet
íntegrament en anglès en una sala de l'Eurocambra a Brussel·les,
Strubell ha censurat que el rei d'Espanya defensés "que el castellà no
s'ha imposat mai a ningú", que el català, "parlat per un de cada cinc
ciutadans de l'Estat espanyol, encara estigui prohibit al Congrés' i
que es tanquin les emissions de TV3 al País Valencià.
Joan Solà recorda que el català té 8 milions de parlants
Joan Solà, filòleg i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha
recordat que el català "es parla en quatre Estats europeus, França,
Espanya, Itàlia i Andorra i té una quota efectiva de parlants de més
de vuit milions, molt més que altres llengües totalment reconegudes
per la UE per la simple raó que tenen el suport d'un Estat". "La UE ha
donat signes de voler preservar la cultura i els valors dels diferents
pobles que la formen, però fins ara la comunitat catalanoparlant no
s'ha pogut beneficiar d'aquest desig", ha criticat Solà.
També ha participat en l'acte, un dels impulsors de la manifestació
Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació, Enric Canela, que ha
presentat el llibre sobre la protesta protagonitzada al març.
"Catalunya, com qualsevol altre país del món, té tot el dret a decidir
el seu futur i volem transmetre això als nostres germans europeus", ha
explicat Canela, recordant que el 13 de desembre més uns 140 pobles i
ciutats catalans celebraran referèndums d'autodeterminació.
"En el futur farem més consultes fins aconseguir un referèndum
vinculant, no volem ser diferents d'altres països que ja han exercit
la seva sobirania o que ho faran quan voldran, volem poder escollir el
nostre futur", ha reivindicat Canela. En la presentació s'ha projectat
un vídeo del discurs que va fer Pau Casals davant l'assemblea de les
Nacions Unides el 1971.
De la mateixa manera, els responsables de ‘I’m catalan. I love
freedom’ han fet pedagogia entre eurodiputats i periodistes europeus
per explicar els centenars de consultes populars que s’estan
organitzant arreu de Catalunya pel proper 13 de desembre en què es
preguntarà als ciutadans si volen que Catalunya esdevingui un estat en
el si de la Unió Europea.
Informa: WWW.FREEDOM.CAT I ACN