Si pots guardar la calma quan tothom al teu volt
perd el cap i t'acusa de ser tu qui s'esvera;
si et pots fiar de tu quan tothom parla i para
dubtant-ne, però trobes lògic que et deixen sol;
si ets capaç d'esperar, i no et cansa 1'espera;
o no et vals de mentides, i sents dir-ne de tu,
o sabent-te odiat, no dónes pas a l'odi,
i això, sense fer massa d'home honrat i segur,
ni massa 1'oracle ni el codi.
Si saps pensar --i no creure que has de ser pensador,
somniar --i no posar-te cap somni per senyor,
si encares per igual els triomfs i els desastres
i els tractes pel que són: impostura i no res;
si pots sofrir, paraules que has dit de bona fe,
que els bordets les capgiren per enredar sapastres;
o mirar~te les coses del teu mes pur deler
per terra trossejades,
i ajupir-te i refer-les amb eines ja esmussades.
Si ets capaç de fê un munt de tots els guanys arreu
i jugar-te'ls a cara o creu,
i perdre,i un altre cop partir de l'esperança
i de res més, i sense un sospir de recança;
si ets capas de forçâ el teu cor
i els teus nervis i cada fibra
a servî el teu moment, ni que et semble que han mort
fa temps, i persistir,quan res en tu no vibra
sinó la Voluntat que els diu: "Aguanta fort!".
Si pots parlâ a la gentalla i mantenir-te noble.
anar amb reis --i no perdre l'aire senzill del poble;
si tan poc t'ofendria l'adversari groller
com un amic que et vulga bé;
si ets algú amb qui es compta, i ningú hi compta massa
si pots omplir l'implacable, fugaç minut
amb seixanta segons d'espai recorregut
passa darrere passa,
teua és la terra, i tot el que ella inclou és teu,
i el que val més que això: ets un home, fill meu!.
J. RUDYARD KIPLING (1865-1936, escriptor anglo-indi.)