Un referèndum vinculant
Adeu España.Hola Catalunya
"El govern pot inaugurar totes les línies de Metro que tingui a
l’abast, però ahir va quedar clar que hi ha molts municipis del país
que no volen continuar sent espanyols"
VICENT SANCHIS
Com sol passar amb els afers importants, les consultes que ahir es van
fer a cent setanta municipis de Catalunya han suscitat una sèrie de
tòpics reiteratius. Potser el més recurrent ha estat la no vinculació.
Ahir ho va proclamar, com ho havien fet abans uns altres membres del
seu mateix govern, el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves:
“Aquestes consultes no són vinculants”. Fins i tot els seus
organitzadors han caigut al parany oficial. I per què ho repeteixen
tant? És ben obvi que la iniciativa ha partit d’organitzacions i
plataformes estrictament populars. I que la convocatòria no ha seguit
les condicions que determinen ni les lleis ni les institucions de
l’Estat. Senzillament, perquè aquestes lleis i aquestes institucions
ho impedeixen. ¿I llavors perquè tanta obstinació a fer evident
l’evidència? Ningú es passa el dia afirmant que un carrer és blanc
quan és ben evident que n’és. Si molts catalans recalquen sovint que
Catalunya és una nació, és perquè a Espanya aquest sentiment
col•lectiu es nega de manera reiterada. Fins i tot ara ho farà el
Tribunal Constitucional. Però ningú ha afirmat fins ara que les
consultes que ahir van portar desenes de milers de catalans a les
urnes comportaven una vinculació legal.
Si ho diuen tant i tant, és perquè sobre aquesta constatació legalista
n’hi ha una altra democràtica de més forta encara. Si a Catalunya el
Parlament convoqués un referèndum sobre la independència i es donessin
les condicions que la Unió Europea ha proposat per a uns altres
conflictes territorials (50 per cent de participació i 60 per cent de
vots afirmatius), ¿qui podria deslegitimar-los apel•lant a la
vinculació legal?
A molts pobles de Catalunya ahir aquestes xifres es van superar amb
escreix. Això pot agradar o pot desagradar, dins i fora del país, però
és un fet. Els senyors del PSOE poden clamar tant com vulguin, els
senyors del PP poden alertar del perill que aquesta voluntat
majoritària pot implicar per a la unitat territorial de la seva nació,
els senyors de Ciutadans poden fer botifarrades –que en facin ara
tantes com puguin perquè després de les pròximes eleccions potser no
tindran cap motiu de celebració- i els senyors del govern poden
inaugurar totes les línies de Metro que tinguin a l’abast, però ahir
va quedar clar que hi ha molts municipis del país on la majoria dels
habitants no volen continuar sent administrativament espanyols.
Aquesta voluntat és vinculant? Del tot. Nacionalment vinculant perquè
les consultes s’escampin allà on hi ha garanties d’una organització
eficaç els pròxims mesos de febrer i d’abril. Democràticament
vinculant per a tots els demòcrates –no per a aquells que només se’n
proclamen quan saben que el resultat de les urnes els beneficiarà-.
Políticament vinculants per a tots els partits de Catalunya que tenen
la voluntat popular com el principal valor que cal respectar.
Il•lusionadament vinculant per aquells que creuen que, per sobre de
les amenaces i els menyspreus, hi ha l’afany de sentir-se lliures.
Informa: EL SINGULAR DIGITAL.CAT