Catalunya serà més rica i europea si és independent
Dr.Flemon
"CATALUNYA SERÀ MÉS RICA I PLENA SI ÉS INDEPENDENT" ( AGUSTÍ
BASSOLS )
“ Catalunya serà més rica i europea si és independent”
Entrevista Gerard Pruna
Malgrat complir 85 anys recentment, l’exconseller de Justícia i
Governació i militant més antic d’Unió, AGUSTÍ BASSOLS, encara desitja
seguir treballant per un país que troba encallat. Per això, el passat
mes de maig, va presentar en societat la Fundació Sobirania i
Justícia, associació que presideix amb l’objectiu de fer créixer la
massa social que reclami la independència de Catalunya.
Catalunya està...
Malament. Als aspectes polítics i patriòtics cal afegir el fet que
Catalunya sigui una de les zones on més afecta la crisi dins l’Estat
espanyol. Tampoc m’estranya, ja que és on més es treballa i on més es
produeix. Allí on no fan res, segueixen sense fer res.
Parlava també d’aspectes polítics...
Una autonomia sense Estatut demostra que políticament no està bé. Som
un país que tenim un Estatut que ha derogat l’anterior, que era molt
mesquí i molt poca cosa, però era més que res. Ara, tenim un Estatut
que està en el paper però que no s’aplica en la vida real, i no
s’aplica perquè el seu principal error és que el seu desplegament
depèn massa de l’Estat. I és un Estatut, sota el meu criteri jurídic i
polític, que està força bé.
El desplegament de l’Estatut és el que necessita Catalunya per
començar a sortir-se’n?
No és el que necessitem perquè jo soc independentista i un Estatut no
em satisfarà mai. El que van aprovar les Corts era una altre cosa, com
es pot observar en el mateix preàmbul, però el que va aprovar el
Parlament estava prou bé i valia la pena. Era molt avançat i, a més,
jo crec que era Constitucional
El millor col·laborador que tenim els independentistes és el Govern
espanyol
El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
A sobre això. Estem pendents de l’amenaça incerta d’una sentència del
Tribunal Constitucional, que ningú sap com serà. Ni tan sols els
mateixos magistrats crec que ho saben. A més, tampoc tinc molt clara
la resposta que donarien els partits catalans a una sentència
negativa. Sé la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
per la no resposta, que crec que seria la pitjor opció. Però no hi ha
consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el país.
Les entitats socials poden pressionar els partits?
El que volem nosaltres és aconseguir una majoria social i que un dia
la mateixa pressió de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
partits ja se n’adonaran del que la societat necessita.
Es fa difícil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta és cada
vegada més abstencionista...
L’abstenció que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
és desfavorable perquè respon a l’estat que travessa Catalunya i és un
advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d’amoïnar massa. Li puc
dir que per nosaltres és una satisfacció, salvant-ne l’abstenció, que
dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
a Europa.
Hi ha qui veu en les entitats socials una extensió dels partits
polítics...
No ha de ser així. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
se’ns allunyarà. L’independentisme no és política, es pàtria.
Nosaltres en política no hi volem entrar, actuem des d’un àmbit
patriòtic que desitja la independència de la nostra terra. D’una
manera directa nosaltres no hem de tenir relació amb els partits
perquè sinó els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
Fa masses anys que la direcció d’Unió ha canviat i ja no parlen de la
vocació confederal del partit
Com neix Sobirania i Justícia?
Neix d’una esperança. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
Catalunya. Parlem molt d’independència però no fem res, així que per
estendre la taca d’oli, amb l’Antoni Castella vam decidir fer un grup.
Primer comptant amb els amics de més confiança, i de seguida vàrem ser
vint, i de vint vàrem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
feia falta fer un organisme jurídic que ens representés i vam acordar
que quan arribéssim a un centenar ens presentaríem en públic.
I el passat més de maig van deixar petit l’Ateneu...
Sí, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
però és que no esperàvem tenir tant èxit. Això demostra que els que
desitgem la independència som cada cop més. I és que com va dir la
Patrícia Gabancho en aquell mateix acte, “el millor col·laborador que
tenim els independentistes és el Govern espanyol”. Dia rere dia ens
carrega de raons.
El més intel·ligent seria separar-nos d’Espanya civilitzadament com
fan els matrimonis que no s’entenen
Entén que hi hagi qui es mostri sorprès que aquest desig
d’independència arribi del militant més antic d’Unió?
Quan jo hi vaig entrar, Unió era independentista. I encara avui ho
segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
la confederació europea. Però des de fa uns anys, masses, que la
direcció d’Unió ha canviat i d’això no en parlen.
Qui forma part de Sobirania i Justícia?
Nosaltres com associació respectem tots els partits polítics i hi
caben tots dintre nostre, també totes les ideologies. Jo sóc catòlic,
però em faria molt feliç que un musulmà o un jueu entressin dins de
Sobirania i Justícia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independència. Com més
serem, més apòstols tindrem que transmetran el nostre missatge sobre
la necessitat de Catalunya de ser independent.
I com si arriba a la independència?
No sabem com pot arribar, però el més probable és que vingui d’una
proclamació unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
d’Europa. Seria ideal que Espanya acceptés entrar en una negociació.
Jo diria que, si no fos pels diners que ens treuen, a Espanya li fem
nosa. El més intel·ligent seria separar-nos d’Espanya civilitzadament
com fan els matrimonis que no s’entenen.
Existeix una immigració que ha de veure que el país que ells van
escollir com a segona pàtria està sent maltractat
Per això cal l’aprovació ciutadana. Hi podem comptar?
Quan es fan estudis sobre un hipotètic referèndum sobre la
independència els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
amb qui no pots comptar, per exemple l’empresari que té por de perdre
el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independència.
Potser més aquells econòmics que els de caire espiritual o patriòtic.
A l’acte de presentació de la nostra fundació va parlar Jacint Ros
Hombravella, que és economista i que va demostrar que tindríem més
riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat autònoma dintre
d’Espanya. És per aquest camí que hem d’anar, el que explica que
Catalunya serà més rica i europea si és independent.
Hi ha molta gent per convèncer?
Hi ha una generació de persones que hem estat sempre d’aquest país i
hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
de independència ens és gairebé natural. Però també hi ha gran part de
la immigració que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
s’ha acabat d’adaptar. És a aquesta gent a qui se’ls hi ha de fer
veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara és
un bon moment per demostrar-ho perquè ha quedat claríssim amb el tema
del finançament. Han de veure que el país que ells van escollir com a
segona pàtria està sent maltractat. El nostre objectiu genèric és
sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
independència del país.
Informa: TRIBUNA.CAT
Españuelo
> "CATALUNYA SER� M�S RICA I PLENA SI �S INDEPENDENT" ( AGUST�
> BASSOLS )
>
> � Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent�
>
> Entrevista Gerard Pruna
>
>
> Malgrat complir 85 anys recentment, l�exconseller de Just�cia i
> Governaci� i militant m�s antic d�Uni�, AGUST� BASSOLS, encara desitja
> seguir treballant per un pa�s que troba encallat. Per aix�, el passat
> mes de maig, va presentar en societat la Fundaci� Sobirania i
> Just�cia, associaci� que presideix amb l�objectiu de fer cr�ixer la
> massa social que reclami la independ�ncia de Catalunya.
>
> Catalunya est�...
>
> Malament. Als aspectes pol�tics i patri�tics cal afegir el fet que
> Catalunya sigui una de les zones on m�s afecta la crisi dins l�Estat
> espanyol. Tampoc m�estranya, ja que �s on m�s es treballa i on m�s es
> produeix. All� on no fan res, segueixen sense fer res.
>
> Parlava tamb� d�aspectes pol�tics...
>
> Una autonomia sense Estatut demostra que pol�ticament no est� b�. Som
> un pa�s que tenim un Estatut que ha derogat l�anterior, que era molt
> mesqu� i molt poca cosa, per� era m�s que res. Ara, tenim un Estatut
> que est� en el paper per� que no s�aplica en la vida real, i no
> s�aplica perqu� el seu principal error �s que el seu desplegament
> dep�n massa de l�Estat. I �s un Estatut, sota el meu criteri jur�dic i
> pol�tic, que est� for�a b�.
>
> El desplegament de l�Estatut �s el que necessita Catalunya per
> comen�ar a sortir-se�n?
>
> No �s el que necessitem perqu� jo soc independentista i un Estatut no
> em satisfar� mai. El que van aprovar les Corts era una altre cosa, com
> es pot observar en el mateix pre�mbul, per� el que va aprovar el
> Parlament estava prou b� i valia la pena. Era molt avan�at i, a m�s,
> jo crec que era Constitucional
>
> espanyol
>
> El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
>
> Tribunal Constitucional, que ning� sap com ser�. Ni tan sols els
> mateixos magistrats crec que ho saben. A m�s, tampoc tinc molt clara
> la resposta que donarien els partits catalans a una sent�ncia
> negativa. S� la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
> per la no resposta, que crec que seria la pitjor opci�. Per� no hi ha
> consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el pa�s.
>
> Les entitats socials poden pressionar els partits?
>
> la mateixa pressi� de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
> es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
>
> Es fa dif�cil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta �s cada
> vegada m�s abstencionista...
>
> L�abstenci� que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
> �s desfavorable perqu� respon a l�estat que travessa Catalunya i �s un
> advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d�amo�nar massa. Li puc
> dir que per nosaltres �s una satisfacci�, salvant-ne l�abstenci�, que
> dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
> a Europa.
>
> pol�tics...
>
> No ha de ser aix�. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
> se�ns allunyar�. L�independentisme no �s pol�tica, es p�tria.
> Nosaltres en pol�tica no hi volem entrar, actuem des d�un �mbit
> patri�tic que desitja la independ�ncia de la nostra terra. D�una
> manera directa nosaltres no hem de tenir relaci� amb els partits
> perqu� sin� els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
>
> Fa masses anys que la direcci� d�Uni� ha canviat i ja no parlen de la
> vocaci� confederal del partit
> Com neix Sobirania i Just�cia?
>
> Neix d�una esperan�a. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
> Catalunya. Parlem molt d�independ�ncia per� no fem res, aix� que per
> estendre la taca d�oli, amb l�Antoni Castella vam decidir fer un grup.
> Primer comptant amb els amics de m�s confian�a, i de seguida v�rem ser
> vint, i de vint v�rem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
> feia falta fer un organisme jur�dic que ens represent�s i vam acordar
> que quan arrib�ssim a un centenar ens presentar�em en p�blic.
>
> I el passat m�s de maig van deixar petit l�Ateneu...
>
> S�, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
> per� �s que no esper�vem tenir tant �xit. Aix� demostra que els que
> desitgem la independ�ncia som cada cop m�s. I �s que com va dir la
> Patr�cia Gabancho en aquell mateix acte, �el millor col�laborador que
> tenim els independentistes �s el Govern espanyol�. Dia rere dia ens
> carrega de raons.
>
> El m�s intel�ligent seria separar-nos d�Espanya civilitzadament com
> fan els matrimonis que no s�entenen
>
> Ent�n que hi hagi qui es mostri sorpr�s que aquest desig
> d�independ�ncia arribi del militant m�s antic d�Uni�?
>
> Quan jo hi vaig entrar, Uni� era independentista. I encara avui ho
> segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
> final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
> direcci� d�Uni� ha canviat i d�aix� no en parlen.
>
> Qui forma part de Sobirania i Just�cia?
>
> Nosaltres com associaci� respectem tots els partits pol�tics i hi
> caben tots dintre nostre, tamb� totes les ideologies. Jo s�c cat�lic,
> per� em faria molt feli� que un musulm� o un jueu entressin dins de
> Sobirania i Just�cia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
> requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independ�ncia. Com m�s
> serem, m�s ap�stols tindrem que transmetran el nostre missatge sobre
> la necessitat de Catalunya de ser independent.
>
>
> No sabem com pot arribar, per� el m�s probable �s que vingui d�una
> proclamaci� unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
> d�Europa. Seria ideal que Espanya accept�s entrar en una negociaci�.
> Jo diria que, si no fos pels diners que ens treuen, a Espanya li fem
> com fan els matrimonis que no s�entenen.
>
> Existeix una immigraci� que ha de veure que el pa�s que ells van
> escollir com a segona p�tria est� sent maltractat
>
> Per aix� cal l�aprovaci� ciutadana. Hi podem comptar?
>
> Quan es fan estudis sobre un hipot�tic refer�ndum sobre la
> independ�ncia els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
> amb qui no pots comptar, per exemple l�empresari que t� por de perdre
> el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independ�ncia.
> Potser m�s aquells econ�mics que els de caire espiritual o patri�tic.
> A l�acte de presentaci� de la nostra fundaci� va parlar Jacint Ros
> Hombravella, que �s economista i que va demostrar que tindr�em m�s
> riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat aut�noma dintre
> d�Espanya. �s per aquest cam� que hem d�anar, el que explica que
> Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent.
>
> Hi ha molta gent per conv�ncer?
>
> Hi ha una generaci� de persones que hem estat sempre d�aquest pa�s i
> hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
> la immigraci� que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
> s�ha acabat d�adaptar. �s a aquesta gent a qui se�ls hi ha de fer
> veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara �s
> un bon moment per demostrar-ho perqu� ha quedat clar�ssim amb el tema
> del finan�ament. Han de veure que el pa�s que ells van escollir com a
> segona p�tria est� sent maltractat. El nostre objectiu gen�ric �s
> sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
Dins las migrations, se confon emigration i immigration. La Catalunya
dels anys 1950/1960 principalment reb� emigration (i no immigration) del
tercer m�n, principalment de Andalusia, Murcia i part de Extremadura.
En canvi Madrid durant els anys 1950/1960 rebia immigration (i no
emigration) del seu entorn, evitant rebre la emigration de Andalusia que
la desviava a Catalunya i Balears principalment.
La major part de aquesta emigration rebuda des de els anys 50 no �s
adaptable i la emigration recent encara manco.
>
>
> Informa: TRIBUNA.CAT
>
Isidoro
> Dr.Flemon wrote:
> > "CATALUNYA SERÀ MÉS RICA I PLENA SI ÉS INDEPENDENT" ( AGUSTÍ
> > BASSOLS )
>
> > “ Catalunya serà més rica i europea si és independent”
>
>
> > Malgrat complir 85 anys recentment, l’exconseller de Justícia i
> > Governació i militant més antic d’Unió, AGUSTÍ BASSOLS, encara desitja
> > seguir treballant per un país que troba encallat. Per això, el passat
> > mes de maig, va presentar en societat la Fundació Sobirania i
> > Justícia, associació que presideix amb l’objectiu de fer créixer la
> > massa social que reclami la independència de Catalunya.
>
> > Catalunya està...
>
> > Malament. Als aspectes polítics i patriòtics cal afegir el fet que
> > Catalunya sigui una de les zones on més afecta la crisi dins l’Estat
> > espanyol. Tampoc m’estranya, ja que és on més es treballa i on més es
> > produeix. Allí on no fan res, segueixen sense fer res.
>
> > Parlava també d’aspectes polítics...
>
> > Una autonomia sense Estatut demostra que políticament no està bé. Som
> > un país que tenim un Estatut que ha derogat l’anterior, que era molt
> > mesquí i molt poca cosa, però era més que res. Ara, tenim un Estatut
> > que està en el paper però que no s’aplica en la vida real, i no
> > s’aplica perquè el seu principal error és que el seu desplegament
> > depèn massa de l’Estat. I és un Estatut, sota el meu criteri jurídic i
> > polític, que està força bé.
>
> > El desplegament de l’Estatut és el que necessita Catalunya per
> > començar a sortir-se’n?
>
> > em satisfarà mai. El que van aprovar les Corts era una altre cosa, com
> > es pot observar en el mateix preàmbul, però el que va aprovar el
> > Parlament estava prou bé i valia la pena. Era molt avançat i, a més,
> > jo crec que era Constitucional
>
> > espanyol
>
> > El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
>
> > mateixos magistrats crec que ho saben. A més, tampoc tinc molt clara
> > la resposta que donarien els partits catalans a una sentència
> > negativa. Sé la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
> > per la no resposta, que crec que seria la pitjor opció. Però no hi ha
> > consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el país.
>
> > Les entitats socials poden pressionar els partits?
>
> > la mateixa pressió de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
> > es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
>
> > Es fa difícil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta és cada
> > vegada més abstencionista...
>
> > L’abstenció que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
> > és desfavorable perquè respon a l’estat que travessa Catalunya i és un
> > advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d’amoïnar massa. Li puc
> > dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
> > a Europa.
>
> > polítics...
>
> > No ha de ser així. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
> > se’ns allunyarà. L’independentisme no és política, es pàtria.
> > Nosaltres en política no hi volem entrar, actuem des d’un àmbit
> > patriòtic que desitja la independència de la nostra terra. D’una
> > manera directa nosaltres no hem de tenir relació amb els partits
> > perquè sinó els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
>
> > Fa masses anys que la direcció d’Unió ha canviat i ja no parlen de la
> > vocació confederal del partit
> > Com neix Sobirania i Justícia?
>
> > Neix d’una esperança. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
> > Catalunya. Parlem molt d’independència però no fem res, així que per
> > estendre la taca d’oli, amb l’Antoni Castella vam decidir fer un grup.
> > Primer comptant amb els amics de més confiança, i de seguida vàrem ser
> > vint, i de vint vàrem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
> > feia falta fer un organisme jurídic que ens representés i vam acordar
> > que quan arribéssim a un centenar ens presentaríem en públic.
>
> > I el passat més de maig van deixar petit l’Ateneu...
>
> > Sí, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
> > però és que no esperàvem tenir tant èxit. Això demostra que els que
> > Patrícia Gabancho en aquell mateix acte, “el millor col·laborador que
> > tenim els independentistes és el Govern espanyol”. Dia rere dia ens
> > carrega de raons.
>
> > El més intel·ligent seria separar-nos d’Espanya civilitzadament com
> > fan els matrimonis que no s’entenen
>
> > Entén que hi hagi qui es mostri sorprès que aquest desig
> > d’independència arribi del militant més antic d’Unió?
>
> > segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
> > final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
> > direcció d’Unió ha canviat i d’això no en parlen.
>
> > Qui forma part de Sobirania i Justícia?
>
> > Nosaltres com associació respectem tots els partits polítics i hi
> > caben tots dintre nostre, també totes les ideologies. Jo sóc catòlic,
> > però em faria molt feliç que un musulmà o un jueu entressin dins de
> > Sobirania i Justícia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
> > requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independència. Com més
> > la necessitat de Catalunya de ser independent.
>
>
> > No sabem com pot arribar, però el més probable és que vingui d’una
> > proclamació unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
> > d’Europa. Seria ideal que Espanya acceptés entrar en una negociació.
> > com fan els matrimonis que no s’entenen.
>
> > Existeix una immigració que ha de veure que el país que ells van
> > escollir com a segona pàtria està sent maltractat
>
> > Per això cal l’aprovació ciutadana. Hi podem comptar?
>
> > Quan es fan estudis sobre un hipotètic referèndum sobre la
> > independència els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
> > amb qui no pots comptar, per exemple l’empresari que té por de perdre
> > el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independència.
> > Potser més aquells econòmics que els de caire espiritual o patriòtic.
> > A l’acte de presentació de la nostra fundació va parlar Jacint Ros
> > Hombravella, que és economista i que va demostrar que tindríem més
> > riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat autònoma dintre
> > d’Espanya. És per aquest camí que hem d’anar, el que explica que
> > Catalunya serà més rica i europea si és independent.
>
> > Hi ha molta gent per convèncer?
>
> > hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
> > la immigració que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
> > s’ha acabat d’adaptar. És a aquesta gent a qui se’ls hi ha de fer
> > veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara és
> > un bon moment per demostrar-ho perquè ha quedat claríssim amb el tema
> > segona pàtria està sent maltractat. El nostre objectiu genèric és
> > sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
>
> Dins las migrations, se confon emigration i immigration. La Catalunya
> tercer món, principalment de Andalusia, Murcia i part de Extremadura.
> En canvi Madrid durant els anys 1950/1960 rebia immigration (i no
> emigration) del seu entorn, evitant rebre la emigration de Andalusia que
> la desviava a Catalunya i Balears principalment.
>
> adaptable i la emigration recent encara manco.
Das a entender que los flujos migratorios eran dirigidos desde esas
comunidades, y eso es completamente falso, porque los emigrantes no
eran obligados a dirigirse a una comunidad concreta. Lo que sí eran
dirigidos por parte de la dictadura franquista eran los recursos
financieros de todo el país hacia Cataluña, Madrid y el País Vasco
fundamentalmente. Eres libre de creerte todos los mitos que quieras
pero en esos años Cataluña era tan tercer mundo como el resto de
España, yo diría que incluso más, porque las desigualdades sociales
que producía una industrialización salvaje a mí por lo menos me parece
algo tercermundista.
Españuelo
>>> BASSOLS )
>>> � Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent�
>>> espanyol
>>> El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
>>> mateixos magistrats crec que ho saben. A m�s, tampoc tinc molt clara
>>> la resposta que donarien els partits catalans a una sent�ncia
>>> negativa. S� la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
>>> per la no resposta, que crec que seria la pitjor opci�. Per� no hi ha
>>> consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el pa�s.
>>> Les entitats socials poden pressionar els partits?
>>> la mateixa pressi� de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
>>> es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
>>> Es fa dif�cil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta �s cada
>>> vegada m�s abstencionista...
>>> L�abstenci� que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
>>> �s desfavorable perqu� respon a l�estat que travessa Catalunya i �s un
>>> advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d�amo�nar massa. Li puc
>>> dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
>>> a Europa.
>>> pol�tics...
>>> No ha de ser aix�. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
>>> se�ns allunyar�. L�independentisme no �s pol�tica, es p�tria.
>>> Nosaltres en pol�tica no hi volem entrar, actuem des d�un �mbit
>>> patri�tic que desitja la independ�ncia de la nostra terra. D�una
>>> manera directa nosaltres no hem de tenir relaci� amb els partits
>>> perqu� sin� els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
>>> Fa masses anys que la direcci� d�Uni� ha canviat i ja no parlen de la
>>> vocaci� confederal del partit
>>> Com neix Sobirania i Just�cia?
>>> Neix d�una esperan�a. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
>>> Catalunya. Parlem molt d�independ�ncia per� no fem res, aix� que per
>>> estendre la taca d�oli, amb l�Antoni Castella vam decidir fer un grup.
>>> Primer comptant amb els amics de m�s confian�a, i de seguida v�rem ser
>>> vint, i de vint v�rem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
>>> feia falta fer un organisme jur�dic que ens represent�s i vam acordar
>>> que quan arrib�ssim a un centenar ens presentar�em en p�blic.
>>> I el passat m�s de maig van deixar petit l�Ateneu...
>>> S�, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
>>> per� �s que no esper�vem tenir tant �xit. Aix� demostra que els que
>>> desitgem la independ�ncia som cada cop m�s. I �s que com va dir la
>>> Patr�cia Gabancho en aquell mateix acte, �el millor col�laborador que
>>> carrega de raons.
>>> El m�s intel�ligent seria separar-nos d�Espanya civilitzadament com
>>> fan els matrimonis que no s�entenen
>>> Ent�n que hi hagi qui es mostri sorpr�s que aquest desig
>>> d�independ�ncia arribi del militant m�s antic d�Uni�?
>>> segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
>>> final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
>>> direcci� d�Uni� ha canviat i d�aix� no en parlen.
>>> Qui forma part de Sobirania i Just�cia?
>>> Nosaltres com associaci� respectem tots els partits pol�tics i hi
>>> caben tots dintre nostre, tamb� totes les ideologies. Jo s�c cat�lic,
>>> per� em faria molt feli� que un musulm� o un jueu entressin dins de
>>> Sobirania i Just�cia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
>>> requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independ�ncia. Com m�s
>>> la necessitat de Catalunya de ser independent.
>>> No sabem com pot arribar, per� el m�s probable �s que vingui d�una
>>> proclamaci� unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
>>> d�Europa. Seria ideal que Espanya accept�s entrar en una negociaci�.
>>> com fan els matrimonis que no s�entenen.
>>> Existeix una immigraci� que ha de veure que el pa�s que ells van
>>> escollir com a segona p�tria est� sent maltractat
>>> Per aix� cal l�aprovaci� ciutadana. Hi podem comptar?
>>> Quan es fan estudis sobre un hipot�tic refer�ndum sobre la
>>> independ�ncia els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
>>> amb qui no pots comptar, per exemple l�empresari que t� por de perdre
>>> el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independ�ncia.
>>> Potser m�s aquells econ�mics que els de caire espiritual o patri�tic.
>>> A l�acte de presentaci� de la nostra fundaci� va parlar Jacint Ros
>>> Hombravella, que �s economista i que va demostrar que tindr�em m�s
>>> riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat aut�noma dintre
>>> d�Espanya. �s per aquest cam� que hem d�anar, el que explica que
>>> Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent.
>>> Hi ha molta gent per conv�ncer?
>>> hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
>>> la immigraci� que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
>>> s�ha acabat d�adaptar. �s a aquesta gent a qui se�ls hi ha de fer
>>> veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara �s
>>> un bon moment per demostrar-ho perqu� ha quedat clar�ssim amb el tema
>>> segona p�tria est� sent maltractat. El nostre objectiu gen�ric �s
>>> sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
>> tercer m�n, principalment de Andalusia, Murcia i part de Extremadura.
>> En canvi Madrid durant els anys 1950/1960 rebia immigration (i no
>> emigration) del seu entorn, evitant rebre la emigration de Andalusia que
>> la desviava a Catalunya i Balears principalment.
>>
>> adaptable i la emigration recent encara manco.
>
> Das a entender que los flujos migratorios eran dirigidos desde esas
> comunidades, y eso es completamente falso, porque los emigrantes no
> dirigidos por parte de la dictadura franquista eran los recursos
> fundamentalmente. Eres libre de creerte todos los mitos que quieras
> Espa�a, yo dir�a que incluso m�s, porque las desigualdades sociales
> que produc�a una industrializaci�n salvaje a m� por lo menos me parece
> algo tercermundista.
>
Don a entendre que Madrid tenia filtre i que a las "chabolas" de
Madrid no hi havia gaire andalusos. Els qui tenguin mem�ria de haver
residid a Madrid durant els anys 50/60 podran evocar aquest fet.
Catalunya ja estava industrialisada a partir de 1860, igual que la
resta de las zonas industrials de Europa.
Isidoro
> >>> BASSOLS )
> >>> “ Catalunya serà més rica i europea si és independent”
> >>> Malgrat complir 85 anys recentment, l’exconseller de Justícia i
> >>> Governació i militant més antic d’Unió, AGUSTÍ BASSOLS, encara desitja
> >>> seguir treballant per un país que troba encallat. Per això, el passat
> >>> mes de maig, va presentar en societat la Fundació Sobirania i
> >>> Justícia, associació que presideix amb l’objectiu de fer créixer la
> >>> massa social que reclami la independència de Catalunya.
> >>> Catalunya està...
> >>> Malament. Als aspectes polítics i patriòtics cal afegir el fet que
> >>> Catalunya sigui una de les zones on més afecta la crisi dins l’Estat
> >>> espanyol. Tampoc m’estranya, ja que és on més es treballa i on més es
> >>> produeix. Allí on no fan res, segueixen sense fer res.
> >>> Parlava també d’aspectes polítics...
> >>> Una autonomia sense Estatut demostra que políticament no està bé. Som
> >>> un país que tenim un Estatut que ha derogat l’anterior, que era molt
> >>> mesquí i molt poca cosa, però era més que res. Ara, tenim un Estatut
> >>> que està en el paper però que no s’aplica en la vida real, i no
> >>> s’aplica perquè el seu principal error és que el seu desplegament
> >>> depèn massa de l’Estat. I és un Estatut, sota el meu criteri jurídic i
> >>> polític, que està força bé.
> >>> El desplegament de l’Estatut és el que necessita Catalunya per
> >>> començar a sortir-se’n?
> >>> em satisfarà mai. El que van aprovar les Corts era una altre cosa, com
> >>> es pot observar en el mateix preàmbul, però el que va aprovar el
> >>> Parlament estava prou bé i valia la pena. Era molt avançat i, a més,
> >>> jo crec que era Constitucional
> >>> espanyol
> >>> El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
> >>> mateixos magistrats crec que ho saben. A més, tampoc tinc molt clara
> >>> la resposta que donarien els partits catalans a una sentència
> >>> negativa. Sé la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
> >>> per la no resposta, que crec que seria la pitjor opció. Però no hi ha
> >>> consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el país.
> >>> Les entitats socials poden pressionar els partits?
> >>> la mateixa pressió de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
> >>> es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
> >>> Es fa difícil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta és cada
> >>> vegada més abstencionista...
> >>> L’abstenció que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
> >>> és desfavorable perquè respon a l’estat que travessa Catalunya i és un
> >>> advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d’amoïnar massa. Li puc
> >>> dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
> >>> a Europa.
> >>> polítics...
> >>> No ha de ser així. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
> >>> se’ns allunyarà. L’independentisme no és política, es pàtria.
> >>> Nosaltres en política no hi volem entrar, actuem des d’un àmbit
> >>> patriòtic que desitja la independència de la nostra terra. D’una
> >>> manera directa nosaltres no hem de tenir relació amb els partits
> >>> perquè sinó els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
> >>> Fa masses anys que la direcció d’Unió ha canviat i ja no parlen de la
> >>> vocació confederal del partit
> >>> Com neix Sobirania i Justícia?
> >>> Neix d’una esperança. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
> >>> Catalunya. Parlem molt d’independència però no fem res, així que per
> >>> estendre la taca d’oli, amb l’Antoni Castella vam decidir fer un grup.
> >>> Primer comptant amb els amics de més confiança, i de seguida vàrem ser
> >>> vint, i de vint vàrem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
> >>> feia falta fer un organisme jurídic que ens representés i vam acordar
> >>> que quan arribéssim a un centenar ens presentaríem en públic.
> >>> I el passat més de maig van deixar petit l’Ateneu...
> >>> Sí, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
> >>> però és que no esperàvem tenir tant èxit. Això demostra que els que
> >>> Patrícia Gabancho en aquell mateix acte, “el millor col·laborador que
> >>> tenim els independentistes és el Govern espanyol”. Dia rere dia ens
> >>> carrega de raons.
> >>> El més intel·ligent seria separar-nos d’Espanya civilitzadament com
> >>> fan els matrimonis que no s’entenen
> >>> Entén que hi hagi qui es mostri sorprès que aquest desig
> >>> d’independència arribi del militant més antic d’Unió?
> >>> segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
> >>> final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
> >>> direcció d’Unió ha canviat i d’això no en parlen.
> >>> Qui forma part de Sobirania i Justícia?
> >>> Nosaltres com associació respectem tots els partits polítics i hi
> >>> caben tots dintre nostre, també totes les ideologies. Jo sóc catòlic,
> >>> però em faria molt feliç que un musulmà o un jueu entressin dins de
> >>> Sobirania i Justícia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
> >>> requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independència. Com més
> >>> la necessitat de Catalunya de ser independent.
> >>> No sabem com pot arribar, però el més probable és que vingui d’una
> >>> proclamació unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
> >>> d’Europa. Seria ideal que Espanya acceptés entrar en una negociació.
> >>> com fan els matrimonis que no s’entenen.
> >>> Existeix una immigració que ha de veure que el país que ells van
> >>> escollir com a segona pàtria està sent maltractat
> >>> Per això cal l’aprovació ciutadana. Hi podem comptar?
> >>> Quan es fan estudis sobre un hipotètic referèndum sobre la
> >>> independència els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
> >>> amb qui no pots comptar, per exemple l’empresari que té por de perdre
> >>> el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independència.
> >>> Potser més aquells econòmics que els de caire espiritual o patriòtic.
> >>> A l’acte de presentació de la nostra fundació va parlar Jacint Ros
> >>> Hombravella, que és economista i que va demostrar que tindríem més
> >>> riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat autònoma dintre
> >>> d’Espanya. És per aquest camí que hem d’anar, el que explica que
> >>> Catalunya serà més rica i europea si és independent.
> >>> Hi ha molta gent per convèncer?
> >>> hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
> >>> la immigració que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
> >>> s’ha acabat d’adaptar. És a aquesta gent a qui se’ls hi ha de fer
> >>> veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara és
> >>> un bon moment per demostrar-ho perquè ha quedat claríssim amb el tema
> >>> segona pàtria està sent maltractat. El nostre objectiu genèric és
> >>> sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
> >> Dins las migrations, se confon emigration i immigration. La Catalunya
> >> tercer món, principalment de Andalusia, Murcia i part de Extremadura.
> >> En canvi Madrid durant els anys 1950/1960 rebia immigration (i no
> >> emigration) del seu entorn, evitant rebre la emigration de Andalusia que
> >> la desviava a Catalunya i Balears principalment.
>
> >> adaptable i la emigration recent encara manco.
>
> > Das a entender que los flujos migratorios eran dirigidos desde esas
> > comunidades, y eso es completamente falso, porque los emigrantes no
> > dirigidos por parte de la dictadura franquista eran los recursos
> > fundamentalmente. Eres libre de creerte todos los mitos que quieras
> > España, yo diría que incluso más, porque las desigualdades sociales
> > algo tercermundista.
>
> Don a entendre que Madrid tenia filtre i que a las "chabolas" de
> residid a Madrid durant els anys 50/60 podran evocar aquest fet.
No eran chabolas, tal como las que existen hoy en el extrarradio de
Madrid o Barcelona. Eran barriadas de aluvión construidas con
materiales baratos, de ínfima calidad y sin ningún tipo de
planificación, por constructores adictos al régimen y eran exactamente
igual en Madrid que en el área de influencia de Barcelona.
> Catalunya ja estava industrialisada a partir de 1860, igual que la
> resta de las ...
Eso no es así, lo que estaba industrializada era Barcelona pero en
modo alguno comparable a las grandes áreas industrializadas europeas.
El resto de Cataluña como la mayor parte de las demás provincias
españolas vivía en lo que tu llamas el "tercer mundo".
ivan
> "CATALUNYA SER� M�S RICA I PLENA SI �S INDEPENDENT" ( AGUST�
> BASSOLS )
>
> � Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent�
>
>
>
>
> espanyol
>
> El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...
>
> mateixos magistrats crec que ho saben. A m�s, tampoc tinc molt clara
> la resposta que donarien els partits catalans a una sent�ncia
> negativa. S� la que donarien alguns, com per exemple els que aposten
> per la no resposta, que crec que seria la pitjor opci�. Per� no hi ha
> consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el pa�s.
>
> Les entitats socials poden pressionar els partits?
>
> la mateixa pressi� de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que
> es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els
>
> Es fa dif�cil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta �s cada
> vegada m�s abstencionista...
>
> L�abstenci� que es va viure en les passades eleccions europees tampoc
> �s desfavorable perqu� respon a l�estat que travessa Catalunya i �s un
> advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d�amo�nar massa. Li puc
> dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin
> a Europa.
>
> pol�tics...
>
> No ha de ser aix�. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres
> se�ns allunyar�. L�independentisme no �s pol�tica, es p�tria.
> Nosaltres en pol�tica no hi volem entrar, actuem des d�un �mbit
> patri�tic que desitja la independ�ncia de la nostra terra. D�una
> manera directa nosaltres no hem de tenir relaci� amb els partits
> perqu� sin� els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
>
> Fa masses anys que la direcci� d�Uni� ha canviat i ja no parlen de la
> vocaci� confederal del partit
> Com neix Sobirania i Just�cia?
>
> Neix d�una esperan�a. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per
> Catalunya. Parlem molt d�independ�ncia per� no fem res, aix� que per
> estendre la taca d�oli, amb l�Antoni Castella vam decidir fer un grup.
> Primer comptant amb els amics de m�s confian�a, i de seguida v�rem ser
> vint, i de vint v�rem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que
> feia falta fer un organisme jur�dic que ens represent�s i vam acordar
> que quan arrib�ssim a un centenar ens presentar�em en p�blic.
>
> I el passat m�s de maig van deixar petit l�Ateneu...
>
> S�, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora,
> per� �s que no esper�vem tenir tant �xit. Aix� demostra que els que
> desitgem la independ�ncia som cada cop m�s. I �s que com va dir la
> Patr�cia Gabancho en aquell mateix acte, �el millor col�laborador que
> carrega de raons.
>
> fan els matrimonis que no s�entenen
>
> Ent�n que hi hagi qui es mostri sorpr�s que aquest desig
> d�independ�ncia arribi del militant m�s antic d�Uni�?
>
> segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa
> final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de
> direcci� d�Uni� ha canviat i d�aix� no en parlen.
>
> Qui forma part de Sobirania i Just�cia?
>
> Nosaltres com associaci� respectem tots els partits pol�tics i hi
> caben tots dintre nostre, tamb� totes les ideologies. Jo s�c cat�lic,
> per� em faria molt feli� que un musulm� o un jueu entressin dins de
> Sobirania i Just�cia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un
> requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independ�ncia. Com m�s
> la necessitat de Catalunya de ser independent.
>
>
> No sabem com pot arribar, per� el m�s probable �s que vingui d�una
> proclamaci� unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament
> d�Europa. Seria ideal que Espanya accept�s entrar en una negociaci�.
> com fan els matrimonis que no s�entenen.
>
> Existeix una immigraci� que ha de veure que el pa�s que ells van
> escollir com a segona p�tria est� sent maltractat
>
> Per aix� cal l�aprovaci� ciutadana. Hi podem comptar?
>
> Quan es fan estudis sobre un hipot�tic refer�ndum sobre la
> independ�ncia els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana
> amb qui no pots comptar, per exemple l�empresari que t� por de perdre
> el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independ�ncia.
> Potser m�s aquells econ�mics que els de caire espiritual o patri�tic.
> A l�acte de presentaci� de la nostra fundaci� va parlar Jacint Ros
> Hombravella, que �s economista i que va demostrar que tindr�em m�s
> riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat aut�noma dintre
> d�Espanya. �s per aquest cam� que hem d�anar, el que explica que
> Catalunya ser� m�s rica i europea si �s independent.
>
> Hi ha molta gent per conv�ncer?
>
> hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig
> la immigraci� que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no
> s�ha acabat d�adaptar. �s a aquesta gent a qui se�ls hi ha de fer
> veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara �s
> un bon moment per demostrar-ho perqu� ha quedat clar�ssim amb el tema
> segona p�tria est� sent maltractat. El nostre objectiu gen�ric �s
> sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la
>
>
>
A veure si ho ascoltem be... Catalu�a es rica gracias a que pertenece a
ese pa�s que vosotros neg�is y que se llama Espa�a, y gracias a que esta
pertenece a Europa y, por lo tanto, Catalu�a pertenece a Europa.
�Sabe ese entrevistado que la mayor parte del comercio lo hace Catalu�a
con el resto de Espa�a y la Uni�n Europea? �Y sabr�as que significar�a
la independencia? Primero, el comercio con Espa�a adios,y segundo el d�a
que quem�seis la bandera espa�ola en Las Ramblas ser�a el �ltimo que
pertenecer�ais a la Uni�n Europea, ya que inmediatamente ser�ais
expulsados, por lo que os quedar�a comercio con naciones africanas,
asi�tica y sudamericanas.
Esto es, Catalunya pasar�a de ser una de las regiones m�s ricas de
Europa a una naci�n tercermundista.
�A alguien le interesa?
�Ya no recuerdas lo que pas� con el l�o del no apoyo del Rovira a la
candidatura de Madrid a los JJOO? �El cava catal�n que volvi� de vuelta?
Y al d�a siguiente Carod disculp�ndose y el Maragall en Madrid
apoyando la candidatura.
Y eso con el cava, �te imaginas si lo hici�semos con TODOS los productos?
I aix� ho diu un madrilenyo que, com tu podes veure, sap parlar i
escriure una mica de catal�, i que considera que tant Catalunya com
Madrid com tota Castilla son Espanyoles.
><(((((@>
aran�s:
Hay quienes en el Valle de Ar�n, esa hermosa comarca del Pirineo leridano,
pretenden que se les reconozca el car�cter de naci�n, con todas sus
consecuencias, tan naci�n y tan independiente de Catalu�a, como �sta
pretende serlo de Espa�a. �O es que los araneses no tienen tambi�n derecho a
la secesi�n? As� se lo solt� a la muy separatista (y escandalizada) Pilar
Rahola un mozalbete venido del valle, donde 2.785 campesinos, pastores... y
promotores tur�sticos (un 34% de la poblaci�n) tienen como lengua materna
una variedad dialectal del occitano, parecida pero diferente del catal�n.
Seg�n la propia doctrina nazionalista habr�a que empezar a segregar
territorios de la propia Catalu�a , porque en el Valle de Ar�n no hablan
catal�n, sino aran�s. �Ser�n otra naci�n? Vean lo que sucede
cuando un joven propone la segregaci�n del Valle de Ar�n con los mismos
argumentos con que los catalanistas proponen la segregaci�n de Espa�a.
La cosa sucedi� en un programa de la TV catalana. Alguien lo subtitul� y lo
colg� en Youtube. Pasen y vean la ceremonia de la confusi�n a la que puede
dar lugar el nazionalismo llevado hasta sus �ltimas
consecuencias.
Ver v�deo en YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=_XNZs-I8BSY