Istuèras ancianas, monde celèbres, istòria. Que'm trobavi, ne
sèi pas quin ni perqué, dens la portalada deu burèu on èi
l'ordinator, lo men companh deu dia, deu ser, sustot deu ser. Que
pareishó purmèr aqueth vielh gavidaire chinés... Mes quin se podè
aperar ? N'arribavi pas a botar un nom sus aquera cara drin
ahroncilhada, sus aqueths uelhs qui'm volèn díser quauquarren e
demoravan dens lo lor silenci. Puish que's produsí la segonda
aparicion : darrèr aqueth vielh gavidaire chinés, lo sèrbe, Milan
Milutinovic, lo president de Serbia au moment de las negociacions de
Rambouillet, abans los bombardaments de l'OTAN, quate ans a.
Milosevic que las hasó fracassar, aqueras negociacions. Milan
Milutinovic qu'èra estat lo negociator.
Que'm demandèn sengles chècs, ne'm sovien pas la soma, que crei,
ne sèi pas perqué, que reclamèssen 50 € cadun - que sèi per
aquò, adara que sèi per'mor que n'avoi l'experiéncia arron,
que 20 € èran lo prètz exacte. A paupas - un cas de
somnambulisme, o se m'èri desvelhat tà alucar l'ordinator en
pensant qu'acerà, a Chicago, la mia correspondenta e m'avè enviat
un deus sons e-mails d'autan mei apreciables que ne m'escrivè pas
qu'a còps sabuts ? -, qu'anèi tà la crampa on aví la banana
dab los papèrs dehens, e lo chequièr. Ne sèi pas mei quin redigii
los chècs. Que tornèi tau burèu e que'us ac balhèi. Que
s'esvanín.
Que demorèi un gran moment parat com un panto. Que vedí per delà la
frinèsta deu balcon las lutz de Gelòs. Que fenii per tornar tà la
crampa, e aquiu, a la lutz de la lampa deu capcèr, qu'espièi lo
chequièr. Que m'avèn deishat çò qui'm revienè, cadun deus dus
chècs qu'èra esquiçat a la mieitat, que se n'avèn portat la
mieitat de cadun e que m'avèn deishat l'auta.
Qu'estupèi la lutz. Qui èra aqueth vielh gavidaire chinés ? Pas
Mao Ze Dong, non, pas Deng Xiao Ping tanpòc. Qu'èra aqueth vielh
qui avè passat l'aiga tà anar fondar Taiwan. La China nacionalista.
Que me'n podí tornar tau lheit.