7.3 i 7.4

[Mariana López Rosés]

7.3. Les valoracions sobre el seminari de les pràctiques.

El seminari de pràctiques és un entorn on posem en comú les
experiències viscudes pels companys i on se’ns dóna una oportunitat
per exposar inquietuds i situacions complexes que hem trobat, tant en
la posada en pràctica de la Situació Didàctica, com en la memòria
d’aquest pràcticum.
La meva valoració d’aquestes sessions és positiva, crec que s’han
aprofitat força els seminaris de pràcticum i que hem pogut debatre
sobre qüestions que ens interessaven després de l’experiència viscuda
a l’escola. Les exposicions de les diferents situacions didàctiques
dels companys serveixen d’exemple i d’inspiració per a noves
activitats i noves formes de treballar amb els alumnes. De la mateixa
manera, les orientacions del tutor de pràctiques han servit per a
reflexionar sobre aquelles actuacions a l’aula que encara no sabem
entomar o que es podrien haver conduït d’una altra manera.
El seminari també ha estat molt útil per a organitzar la memòria de
pràcticum i crec que el google grups que hem creat ha estat força útil
com a eina de planificació i de control. Personalment, m’ha estat
còmode la manera de treballar i de gestionar la memòria.
Valoro molt positivament el fet de ser un grup reduït ja que permet
compartir molt més de prop les experiències i conèixer les situacions
didàctiques dels companys amb més profunditat. De tota manera, ha
estat una pena no poder exposar totes les experiències dels companys,
ja que de ben segur, se’n podrien haver extret idees interessants per
a dur a la pràctica en el futur.
Concloent dir que la meva valoració general sobre el seminari és
positiva, que m’ha agradat conèixer les experiències dels companys i
que la organització del pràcticum m’ha estat còmode i funcional.


7.4. I per acabar: Què he après de l’experiència? Què he d’aprendre
encara per “fer de mestre”?

De l’experiència he après moltes coses. Per començar he après que hi
ha escoles de tots colors i que les possibilitats que veus en una,
potser no són extrapolables a una altra. Que cada situació o unitat
didàctica ha d’estar centrada en el marc de la societat, escola i
classe en la que et trobes. En el pràcticum I vaig tenir l’oportunitat
d’anar a una escola on els nens tenien molt bon nivell, estaven
acostumats a treballar en grup i de forma dinàmica i sovint
s’allunyaven dels llibres i fitxes per a fer activitats més
pràctiques. Llavors, vaig tenir moltes idees per a treballar i veia
infinitat de possibilitats per a introduïr a l’aula. Ara, en aquest
segon pràcticum l’escola on m’ha tocat anar, està inserida en un
context totalment diferent. Els nens tenen un nivell més baix de lecto-
escriptura i estan més acostumats a fer tasques guiades o força
estructurades. És per això, que parts de la meva situació didàctica
inspirades en el pràcticum I han costat de resoldre a l’hora d’aplicar-
les en aquesta escola.
També considero que he aprés que és molt important conèixer els
alumnes per tal d’aconseguir treure el màxim profit de totes les
intervencions. Crec que no aconsegueix el mateix rendiment dels
alumnes una mestra substituta o una especialista que la mestra tutora.
Personalment, la mestra tutora amb la que he treballat, aprofitava
cada situació per a posar com exemple situacions viscudes pels
alumnes. Aquesta manera d’apropar-se als continguts fa que els nens es
sentin protagonistes i a l’hora reforça una activitat de memòria i no
és possible si no coneixes els alumnes.
Un altre aspecte que he aprés en aquest pràcticum és la importància de
l’organització i la planificació com a base de l’èxit. La mestra
tutora de la classe portava sempre al dia tant el diari d’aula com la
programació setmanal i també totes les reunions i claustres. M’ha
agradat veure aquesta cara de la programació ja que a mi no m’agraden,
però al veure com es posava en pràctica i com servia a la tutora de
guia i d’organització li he agafat més gust i més ganes a la
programació.
De l’experiència m’ha agradat veure una escola implicada amb el barri
i que aprofitava en la mesura del possible les oportunitats que oferia
l’ajuntament en la seva oferta educativa.
Finalment dir, que he après noves maneres d’encarar situacions amb
alumnes amb necessitats educatives especials i que l’experiència
d’estar en una aula on hi ha de tres a set alumnes amb requeriments
força diferents, ha estat plenament formadora.

El que considero que encara em queda per a “fer de mestre” és aprendre
molt i molt i viure experiències diferents.
Crec que encara no veig la feina a l’escola i de la classe de forma
global. Em falta aprendre tota la part organitzativa del mestres tant
amb coordinació amb l’equip docent com en l’organització individual de
l’aula, programació i guia didàctica. Encara veig l’escola a partir
d’activitats concretes i no en conjunt.
Per altra banda, considero que és molt important crear-se un criteri o
ideari del que és important per a un mateix al fer de mestre. Encara
que sembli utòpic, crec que no s’ha de perdre de vista el perquè de
cadascú a l’hora de fer de mestre. Jo defenc les exposicions orals i
els projectes, i així ho he intentat fer en la meva situació
didàctica, tot i que no hagi sortit perfecte, crec que no haig de
canviar de parer. Haig de seguir treballant per a crear situacions
didàctiques que, per una banda, siguin assolibles i interessants pels
alumnes a qui va dirigida i per altra, les consideri útils i
formadores. Com a mestres no hem de renunciar a allò que creiem que
per nosaltres és important a l’hora d’exercir la nostra professió.
Encara he d’aprendre a ser pacient i a deixar fer als alumnes al seu
ritme i amb un nivell de soroll a l’aula que permeti l’aprenentatge.
És complicat no reproduir allò que ens han ensenyat que és que la
mestra ha d’estar demanant silenci cada dos per tres.
També considero que he d’aprendre a riure i fer el ximple més sovint i
no estar sempre pendent dels qui els hi costa o dels qui es distrauen
o molesten. He observat que baixar la guàrdia i fer broma capta més
l’atenció i canvia l’ambient de la classe, de manera que dos minuts
després tothom torna a treballar.
En les exposicions orals i en les explicacions en general, considero
que hem costa adaptar-me al nivell dels alumnes degut a les
característiques de la meva formació (molt científica) i a que sempre
he donat classes particulars a alumnes de batxillerat.
Finalment, el que ens queda a tots per aprendre és l’experiència que
al final és la manera amb la que més s’aprèn i en la que poses totes
les castanyes al foc. Les pràctiques són el moment on més s’aprèn ja
que pots tenir una ímput de resposta directa d’allò que poses en
pràctica i poses en marxa, a l’hora, tots els mecanismes que has anat
aprenent a la universitat.
Crec que l’experiència diversa és molt formadora i que hauríem de
tenir l’oportunitat de viure escoles diferents. Tres pràcticums donen
oportunitat per a viure tres tipus d’escola, però n’hi ha moles més.
Considero interessant la possibilitat de fer sortides amb la
universitat per a visitar escoles amb diferents metodologies i
pedagogies. Es podrien fer sortides d’un dia i l’anàlisi posterior.
Crec que tenir la possibilitat de veure diferents formes de treballar
és l’experiència més enriquidora.

[Josep M. Fortuny]

INTERCALO COMENTARIS EN MAJÚSCULES DEL PUNT 7.4 DE LA Mariana López
Rosés

7.4. I per acabar: Què he après de l’experiència? Què he
d’aprendre
encara per “fer de mestre”?
De l’experiència he après moltes coses. Per començar he après que hi
ha escoles de tots colors

NO TANTS

i que les possibilitats que veus en una,
potser no són extrapolables a una altra. Que cada situació o unitat
didàctica ha d’estar centrada en el marc de la societat, escola i
classe en la que et trobes.

I DE LES COMPETÈNCIES ESPECIFIQUES QUE L’ALUMNAT HA D’ADQUIRIR

En el pràcticum I vaig tenir l’oportunitat
d’anar a una escola on els nens tenien molt bon nivell, estaven
acostumats a treballar en grup i de forma dinàmica i sovint
s’allunyaven dels llibres i fitxes per a fer activitats més
pràctiques.

COM QUINES?

Llavors, vaig tenir moltes idees per a treballar i veia
infinitat de possibilitats per a introduïr a l’aula.

REFERENCIA A LA TEVA SD

Ara, en aquest
segon pràcticum l’escola on m’ha tocat anar, està inserida en un
context totalment diferent. Els nens tenen un nivell més baix de
lecto-
escriptura i estan més acostumats a fer tasques guiades o força
estructurades.

COM ES POT MILLORAR L’APRENENTATGE DE LA LECTO-ESCRIPTURA?
EL BAIX NIVELL ES CULPA DE LA GESTIÓ DE LA MESTRA’, DE NO UTILITZAR
UN DISSENY INSTRUCTIU ADEQUAT?

És per això, que parts de la meva situació didàctica
inspirades en el pràcticum I han costat de resoldre a l’hora
d’aplicar-
les en aquesta escola.
També considero que he aprés que és molt important conèixer els
alumnes per tal d’aconseguir treure el màxim profit

QUIN PROFIT?

de totes les
intervencions. Crec que no aconsegueix el mateix rendiment dels
alumnes una mestra substituta o una especialista que la mestra
tutora.
Personalment, la mestra tutora amb la que he treballat, aprofitava
cada situació per a posar com exemple situacions viscudes pels
alumnes. Aquesta manera d’apropar-se als continguts fa que els nens
es
sentin protagonistes i a l’hora reforça una activitat de memòria i no
és possible si no coneixes els alumnes.
Un altre aspecte que he aprés en aquest pràcticum és la importància
de
l’organització i la planificació com a base de l’èxit. La mestra
tutora de la classe portava sempre al dia tant el diari d’aula com la
programació setmanal i també totes les reunions i claustres. M’ha
agradat veure aquesta cara de la programació ja que a mi no
m’agraden,

MALAMENT JA QUE UNA DE LES COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DE LES MESTRES
ES PROGRAMAR, IMPLEMENTAR I VALORAR LA PROGRAMACIÓ PER FER-NE UNA E
MILLOR

però al veure com es posava en pràctica i com servia a la tutora de
guia i d’organització li he agafat més gust i més ganes a la
programació.
De l’experiència m’ha agradat veure una escola implicada amb el barri
i que aprofitava en la mesura del possible les oportunitats que
oferia
l’ajuntament en la seva oferta educativa.

EXEMPLE?

Finalment dir, que he après noves maneres d’encarar situacions amb
alumnes amb necessitats educatives especials i que l’experiència
d’estar en una aula on hi ha de tres a set alumnes amb requeriments
força diferents, ha estat plenament formadora.

COM?

El que considero que encara em queda per a “fer de mestre” és
aprendre
molt i molt i viure experiències diferents.

QUE’ I QUINES

Crec que encara no veig la feina a l’escola i de la classe de forma
global. Em falta aprendre tota la part organitzativa del mestres tant
amb coordinació amb l’equip docent com en l’organització individual
de
l’aula, programació i guia didàctica. Encara veig l’escola a partir
d’activitats concretes i no en conjunt.

OK

Per altra banda, considero que és molt important crear-se un criteri
o
ideari del que és important per a un mateix al fer de mestre. Encara
que sembli utòpic, crec que no s’ha de perdre de vista el perquè de
cadascú a l’hora de fer de mestre. Jo defenc les exposicions orals i
els projectes,

I L’ESTUDI INDIVIDUAL, EL TREBALL DE RUTINES, LA REFLEXIO PERSONAL?

i així ho he intentat fer en la meva situació
didàctica, tot i que no hagi sortit perfecte, crec que no haig de
canviar de parer. Haig de seguir treballant per a crear situacions
didàctiques que, per una banda, siguin assolibles i interessants pels
alumnes a qui va dirigida i per altra, les consideri útils i
formadores. Com a mestres no hem de renunciar a allò que creiem que
per nosaltres és important a l’hora d’exercir la nostra professió.

EL QUE?

Encara he d’aprendre a ser pacient i a deixar fer als alumnes al seu
ritme

OK

i amb un nivell de soroll a l’aula que permeti l’aprenentatge.
És complicat no reproduir allò que ens han ensenyat que és que la
mestra ha d’estar demanant silenci cada dos per tres.
També considero que he d’aprendre a riure i fer el ximple

MILLOR DISFRUTAR DE LA FEINA DE FER DE MESTRA

més sovint i
no estar sempre pendent dels qui els hi costa o dels qui es distrauen
o molesten. He observat que baixar la guàrdia i fer broma capta més
l’atenció i canvia l’ambient de la classe, de manera que dos minuts
després tothom torna a treballar.
En les exposicions orals i en les explicacions en general, considero
que hem costa adaptar-me al nivell dels alumnes degut a les
característiques de la meva formació (molt científica) i a que sempre
he donat classes particulars a alumnes de batxillerat.
Finalment, el que ens queda a tots per aprendre és l’experiència que
al final és la manera amb la que més s’aprèn i en la que poses totes
les castanyes al foc. Les pràctiques són el moment on més s’aprèn ja

ES NOMES UN INDICI O UN INICI UNA LLARGA TRAVESSIA

que pots tenir una ímput de resposta directa d’allò que poses en
pràctica i poses en marxa, a l’hora, tots els mecanismes que has anat
aprenent a la universitat.
Crec que l’experiència diversa és molt formadora i que hauríem de
tenir l’oportunitat de viure escoles diferents. Tres pràcticums donen
oportunitat per a viure tres tipus d’escola, però n’hi ha moles més.
Considero interessant la possibilitat de fer sortides amb la
universitat per a visitar escoles amb diferents metodologies i
pedagogies. Es podrien fer sortides d’un dia

UNA FLOR NO FA CAMÍ, ES NECESSITA TEMPS I INTERACCIÓ SOCIAL I
DOCUMENTACIÓ

i l’anàlisi posterior.
Crec que tenir la possibilitat de veure diferents formes de treballar
és l’experiència més enriquidora.

ÀNIMS