punt7.1. valoració del centre i del grup classe

[Mariana López Rosés]

7.1) VALORACIÓ DEL CENTRE I DEL GRUP CLASSE

VALORACIÓ DEL CENTRE

En general la valoració del centre és força positiva. Es tracta d’un
centre públic de dues línees que tenen com a trets d’identitat la
coeducació, l’ensenyament actiu i l’educació per la democràcia.
La idea general que m’he pogut formar del centre, és que es tracta
d’una escola pública de barri, on la metodologia d’aprenentatge és
bàsicament la tradicional. Tot i així, fan tallers i desdoblament dels
grups i participen en moltes activitats de l’ajuntament i propostes
d’agrupacions diverses. Penso que el centre ha vist trontollar les
seves característiques generals amb la jubilació i arribada d’un gran
nombre de nous professors. Aquesta manca de cohesió i de projecte
comú, ha fet que els trets generals es conservin, però que la
variabilitat metodològica vagi en augment.
En el cicle concret on hem va tocar realitzar les pràctiques, tot i
fer el temari de la mateixa manera, la implicació, la dedicació i la
ideologia que hi ha al darrere de cada mestre, feia que els nens
aprenguessin coses diferents i arribessin a assolir, també nivells
diferents. La mestra tutora que hem va tocar, feia èmfasi dels valors
de ciutadania, democràcia i convivència a totes i cada una de les
seves classes.
La manca de cohesió entre el professorat i la dificultat per arribar a
acords o aconseguir integrar i ampliar les propostes amb l’arribada
del nou professorat, seria un dels retrets que faria a l’escola. Per
altra banda, aquesta manca de cohesió fa que les classes siguin molt
diferents depenen del professor que toqui i fa que les propostes i
activitats a nivell d’escola o cicle disminueixin per la dificultat
d’arribar a un acord. Tot això, es tradueix en un ambient incòmode i
amb una desil•lusió general en el fer de cada dia.
Per altra banda, una altra crítica que faria sobre la metodologia
seria l’ús i abús del llibre de text i el quadernet de fitxes, així
com l’aprofitament mínim d’espais i oportunitats com ara l’aula de
ciències, l’aula d’anglès, la biblioteca o l’exterior de l’escola, que
compta amb camps i muntanya que pràcticament l’envolta.
Finalment, la diversitat de famílies amb les que treballa l’escola
facilitaria fer programes d’integració o projectes que fessin entrar
les famílies a l’escola. La diversitat de raça, nivell cultural i
nivell adquisitiu seria molt enriquidor si mares i pares poguessin
participar activament a l’escola, la qual cosa també faria augmentar
la confiança dels pares dipositada en ella. Es podria fer participar
als pares en els tallers o fins i tot proposar activitats
extraescolars on els pares s’impliquessin.

VALORACIÓ DEL GRUP CLASSE

En quant al grup classe, es tracta d’un grup molt heterogeni. Els nens
i nenes tenen inquietuds molt diferents i nivells maduratius també
molt diferents. Per l’edat que tenen són una mica infantils i les
relacions de classe no són molt cohesionades. Pocs nens comparteixen
estones fora de l’escola amb companys, i els que ho fan, ho fan en
grup reduït. Penso que els falta una mica més de sentiment de grup i
d’estima i implicació, prendre els companys com amics ja que
comparteixen moltes hores del dia i es coneixen de fa anys.
El fet d’haver quasi bé set nens amb necessitats educatives especials
i dos amb problemes d’adaptació social fa que la classe sigui una mica
més complicada a nivell de continguts ja que s’han d’adaptar i fer
arribar a tots uns mínims. De tota manera, el desenvolupament de les
classes es duia a terme sense problemes, exceptuant dies concrets.
L’entrada a l’aula de professors externs, que no fossin la tutora, si
que generava una mica més de descontrol. Tot i així, durant les
classes regnava el respecte i tothom coneixia les possibilitats i
limitacions del company.
La companyonia també era un punt positiu de la classe i l’atenció dels
uns als altres que es “cuidaven” per tal que la classe funcionés o no
hi haguessin càstigs. La manca de maduresa feia que fossin nens poc
autònoms a l’hora de dirigir el seu propi aprenentatge. Els deures
estaven molt pautats i els ajudaven molt a casa, als qui no els
ajudaven sovint no portaven es deures fets.
La diversitat de nivells, de procedència i de famílies augmenta la
distància dels alumnes. Hi ha nens que no tenen res a veure uns amb
els altres i això fa que no comparteixin més enllà d’allò expressament
acadèmic. Crec que aquest és un punt molt complicat de treballar ja
que és difícil incidir en l’educació en quant al respecte per l’altre
i la importància de la diferència com a enriquiment personal si des de
les famílies es transmet el contrari.
En general considero un grup que s’ha trobat amb dificultats
educatives i socials i això ha fet que els grup es segregués i cadascú
anés a la seva. Les necessitats expresses d’alguns alumnes (sobretot
l’any anterior) van fer que molts alumnes no revessin l’atenció
merescuda, i davant aquest fet, varen prendre l’opció d’arribar a
l’escola i fer a feina que se’ls demana sense molestar gaire ni cridar
l’atenció, ja que ja ho fan altres per ells. Suposo que a mesura que
avança el curs i els nens es senten més tranquils i més còmodes a
l’aula aquesta actitud canviarà i el grup podrà anar sent cada cop més
participatiu i cadascú podrà desenvolupar el seu rol d’alumne d’acord
amb la seva personalitat.


--
Subscription settings: http://groups.google.com/group/practicum2tarda/subscribe?hl=ca