Correcció punt 7.1

[Iris Parra]

7. El final del projecte de pràctiques

7.1 Les Reflexions al voltant del centre i del grup classe

7.1.1 Reflexions sobre el centre

En primer lloc, m’agradaria comentar el bon tracte que en tot moment
vam rebre per part de l’equip de mestres, perquè ens van ajudar a
l’hora de preparar el material que necessitàvem per a les sessions,
ens van acollir i integrar en les seves activitats des del primer dia
(assistint a reunions, ajudant a preparar el carnaval...), etc. També
vam rebre un bon tracte per part dels nens en general, i també per
part de les monitores extraescolars ( menjador, esports,
música, ...).
Per altra banda, també m’agradaria destacar el mal estat general de
l’escola, a causa del deteriorament produït pel pas del temps i el poc
manteniment que ha rebut, i també el fet que l’escola fos massa petita
per la quantitat de nens que hi havia matriculats. Malgrat el poc
espai disponible, les mestres estaven perfectament habituades, i només
a l’hora del menjador hi havien dificultats, ja que els nens s’havien
de repartir en dos torns perquè tots a la vegada no hi cabien.
Tot i això, l’escola comptava amb un bon material tant a nivell
informàtic (14 ordinadors, dues impressores, escàner i fotocopiadora)
com també d’educació física i música (material d’esport, radiocasset
amb bateria portàtil i altaveus per fer danses al pati, dos acordions
diatònics per a l’activitat extraescolar de música, etc), i de cara al
curs vinent, està prevista la inauguració de la nova escola de
Montferrer, amb capacitat per a 62 nens, menjador, dos patis i pista
de bàsquet.

7.1.2 Reflexions sobre el grup-classe

Quin tipus d'intervencions heu dut a terme amb els
alumnes? Quines han estat les vostres actuacions?

Les intervencions que he realitzat a l’aula han sigut les tres
sessions de la intervenció didàctica que duia preparades, i a banda
d’aquestes, també he ajudat a la mestra en algunes activitats, com per
exemple ajudar als nens a elaborar els cartells del carnestoltes a
l’ordinador, llegir amb els nens que tenien més dificultats, explicar
una nova unitat de llengua castellana amb els nens de primer, llegir
problemes de càlcul mental, etc.
Pel que fa a les actuacions, he intentat dur a terme activitats
atractives i significatives (el tema de les ombres creia que podia ser
interessant, i la seva relació amb l’entorn significativa pels nens),
així com també respondre a la diversitat de la classe i als diferents
ritmes d’aprenentatge promovent activitats cooperatives, en que els
nens s’ajudessin uns als altres, responent als dubtes generals i
individuals, etc. No obstant això, amb l’autoavaluació de la pràctica
realitzada, m’he adonat que aquest aspecte no l’he sabut dur a terme
correctament, ja que alguns nens no van entendre les activitats i
durant l’elaboració i la correcció de les fitxes, es va veure
reflectit, perquè tenien molts dubtes. També m’he mostrat disposada a
ajudar a la mestra en tot moment, i amb força freqüència aquesta em
demanava que vigiles als nens si tenia alguna visita d’un pare, havia
d’anar a parlar amb un altre mestre o simplement per anar a fer
fotocòpies o buscar material.

Com heu interaccionat amb els alumnes?

La relació amb els alumnes ha sigut molt agradable, perquè des del
primer moment em van acollir a l’aula com una mestra mes, fent-me
preguntes i demanant que els ajudés en els dubtes que tenien, encara
que per ells l’autoritat principal seguia sent la seva tutora. Aquest
aspecte es va reflectir especialment durant les hores en que jo vaig
fer les activitats de la intervenció didàctica, com seguidament
comentaré.

Amb quines dificultats us heu trobat?

La primera dificultat, i la que més va condicionar les meves
intervencions, va ser el comportament que tenien els nens durant les
meves intervencions. El principal problema va ser que els nens em van
agafar afecte molt ràpidament, i tot i que vaig intentar marcar una
certa distància, no ho vaig saber fer prou bé perquè els nens no
acabaven d’entendre que jo era com una mestra més i que per tant tenia
la mateixa autoritat com la seva tutora. Això va ser un inconvenient,
perquè en algunes de les intervencions, vaig haver de donar tocs
d’atenció de forma constant, i fins i tot vaig haver de parar
l’explicació fins que fessin silenci.
També em vaig adonar de la rapidesa amb que alguns nens feien les
activitats, i que el temps d’espera entre activitat i activitat
influïa negativament en el comportament dels nens. El fet de no haver
previst aquest aspecte, va fer que els nens que acabaven més ràpid
molestessin als nens que anaven més lents, i a la vegada que aquests
últims no poguessin fer adequadament l’activitat. A l’última
activitat, però, vaig preparar activitats alternatives per aquells
nens que anessin més ràpids (com per exemple dibuixar més ombres
diferents amb el projector, projectar l’ombra de la mestra i pintar-la
amb pintura negra...), i això va fer que la dinàmica de la classe
millorés notablement.
Durant la segona sessió de la meva intervenció, també vaig poder
comprovar que cal tenir molt present el material amb que disposes per
treballar amb els nens, com explicaré a continuació. La segona sessió
consistia en agrupar-se per parelles, i mesurar l’alçada del company,
i després l’alçada de la seva ombra projectada a la pissarra. Com
només disposava de dos cintes mètriques, i les parets de la classe
estaven ocupades per taules i altres mobles, vaig repartir les dues
cintes a les dues primeres parelles i vaig fer esperar als altres. La
dificultat va ser que tots volien mesurar-se a la vegada, i que no hi
havia prous cintes mètriques per a tots. El temps d’espera entre
parella i parella va fer que els nens es pressionessin uns als altres
per enllestir la feina ràpidament, i no fessin correctament
l’activitat.
Un altre inconvenient amb que em vaig trobar, va ser la dificultat
que vaig tenir per agrupar els nens per parelles i que treballessin
conjuntament. Durant la meva estada a la classe, vaig observar que
realitzaven les activitats, majoritàriament, de forma individual, però
que quan qualsevol mestre els demanava que s’agrupessin per parelles
(com a educació física, o a música), no tenien cap problema en fer-ho.
No obstant, durant la segona i tercera sessió, vaig tenir algunes
dificultats perquè els nens s’agrupessin, perquè dos nens quedaven
desaparellats i no volien de cap manera ajuntar-se. Aquest
inconvenient el vaig solucionar fent dos grups de tres, encara que al
final de l’activitat vam parlar entre tots sobre el que havia passat i
que en pensaven, per tal que decidissin si era millor a deixar-se el
material i a treballar tots amb tots, o actuar com havien fet els dos
nens.

Altres elements a destacar

També m’agradaria destacar l’ajuda que he tingut tant per part de la
meva tutora, oferint-me les hores que fes falta per realitzar les
meves intervencions còmodament, i facilitant-me material per a fer-ho,
com també agrair el suport de la meva companya de pràctiques, ja que
em va oferir la seva ajuda constantment i va ser un suport clau en les
intervencions que vaig dur a terme a l’aula, ajudant-me a organitzar
els nens i les activitats.