SOMITO-RENKONTRO KUN SATANO, da Partaka
(12)
Yes, dum mea somito-renkontro kun Deo, Lu
revelis a me
sekrete mea komiso, ma Lu dicis a me nulo pri ali... E yes,
me povis konjektar, ke Deo ipsa protektas me apud mea matro,
nam mea matro ne
sempre esis ibe, ma me sempre sentis,
ke me protektesas kontre irga malajo...
Forsan Satano mentiis
od exajeris pri me, ma, segun semblo, ulo veran lu
dicis...
“Askoltez,
Satano! Antee me audis de tu l’expresuro “veraji
granda quale inferni”... Kad
esas plura inferni? E se yes, eska
li esas aparte granda?”
“Ho, yes”, lu respondis. “Esas ya plura inferni, e li esas tote
ne-imagineble granda... Qualen, se ne, ni povus aceptar e gastigar
eterne la
tote ne-imaginebla quanto de homi, qui vizitas ni e qui,
tote ne-eviteble,
restas kun ni por sempre?”
“Multa homi kredas nulo pri cieli ed inferni: quon tu dicus a li,
por ke
li povez plu facile intelektar?”, me questionis.
“L’unesma e maxim grava inferno situesas en via cerebro, en via
mento, e
de vi ipsa dependas subisar ol o ne dum via vivo-tempo.
Pose, vi ipsa deskovros
omno pri l’ cetera inferni.”
“Tamen, me questionas me pro quo tu ipsa, qua esas mala,
e mem maligna,
punisas homi, qui esis mala dumvive... Ka tu
preferus, ke li eserus bona? Ka le
mala ne esas tua kamaradi?
Me povus komprenar la puniso da Deo, ma nule olta da
Satano”,
me argumentis.
“La
puniso da Satano esas la puniso da Deo... E me dicos
a tu nulo plusa pri ca
temo, nam me ne volas perdar futura gasti
en mea inferni... E yes, me ya esas
mala e mem maligna,
me dankas tu, Karpanta... Oportas nur ke vi esez aparte
mala,
por ke vi povez sunizar vi en mea Satanio.”