S'ha de posicionar la Plataforma respecte a la defensa de la llengua catalana?

[José Luis]

Hola a tots/es,

A la darrera reunió es va discutir sobre si la Plataforma s'havia de
posicionar respecte a defensa de la llengua catalana. Les posicions
dels assistents van ser diverses i en alguns casos oposades. Crec que
podem aprofitar el foro per aportar la nostra idea i així decidir si
cal tractar-ho a una de les reunions de la Plataforma.

La meva opinió és que hem de separar els objectius de la Plataforma de
la defensa de la llengua. Considero que posicionar-nos respecte a la
defensa de la llengua pot debilitar molt a la Plataforma i realment
els objectius que perseguim es poden defensar igualment sense haver de
posicionar-nos.

José Luis.

[Ruth Tealdi Quintas]

El otro día no estuve en la reunión pero mi opinión es que si es un
tema que crea divisiones no nos posicionemos (como hicimos con la
huelga). Es importante, sobre todo al principio, estar en lo que nos
une y no en lo que nos separa. Como sabréis se ha creado otra
plataforma de docentes en defensa de la lengua.
Es un tema duro.... fueron muchos años defendiendo el catalán para que
estuviera presente en las escuelas y ahora esta patada pero ya sabemos
a lo que nos enfrentamos con los "poderes fácticos" así que vamos a
por lo primero (recuperar la dignidad de las escuelas y más importante
aún de la educación) y luego seguimos ¿no?

[Joan Buades]

Hola! La veritat és que "no posicionar-se" seria un lamentable error. El quid de la qüestió és si l'alumnat (independentment del seu origen i llengua familiar, que, com sabeu, pot ser ben diferent no només del català sinó també de l'espanyol) ha de poder graduar-se als 16 anys sense conèixer i poder usar amb fluïdesa la llengua històrica de les Pitiüses i una de les dues llengües oficials. El sistema d'immersió lingüística (el mateix que fa servir el Canadà anglòfon o francòfon, un sistema de reconegut èxit escolar) ha afavorit, malgrat totes les insuficiències i manca de voluntat de les diferents administracions, que bona part de l'alumnat nouvingut pugui tenir l'oportunitat de socialitzar-se tant en català com en espanyol. Si a això hi afegim les recents mesures legals neocolonials d'eliminació/reducció de l'ús pedagògic del català a tota l'administració pública autonòmica (als jutjats, a la policia, a l'exèrcit, a hisenda, etc, simplement és una llengua desconeguda i inutilitzable per la ciutadania perquè l'Estat central ho impedeix a la pràctica), com podríem defensar una millor (i digna) educació per a les Pitiüses sense banyar-nos? Com a profe, pare i sobretot ciutadà que creu en la vertebració d'una sola comunitat i que està contra el model de ghettos promogut per administracions segregacionistes (com ara al País Valencià o al País Basc), no ho entendria. Potser el millor seria que es discutís en una assemblea on puguin expressar-se no solament els desigs i els prejudicis personals sinó també els arguments contrastats que relacionen la pedagogia intercultural a partir de l'ús primordial però no exclusiu de la llengua pròpia amb la vertebració d'una sola comunitat social.

Naturalment, si fes falta, us hi ajudaria.

Salutacions i bon diumenge,

Joan

 

[Núria Luna]

Buf, tema difícil i controvertit, però comparteixo la idea d'en Joan.

Penso que no hem de fer de la llengua la nostra lluita (com s'ha comentat ja s'ha creat una plataforma exclusiva per això), però crec que sí que hem de recolzar aquesta plataforma (ajudant en difusió, participant si fan alguna activitat, etc.)

Crec que l'hem d'ajudar per començar a fer pinya, perquè hem d'estar units i ajudar-nos mútuament.

Potser seria interessant dedicar una assemblea (o fer una xerrada informativa - assemblea) sobre el tema. Crec que és important recordar que el tema de la llengua en el sistema educatiu és un tema que ja es va discutir i debatre fa molt de temps, que es va arribar a un consens per part de tots els partits i que ara s'ha trencat aquest consens sense cap mena de motiu. Penso que seria interessant que professors ens expliquessin què suposa aquest canvi (que no deixa de ser una retalla més!) i com funciona realment el sistema actual.

No és defensar un idioma perquè sí. Com s'ha comentat és donar igualtat d'oportunitats als alumnes de s'illa per socialitzar-se, per formar part de la societat que l'envolta coneixent totes les seves característiques i peculiaritats. I crec que no es pot obviar la realitat social d'Eivissa, on el català és llengua vehicular!

I crec que tots hem de fer un gran esforç per no pensar en aquesta discussió com una discussió “partidista”. La plataforma s'ha definit com “apartidista” i ho hem de mantenir. No caiguem en el parany de sempre de fer servir la llengua com a instrument polític. La llengua és un instrument per entendre'ns i una part cultural més i com a part de la integració dels nouvinguts a una nova cultura penso que l'idioma és un punt fonamental per garantir la igualtat i no crear segregació.

Espero haver-me expressat més o menys bé i haver-me fet entendre. Crec que seria interessant aquesta xerrada-debat (amb la mica de xerrada informativa per poder fer el debat amb més coneixement)

[Lourdes]

Hola,

subscric i estic totalment d'acord amb els arguments de Joan i Núria.