Van Ploure Estrelles

[Dunstan Jomphe]

Lamontaa. Yo soy de interior y el mar lo veamos muy de vez en cuando mientras era pequea. Van ploure estrelles es, tambin, un homenaje a mis montaas. Pero estoy segura de que si tuviera la oportunidad de vivir un tiempo junto al mar, durante un tiempo largo, cuando hay poca gente, el mar se convertira en una gran fuente de inspiracin. En Galicia, en un viaje por la Costa da morte, sent esta fuerza poderosa inspiradora de sueos y de historias.

Mira, yo no soy muy cocinera. Te tendra que decir sin duda que la albahaca, porque soy de Btera, y cuando viene la temporada siempre tengo albahaca en casa. Me encanta su olor, intenso y lleno de recuerdos. Pero lo que s que uso cada ao es el tomillo de la Calderona para aliar las olivas que hacemos en casa.

Solitud, de Vctor Catal, me impresion bastante cuando lo le, y la imagen de Mila y la montaa se me han quedado grabadas. Si miro ms atrs, recuerdo un libro que me regal mi padre que se titulaba Genoveva de Brabante, y era la leyenda de esta santa que, como Blancanieves, fue injustamente condenada a muerte, pero el verdugo no fue capaz de matarla y la dej abandonada en un bosque, donde permaneci seis aos escondida en una cueva y viviendo, con una criatura, de los recursos naturales.

Tuve la suerte, el ao pasado, de visitar el jardn de la casa de Karen Blixen, en Rungstedlund, muy cerca de Copenhague. Un jardn que es un refugio de pjaros y que me pareci una maravilla. Me perdera all, s.

Los circuitos de motos, por ejemplo, de motos de estas que son para atravesar la montaa. Me parece que son cosas difciles de compaginar. La suciedad que dejamos los humanos tambin, est claro, pero las motos de montaa me ponen de muy mal humor.

Buenos das, lo que hemos encontrado es que naci ne Btera el 24 de abril 1962. Su profesin es la de administrativa. Tiene dos novelas publicadas:

Un mort al sindicat. Valncia: Tndem, 1999

Van ploure estrelles. Valncia: Tndem, 2002

Segn la autora le gustan las novelas de misterio y el gnero negro. En sus novelas,Miquel Falc, es su detective.

Cada escriptor t la seua prpia evoluci i recorregut, que ve a ser com una empremta digital que l'identifica. Hi ha qui triomfa en la joventut amb una obra que dna molt a parlar i desprs desapareix del mapa. Hi ha qui no ateny la notorietat fins una edat avanada o fins i tot desprs de morir. La trajectria de Raquel Ricart s cannica, quasi de manual. Un ascens suau per constant farcit de premis, com ms va ms significatius. El darrer, El lector de L'Odissea prestigis guard literari sense parang en Espanya el va rebre l'any passat per la seua obra El temps de cada cosa (RBA-La Magrana).

Ricart va nixer a Btera, l'any 1962, en un ambient teatral i amb l'amor a les lletres que li corria per la sang. Els seus pares es van conixer i es van enamorar en el grup de teatre d'aficionats i el seu germ, Pep Ricart, s actor professional. Baix este influx va escriure Ferrabrs, una obra dramtica que combina intrprets humans amb titelles que va muntar la companyia Bambalina Titelles. Desprs d'esta incursi dramtica i en successi de continutat, una novella negra inspirada en el seu ambient professional, treballa en CCOO del Pas Valenci, titulada Un mort al Sindicat i diversos ttols infantils i juvenils: Van ploure estrelles, El quadern d'Angela i En les mars perdudes.

En 2010 li va arribar la consagraci amb Les ratlles de la vida (3i4), histria de tres generacions ambientada en un poble imaginari, que obtingu diversos premis: l'Andrmina, el de la Crtica dels Escriptors Valencians, i el de creaci literria de l'Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de Valncia.

Tamb ha escrit una novella de cincia-ficci, El ciutad perfecte i ha participat en projectes pedaggics de la Fundaci Bromera, com Llegir en valenci. El seu darrer treball ha estat coordinar una collecci de deu relats, Entre dones, publicat esta primavera per Balandra i que les autores van presentar el passat diumenge 4 de setembre en Barcelona.

Dins de la seua versatilitat i la varietat de gneres que practica Ricart es mant fidel a dos eixos de coordenades que sn la seua marca de fbrica; la llengua, el valenci i el seu propi estil, que ha consolidat al llarg de la seua carrera literria. Escric en valenci perqu s la meua llengua, perqu pense, somnie i estime en valenci, diu. s una decisi que es pren amb el cap i amb el cor, una forma de dignificar la meua cultura i de ser fidel a la meua conscincia.

s conscient que escriure en valenci limita el nombre potencial de lectors, per tamb t alguns avantatges, ja que en ser menys, potser resulta ms fcil arribar a les editorials, encara que lamenta la manca d'inters de les editorials en castell a l'hora de les traduccions. De fet, noms un parell de llibres seus han estat traduts, un al castell i un altre al gallec.

Pas a pas, i un esgla darrer d'un altre, Ricart va ascendir al cim amb El temps de cada cosa, una reflexi intimista sobre les relacions patern filials. Toms Bel, un professor universitari reconeix entre els seus alumnes un rostre que li resulta familiar i que li provoca un atac de cor. Guillem aixafa un xiquet amb el cotxe i fuig, i en un tercer vrtex, una vella, Maria, tanca el triangle d'una novella coral de complexa estructura que se desenrotlla al llarg de vries poques entre Valncia i Estats Units.

La prpia Ricart defineix el seu estil com fondo, pregon. Diu que quan narra el seu principal objectiu s arribar al cor. Per tal d'aconseguir-ho, cal pegar-li moltes voltes, planificar amb detall l'estructura i dosificar la intriga. Per no s dels autors que ho planifiquen tot primer en el cap i en fan esquemes abans de posar-s'hi. Quan s qu vull contar, em pose a escriure, comenta. Aix s, el procs de correcci s ardu i rigors. Tinc capacitat per posar-me en el lloc del lector, i llig en veu alta el que escric per detectar el ritme, el so, la impressi que causa. Tamb intente que cada captol tinga entitat prpia, com si fos una petita novella, i treballe molt la transici entre captols per tal que la lectura llisque sense entrebancs.

Sobre el canvi de poltica cultural del tripartit opina que se veuen alguns signes positius, per caldr fer un gran esfor, una gran operaci de neteja desprs d'anys d'ignorncia en els quals s'ha mantingut el valenci en les catacumbes. El que importa s la normalitzaci, conclou Raquel Ricart.

3a8082e126