Hamid Durrani

[Saustin Grody]

Tantels daudpota com els Kalhora pretenien ser descendents d'Abbs ibn Abd-al-Mttalib, per noms els primers es feien dir abbssides (tamb a Bahawalpur). El primer ancestre com conegut realment s Muhmmad Čaney Khan (amb diverses variants com Čaynay, Čina, Čanni, Djihna i Činah) fill de Kaim, que havia emigrat des d'Iran al Sind a travs de Mukran vers el 873 segons la data tradicional que no t credibilitat. Čaney Khan va dirigir la tribu i el van succeir els seus fills Muhmmad Mahdi i Dawud Khan. El primer va heretar el sabre i el turbant i va tenir per successor al seu fill Ibrahim Kalhore Khan i per aix els seus descendents es van dir Kalhores; Dawud Khan va heretar un alcor i el tashib (gorra) i la musalla (taps de pregries).

A causa d'enfrontaments menors, Dawud es va anar a establir a Wandji, un lloc del Sind que no es pot identificar. El van succeir el seu fill Mahmud Khan i el seu net Muhmmad Khan i desprs el seu germ Dawud Khan II amb qu la tribu va adquirir un poder ms gran. Els seus descendents foren els daudpotes si b tamb van agafar aquest nom les famlies purament ndies que al llarg dels temps es van considerar clients de la tribu.

Dawud II fou seguit de vuit caps, dels que Bahadur Khan II s el ms destacat; Bahadur va fundar Xikarpur (1617). Un cap daudpota, Mubarak Khan I, va ajudar el prncep mogul Muizz al-Din, net d'Aurangzeb, que era subadar de Multan i Lahore, a reprimir la revolta dels Mirani, la poderosa tribu balutxi de Dera Ghazi Khan (1702) i va rebre en recompensa les viles de Shikarpur, Bakhtiyarpur i Khanpur com a djagir (feu) i la primera va esdevenir la residncia del clan governant. La major part del seu govern el va dedicar a lluitar contra els seus parents Kalhora, llavors dirigits per Yar Muhmmad Khan lies Khudayar Khan; els dos rivals van lliurar una batalla que va durar una setmana i van patir moltes baixes. Els daudpotes van quedar finalment derrotats i van haver de demanar una treva.

Mubarak Khan I (mort 1726) va abdicar el 1723 i va arribar al poder el seu fill Sadiq Muhmmad Khan I (1723-1746) fundador de la dinastia daudpota o abbssida de Bahawalpur. Sadiq va annexionar Uččh i desprs una part del districte mogol (suba) de Multan, i el fort de Derawar conquerit a Rawal Akhi Singh de Jaisalmer. El 1739 Nadir Xah Afshar de Prsia va envair l'ndia i Sadiq el va esperar a Dera Ghazi Khan i se la vi sotmetre rebent el ttol de nawwab (nabab), rebent les parganes (parganahs) de Siwastan i Larkana. El 1746 el sobir dels Kalhora, Khuda Yar Khan, va atacar la capital Xikarpur i Sadiq va morir a la lluita i el va succeir Muhmmad Bahawal Khan I que en els mesos segents va fundar diverses ciutats entre les quals (1747) Bahawalpur, que va esdevenir capital i va acabar per donar nom a l'estat daudpota. Bahawal I fou un gran constructor i va portar el seu domini a un bon grau de desenvolupament i prosperitat; destaquen els canals d'irrigaci oberts arreu dels dominis on hi havia terres rides.

Bahawal Khan I va morir el 1749 i el va succeir Muhmmad Mubarak Khan II. El 1751 el general durrani Djahan Khan Poplazai, va atacar Uččh i desprs Bahawalpur, a petici d'Ali Muhmmad Khan Khakwani, que havia conquerit Dera Ghazi Khan. Per Mubarak va derrotar l'invasor prop de Khanpur i l'estat va adquirir un gran prestigi. El 1759 va reconquerir la fortalesa de Derawar que havia estat recuperada per Rawal Ray Singh de Jaisalmer. El 1761 va esclatar la guerra contra el sobir Kalhora de Sind, Ghulam Xah Kalhora, en coordinaci amb l'afgans Ahmad Xah Abdali. La invasi dels afganesos va causar la desorganitzaci de les forces de Bahawalpur que van haver de negociar amb els Kalhora i es va fer la pau a canvi de l'entrega d'Itr Khan, germ de Ghulam Xah, que havia obtingut refugi a Bahawalpur desprs d'un intent frustrat d'agafar el poder al Sind.

Mort Mubarak Khan II el 1772/1773 el va succeir el seu nebot Muhmmad Djafar Khan de 12 anys, que es va fer anomenar Muhmmad Bahawal Khan II. El 1777 els sikhs es van apoderar de Multan i ja no va ser mai reconquerida. El 1780 va rebre els ttols de Rukn al-Dawla, de Nusrat Djang i de Hafiz al-Mulk, de l'emperador mogul Xah Alam II. El 1786 Timur Xah Durrani va atacar territori del nabab de Bahawalpur i va conquerir i saquejar la capital que finalment fou cremada i destruda; tamb fou conquerida la fortalesa de Derawar i s'hi va establir una guarnici afganesa. El prncep hereu Mubarak Khan va ser pres com a ostatge i finalment collocat al front de l'estat al lloc de Bahawal Khan II (que no va acceptar la deposici). Bahawal va resistir i va aconseguir expulsar els afganesos desprs de dos anys de guerra (1788); va entrar a la capital i el seu fill Mubarak fou empresonat.

Tot seguit va comenar l'expansi cap als seus vens, allegant l'amenaa durrani. El governador d'Uččh i cap religis, Makhdum Hamid Gandj Bakhx es va resistir, va fer aliana amb altres caps vens i el 1799 es va revoltar; el sobir de Bikaner, instigat per Makdum Hamid, va envair Bahawalpur i va alliberar al prncep Mubarak al que va tornar al tron. Per l'exrcit de Bahawalpur dirigit pel prncep Abd All Khan (desprs nabab Sadiq Muhmmad Khan II 1809-1825) va dirigir amb eficcia les operacions i va acabar liquidant la revolta i fent la pau amb Bikaner. Makdum Hamid va obtenir crrecs i influncia a l'estat a canvi de la pau, i la va aprofitar per revoltar-se novament el 1806 aliat a Xah Xudja al-Mulk de Kabul; fou derrotat desprs d'uns mesos de lluita i el 1808 el nabab va signar un tractat d'aliana amb els britnics.

Bahawal Khan II va morir el 1809 i com que el fill gran Wahid Bakhsh havia estat executat el va succeir el seu fill Abd Allah (Sadiq Muhmmad Khan II 1809-1825). Durant el seu regnat va lluitar contra els amirs del Sind i va reprimir algunes revoltes dels seus umara; va defensar en general els seus dominis. Dera Ghazi Khan fou ocupada el 1818 per Xah Shudja per el 1819 la va perdre davant Ranjit Singh de Lahore (ocupada per l'aventurer francs general Ventura, junt amb Muzaffargarh i Multan) que la va entregar al sobir de Bahawalpur a canvi d'un pagament anyal de 250000 rpies. Va morir el 1825 i el va succeir Raghim Yar Khan amb el nom de Muhmmad Bahawal Khan III (1825-1852). La prdua de Dera Ghazi Khan recuperada pels sikhs, va tenir la revenja del nabab, que va posar 30000 homes al servei dels britnics per conquerir Multan als sikhs; la ciutat fou ocupada per Herbert Edawards el 1848 i annexionada a les possessions de la Companyia Britnica de les ndies Orientals.

Mort Bahawal Khan III el 1852 el va succeir Saadat Yar Khan (anomenat Sadiq Muhmmad Khan III, 1852-1853) coronat pel Makdum d'Uččh, el cap espiritual ms important de l'estat, segellant la reconciliaci entre els dos poders. Sadiq va maltractar als seus germans i el gran, Hadjdji Khan, es va revoltar amb suport dels caps locals (per no dels militars) fins que Sadiq es va haver d'exiliar al no obtenir el suport britnic (1853); com que va voler recuperar el poder fou enviat presoner al fort de Lahore pels anglesos (on va morir el 1863).

Hadjdji va governar amb el nom de Fath Muhmmad Khan, i va perdre el suport de la famlia i la poblaci per va resistir als intents d'enderrocar-lo i va regnar fins que va morir el 3 d'octubre del 1858 i fou succet pel seu fill Rahim Yar Khan, amb el nom de Muhmmad Bahawal Khan IV; a partir de 1863 es van produir revoltes locals i el nabab va morir sobtadament el 25 de mar de 1866, potser enverinat, i el va succeir el seu fill de 4 anys Nawab Amir Sir Sadiq Muhmmad Khan IV sota la regncia d'un agent poltic britnic (lloctinent del governador del Panjab) que fou conegut com a Subh-i Sadiq i era Xahdjahan de la casa reial, arribant a ser molt popular.

Sadiq va arribar a la majoria d'edat el 1879 i fou investit amb el poder. Va morir el 15 de febrer del 1899 i el va succeir el seu fill Muhmmad Bahawal Khan V Abbasi amb 19 anys, amb el coronel L.J.H. Grey (1899-1903) com a regent. Va morir jove l'octubre del 1907 a Aden, quan tornava de pelegrinar a la Meca i el va succeir el seu fill Sadiq Muhmmad Khan V Abbasi de 3 anys. De 1907 a 1922 un consell de regncia va governar l'estat amb Rahim Bakhsh com a president, crrec que va exercir 17 anys fins a l'arribada del nabab a la majoria.

Encara sota el Nawab, Sadiq Muhmmad Khan Abbasi V, l'estat fou incorporat al Pakistan (1954) segons l'acord de 3 d'octubre de 1947. Sadiq va morir el 1966 i el va succeir en el rang el seu fill Muhmmad Abbas Khan (nascut el 1924-mort el 1988) i a la mort d'aquest el seu fill Salah al-Din Ahmed.

3a8082e126