Les dues edicions anteriors foren interessants i abastament
discutides a la terrassa del Club Marítim ( en les converses
"perfumades" ).
En el cas actual crec que no té cap sentit enfrontar dos vaixells
completament diferents.
L'aspecte del reglament també és susceptible de comentaris.
No he tingut temps de llegir-lo bé i menys de rumiar sobre els
aspectes relacionats amb la velocitat.
Si no vaig equivocat , AMB APARELL IGUAL ( que no és el cas ) hauria
de guanyar el catamaran ( sic ). Crec que la mànega màxima és la
mateixa per als competidors. ( Per tant el catamaran ha de tenir més
potència que el trimaran ).
Victòria canyera del BMW-Oracle sobre l'Alinghi V.
Puntes de velocitat de 28 nusos ( amb vent real de 7 nusos ) !!!!
=======================================
La vela RÍGIDA del BMW-Oracle sembla que va molt millor que LES
FLEXIBLES de l'Alinghi.
( Que consti que no m'agrada gaire ).
El BMW-Oracle em sembla un catamaran amb el buc "principal" ( més
curt ) al mig. Que és un "fals" trimaran, en una paraula. Caldria
veure el repartiment de pesos.
Navega molt millor. És més estable, sense capcineig.
El disseny dels bucs de l'Alinghi no m'agrada gens.
=======================================
Tampoc no sé les "obertes" ( "oberta" és la mànega en català
tradicional...ai, que sembla perdut del tot ) respectives.
=======================================
Fet i fet es tracta d'una gran despesa SUPÈRFLUA i girebé inútil. Però
millor gastar els diners en regates que en guerres...
Les cartes amagades del BMW-Oracle.
1.Configuració de "fals" trimaran.
Avantatge evident des del punt de vista de despistar l'adversari.
La navegació fou sempre com a catamarà, sense que el buc "principal"
fregués pràcticament l'aigua.
2.Vela rígida.
Una vela rigida ben concebuda cenyirà sempre millor que una vela
flexible.
La vela rígida té forma "per se" ( en sí mateixa ) mentre que la
flexible necessita obrir-se ( per a "inflar-se" i adquirir forma ) ,
diguem-ne , 3 graus sexagesimals...QUE SÓN ELS QUE PERD EL VAIXELL
CONTRA EL VENT APARENT.
3.Vela rígida en diverses seccions autònomes.
És més fàcil d'orientar correctament en qualsevol condició.
És possible "amollar" les seccions superiors.
En el límit és possible "caçar en contrabanda" les seccions superiors,
per a equilibrar una eventual escora excessiva del vaixell.
4.El sistema de "Làser guaitavents".
He llegit que el BMW-Oracle disposava d'un sistema basat en els làsers
( suposo que d'infraroig ) que li permetia de "veure" el vent en una
zona de fins una milla a proa.
Si és cert, no sé de que s'estranyen els desinformats.
Es tracta d'un sistema molt antic ( que , modestament, vaig pensar de
forma independent fa molts anys ) documentat fa més de 20 anys per una
empresa japonesa.
Fa 4 o 5 anys vaig tenir notícia d'una altra solució del problema.
La versió més senzilla que pot explicar-se és a partir de TRES
ESTACIONS D'OBSERVACIÓ.
En temps real és possible escombrar un volum d'aire ( per exemple
d'una milla cúbica ) mesurant les temperatures en cada "punt".
Amb un software adequat , integrant les temperatures és possible
obtenir trajectòries i velocitats de l'aire : la veritable IMATGE del
vent.
Amb una sola estació la cosa es complica un xic i ho hauria de pensar.
Suposo que es pot fer ús de l'efecte Doppler-Fizeau.
5. Estabilitat longitudinal activa ?
Si heu vist navegar de costat un Hobbie Cat ( 14 ? ) i un Patí haureu
pogut comprovar que el Patí és molt més estable ( perquè és més llarg
i per la forma dels bucs ).
En el cas del BMW-Oracle les formes dels bucs eren més cilíndriques.
Les de l'Alinghi eren més afusades ( en forma de fus de filar ).
Crec que amb això no n'hi havia prou per a explicar la diferència de
comportament.
******ATENCIÓ !!! Aquí hi ha un punt que es relaciona amb el reglament
actual del Patí.*********
Tots els vaixells tenen un moment de inèrcia longitudinal ( "de
capcineig" ).
I una freqüència natural de capcineig ( per a dir-ho d'alguna
manera ).
Hi ha opinions contràries en això. Però la majoria es decanten a dir
que un agrupament de masses i un moment d'inèrcia més petit és
favorable.
Jo crec que COM MÉS ALT MILLOR ( sempre que la freqüencia sigui més
baixa que la de les ones ).
També és possible pensar en un sistema variable , una mena
d'amortiment actiu, que limiti el capcineig. (( Ara mateix en tinc un
parell en oferta...)).
**********************
El que l'hi ha ha mancat a l'Alinghi V és una mica de tecnologia
patinaire !!!
Arrossegar el cul per coberta ensenya molt a navegar...Ni que sigui
navegar malament...
Toni Albors
www.tonialbors.com
www.myspace.com/tonialbors
www.myspace.com/takejazz
www.myspace.com/vintage2005
www.liniamusical.com
----- Original Message -----
From: "Miquel Liart" <m.lla...@ono.com>
To: "Navegaci� embalada ( a vela )"
<navegacio-emb...@googlegroups.com>
Sent: Wednesday, February 17, 2010 8:01 AM
Subject: Re: Copa America
Les cartes amagades del BMW-Oracle.
1.Configuraci� de "fals" trimaran.
Avantatge evident des del punt de vista de despistar l'adversari.
La navegaci� fou sempre com a catamar�, sense que el buc "principal"
fregu�s pr�cticament l'aigua.
2.Vela r�gida.
Una vela rigida ben concebuda cenyir� sempre millor que una vela
flexible.
La vela r�gida t� forma "per se" ( en s� mateixa ) mentre que la
flexible necessita obrir-se ( per a "inflar-se" i adquirir forma ) ,
diguem-ne , 3 graus sexagesimals...QUE S�N ELS QUE PERD EL VAIXELL
CONTRA EL VENT APARENT.
3.Vela r�gida en diverses seccions aut�nomes.
�s m�s f�cil d'orientar correctament en qualsevol condici�.
�s possible "amollar" les seccions superiors.
En el l�mit �s possible "ca�ar en contrabanda" les seccions superiors,
per a equilibrar una eventual escora excessiva del vaixell.
4.El sistema de "L�ser guaitavents".
He llegit que el BMW-Oracle disposava d'un sistema basat en els l�sers
( suposo que d'infraroig ) que li permetia de "veure" el vent en una
zona de fins una milla a proa.
Si �s cert, no s� de que s'estranyen els desinformats.
Es tracta d'un sistema molt antic ( que , modestament, vaig pensar de
forma independent fa molts anys ) documentat fa m�s de 20 anys per una
empresa japonesa.
Fa 4 o 5 anys vaig tenir not�cia d'una altra soluci� del problema.
La versi� m�s senzilla que pot explicar-se �s a partir de TRES
ESTACIONS D'OBSERVACI�.
En temps real �s possible escombrar un volum d'aire ( per exemple
d'una milla c�bica ) mesurant les temperatures en cada "punt".
Amb un software adequat , integrant les temperatures �s possible
obtenir traject�ries i velocitats de l'aire : la veritable IMATGE del
vent.
Amb una sola estaci� la cosa es complica un xic i ho hauria de pensar.
Suposo que es pot fer �s de l'efecte Doppler-Fizeau.
5. Estabilitat longitudinal activa ?
Si heu vist navegar de costat un Hobbie Cat ( 14 ? ) i un Pat� haureu
pogut comprovar que el Pat� �s molt m�s estable ( perqu� �s m�s llarg
i per la forma dels bucs ).
En el cas del BMW-Oracle les formes dels bucs eren m�s cil�ndriques.
Les de l'Alinghi eren m�s afusades ( en forma de fus de filar ).
Crec que amb aix� no n'hi havia prou per a explicar la difer�ncia de
comportament.
******ATENCI� !!! Aqu� hi ha un punt que es relaciona amb el reglament
actual del Pat�.*********
Tots els vaixells tenen un moment de in�rcia longitudinal ( "de
capcineig" ).
I una freq��ncia natural de capcineig ( per a dir-ho d'alguna
manera ).
Hi ha opinions contr�ries en aix�. Per� la majoria es decanten a dir
que un agrupament de masses i un moment d'in�rcia m�s petit �s
favorable.
Jo crec que COM M�S ALT MILLOR ( sempre que la freq�encia sigui m�s
baixa que la de les ones ).
Tamb� �s possible pensar en un sistema variable , una mena
d'amortiment actiu, que limiti el capcineig. (( Ara mateix en tinc un
parell en oferta...)).
**********************
El que l'hi ha ha mancat a l'Alinghi V �s una mica de tecnologia
Moltes merc�s per enviar els teus comentaris.
Un grup �s molt m�s �til amb els missatges de tots.
I , s� !!
En aquest videojoc que �s el viure , tant si naveguem com si no, poca cosa
m�s fem que arrossegar el cul per la coberta o la sentina...
Sempre ens queda la guitarra...