Velocitat a vela. La regla del "tres, dos i as".
Miquel Liart
vela.
Sense perdre de vista els antecedents dels vaixells de la Roma
clàssica , representats per les naus mercants, les "navis
oneraria" ( les trirremes foren , bàsicament, vaixells de rem ), un
bon començament podria ser la norma catalana medieval del "tres, dos i
as".
Aixó val tant com dir :
-tres d'eslora
-dos de mànega
-un de puntal
No he trobat la referència escrita "original" d'aquesta regla per a
construir vaixells de transport basant-se en les proporcions de llurs
dimensions principals.
Wikipedia diu que la velocitat estimada d'una "navis oneraria" era
d'uns 5 nusos.
Les naus catalanes medievals degueren desplaçar-se a un ritme
semblant.
========================================
CONCLUSIONS I REFLEXIONS.
-En més de mil anys de navegació pel Mediterrani ni la tècnica, ni la
velocitat no havien progressat gaire.
-Un fet fàcil de rellegir és el naufragi de l'apòstol sant Pau a
l'illa de Malta ( on s'expliquen coses interessants de l'aparell i la
maniobra d'una nau mercant romana ).
-La terminologia adequada de la marina medieval pot consultar-se en un
document .pdf de Marcel Pujol i Hamelink :
La Terminologia de construcció naval i el seu orígen : mediterrani /
atlàntic
http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106823/133592
-L'obra d'Antoni de Capmany i de Monpalau ( Memorias Históricas Sobre
La Marina, Comercio y Artes De La Antigua Ciudad De Barcelona ), és un
veritable tresor sobre les naus i batalles navals medievals .
Podeu comprar-la per 270 € o descarregar-la gratis de Google-llibres.
Miquel Liart
L'article en castellà a la Wikipedia "galeón" explica bé el que jo
vaig explicar malament.
Las proporciones de los buques del siglo XIV y XV se obtenían a partir
de la vieja fórmula catalana tres, dos y as, es decir, eslora triple
que la manga y ésta doble que el puntal, para el galeón se pasa al
4:2:1, algo más corto y ancho que una galera y más largo y menos alto
que una nave, si bien esta altura era elevada notablemente por la
presencia de un considerable acastillaje (cubiertas y estructuras
elevadas usadas como plataforma de tiro) a proa y a popa,
característica que heredaron de las galeras, pero el elemento más
típico que conservaron de éstas es el espolón que se prolonga en el
largo bauprés, aunque ya desprovisto de su función ofensiva y sin
refuerzos de hierro, pasando a convertirse progresivamente en beques:
plataforma abalconada desde la que se maniobra la jarcia de la proa y
que alberga los jardines o letrinas de la tripulación. En un
manuscrito veneciano del siglo XVI se describen las dimensiones de un
galeón: eslora entre perpendiculares 41,3 m, eslora en la quilla 30,5
m, manga 10 m.
El que no acostumen a dir els estudiosos és que els "primers" galeones
espanyols foren ideats i patentats per Álvaro de Bazán, marquès de
Santacruz.
( Hi ha un llibre sobre "inventos y patentes dels siglo de oro" que
així ho afirma ).
Les formes més allargades dels galions els permetien velocitats més
grans ( potser de l'ordre dels 7 nusos ) que les de les naus, coques,
carraques i similars.
=======================================
Un cas interessant és el del galió suec Vasa enfonsat l'any 1628 quan
encara no havia navegat una milla, el dia de l'estrena.
Ara es pot veure en un museu a Stockolm.
Miquel Liart
Els vaixells de guerra de John Hawkins.
Mentre al regne de Castella ( Castilla ) la marina de guerra es basava
en els galions, a Anglaterra ( Regne Unit ) es va optar per la versió
de John Hawkins.
**********************************************
1580circa
The man-of-war design developed by Sir John Hawkins had three masts,
could be up to 200 feet long and could have up to 124 guns: 4 at the
front, 8 at the back, and 56 on each side. All these guns required
three cannon decks to hold them, one more than any earlier ship. It
had a maximum sailing speed of around eight or nine knots.
**********************************************
Els vaixells de Hawkins eren semblants als galions però amb els
castells de proa i popa més baixos.
Això reduia l'obra morta ( que en català potser s'hauria de dir obra
borda - d'on vindria, també potser, borda ) i permetia una millor i
més ràpida navegació.
Miquel Liart
El "Golden Hind" de Sir Francis Drake
Des del punt de vista de la velocitat aquesta és una època complicada.
No he pogut trobar dades del galió anglès de Drake.
Crec que pot estimar-se en uns 9 nusos.
( Aquí convindria recordar que la velocitat d'un vaixell depen de la
netedat o brutícia de la seva obra viva ).
=======================================
Drake fou el segon en donar una volta al món, aprofitant per a
piratejar i explorar una mica.
Si no recordo malament va desembarcar a les costes de Califòrnia prop
de l'actual San Francisco.
=======================================
Lope de Vega escrigué sobre ell en la Dragontea.
Un relat de la circumvalació de Drake pot descarregar-se a Google
Books.
Promet ser interessant. Tot just començar parla que Drake es va endur
una vaixella de plata per al viatge i uns quants músics !!!
També hi ha una execució per amotinament. Ja us comentaré el que vagi
trobant.
Veritablement aquell Drake era un fill de la gran...Bretanya.
=======================================
A Wikipedia podeu llegir bastantes coses i contemplar un parell
d'imatges del Golden Hind ( Cèrvola daurada ), abans Pelican.
L'aparell d'aquesta "frigate", que cal imaginar, no incloïa flocs.
Major i trinquet amb veles quadres i mitjana amb una vela llatina...
Miquel Liart
Magallanes, Elcano i Pigafetta en la primera volta al món.
Des del punt de vista de la velocitat cal recordar el ( probablement )
primer contacte ( enregistrat per escrit ) de mariners cultes europeus
amb els navegants indígenes de les illes Marianes ( Islas de los
Ladrones ) i llurs canoes de balancí.
En anglès el nom modern és el de "proas" ( "proa" en singular ).
============================================================================================
Hi ha un paràgraf traduït de diverses maneres on Pigafetta indica :
"...a pesar de navegar nosotros a toda vela, se metían por enmedio con
gran habilidad..."
LA VERSIÓ ANTERIOR ÉS MEVA CITANT-LA DE MEMÒRIA.
Una edició del "Primer viaje entorno al globo" pot descarregar-se a
Google Books :
http://www.archive.org/download/primerviajeentor00piga/primerviajeentor00piga.pdf
En l'edició anterior la traducció del paràgraf és completament
diferent.
Hi ha una edició moderna que es pot consultar parcialment a Google
Books :
En la traducció anterior sí que es tradueix "correctament" la
velocitat de les canoes polinèsiques.
==============================================================================================
Pigafetta i les barretines :
Vegeu
http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/747/fura-747-pg-063.pdf
==============================================================================================
Sobre Elcano i altres :
http://www.xpoferens.cat/72.html
Miquel Liart
flocs en pintures holandeses de vaixells.
Tan aviat com pugui miraré de recuperar-lo.
================================
Hi ha un tema general important sobre la capacitat de cenyida dels
vaixells d'aparell rodó i la seva relació amb els flocs i veles
d'estai.
Confio que més endavant el podrem discutir a fons.
( Arguments de l'època dels clippers , 1840-1910 ; Maltese Falcon en
l'actualitat,...etc ).
Miquel Liart
Velocitat a vela :
El xabec
(accentuat a la e ; no pronuncieu xàbec com un amic que jo
coneixia...que fumava en pipa ).
*********************************************************
1.Descripció del xabec
El millor és consultar un parell o tres d'enlaços :
http://www.cuervas-mons.com/spanish%20jabeque.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Xebec
http://es.wikipedia.org/wiki/Jabeque
El xabec tenia un buc afinat amb tres pals i bauprès. I cada pal amb
una vela llatina.
2.Prestacions dels xabecs.
Els xabecs eren vaixells ràpids i que cenyien molt més que les
fragates.
La velocitat probable devia ser de l'ordre dels 10 nusos. I potser
arribava als 12 nusos en alguns exemplars més acurats ( o extremats ).
**********************************************************
Al Mediterrani els xabecs varen evolucionar i s'anaren perfeccionant
al llarg de molts anys.
En la fase final de vaixells pirates, corsaris o incorporats als
estols de les marines de guerra oficials ( com a caçapirates i
caçacorsaris , o en missions d'enllaç ràpid ) els xabecs no tenien
rival.
A Amèrica el paper dels xabecs el farien els bergantins-goleta i les
goletes, primer per a contrabandistes i vaixells negrers i després com
a preferits dels corsaris.
Si se'm permet la simplificació, jo crec que la diferència bàsica
entre xabecs i goletes és la tripulació requerida.
Un goleta pot navegar bé amb poca tripulació.
Un xabec necessita més del doble de gent per a navegar. ( En general
això no era cap problema. Els xabecs "ofensius" anaven farcits de
gent ).
A més, les goletes maniobraven molt millor en les virades.
toni albors
historia.
M'agrada molt llegir els teus escrits , son de gran inter�s i curiositat
per m�,a m�s, del saber del m�n de la navegaci� a vela, que es lo que
m'interesa.
Jo no puc aportar r�s que no s�pigues, nom�s et puc parlar de les sensacions
del navegar a vela, de lo que m'omple, i en fa disfrutar, cosa que crec que
compartim.
Bon vent, i a veure si ja s'acaba aquest fred punyetero.
Toni Albors
www.tonialbors.com
www.myspace.com/tonialbors
www.myspace.com/takejazz
www.myspace.com/vintage2005
www.liniamusical.com
----- Original Message -----
From: "Miquel Liart" <m.lla...@ono.com>
To: "Navegaci� embalada ( a vela )"
<navegacio-emb...@googlegroups.com>
Sent: Thursday, January 28, 2010 6:08 PM
Subject: Re: Velocitat a vela.
Velocitat a vela :
El xabec
(accentuat a la e ; no pronuncieu x�bec com un amic que jo
coneixia...que fumava en pipa ).
*********************************************************
1.Descripci� del xabec
El millor �s consultar un parell o tres d'enla�os :
http://www.cuervas-mons.com/spanish%20jabeque.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Xebec
http://es.wikipedia.org/wiki/Jabeque
El xabec tenia un buc afinat amb tres pals i baupr�s. I cada pal amb
una vela llatina.
2.Prestacions dels xabecs.
Els xabecs eren vaixells r�pids i que cenyien molt m�s que les
fragates.
La velocitat probable devia ser de l'ordre dels 10 nusos. I potser
arribava als 12 nusos en alguns exemplars m�s acurats ( o extremats ).
**********************************************************
Al Mediterrani els xabecs varen evolucionar i s'anaren perfeccionant
al llarg de molts anys.
En la fase final de vaixells pirates, corsaris o incorporats als
estols de les marines de guerra oficials ( com a ca�apirates i
ca�acorsaris , o en missions d'enlla� r�pid ) els xabecs no tenien
rival.
A Am�rica el paper dels xabecs el farien els bergantins-goleta i les
goletes, primer per a contrabandistes i vaixells negrers i despr�s com
a preferits dels corsaris.
Si se'm permet la simplificaci�, jo crec que la difer�ncia b�sica
entre xabecs i goletes �s la tripulaci� requerida.
Un goleta pot navegar b� amb poca tripulaci�.
Un xabec necessita m�s del doble de gent per a navegar. ( En general
aix� no era cap problema. Els xabecs "ofensius" anaven farcits de
gent ).
A m�s, les goletes maniobraven molt millor en les virades.
Miquel Liart
Hola Toni. I salutacions a tothom !!
Navegar a vela és meravellós.
Cel·lebro que trobis- ni que sigui una mica- interessants els meus
escrits.
Ja he explicat de paraula que el propòsit principal del nostre grup
"Navegació embalada" és recollir i posar per escrit en forma de lliure
consulta una sèrie de temes que anem trobant i discutint...per a
mantenir la tradició milenària de la vela.
Hi ha diverses maneres de veure les coses.
Com aquell cas que expliquen de tres obrers que treballaven en la
construcció d'una catedral.
A la pregunta què fas ? l'un va respondre "porto pedres", l'altre va
dir "soc aprenent de picapedrer i aviat seré mestre" i un tercer
"estic fent una catedral"...
També nosaltres podem navegar com aquells que portàven pedra, decidint
el que estem fent. Es tracta d'una convicció personal.
Que consti que no tinc res en contra dels que només naveguen per a
obtenir un plaer inmediat, gairebé físic.
Jo crec que tots quan naveguem fem catedrals, encara que sigui de
forma inconscient.
***********************************************************
US RECORDO QUE TENIU PLENA LLIBERTAT D'OBRIR EL TEMA QUE VULGUEU. O de
comentar els missatges que es vagin publicant.
Miquel Liart
Velocitat a vela :
Un petit incís.
Des de l'època romana hem anat progressant des dels 5 nusos fins als
10 o 12 nusos de les goletes i xabecs del segle XIX.
Cal recordar que els missatges publicats són molt senzills i no
pretenen exposar totes les dades i teories existents que són moltes i
amb una bibliografia molt extensa.
Avui mateix he llegit un article francès que analitza els estudis de
Mr. E.de Saint Denis ( "La vitese des navires ancients" ; La velocitat
dels vaixells clàssics ).
Segons el senyor Saint Denis les velocitats dels vaixells clàssics
( de l'ordre de entre 2 i 8 nusos ) eren les mateixes que les dels
velers de fusta francesos del segle XIX.
(( Suposo que fa referència a singladures reals llargues. D'un dia pel
cap baix i en condicions favorables . I per a vaixells "normals")).
Un altre aspecte interessant que esmenta l'article és el d'autors com
Plini el Vell, Cèsar August ( Caius Julius ) i Seneca citats pels seus
testimonis sobre les veles.
(( Ús del lli per a les veles, introducció de la vela "supparum" )).
http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/geo_0003-4010_1942_num_51_288_12093
Miquel Liart
Velocitat a vela : Els clippers de Baltimore i similars.
Seguint aquest enfilall parahistòric de vaixells a vela i velocitat,
avui toca parlar dels anomenats "clippers de Baltimore".
Primerament un parell de videos :
http://www.youtube.com/watch?v=MjOorZcU2MY
http://www.youtube.com/watch?v=UjglKD_8iII&feature=related
(( Hi ha altres videos molt interessants. Dels videos que proposo
podríem comentar l'aparell )).
En segon lloc una visita obligada a Wikipedia :
http://en.wikipedia.org/wiki/Baltimore_Clipper
=======================================
COMENTARIS RESUMITS :
L'aparell dels primers clippers de Baltimore sembla ser que era el de
les "goletes de velatxo" : major i trinquet amb cangrea i flocs a
proa. A més el trinquet arborava una o dues veles quadres ( "veles de
velatxo").
Alguns "confonen" o no fan distinció entre els bergantins-goleta i les
goletes de velatxos.
Cinc vaixells singulars :
"Chasseur" , corsari.
http://en.wikipedia.org/wiki/Chasseur_(ship)
"Pride of Baltimore" , rèplica
http://en.wikipedia.org/wiki/Pride_of_Baltimore
"Prince of Neufchatel", corsari
"La Amistad" ( ex "Friendship" ), famós com a vaixell negrer.
http://en.wikipedia.org/wiki/La_Amistad
http://www.sankofasail.org/amistad-pr/Images/Drawings/Schooner%20Amistad%20Technical%20drawing.gif
"America", goleta de regates.
http://en.wikipedia.org/wiki/America_(yacht)
Miquel Liart
Una bona aproximació a qualsevol tipus de vaixell exigeix la
comparació de xifres.
En les goletes indicades en el missatge anterior les dades a comparar
podrien ser les principals :
eslora, mànega,calat (draught o draft ), desplaçament i superfície
vèlica.
( Hi afegiré les dades de la goleta Bluenose i el pailebot Santa
Eulàlia ).
ESLORA
Chasseur………………...27 m
Prince of Neufchâtel……33,73 m
Amistad
America…………………..31 m
Bluenose……………..….49 m
Santa Eulàlia…….…..….34’6 m
MÀNEGA
Chasseur........................7 m
Prince of Neufchâtel……7,82 m
Amistad………………….?
America…………………..7 m
Bluenose…………………8 m
Santa Eulàlia……………8’5 m
CALAT
Chasseur………………..2’97
Prince of Neufchâtel……?
Amistad…………………..?
America…………………3’3 m
Bluenose…………..……5 m
Santa Eulàlia………..….4’05 m
DESPLAÇAMENT
Chasseur………………131 Tm
Prince of Neufchâtel….333 Tm
Amistad………………….?
America………………...170 Tm
Bluenose………………258 Tm
Santa Eulàlia…………..156 Tm
SUPERFÍCIE VÈLICA
Chasseur…………………866 m2
Prince of Neufchâtel…….?
Amistad…..………………?
America………………….492 m2
Bluenose……………….1036 m2
Santa Eulàlia…………….526 m2
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Ufff !!!!
Estava encallat cercant les dades. Les deixo així…Ja hi ha alguna
referència per a comparar.
Per a acabar aquest missatge, esmentar la velocitat extraordinària del
“Prince of Neufchâtel”, documentada en 13,5 nusos.
La goleta America devia frissar els 16 nusos.
( Només un sloop contemporani , “Satanita”, era més ràpid en alguna
ocasió ).
Dels clippers de Baltimore primitius sorgiren els clippers oceànics
amb aparell de creu, que ja veurem en el seu moment.
El terme pailebot ve de “Pilot boat”. Alguns Pilot- boats de New York
es consideraven més ràpids que els primitius Clippers de Baltimore.
La Santa Eulàlia i pailebots similars , molt semblants a aquelles
goletes que feien i encara fan de vaixells multiservei a les illes del
Pacífic, és molt diferent de les goletes ràpides emprades pels pilots
nàutics americans. Un exemple de l’evolució de les denominacions al
llarg del temps.
Miquel Liart
1.Els antecedents.
Com s'ha insinuat en els missatges anteriors, a principis del segle
XIX i derivades de les primeres goletes holandeses del segle XVII
existien les goletes de velatxo identificades com a "clippers de
Baltimore".
Les necessitats i l'enginy dels americans de la costa Est havien optat
per la velocitat.
A efectes pràctics pot afirmar-se que l'any 1800 i posteriors hi havia
una munió de goletes americanes fines i marineres , més ràpides que
els vaixells de guerra europeus i que cenyien molt més.
2.La guerra de 1812.
Anglaterra estava en guerra amb la França de Napoleó.
Els vaixells mercants nordamericans portaven cereals i productes no
militars a França i alguns foren capturats i empresonats pels
anglesos.
Al final els Estats Units declararen la guerra a Anglaterra...malgrat
una marina armada molt inferior.
La solució evident fou la guerra de cors.
Amb els vaixells adequats , el personal idoni i capitalistes arriscats
només calia facilitar unes quantes “patents de cors” per a fer guerra
a l’enemic amb capital privat i , a més,
AMB GUANYS CONSIDERABLES.
corsari = “privateer”
patent de cors =
Hi ha un llibre en .pdf de 42 mB sobre els corsaris americans…si hi ha
algú molt interessat en el tema.
3.El capità Ordroneaux.
El millor és consultar Internet.
Recordo haver llegit que aquest capità jueu de religió era francés de
nació i amb cor nordamericà.
Ja feu de corsari amb èxit amb la nau “Marengo” finançat per una dama
francesa molt coneguda Mme. Florye Charetton ( Aquí sí que em pica la
curiositat . De quina dama es tractava ? D’alguna vídua rica ?
D’alguna artista famosa ? D’una bandarra d’alt nivell ?...??? ).
Com a capità del Prince de Neufchâtel no conegué la derrota.
4.La goleta corsària “Prince de Neufchâtel”.
Si hi esteu veritablement interessats us aconsello consultar Internet.
El 1812 fou avarada a New York com a vaixell corsari a les ordres del
capità Ordronaux.
Des del punt de vista de la velocitat són interessants :
la forma del buc i el velam
Vegeu dues imatges carregades al nostre grup.
El buc té l’oberta màxima o mànega cap a proa.
El velam és inmens i molt complexe.
La cangrea del trinquet no duu botavara ( i aixi pot ser més gran ) i
un dels flocs sí .
Com dirien els de TV3 el “Príncep de Castellnou” era de construcció
molt lleugera per a correr més.
La velocitat màxima documentada
( i potser una mica exagerada ) era de 13,5 nusos.
Miquel Liart
"enfeinat" al diccionari ) amb els grups i les webs dels cavalls.
En algun lloc tinc un article ( missatge ) sobre els Pilot Boats , per
a continuar la saga-resum sobre la velocitat a vela.
Ja podeu tremolar que, quan el trobi, us l'enviaré tant sí com no...
Miquel Liart
desordre )).
Els pilot boats de New York.
Fa molts anys , quan deien que Barcelona estava d'esquena al mar, el
port era molt més accessible i visitat que ara.
Aleshores era fàcil veure les maniobres dels remolcadors ajudant a
atracar els vaixells i els pràctics amb les seves barques pujant i
baixant en les seves funcions d'auxili en la maniobra.
En èpoques prèvies al motor els pràctics es desplaçaven a vela. I
necessitaven velers lleugers i evolutius , molt mariners i amb un
velam fàcil de governar amb una tripulació reduïda.
El port de New York , per la quantitat de trànsit , per la dificultat
de les seves aigues i per la competència entre els seus pràctics, va
veure evolucionar el disseny de les seves barques de pràctic ( "pilot
boats" ) fins assolir un nivell sense parió.
Ja hem vist que , tot i la fama de Baltimore, fou a New York on el
"Prince of Neufchâtel" va ser construït i avarat.
Molts d'aquells pilot boats estaven aparellats com a balandres
( "sloop" ) però els més típics eren goletes.
***********************
Un dels llibres que expliquen l’origen i l’evolució dels “pilot boats”
s’anuncia a l’enllaç :
http://www.geoffreymfootner.com/tidewater.html
Finalment a Google Books pot consultar-se un llibre “txatxi piruli”
sobre el tema :
Pilot Boats of North America and Great Britain
Un altre llibre boníssim :
The Gaff Rig Handbook: History, Design, Techniques, Developments –
*******************************************
COMENTARIS FINALS ( Dedicats a en Baldiri i el seu aparell de goleta
moderna )
Notes on the Short-Gaff Rig
My short-gaff sail plans are meant to address the shortcomings of the
traditional types of gaff rig sail plan. By using a short gaff with
no tops'l, there is more luff length to the sail. With a longer luff
on the lowers, the lower sails are able to perform much better when on
the wind. As an added bonus, sails are not broken into such small
units, so are able to be more efficient on all points of sail. As a
further bonus, this arrangement permits a single halyard on the gaff,
using a fixed bridle that is balanced during sailing trials, then
permanently made fast at the best spot.
The short gaff strategy is not my invention by any means... In fact,
in its ideal form the short-gaff-sail is fairly close in profile to
the shape of the fully battened elliptical plan form racing sails of
today. The short-gaff rig was developed and was well proven on
vessels such as the Dutch sloops, Bermuda sloops, and of course the
pilot schooners of the last century that sailed out of Baltimore.
The pilot schooners needed a foolproof rig that had superior
performance, and that could be handled by a man and a boy. They were
large vessels...! Applying the same strategy to smaller sailing
vessels, one can very easily single hand a 50 footer. As far as the
sailing properties, they are well documented among those vessels, and
by my own experience having sailed with them.
(( Traducció parcial aproximada ))
Notes sobre l’aparell de cangrea amb perxa curta.
Les goletes de pràctic ( “pilot schooners” ) necessitaven un aparell a
prova d’enzes que tingués ( malgrat això ) unes molt bones
prestacions , i que pogués ser governat per un home i un noi. Es
tractava de vaixells grans !!! Aplicant la mateixa estratègia a velers
més petits hom pot pilotar un veler de 50 peus amb una persona sola.
Pel que fa a les qualitats característiques de l’aparell estàn ben
documentades en els pilot boats i per experiència pròpia d’haver
navegat amb ells.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
El paràgraf anterior el fa un enginyer naval , dissenyador de goletes
petites amb dos pals i cangrees de perxa curta sense escandaloses.
Les goletes de pràctic havien de ser ràpides, marineres i de maniobra
àgil i senzilla.
Els aparells tradicionals d’aquelles goletes són ideals per a molts
iots...
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
I de velocitat què ?
Bé.
El primer llibre que us he indicat explica l’evolució dels “pilot
boats” de Cheasepeake a partir de les goletes holandeses del segle
XVIII ( 1700 i pocs ), passant pels “clippers de Baltimore”, els
corsaris i similars.
Un article de l’any 1850 , aproximadament, ( article que ara mateix no
tinc a mà ) explicava que només els pilot boats de New York eren més
ràpids que els vaixells anteriors.
Per a dir una xifra, potser hauríem de considerar una velocitat de 14
nusos.
Miquel Liart
És difícil resumir tota la història de la goleta més famosa de tots
els temps.
La goleta "America" és la responsable de les regates actuals i fou la
causa del trofeu esportiu més antic del món : el trofeu de les 100
guinees. La America's Cup.
=======================================================
El millor per a un neòfit vela-ferit és consultar un article general.
Per exemple a la Wikipedia :
http://en.wikipedia.org/wiki/America_(yacht)
=======================================================
En missatges anteriors he provat de resumir l'evolució des dels
clippers de Baltimore fins a la "America".
Els llibres recomanats en el missatge precedent donen més detalls i
ofereixen moltes imatges il·lustratives.
El que jo destacaria és la forma particular del buc.
En la "America" la mànega màxima és cap a popa ( al contrari que en el
"Prince of Neufchâtel" , per exemple ).
També l'aparell és interessant.
La vela major ( cangrea) duu botavara.
La cangrea del trinquet no duu botavara ( perquè se solapa amb el pal
major ).
El floc duu també botavara ( i probablement era "autovirador" ).
=======================================================
Hi ha un article de la "primera fotografia" de la "America" , amb
aparell reduït per a creuar l'Atlàntic.
http://chestofbooks.com/crafts/popular-mechanics/Amateur-Work-6/First-Photograph-Of-The-Yacht-America-Under-Sail.html
The schooner America lost her flying jib-boom during the historic race
in 1851 for the trophy which was later called the America's Cup.
http://books.google.com/books?id=YLuvTnP4ZzgC&pg=PA63&lpg=PA63&dq=America+schooner++flying+jib-boom&source=bl&ots=q8BtUWmz8m&sig=suGPAXEXkuWRvremHJOFms5Ifik&hl=ca&ei=wjKNS7b0NMG04QbuuL28Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBYQ6AEwAzgK
=======================================================
"America" is a superb sailing vessel... reaching speeds in excess of
16 knots.
Miquel Liart
dels preferits fou la "liburna".
Són conegudes les anècdotes de Juli Cèsar i els pirates i de Pompeu i
els pirates. Anècdotes històriques que podrien inspirar els polítics
actuals...
La verlocitat de les liburnes era espectacular, considerant l'època.
Diu la Wikipedia :
Liburna
Further information: Hellenistic-era warships
The most known Liburnian ship was their warship, known as a libyrnis
to the Greeks and a liburna to the Romans, propelled by oars.
According to some thoughts, liburna was shown in the scene of naval
battle, curved on a stone tablet (Stele di Novilara) found near
Antique Pisaurum (Pesaro), outlined to 5th or 6th century BC, the most
possibly showing imaginary battle between Liburnian and Picenian
fleets. Liburna was presented as light type of the ship with one row
or the oars, one mast, one sail and prow twisted outwards. Under the
prow there was a rostrum made for striking the enemy ships under the
sea.
By its original form, liburna was the most similar to the Greek
penteconter, it had one bench and 25 oars on each side, while in the
late ages of the Roman Republic, it became a smaller version of a
trireme, but with two banks of oars (a bireme), faster, lighter, and
more agile than biremes and triremes. The liburnian design was adopted
by the Romans and became a key part of Ancient Rome's navy, most
possibly by mediation of Macedonian navy in the 2nd half of the 1st
century BC. Liburna ships played a key role in naval battle of Actium
in Greece, which lasted from 31st August to 2nd Sempember 31 BC.
Because of the its naval and maneuver features and bravery of its
Liburnian crews, these ships completely defeated much bigger and
heavier eastern ships, quadriremes and penterames. Liburna was
different to the battle triremes, quadriremes and quinqueremes not
because of rowing but rather because of its specific constructional
features.[37][38] It was 109 ft (33 m) long and 16 ft (5 m) wide with
a 3 ft (0.91 m) draft. Two rows of oarsmen pulled 18 oars per side.
The ship could make up to 14 knots under sail and more than 7 under
oars.[39] Such a vessel, used as a merchantman, might take on a
passenger, as Lycinus relates in the second-century dialogue, Erotes,
traditionally attributed to Lucian of Samosata: "I had a speedy vessel
readied, the kind of bireme used above all by the Liburnians of the
Ionian Gulf."
Us heu fixat bé : 14 nusos a vela ( d'empopada ), fa 2000 anys !!!
Miquel Liart
Envio el missatge sense comprovar. Confio que no surti gaire
embolicat.
====================================================
====================================================
El primer clipper ? :
"Ann McKim" ( 1832 )
Si fem una cerca per Internet de cara a trobar el primer clipper "de
debò" podrem comprovar que el nom que surt és "Ann McKim".
Per exemple a Wikipedia :
http://en.wikipedia.org/wiki/Clipper
* Per clipper "de debò" s'enten un vaixell de desplaçament més aviat
gran i amb aparell rodó ( veles quadres ) de fragata o bricbarca.
Els nordamericans defensen l"Ann McKim" com al primer clipper : un
desplaçament de 500 tones , un buc inspirat en el dels clippers de
Baltimore i un aparell de fragata.
http://www.authorama.com/old-merchant-marine-9.html
It was first attempted by Isaac McKim, a Baltimore merchant, who
ordered his builders in 1832 to reproduce as closely as possible the
superior sailing qualities of the renowned clipper brigs and schooners
of their own port. The result was the Ann McKim, of nearly five
hundred tons, the first Yankee clipper ship, and distinguished as such
by her long, easy water-lines, low free-board, and raking stem. She
was built and finished without regard to cost, copper-sheathed, the
decks gleaming with brasswork and mahogany fittings. But though she
was a very fast and handsome ship and the pride of her owner, the Ann
McKim could stow so little cargo that shipping men regarded her as
unprofitable and swore by their full-bodied vessels a few years
longer.
http://www.eraoftheclipperships.com/page6web.html
Her keel was laid and she grew rapidly on the stocks. She was 143 feet
long and 31 feet wide, with a depth of 14 feet. Her hull was designed
like the other schooner-rigged vessels of the Chesapeake Bay, only
larger. Like the smaller vessels, she drew much more water aft than
forward. She had great deadrise in at her mid-section, and long easy
convex water-lines. She was square-rigged with three raking masts as a
full rigged ship and besides carrying the standard topsails,
topgallants and royals on her masts, she carried skysails, rare in
those days before the 1840s. She was one of the first "three-skysail-
yarders."
[ Some maritime historians have stated that the Ann McKim was sparred
to the royals only, no skysails. ]
No expense was spared in the building of this ship. The finest live
oak was used to build her frames. On her flush deck, mahogany was used
for her hatch coamings, companionway, rails, and skylights. She was
copper-fastened throughout and imported red copper was used to sheath
her bottom. On her deck, she mounted twelve brass cannon and had brass
bells and capstan heads along with other brass adornments. Rosewood
and other exotic hardwoods were used in her interior. Ornate carvings
of gingerbread ran throughout.
Una imatge ( si surt bé l'enllaç )
http://www.britannica.com/EBchecked/topic-art/121871/4411/Baltimore-clipper-Ann-McKim-drawing-and-lithograph-by-E-Armitage#
***********************
Un altre enllaç interessant :
http://209.85.229.132/search?q=cache:5o1rM3RlBwYJ:www.fishermensvoice.com/archives/0406opiumclippers.html+opium+clipper+Red+Rover&cd=4&hl=ca&ct=clnk
Mostra les formes del buc del ja anomenat "Prince of Neufchâtel".
I un altre :
http://shipwiki.wikispaces.com/Ann+McKim
***********************
Un predecessor britànic : el "Red Rover" ( 1829 )
"Red Rover" ( 1829, Construït a Calcuta , buc copiat "exactament"del
"Prince of Neufchâtel", aparell de bricbarca ).
Except that she was rigged as a barque and not a brigantine, the Red
Rover was
an exact copy of the privateer. Before she was launched Clifton staked
his ...
The Red Rover, a 254-ton clipper and one of the fastest
http://209.85.229.132/search?q=cache:TS60vFt3S-IJ:www.cggi.qc.ca/frameset_historique_1.htm+opium+clipper+Red+Rover+Clifton&cd=20&hl=ca&ct=clnk
http://books.google.com/books?id=LK12iessxcwC&pg=PA85&dq=Red+Rover+Clifton+Calcuta+sail+plan+bark&lr=&hl=ca&cd=2
*****************************
En la meva opinió el "Red Rover" fou el primer clipper "de debò" tot i
que encara en podríem trobar d'anteriors.
El "Red Rover" fou el resultat de la visió d'un particular , el capità
William Clifton, que el va fer construir i el pagà de la seva butxaca.
Des del punt de vista del disseny el "Red Rover" fou el resultat de
l'experiència i l'aprofitament de qualitats demostrades en la vida
real. No pas de l'aplicació d'alguna teoria prèvia.
( Hi ha algún enginyer naval que va publicar algunes nocions teòriques
- ara mateix no recordo el seu nom- que no varen ser aplicades...I que
haurien coincidit amb els casos pràctics ).
NO HE TROBAT CAP XIFRA DE LA VELOCITAT.
Podem deduir que el "Red Rover" podia assolir els 13,5 nusos ( la
mateixa velocitat que el "Prince of Neufchâtel").
La "Ann McKim " era més gran i potser podia arribar als 14 nusos. No
ho sé del cert.
Miquel Liart
Excuseu-me per haver descurat darrerament el seguiment d'aquest grup.
Avui voldria introduir un concepte molt complex d'explicar i ben
senzill d'enunciar : Navegar a vela ( en sentit ampli ) a favor del
vent i MÉS RÀPID QUE EL VENT.
La possibilitat teòrica d'aquest fet aparentment contrari a la lògica
simplificada ja fou enunciada fa alguns anys ( potser 30 ).
A Internet hi havia alguns videos de models que semblaven demostrar el
que semblava una contradicció física.
Darrerament sembla que hi ha una demostració en un tricicle tripulat i
amb instruments fiables.
http://www.fasterthanthewind.org
========================
Encara no he pogut analitzar el problema, ni he provat d'entendre la
qüestió.
Sembla que aquella predicció teòrica ( i gairebé impossible o molt
difícil de realitzar ) ha estat demostrada PRÀCTICAMENT.
Si ho arribo a entendre procuraré estar en disposició d'explicar-ho en
paraules senzilles ( ???? ).
========================
Les conseqüències pràctiques per a la navegació a vela clàssica
semblen , a priori, nul·les.
Tantmateix, SI LA POSSIBILITAT TEÒRICA existeix, serà interessant de
rumiar si algun dia la podem aplicar en la pràctica.
Miquel Liart
Almenys un hauria de ser "d'anar més ràpid que el vent A FAVOR DEL
VENT".
Si us fixeu en els testimonis o marcavents ( cintes o llanes en
vulgar ) veureu que :
-en principi indiquen vent real de popa ( amb el tricicle aturat )
-en un cert moment el tricicle avança a la velocitat del vent real i
les llanes fan figa i s'agiten inconstants
-al final el tricicle corre més que el vent real i, PER TANT, el vent
aparent´ve de cara indicat pels marcavents....
Encara estic rumiant la justificació teòrica ( que he llegit i no
acabo de creure ).
Quan tingui temps i ganes tornaré a la història de la velocitat.
Demà m'estic preparant per a quedar lliure i navegar.
http://sites.google.com/site/yoavraz2/sailingboatspeedvs.windspeed
http://sailplanner.net/index.php?option=com_content&view=article&id=10&Itemid=10
http://www.sanjuan28.org/images/Misc/Polar_SJ28b.jpg
http://www.trifoiler.info/media/index.php?title=Main_Page
Miquel Liart
La web és aquesta :
http://skepticblog.org/2010/05/27/sailing-directly-downwind%E2%80%A6-faster-than-the-wind/