Patí de Vela : El pal
Miquel Liart
Ara mateix tinc pressa, però queda obert el tema del pal del
patí...que pot donar per a molt.
Pals de fusta, pals d'alumini, pals de fibra de carboni...
Pes versus flotabilitat,...etc.
Miquel Liart
acomplertes...
PUNT PRIMER :
Què diu el Reglament vigent sobre el pes del pal ?
Crec que aquest punt no ha canviat . Copio del .pdf :
2.4.3. El mástil
2.4.3.1
El mástil puede ser de madera o de aluminio.
2.4.3.2
Quedan prohibidos los mástiles rotatorios por accionamiento mecánico.
2.4.3.3
La inclinación del mástil es libre.
2.4.3.4
La preflexión máxima del mástil, medida desde la línea que une el
punto más a
popa de la perilla y el extremo de popa de la coz y la cara posterior
del mástil,
será de 20mm.
2.4.3.5
El peso del mástil con su jarcia y herrajes, no será menor de 9 Kg. No
está
permitido el uso de pesos correctores en el mástil.
2.4.3.6
El mástil deberá llevar un tope que impida físicamente que el puño de
driza
suba por encima de 6790 mm. medidos desde el extremo del herraje de
base
(de coz), incluyendo cualquier saliente; o una m arca bien visible con
un ancho
mínimo de 10 mm., cuya parte inferior estará a un máximo de 6790 mm.,
medidos desde el extremo del herraje de base (de coz), incluyendo
cualquier
saliente. En regata, el puño de driza no podrá superar la parte
inferior de la
marca.
2.4.3.7
La coz del mástil deberá tener una cavidad semiesférica mínima de 15
mm., y
el pivote del puente en el que se apoya el mástil, deberá entrar como
mínimo
esos 15 mm.
2.4.3.8
El centro de gravedad del mástil, preparado para ser pesado y con la
jarcia
colocada a lo largo del mástil, estará a no menos de 2800 mm. por
encima de
la base.
2.4.3.9
Se permite conificar el mástil en su parte superior por encima del
punto de
sujeción de los estays.
2.4.3.10
La sección transversal mínima de los mástiles de aluminio desde la coz
a la
cota 5000mm., será de 55mm.
2.4.3.11
El mástil podrá rellenarse para mejorar su flotabilidad.
2.4.3.12
El uso de cruceta es libre.
COMENTARIS :
-El pes mínim del pal és del mateix ordre que el dels pals normals
d'alumini.
-Els pals de fusta clàssics pesen més.
Miquel Liart
El pal 3 : els materials.
El reglament actual ho indica clarament. Els únics materials admesos
són l'alumini i la fusta.
1.Pals d'alumini.
Els pals anomenats d'alumini són en realitat d'algun aliatge d'alumini
adequat a la funció exigida.
D'un pal de Patí s'exigeix "que tingui nervi" ( en paraules tècniques
que tingui un mòdul elàstic alt ; el mòdul elàstic o mòdul de Young es
representa en les fòrmules per la lletra E ) i que sigui moderadament
"resistent" a la corrosió en ambients marins.
Hi ha uns quants aliatges d'alumini usats en aeronàutica que tenen
molt de nervi però una resistència a la corrosió molt baixa. Si algú
té pensat comprar un tub en una botiga o magatzem aeronàutic val més
que ho deixi estar.
Els llibres especialitzats de fa 20 anys ( no crec que els materials
de sèrie hagin canviat ) diuen que l'aliatge més usat per a pals té la
referència ( francesa ) ASGM.
Els pals d'alumini tenen història.
Primerament ha calgut partir d'un mineral que sigui mena d'alumini.
Després de diversos tractaments hom ha obtingut alumini pur en estat
líquid que ha estat colat i transformat en lingots.
En un altre procés industrial els lingots es tornen a fondre i es
barregen amb els elements necessaris per a formar l'aliatge desitjat.
Un cop obtingut l'aliatge final es torna a fondre i s'extrusiona a
travers d'una filera AMB LA FORMA DEL PERFIL del pal. Cada fabricant
té dos o tres perfils per a vela lleugera.
En aquest moment ja tenim tubs d'uns 7 metres amb la mateixa secció
( la mateixa forma ) que tindran al final.
****Els pals Holland suposo que els tallen parcialment , els deformen
i els solden de manera que quedin "conificats" en l'extrem superior.
El mateix soldador aprofita per a soldar el suport de les dues petites
politges per a la drissa.
Ara ve el TRACTAMENT TÈRMIC que donarà als pals el nervi necessari.
( Els pals sense tractament , quan els forcen, queden deformats . Un
bon pal d'alumini pot ser bastant corbat i RECUPERA LA FORMA RECTA ).
Aquest tractament tèrmic no sé exactament quin és. M'imagino que hi ha
unes hores en un forn a baixa temperatura ( més o menys 8 hores a uns
800 C ).
.............
Després del tractament tèrmic ve l'anoditzat ( per a protegir més el
pal de la corrosió ).
Un cop el pal anoditzat , suposo que ( per desgràcia ) fan els forats.
Amb el pal acabat l'únic que manca és muntar tots els accessoris
( eixos de les politges, politges, brida-suport de la creueta i
flexor, perns d'estais, obencs i burdes, base del pal,...).
SERIA MILLOR fer primer els forats i anoditzar després.
I ENCARA MILLOR fer primer els forats, soldar tres tubs per a que el
pal quedés estanc i ,FINALMENT, anoditzar el pal.
***Els pals SOLIPAI
( continuarà )