Vaixells singulars
Miquel Liart
El nostre Patí de Vela és una embarcació extraordinària i diferent.
Però val a dir que no és única...Hi ha altres tipus de vaixells que
tenen el seu mèrit i que tot bon afeccionat hauria de coneixer.
Avui vull presentar el desconegut Ice Sooter.
Els Ice Scooters poden navegar sobre aigua ( sense gaires onades ),
sobre gel sòlid i sobre gel trencadís o amb forats.
La maniobra és semblant a la del Patí.
Per desplaçament de pes i caçant una vela ( en aquest cas un floc amb
botavara ).
També la virada per avant es fa, molts cops, com en el Patí.
Una web : http://ice-scooter.org/
Un video : http://www.youtube.com/watch?v=T0ZwKbeDk8o
Miquel Liart
Vaixells singulars : Les "proas" polinèsiques.
Les piràgües polinèsiques o canoes de balancí constitueixen un tipus
de vaixell molt mariner i enginyós que fou ( INCOMPRENSIBLEMENT )
menystingut pels europeus durant CENTENARS d'anys.
En primer lloc convindria veure un parell de videos per a fer llavi
abans d'entrar en matèria.
http://www.youtube.com/watch?v=LQ0VS6jubDk&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=CWF64ipSfhg
=======================================
Si ja heu vist els videos, és hora de passar a la informació escrita :
Wikipedia proa en anglès
http://en.wikipedia.org/wiki/Proa
Wikipedia en francès "pirogue à balancier"
=======================================
Una "proa" és ben senzilla i d'aspecte primitiu.
Un flotador o buc principal "vaka" fet a partir d'un tronc buidat, un
balancí o flotador de contrapès "ama" , l'estructura que suporta el
balancí i l'uneix al buc "aka", un pal i una vela triangular amb dues
perxes.
Com a timó hom usa una pala o espadella.
La qüestió és que les proes son vaixells molt ràpids i que cenyeixen
gairebé tant com un Patí ( molt més que les naus d'aparell rodó amb
veles quadres ).
========================================
Un anàlisi científic demostra que sota l'aspecte primitiu hi ha
solucions sofisticades i molt eficaces.
La vela triangular resulta que en travessos i llargos ÉS MÉS EFICIENT
que una vela bermudiana ( marconi ). En cenyida no ho és tant.
També molts dissenys dels suports "aka" tenen una flexibilitat que
permet al balancí anar seguint les ones a mena de "suspensió".
http://en.wikipedia.org/wiki/Crab_claw_sail
http://proafile.com/view/weblog/comments/rig_options_crab_claw/
========================================
La relació de les "proas" amb el Patí , malgrat el que diuen algunes
versions , és nula.
Hi ha una semblança en el navegar i unes prestacions similars, però el
concepte és completament diferent.
========================================
Les proas naveguen sempre amb el balancí a sobrevent. No viren per
avant o per rodó, fan " com la llançadora".
Una proa cenyint , quan vol canviar de bordo , el que fa és "canviar
la proa per la popa" modificant el sentit de marxa i ajustant la vela
adequadament.
http://proafile.com/view/weblog/comments/a_primer_on_proas/
========================================
COMENTARIS FINALS :
Les piragües polinèsiques es relacionen i complementen amb els
sistemes de navegació polinèsica, basats en l'observació del firmament
i en els fenòments naturals ( ones, corrents, ocells,...).
http://pvs.kcc.hawaii.edu/index.html
M.Llauradó
A Google Books pot descarregar-se el llibre "Voyage autour du monde" del
marqu�s Louis Antoine de Bouganville.
Hi ha un parell de dibuixos de proas.
A la p�gina 139 diu :
"Quoique nous fissions alors sept ou huit milles par heure, ces pirogues �
la voile tournoient autour de nous avec la m�me aisance que si nous eussons
�t� � l'ancre...".
=====================
Aqu� hi ha una doble informaci� :
1.La velocitat dels vaixells francesos ( La fragata "Boudeuse" i la fusta
"L'Etoile" ) , de l'ordre dels 8 nusos
2.La velocitat molt superior de les canoes ind�genes.
=====================
Bouganville era un gran mariner i un home de ci�ncia. �s inexplicable que no
fes cap esfor� per a introduir les proas a Europa. Nom�s per a fer missions
d'enlla� i exploraci� , o de transport lleuger ( correu, ordres escrites ),
les proas constitu�en un avantage evident en certes funcions civils o
militars.
**************************
Aquest comentari �s una prova.
L'envio des del meu correu. No s� c�m sortir� publicat.
baldiri...@telefonica.net
Miquel Liart
Per fí he pogut publicar el teu interessant missatge.
Sobre els "flocs" entesos com a veles ( els de neu i els dels cereals
per a esmorzar també tenen el seu misteri ) n'hauríem de parlar molt.
Des del punt de vista històric no he trobat gairebé res. Però...la
cerca ( apassionant ) continúa.
Hi ha un aspecte NOTABLE : els clippers de l'època daurada ( pels
voltants del 1880 ) arriaven els flocs en les virades per avant i quan
volien cenyir molt.
No tinc gens clar el motiu. Suposo que per a obtenir un vent més net
sobre les veles quadres principals.
===========================
ATENCIÓ :
El missatge anterior el vaig enviar des del meu correu electrònic
directament i , com podeu observar, no hi ha accents ni lletres
"rares".
Des d'ara procuraré contestar des de la web del nostre grup.
Miquel Liart
Estic fent una mica de recerca sobre les canoes polinèsiques de cara a
un possible article a la Viquipèdia.
Pigafetta, Cook i Bouganville les varen observar i varen escriure
sobre les prestacions singulars d'aquestes embarcacions senzilles i,
tantmateix, sofisticades.
He trobat una referència antiga que m'agradaria entendre i comparar
amb les anteriors:
Wouter Schouten
http://www.archive.org/download/oostindischevoya00scho/oostindischevoya00scho.pdf
Es tracta d'un metge holandès del segle XVII que va escriure sobre els
seus viatges a les Índies Orientals.
La seva obra pot descarregar-se en HOLANDÈS !!!
José Luís, potser podria interessar al teu gendre fullejar el llibre i
traduir la descripció de les canoes que va fer Schouten ( només 4 o 5
ratlles). Si no hi està interessat no passa res.
__________________
Ja no recordo com es navega!!
Des de la part alta de Barcelona (plaça Lesseps, edifici alt) es veu
molt bé que la "ratlla" de l'horitzó és MOLT més alta que la platja
(com sap molt bé en Baldiri). Quan sortim a navegar (quan anem
enfora), ho fem "costa amunt".
Està d'alló més clar : "Tone----lada".La misma palabra lo dice : Mil
----kilos.
Barca nova i vent pel cul!! com deien els pescadors d'abans. (Per a
nosaltres : Patí nou i vent de través).
Miquel