Els Patins moderns disposen de sistemes de reglatge variats :
-pal a proa ( “normal” i “memòria” )
-pal a popa
-rellingat de la vela
-cua d’ànec
-flexor …
Cada corda de maniobra va a parar a una mordassa.
La mordassa, tots ho sabem, permet de caçar el cap associat sense
preocupar-se de res més.
Per a amollar ( si la força que actua sobre la corda és moderada )
tampoc no hi ha grans dificultats. N’hi ha prou amb estirar cap a
amunt el cap ( de la corda ) , alliberant-lo de la mordassa…., amollar
el que desitgem i tornar a subjectar la corda amb la mordassa. TOT UN
INVENT !!
Imaginem el que costaria trimar un Patí sense mordasses ( o similars )
i només amb maneguetes ( cornamusses ).
Les antigues mordasses dels Patins eren de dos braços o falques. I
anaven bastant bé.
Posteriorment les mordasses d’un sol braç actuant contra un suport de
xapa inoxidable eren més lleugeres i més compactes. Però tenien
tendència a deixar lliscar la corda.
Altres versions de mordasses de marca, per exemple Harken, són de dos
braços amb rodaments de petites boles de Poliamida.
La presa ( “grip” ) d’aquestes mordasses és bona…PERÒ LES BOLES NO
M’AGRADEN GAIRE !!
M’explicaré.
Si les mordasses han de resistir forces importants i continuades ( per
exemple pal a proa i pal a popa ), les boles tenen tendència a
deformar-se i a esguerrar el suposat bon funcionament del conjunt.
Els altres sistemes de reglatge poden amollar-se a platja i no hi ha
( tanta ) deformació.
Com deia un amic d’un amic meu : “Suposem que suposéssim” que podem
triar les mordasses i les cordes.
Jo triaria mordasses sense boles i cordes de mena ( diàmetre ) no
gaire gran.
Les cordes massa grosses no deixen actuar bé les mordasses.
La meva drissa és massa gruixuda i les mordasses patinen si rellingo
al màxim.
(( Una drissa nova , més prima, que vaig comprar va volar la primera
nit que va passar al club )).