Vela llatina
Miquel Liart
La vela anomenada llatina és una vela típicament mediterrània.
Diuen que el nom deriva de l'expressió "alla trina".
De qualsevol manera es tracta d'un tema que mereix apartat propi. I
que provarem de discutir com cal.
======================================
1. Origen i història.
La vela propiament llatina nasqué en algún indret del Mediterrani
probablement prop de Grècia o de Bizanci.
Hi ha estudiosos que esmenten el segle II abans de Crist.
El que està , sembla, documentat sense cap dubte és l'ús de veles
llatines el segle VI després de Crist
( pels voltants de l'any 550 dC ).
Un link indispensable que presenta de forma gràfica dades sobre les
veles :
Miquel Liart
Al costat d'alguns estudis seriosos , a Internet podem llegir moltes
versions simplificades i errònies sobre els origens de la vela
llatina.
Abans d'entrar en matèria caldrà descartar altres veles semblants a
les veles llatines.
Per exemple, les veles polinèsiques "de compàs" ( "crab sails" ) són
molt diferents conceptualment de les veles llatines.
També són diferents les veles de l'oceà Índic emprades en els dows
actuals i pretèrits ( si de cas relacionades amb altres veles més o
menys triangulars ). Un cas extrem seria el de la "jangada" brasilera.
======================================
Un escrit memorable és el del 7è problema mecànic , atribuït a
Aristòtil ( o a Arquites de Tàrent ) , i que podriem datar als
voltants de l'any 350 abans de Crist.
En anglès :
Problem 7
Why when out of the wind they wish to run cross, the wind not being at
their back, do they tighten [send, furl] the sail toward the steers
man and, having made it a foot wide, let it out toward the prow? Is it
because the steering oar can’t counter a big wind, but can a small
one, so they partially furl. Th us the wind leads forward and they set
the steering oar toward the wind, with it both countering [the wind]
and levering the sea. Simultaneously, the sailors fight the wind,
leaning against it.
En italià :
Problema 7
Perché, quando si vuol navigare come se il vento fosse favorevole, ma
esso sia invece contrario, si restringe la parte della vela che è
verso il timoniere e si spiega invece quella rivolta verso la prora,
legandola a orza?
=======================================
Permeteu-me que no provi de traduir el text. El que queda clar és la
possibilitat d'alguns vaixells grecs de navegar UNA MICA en contra del
vent, manipulant la vela i l'equilibri de la pala timonera...en el
segle IV abans de Crist.
Per a NAVEGAR EN CONTRA DEL VENT cal una vela apropiada que
proporcioni una certa força cap a proa.
Dissortadament aqueixa força cap a proa va associada a una força
lateral important que empeny el vaixell CAP A SOTAVENT.
Si el vaixell té una forma adequada a l'obra viva ( quilla, orça, buc
que es clavi a l'aigua com el Patí,...), el desplaçament lateral
( abatiment o deriva ) cap a sotavent és bastant reduït i podrem
cenyir ni que sigui una mica.
Molts vaixells de guerra i comercials de la Grècia i Roma clàssiques
EREN MOLT PLANS i amb obres vives que es clavaven poc a l'aigua.
Encara que orientessin les veles ( quadres o llatines ) correctament
el resultat devia ser amb un gran abatiment i una cenyida pràcticament
nul·la.
=======================================
Hi ha un cas modern de veles quadres que cenyeixen molt bé :
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Maltese_Falcon_(yacht)
Normalment els vaixells d'aparell rodó cenyien molt poc ( molt menys
que els de vela llatina ). La causa principal era que les vergues no
podien orientar-se com calia en estar limitades per l'eixàrcia ferma
( fletxats, estais ) i l'eixàrcia mòbil ( escotes, braces,...).
Miquel Liart
d'Aristòtil
En el missatge anterior m'excusava per no traduïr les versions en
anglès i italià del gran filòsof Aristòtil.
El cert és que no he pogut trobar altres versions malgrat que hi ha un
tractat en català de l'obra : "Qüestions mecàniques" ; Aristòtil ;
Fundació Bernat Metge .
Així doncs m'hauré d'arriscar a fer el ridícol.
Jo crec que una possible interpretació del text és considerar :
1. que el vaixell arbora una vela quadra
2.que l'arrissat es fa en una banda de la vela plegant-la "radialment"
3.la vela queda gairebé triangular
4.la verga o perxa es caça cap a proa ( a mena de l'antena de la vela
llatina )
5.la vela modificada és molt semblant a una vela llatina i faria que
el vaixell tingués tendència a orsar.
****************************************
En fí. No ho tinc gaire clar.
Sembla com si Aristòtil parlés d'una maniobra prou habitual ( en
vaixells petits ).
La "traducció" literal de la versió anglesa ( crec que ) no té cap
sentit. Les Qüestions Mecàniques tracten molt de l'equilibri. En el
cas del vaixell, l'equilibri seria entre la vela i el timó. Però...cal
que la maniobra sencera tingui sentit.
Si la vela s'arrissa en la part de popa el VAIXELL ARRIBARIA !!!
Per a cenyir la superfície vèlica ha de predominar a popa del pal ( en
un vaixell grec amb el pal centrat o cap a proa )....
****************************************
Aristòtil fou mestre d'Alexandre El Gran.
Miquel Liart
Vela llatina : Dos viatgers musulmans.
Ibn Jubayr (1145-1217 )
Ibn Battuta ( 1304-1377 )
Als més curiosos els aconsellaria que consultessin a la Wikipedia la
vida i viatges dels viatgers més amunt indicats.
També podria aconsellar ( amb menys vehemència ) la lectura dels seus
relats complets. ( Són bastant farragosos i avorrits. La lectura només
queda compensada per algunes dades interessants ).
Jo tinc les seves obres en castellà. A Internet pot descarregar-se
l'obra de Ibn Jubayr en àrab ( !!! ) i la de Ibn Battuta en anglès.
=========================================
Des del punt de vista de la vela llatina ambdós viatgers embarcaren en
vaixells genovesos pel Mediterrani. Ibn Battuta ho feu un cop en un
vaixell català , des de Tunisia fins a Sardenya i des d'allí fins a
Tanas a la costa del Marroc.
Això sembla indicar un domini ABSOLUT dels vaixells mercants cristians
en singladures llargues i en el transport de mercaderies i viatgers
INCLOËNT ports musulmans...
És curiós i sospitós que alguns defensors de l'origen àrab de la vela
llatina indiquin, precisament, el segle XIII com l'època en que els
cristians adoptaren la vela llatina...
=========================================
Quan he dit que tenia l'obra de Ibn Jubayr he oblidat d'esmentar que
no la tinc a mà. Però, de memòria he de dir que hi ha un testimoni
d'un patró genovès QUE NAVEGAVA UNA MICA EN CONTRA DEL VENT, fent
bordades...l'any 1184.