Nota de premsa - Anuari de la Música 2015

[Vicent Company i Sancho]

 

Anuari de la Música 2015

La indústria musical catalana se situa en una cota zero comparable a la línia de flotació
de principi del s. XXI. Tant sols la creació musical experimenta una notable tendència a l'alça.

Es desinfla la bombolla de festivals i mercats, i els principals certàmens aposten
per la reconversió professional i tecnològica del sector. Fre a l'acceleració d'un país de festivals.

El retrat de l'escena és d'un panorama musical sense classe mitjana, ni artística ni empresarial,
en la qual sobresurten uns pocs i s'atomitza i es minimitza l'oferta.

Sales, auditoris i circuits sobreviuen en un marc de decreixement constant d'oferta de concerts
i caiguda d'espectadors. La música en directe entra en una fase de congelació.

Els catalans consideren la música moderna més oci que no pas cultura,
i no es mostren disposats a pagar pel preu dels concerts, ni de la música digital.

L'Anuari de la Música 2015 és una coedició Grup Enderrock - ARC

Coord. periodística de l'Anuari: Helena Morén Alegret i 70 col·laboradors
entre periodistes, opinadors i tècnics professionals.

10 opinadors sobre ‘Viure la música com a cultura’: institucionals, periodístics, professionals i artístics

7 partits polítics presenten les seves opcions en política musical de cara al 27-S

4 grans nous ajuntaments catalans (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida)
presenten les línies estratègiques en música per als propers 4 anys de legislatura.

3 Diputacions analitzen darrera etapa de govern en l’àmbit cultural i musical:
Barcelona, Girona i Tarragona. Lleida no ha volgut facilitar dades.

Entrevista a Ferran Mascarell

I - Oci i Cultura

1) Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat

Només el 13% dels catalans considera la música pop com una forma de cultura, i l'equipara a una oferta d'oci i entreteniment, al mateix nivell que anar a sopar o al cine. Per contra, un 42% sí que identifica la clàssica com a activitat cultural, al mateix nivell que els museus o la literatura.

La percepció dels catalans és que els concerts són massa cars i només estaria disposat la meitat del preu que val una entrada, 14,8 euros (la mitjana se situa entre 26 i 28 euros).

7 de cada 10 catalans diu que no està disposat a pagar per la música en format digital. Només un 17% pagaria per un disc digital, tot i que hauria de costar màxim 5,4 euros.

En canvi, en l'àmbit de la clàssica, al voltant d'un 75% creu que cal pagar tant per anar a l'òpera o a un concert de clàssica. Tan sols un 23% diu que la música clàssica ha de ser gratis.

Qui consumeix música pop? Homes 'moderns i inquiets' de 25 a 44 anys, amb estudis superiors; dones 'apassionades' de més de 45 anys i finalment joves digitals. Els consumidors d'òpera i clàssica queden reduïts cada cop més a públic d'edat avançada.

2) Consum musical

El consum de música a Catalunya s'estabilitza després de la davallada dels darrers anys. Augmenta l'escolta de música en català i l'assistència a concerts té un repunt de 4 punts sobretot entre joves.

El 88,4 dels catalans afirma que ha escoltat música els darrers tres mesos, i prop d'un 60% ho fa cada dia. Un 33,8% ha anat almenys a un concert el darrer any, que puja 4 punts des del 2013, tot i que encara hi ha gairebé 7 de cada 10 catalans que no van a cap directe. Un 6% van a sis o més bolos, joves de 14 a 35 anys (50%) i un 17% assisteixen a festivals, públic més adult de 25 a 30 anys (30%).

Pel que fa a la llengua, l'escolta de música en català (ràdio i internet) s'ha doblat en els darrers sis anys, tot i que encara és minoritària i el 2014 suposa el 13,3%. En castellà ha perdut 15 punts, del 61 al 45% i en anglès ha pujat 7 punts del 32 al 40%. Quant a concerts, l'assistència a directes de música en català ha pujat 13 punts des del 2009, del 21 al 34%. En castellà i en anglès s'han mantingut en el 46% i el 33%, respectivament.

Finalment, pel que fa a gèneres, el pop-rock és el més escoltat - 67% –creix 10 punts des del 2013–, seguit de cançó/melòdica –que augmenta 5 punts– i salsa i música llatina –amb 2 punts extra–. Per contra, baixa l’escolta de flamenc i de folk i música tradicional.

Igual que en concerts, pop-rock preeminent, amb gairebé 50% dels catalans, una xifra que augmenta 20 punts més que el 2013–, igual com creix cançó/melòdica i el folk de 4 punts en els dos casos, del 7 a 12%, determinant un paisatge de música pop-folk. Es dobla la música electrònica, i es manté la clàssica.

3) Cultura i creació. La crisi es cronifica i dibuixa un panorama de menys negoci i menys valor afegit.

El PIB musical català se situa al 0,2% de la facturació global a Catalunya, amb un volum el 2012 de 403,5 milions d’euros (3,8% del sector cultural). Al mercat espanyol, el PIB de la indústria musical és el doble, i se situa al 0,49%. La diferència s’explica per la concentració de multinacionals i grans concerts a la capìtal de l’Estat.

Segons dades del 2012, augmenta un 35% la creació de noves empreses del sector de la música i arts escèniques, cosa que equival a l’atomització del sector, ja que globalment el volum de negoci cau gairebé un 18%. Hi ha un augment del 5% de treballadors de la cultura.

El PIB cultural català, segons dades Generalitat es va situar el 2012 en el 5,9%, per damunt de la mitjana europea (4,5%) i del PIB cultural espanyol (3,6%).

II - Inversió pública. Recuperació moderada

La retallada profunda del 2013, d’un 42,8% del pressupost en l’àmbit de la música, amb una reducció de més de 5 milions, s’ha frenat i han remuntat el 2014 tot i sense recuperar el nivell.

En el darrer any, l’aportació pública del Govern ha crecut prop d’un 30%, que significa 1,5 milions extra d’aportació. L’ajut a les empreses a través de l’ICEC creix un 6%, mentre que les subvencions s’han doblat un 117%.

Creixen sobretot ajuts a projectes, i es redueixen les aportacions a cicles i programes de música en viu
L’Estat és qui més ha retallat a Catalunya, i ha deixat d’aporatra el 2014 gairebé un 80% de la inversió en cultura a Catalunya.

III – La indústria del directe. Música en viu, tocada però no enfonsada

1) Dades ARC

Després dels efectes devastadors crisi dels darrers quatre anys en la indústria de la música en viu, el sector toca fons i es detecta un cert rebot a l’alça. Dades ARC, indiquen que es frena la caiguda, però reduint activitat i sobretor sacrificant plantilles.

- La facturació trenca la inèrcia a la baixa dels darrers anys, i assoleix un mínim 3% de repunt, amb un global anual el 2014 de 61 milions euros.

- La xifra de concerts programats i el volum d’espectadors es congela, i decau un mínim també 0,7%, amb 11.841 bolos i 7,7 milions d’espectadors.

- La pèrdua de llocs de treball ha estat el 2014 d’un 20%, una xifra que suposa la reducció de la meitat de les plantilles en quatre anys.

2) Dades SGAE

La recaptació en drets d’autor també a la baixa, a Catalunya cau el 14,6%, i al conjunt dels PPCC, es minimitzxa en un 2,6% gràcies al creixement elevat del 30% al País Valencià. La clàssica és el capítol musical on creix més la recaptació als PPCC.

A Catalunya concerts top en la recaptació drets d’autor han estat One Direction, Depeche Mode i Malú, i per festivals: Sonar, Primavera Sound i Mil·leni.

A València, artistes com Extremoduro i David Bisbal, i sobretot festivals com Rototom i Arenal.
I a les Illes Balears, Malú i Extremoduro, i Festival de Pollença.

3) Festivals. La bombolla es desinfla i s’estabilitza públic i festivals

Els grans festivals han aturat el creixement sense aturador dels darrers anys, i els festivals petits i especialitzats proliferen arreu del país. 360 festivals a Catalunya, segons la Generalitat, amb 1,5 milions d’espectadors i un pressupost global de 60 milions.

L’estudi sobre els 35 principals festivals de pop-rock als PPCC que fa l’Anuari indica que tan sols hi ha hagut un 0,5% d’augment de públic el 2014, sobre un volum global de 2,1 milions d’espectadors.
A Catalunya, país de festivals, un major augment de públic amb un 5,2%, gràcies a nous certàmens (Canet Rock o Vida) i la creació de multitud de petits festivals de menys de 2.000 assistents.

Rànquing liderat per Mercè Música (253.000), Arenal Sound de Burriana i Rototom Sunsplash de Benicàssim (250.000), Primavera Sound (192.000) i FIB (120.000).

4) Sales. Patacada de les sales de música en viu

Els locals de música en directe viuen una recessió constant per quart any consecutiu, el 2014 amb una retallada del 13,5% dels concerts i un descens del 10,2% dels espectadors.

La pèrdua de públic a les sales és històrica, després d’un anàlisi de les 30 principals sales associades a l’ASSAC, amb una caiguda com el 2012: a Barcelona 9% i a la resta de Catalunya més del 17%.

Retallada també històrica de la programació de concerts, que no augmenta des del 2011: Barcelona 21,4% menys i la resta, 12,5%.

5) Circuits. Aliances entre públics i privats

Augment de públic (10%) i de concerts (5%) als principals circuits públics i privats gràcies a les aliances entre Generalitat i Diputació de Barcelona amb el Programa.cat.

La Xarxa de l’ODA ha crescut un 11,6% de públic i un 4,5% de concerts, i en la gestió privada bons resultats el Curtcircuit, vinculat a l’ASACC: un 25% d’augment d’espectadors i 8% de bolos.

6) Auditoris. Llum verda

Els principals teatres i auditoris han ajustat pressupostos, i han assolit bons resultats de públic i programacions, després d’un període d’incertesa els darrers anys.

Creixement notable d’un 18,6% els nombre d’espectadors (bons resultats a Palau de la Música, L’Auditori de Barcelona, Vic i Granollers), i també un 7,6% de més concerts programats, gràcies als resultats de Palau Sant Jordi i Teatre-Auditori de Sant Cugat.

7) Mercats. Noves vies de negoci i minimitzar el risc

Augmenta l’impacte econòmic dels mercats professionals, però tots ells pateixen la tendència del sector: menys contractes. Augmenta el volum de negoci amb cada operació, però a base de contractar menys grups perquè facin més actuacions cada artista.

Al MMVV 2014 s’incrementa el volum de contractació musical en un 9,4%, sobretot gràcies a la compra de serveis per a la indústria i l’augment de la capacitat de compra dels professionals. Augmenta un 32% el volum de negoci de cada contracte, però se’n fan menys i es redueix l’oferta artística: menys grups, però més actuacions.

A la Fira Mediterrània no hi ha dades oficials del 2014, però la tendència ha estat la mateixa. El Primavera Pro i el Sónar+D augmenten de manera destacada el pressupost per al sector professional, 34,5% i 16,4%, amb un increment notable també d’acreditats.

8) Exportació

Creació nova oficina – BCN Music Export, impulsada per ARC i amb el suport d’APECAT, ICEC i SGAE. Ha participat en una trentena de trobades i agrupa una quarentena d’empreses exportadores.
Institut Ramon Llul manté activitat amb el suport a un centenar de desplaçaments a l’exterior i l’atorgament d’ajuts a 173 actuacions musicals arreu del món: 50% a Europa.

IV – Indústria discogràfica. Cap signe de recuperació econpòmica i agònica mutació cap al format digital

El sector discogràfic català no troba la sortida a la crisi, ni gràcies als elevats nivells de producció, ni amb els nous formats digitals. El volum de facturació cau de nou, el 2014 un 16,2%, i se situa a un mínim històric10,2 milions d’euros.

Aquesta situació és encara més greu tenint en compte dos factors:

- La venda digital s’estanca i no creix, en comparació amb la venda física de CD. Es manté en una prorporció de 71% a 29%, i perd fins i tot quota de mercat. Proliferació de petits segells i tendència de grups i artistes destacats cada vegada més cap a l’autoedició.

- El mercat discogràfic estatal ha aportat el 2014 dades positives per primer cop en 15 anys, trencant la tendència continuada a la baixa, amb un creixement de 21,2%. Tot i que encara és una quarta part del volum facturat el 2001, creix la venda física i també digital, especialment en la venda i subscripcions per streaming.

Blanco y Negro lidera el mercat, amb un 38,6% de la factruració del sector discogràfic català, i assoleix 1 milió de seguidors al seu canal de Youtube, i se situa com a tercer segell europeu en aquest àmbit.

Rànquing vendes discos catalans continua liderant, com tota la darrera dècada, El Disc de la Marató de TV3 (177.746 ex.), seguit de Manolo García, Antonio Orozco i Serrat. El 2014 s’han registrat 4 discos de platí (40.000) i 3 d’or (20.000), igual que l’any anterior, tot i que els volums de vendes han baixat.
6 discos en català en el Top 10: a més del Disc de la Marató i Oh Happy Day –produccions de TVC–, Granada de Sílvia Pérez i Raül Fernández, Som riu de Txarango, Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure d’Els Amics de les Arts i el cd col·lectiu El nostre Nadal.

La producció en català ha assolit per segon any una quota històrica, amb 834 produccions (10%) menys que el récord del 2013, amb augment de DVD i LP.

Per estils, baixen pop-rock que suma 382 edicions en català (-20%), cançó d’autor amb 164 (-5%) i jazz amb 114 (-3%). i pugen folk amb 69 (3%) i clàssica amb 53 (6%).

1) Rànquing internet

Ràdios catalanes – iCat.cat i Scànner FM sumen gairebé 2 milions d’usuaris únics, i s’apropen als 20 milions de pàgines vistes.
Artistes catalans
– Top 25 a Twitter liderat per Estopa (858.000 seguidors), Mònica Naranjo (539.000) i Antonio Orozco (535.000), i el primer en català, La Pegatina número 10 (68.500), seguit de Manel i Txarango.
– Top 25 a Facebook liderat per Kendji Girac (gitano nord-català) amb 1,1 M, Sergio Dalma (1 M) i Mònica Naranjo (915.000 seguidors). El primer en català, al número 9, La Pegatina (191.000), seguit d’Obrint Pas i Txarango.

2) Per estils:

– Pop-rock (382 produccions) perd 20% de la producció discogràfica.
– Cançó d’autor (164) perd 4,7% discos, xifres similats al 2013. Però augmenta un 3,5% de públic als principals festivals de cançó, gràcies als bons resultats de l’Acústica de Figueres.
– Jazz (114) es manté amb xifres molt altes de producció, tot i recés del 3,4%. Tercer estil en la música catalana. En directe es manté el públic, amb un 1% de creixement.
– Folk (69), després de la davallada a la meitat de la producció de discos en 2 anys, el 2014 creix un 3%. En els festivals, continua la caiguda de públic, d’un 7%, sobretot per les davallades de festivals com PortalBalu o FIMPT.
– Clàssica (53), amb un creixement del 6%, gràcies principalment a produccions estrangeres amb artistes catalans, i per tant a la internacionalització de l’escena, més que no pas a l’auge de la indústria catalana.
– Orquestres creixen un 2,9% en bolos contractats el 2014, amb un triple empat de Selvatana –que deixa de ser líder en solitari al llarg de 10 anys– amb la Principal de la Bisbal i Maravella.
– Els conjunts també creixen un 5,2% les contractacions, per segon any consecutiu, amb el lideratge de nou d’Hotel Cochambre.
– Públic familiar (41 referències) registra major creixement dels últims anys, amb un 28,1%, cosa que el situa com l’àmbit estilístic amb major creixement. Una dada que també es detecta en un creixement del 30% del públic als festivals per a públic familiar, que també augmenta en número de cites musicals.

D'acord amb la LSSICE, podeu donar-vos de baixa d'aquest butlletí enviant un correu electrònic a w...@enderrock.cat amb l'assumpte baixa.