Bones a tothom, esteu recuperats?
Us escric aquest mail mentre valtros esteu de sortida post colonies , pillant sol, menjar i alcohol.
El motiu d'aquest mail es per fer una valoració a la meva manera de com he vist aquest estiu, espero que la barreja de sentiments que tinc ara mateix em deixi expresar de manera correcta i no rallarvos massa. Llegiulo, em molaria molt que ho fessiu.
En primer lloc voldria demanar perdó si algun cop he ofes a algú amb els meus comentaris en moments concrets de la colònia, però heu d'entendre que jo vincd'una altra escola i manera de treballar i hi han coses que degut al desfas generacional que tenim les veiem de manera diferent.
En segon lloc, voldria que quedes clar que tot i alguns malde caps normals en qualsevol colonia, m'ha encantat treballar amb tots i cadascun de vosaltres. Crec que sou tots molt bons monitors i que la feina que heu fet aquest any ha estat espectacular, com ha estat tots els anys de la historia del cepitu. No hi ha res com uns monitors amb ganes de treballar amb i pels nens.
En tercer lloc vui felicitar a a gerencia per la seva gestió durant tot elcurs i la manera que ha pogut resoldre els diferents inconvenients que ens hem trovat durant les colonies. No és facil gestionar 200 nens i encara es menys facil gestionar 30 monitors i crec que ho heu fet de puta mare. Cosa que em deixa tranquil de cara a un futur inmediat, si es segueix treballant com fins ara (cosa que espero que passi).
El grup de petits: Heu portat el grup de petits més jove que recordo en la historia de l'esplai, i ho heu fet molt bé. Veure que els nens us estimen tant us hauria d'omplir d'orgull, ja que els heu donat uns dotze dies plens d'afecte i bones estones. Dels monis novatos, mariona, carlos i gloria, no puc dir res més que bones paraules, heu demostrat saber que significa estar a petits seguiu així.
El grup de grans: Portar un grup de 67 nens sense cap monitor amb mes de dos anys d'experiencia, es un fet que no està a l'abast de tothom. Tot i les inclemencies d'algun fet puntual, heu sapigut portar aquest handicap de manera correcta i heu anat de menys a mes, cosa que demostra que heu sapigut reconduir tots els problemes molt bé. Dels monis nous, l'anavel, el xexu, i el xavi, m'ha molat molt la vostra adaptació al ritme de les colonies tot i els problemes que heu tingut, continueu així.
El grup de campaments: Que dir del grup de campaments que ja no us hagi dit. Una bona precolonia fa que els problemes que et sorgeixin durant les colonies siguin mes facils de solucionar, fa també que s tens un grup dificil, pugui reconduir la situació amb plenes garanties de seguretat i fiavilitat. Doncs tot això es el que heu fet, ha sigut genial. Dels monis nous bru i vicens, espectacular, casi ni es notava que ereu novatos, molt bona feina. Permeteume la llicencia de donar el titol de novato de la'ny al vicens ( se que no es etic destacarne un , pero volia que quedes pales).
El grup de ruta: Poques coses pu c comentar , perque poques coses he vist. Pero veien la cara dels nens i la relació que heu tingut amb ells , salta la vista que heu fet una feina de puta mare.
A la cuina: Gracies per ferme viure sencacions tant diverses i intenses a la vegada. Tot i els numerosos problemes que hem tingut, ho hem tirat endavant i al final la sensació que queda es completament positiva. Del moni nou. Lalverto, genial, has portat la disis de trabquilitat necesaria a la cuina.
Com he anat dient durant la segona meitat de les colonies, aquest era el meu ultim any. Cosa que no te importancia, pero si la te quan penso que he estat donant el callo (be o malament) durant 15 anys. Això provoca que tingui un lloc molt gran al cor on hi cavne totes les sensacions i moments que he viscut al cepitu, i us aseguro que son moltes. Doncs bé, aquesta intenció de no continuar a les colonies, queda rebaixada quan els nens et diuen que no pleguis, qun se t'abracen i et diuen que t'estimen, quan els monis de campaments et fan saltar les llagrimes representant la teva vida a l'esplai a l'obra de campaments, quant veus que el que provoca la teva prezsencia davant de 200 persones es un somriure. Tot això em fa replantejar molets coses. Però la veritat es que sou vosaltres qui heu de tirar això endavant i el fet de que gent com jo o el jaume (amb 12 anys de diferenca en edad) estiguem allà, fa que en certs moments no pugueu tirar pel cami que diu la vostra manera d'entendre les coses ( ni millor ni pitjor, diferent)i això es com posarvos pals a les rodes. Aquest es el motiu principal pel qual vui deixar-ho. Evidentment, que si em necessiteu allà estaré, sou tots prou importants com per deixarvos a l'estacada.
Per ultim ( i ja no em fai mes pesat) m'agardaria dirvos la maxima que m'ha regit durant aquests 15 anys d'esplai. Estem durant tot l'any a l'esplai i durant 12 dies a les colonies donant coses als nens i això només es fa amb amor, doncs l'amor es la vida en la seva plenitud, com la copa amb el seu vi. (entenent l¡amor com el vi i la copa com la vida).
Espero no haver-vos rallat massa, però necessitava enviar aquest mail.
Apa, que tingueu bon estiu.
PD: Mire tobella, se que ara mateix estas dient: Avi, on es liniston!!!!!