Estimats/es monitors/es del nostre apreciat esplai Cepitu;
Necessito la vostre ajuda i que és vital per a la correcta resolució del cas que us exposaré tot seguit:
Com suposo que tots recordeu, aquest darrer any em patit l'horrible experiència de trobar-nos que havíem de deportar a casa seva a tres nens de les colònies. Bé el cas és que a un d'aquests nens se li va requisar, entre d’altres coses, el seu mòbil. El problema arriba quan els pares d'aquest noi em recorden que el seu fill encara no té el seu mòbil perquè el tenim nosaltres. Un cop sabut això, ni el monitor responsable de campaments ni jo ni cap membre de gerència recorda on va anar a parar aquest mòbil. És per això que recorro a la vostre superajuda:
El mòbil en qüestió estava dins d'una bossa de plàstic transparent, juntament amb una ampolla de Grand Peché (pels que no sigueu alcohòlics és un licor de préssec amb el qual és molt típic de fer-ne xupitos. També coneguda com la típica ampolla d'alcohol que tens al congelador de casa teva des que vas néixer i mai s’acaba...és màgia!!). Aleshores, algú recorda haver vist o agafat aquesta bossa amb els corresponents objectes dins i quedar-s'ho o tirar-ho a la brossa per equivocació?????????????
Demano sisplau que si algú en té alguna informació o record visual d'aquest mòbil m'ho digui perquè, en cas de pèrdua d'aquest, n’ hauríem de compra un per donar-l'hi.
Moltes gràcies a tots/es.
Beginnings…
Chapter 1
Sortida de “el prat”; moment mes commovedor que Marco dient “ no te vayas papa, no te vayas sin mi...” ja em veus arrossegant un mort de 21,5 kg de maleta que em van costar unes quantes picades d’ullet a la recepcionista del taulell perque ho pases per alt ,un cop superat el tramit pujar a l’avio i despres de 3 hores de vol, sandwich asquerossos, cafes i tes per fi arrivaba a l’aeroport Frederich Chopin!! La porta d’entrada al futur: la Polònia comunista, d’estar a menys 30 graus i amb ganes de veure que tal era el potencial femellistic autocton de la regió.
Tot hi la fatiga física acumulada fruit de la intensitat i el grau d’exigència etilico-festiva de la ultima setmana de desmadre estava molt emocionat a la meva arrivada a polonia. En baixar de l’avió vaig apoderar-me d’uns quants slottys, vaig comprar un ticket de bus i cap al centre!!
Realment no va ser tan facil, el tipus de canvi de l’aeroport t’intenten estafar per tot arreu, la dona de la zona de canvi era una avia que nomes parlava polac i tenia una mirada sinistre,...després la meva maleta no sortia, quan la vaig trobar no sabia quin bus havia d’agafar, afortunadament vaig fer amistat a l’andana amb una noia polaca d’uns 30 anys molt ben portats que venia de bcn i em va explicar on havia d’anar, després d’interrogar-la sobre les costums polaques, talla de sostén i altres qüestions d’interès vaig arribar a la meva parada.
En resum, ja estava al centre i gracies a la meva adicció a CSI quan era un yogurin adolescent, vaig poder localitzar l’hostal on m’allotjaria aquella nit. Estava situat al quart pis d’un edifici mig en ruines, tenia una ascensor a lo estil montacargues minero sudamerica, i residia a la millor habitació de totes, una habitació de 12 persones mixta!! ( i lamentablement no s’hi allotjava l’equip femeni de beach volleyball del brasil aixi que...)
L’hostal fotia vergonya pero estaves molt entretingut, a l’habitacio de 12 hi dormien dos japoneses rares de collons amb indicis de lesvianisme i adictes a la gameboy per les nits, dos polacs de 50 anys bastant castigats per la vida, un italia metro que estudiava politiques i un swiss tecnic de só que ara treballava a Berilin i que estava viatjant sol, un bohemi pura sangre.
Vaig pensar que la primera nit evidentment no m’estaria l’hostal per aixo vaig embarcar al italia i al swiss per anar a fotre birres (que semblaven les uniques persones per les quals no hauria de patir per mantenir la meva vida). Eren força bona gent aixi que els 2 primers dies anava amb ells a visitar el centre, pero despres el swiss va continuar el seu viatge i l’italia se’n va anar a viure a una resi.
(Nota el peu: dos dies mes tard la meva buddy em va dir que era un bar freqüentat per trutchots...molt adient anar alla a fer birres amb 2 homes mes.....no coments)
Necessitava nous amics mes juerguistes i vaig pensar que per un parell de dies anar a una secta d’espanyols no passaria res aixi que vaig cambiar d’hostal cap al OKI DOKI ( amb una habitació de 8, lujo asiatiko!). Es un hostal on a la sala comuna la gent parla trankilament l’idioma de la zona alta de Barcelona i on hi ha una happy hour de 1,5€ un litre de cervesa, la tentació era massa suculenta com per deixar-la escapar, però.....
Tananannana to be continue!!
Com vaig conèixer els metros dels meus companys de pis? Visc en un bunker de la WWII? Estan tan bones les polaques com diuen les revistes? Pots portar shorts per sota dels 10 graus centígrads? Tots aquest enigmes i molts mes molt aviat tindran resposta...