Monitors i monitrius del CEPITU,
una vegada més ha passat, ahir tancar l'escola va ser
exageradament lent i fastigosament feixuc per els que feien alguna cosa. He
arribat a la conclusió, i no m'ha costat gaire, que no tenim cap problema
d'organització ni de capacitat operativa, ja que cap de nosaltres està
discapacitat per fer cap de les tasques que inclou l'acte de recollir l'escola.
El problema que tenim és que hi ha un gruix de gent que basa la seva
participació en la recollida sota la consigna "això ja ho farà algú altre" o
"com que som 40, jo recullo una quarantena part del total i foto el camp",
mentres que hi ha una porció que son els qui no els és igual si el teatre
queda ple de sorra o si les taules estan mal posades etc. Aquest
problema no es limita a recollir l'escola o la farinera.
En una assemblea no funciona res si els individus
que la formen funcionen amb el "marica l'últim", una assemblea només
funciona si cada un dels qui hi participen n'és conscient de la
responsabilitat individual i col·lectiva que comporta la igualtat, si un
col·lectiu no és prou madur com per organitzar-se així, el que acaba
passant és que els qui no els és igual el fracàs es desmotiven i se'n
desentenen i, o bé fracassa el col·lectiu per falta d'iniciativa, o bé
sobreviu gràcies a una tirania que guia al conjunt que no ha volgut
organitzar-se sol per mandra d'acceptar la responsabilitat que comporta la
llibertat. Això és aplicable a qualsevol nivell de l'activitat
organitzativa humana, des d'una entitat fins a un estat.
Tot això vé a dir que si queden coses per recollir, no
s'espera fumant a que estigui recollit per marxar, ni que tothom
s'hagi de barallar per aviam qui recull millor, ni tan sols que si algú té
pressa no pugui marxar, simplement que si hi ha l'objectiu comú de tancar
l'escola, que cadascú faci el que pugui per arribar a poder-ho fer tan ràpid com
sigui possible, que sent els que som no hauria de costar ni vint minuts en
lloc de 90.
Ens veiem avui al vespre.