Invitació a: 300 anys de defensa a ultrança de la nostra llibertat

0 views
Skip to first unread message

Salvador bonada font

unread,
Jun 30, 2013, 7:55:42 AM6/30/13
to Salvador Bonada i Font

Lectura popular del Parlament i vot del Cavaller Emmanuel Ferrer i Sitges al Braç militar de Catalunya del sis de juliol de 1713

Guerra a Ultrança per les Constitucions de Catalunya

 

Fa 300 anys una nació lliure i sobirana va decidir lluitar per la seva llibertat i independència. I ho va fer amb total i plena consciència de que aquella decisió significava enfrontar-se tota sola a la potència militar, opressora i repressora més gran del mon d'aquell temps, potser no igualada des d'aleshores. I ho va fer sabent que no tenia aliats, ja que els que havien jurat pactes d'aliança mútua els incomplien a canvi d'avantatges econòmics i de poder. I ho van fer per orgull, per responsabilitat, i per compromís amb tots els ciutadans que formaven aquella Nació lliure i tot el que significaven. I ho van fer perquè sabien que és millor un últim dia com home lliure que cent anys com esclau. Ho van fer simplement perquè eren catalans, perquè prenien les decisions per ells mateixos, volien seguir mantenint el seu dret a decidir i estaven disposats a fer el que calgués per defensar-lo.

Tot això va passar un sis de juliol de 1713, on els representants de la Nació Catalana, reunits en Junta de Braços del Principat, van prendre la solemne decisió de declarar Guerra a Ultrança per la defensa de les Llibertats i Constitucions de Catalunya. Es va iniciar la lluita que encara lluitem, la mateixa lluita que fa tres segles que dura, la lluita en la que mai ens donarem per vençuts, mai. La nostra lluita. La única opció que contemplem és la victòria i la llibertat.

Per aquest motiu creiem imprescindible recordar aquesta data, i fer-ho fent una lectura pública d'un dels parlaments i vots d'aquell dia, el del Cavaller Emmanuel Ferrer i Sitges, que és a més un repàs de la nostra història fins aquell temps.


No ho fem només com a record d'uns fets passats, ho fem proclamant que aquells fets passats son presents avui, que continuem compromesos en el mateix objectiu, i que farem honor a la seva decisió i sacrifici. Per ells i per els que no han pogut tastar la llibertat com a catalans.


La lectura volem que sigui feta per una vintiquatrena de persones. La tria d'aquest nombre no és a l'atzar. El 1713 es va nomenar la Junta vintiquatrena de guerra, per tal que tingues cura i fos responsable de la organització de la defensa del país, estava composada per vuit membres de cada Braç: militar, eclesiàstic i reial o popular. D'aquesta manera considerem que els tres braços es reprodueixen en la situació actual, però amb personalitats diferents. Aquestes serien: política/institucions, entitats/societat civil i ciutadans (com actor principal i destinatari). És per aquest motiu que voldríem que fossin vuit representants de cada àmbit, i si no es poguessin completar els membres necessaris d'algun serien completats per ciutadans.


L'acte es duria a terme el proper sis de juliol a les onze del matí al pati de la Masia Can Lleonart d'Alella( www.canlleonart.com ). Aquesta és la casa natal de tres dels Herois d'Alella de 1714: Salvador Lleonart, cap d'intel·ligència i espionatge de l'exèrcit català, Francesc Lleonart, capità agregat de la Coronela de Barcelona i Jaume Lleonart, tinent de cavalleria del Regiment Bricfeus.

Aquells que vulgueu participar en la vintiquatrena de lectors podeu inscriure-us al formulari que trobareu al final del post:

http://herois1714alella.wordpress.com/2013/06/17/220/

o enviant un correu a ateneua...@gmail.com

 

Podreu trobar el parlament sencer al blog

http://herois1714alella.wordpress.com


Us adjuntem el cartell de l'acte i us demenam que en feu tanta difusió com pugueu.

Salut i Pàtria!


--

 

Salvador Bonada Font

President

620.858.000

 

Diari de l'Ateneu: http://mercuridelateneu.wordpress.com

 

http://herois 1714alella.wordpress.com

logo1714-50.png
Logo ateneu.png
cartell 50.png
Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages