Van Ploure Estrelles Resum

[Christopher]

Lamontaa. Yo soy de interior y el mar lo veamos muy de vez en cuando mientras era pequea. Van ploure estrelles es, tambin, un homenaje a mis montaas. Pero estoy segura de que si tuviera la oportunidad de vivir un tiempo junto al mar, durante un tiempo largo, cuando hay poca gente, el mar se convertira en una gran fuente de inspiracin. En Galicia, en un viaje por la Costa da morte, sent esta fuerza poderosa inspiradora de sueos y de historias.

Mira, yo no soy muy cocinera. Te tendra que decir sin duda que la albahaca, porque soy de Btera, y cuando viene la temporada siempre tengo albahaca en casa. Me encanta su olor, intenso y lleno de recuerdos. Pero lo que s que uso cada ao es el tomillo de la Calderona para aliar las olivas que hacemos en casa.

Solitud, de Vctor Catal, me impresion bastante cuando lo le, y la imagen de Mila y la montaa se me han quedado grabadas. Si miro ms atrs, recuerdo un libro que me regal mi padre que se titulaba Genoveva de Brabante, y era la leyenda de esta santa que, como Blancanieves, fue injustamente condenada a muerte, pero el verdugo no fue capaz de matarla y la dej abandonada en un bosque, donde permaneci seis aos escondida en una cueva y viviendo, con una criatura, de los recursos naturales.

Tuve la suerte, el ao pasado, de visitar el jardn de la casa de Karen Blixen, en Rungstedlund, muy cerca de Copenhague. Un jardn que es un refugio de pjaros y que me pareci una maravilla. Me perdera all, s.

Los circuitos de motos, por ejemplo, de motos de estas que son para atravesar la montaa. Me parece que son cosas difciles de compaginar. La suciedad que dejamos los humanos tambin, est claro, pero las motos de montaa me ponen de muy mal humor.

A finals dels anys 20, l'editorial Proa va publicar "Les obres mestres de la literatura explicades als infants" dins de la "Biblioteca Grumet". Van arribar a sortir sis volums: Macbeth per C. A. Jordana, amb illustracions de Prat; Els almogvers per J. Gols, illustrat per J. D'Ivori; Ivanhoe per Pau Romeva, amb dibuixos de Prat; Canig per A. Martorell, amb illustracions de Quelus; Guillem Tell per M. Font, illustrat per J. Busquets; i Els dotze treballs d'Hrcules per J. Gols, illustrat per J. Busquets.

Es tractava d'unes adaptacions molt ben realitzades que posaven a l'abast dels joves algunes obres que els haurien estat difcils de llegir en la seva versi ntegra. A continuaci podeu veure una mostra d'una de les versions ms reeixides, la de Canig, que fou publicada l'any 1929 (la mateixa editorial va publicar l'any 1986 una excellent nova edici amb diverses modificacions i illustracions de Carme Peris). S'han incls tres de les quatre illustracions i els dos primers dels 15 captols en qu es va dividir el poema de Verdaguer; al final podeu llegir un resum de l'argument de la totalitat de l'obra i el cant primer de l'original de Verdaguer, que heu pogut llegir resumit en la versi d'Artur Martorell.

Martorell divideix l'obra en 15 captols: Gentil s armat cavaller, L'aplec de Sant Mart, Flordeneu, L'encs, El Pirineu, Tallaferro, Nuviatge, Els presents de les fades, Les histries del Pirineu, Desencantament, La fossa del gegant, L'enterrament, Guisla, El monestir de Sant Mart de Canig i La creu de Canig. No s'inclou l'epleg dels dos campanars. Fixeu-vos, a partir del primer captol -que correspon a la meitat del primer cant de Verdaguer-, amb quina facilitat i fidelitat s'ha prossificat el poema i com els versos de la versi original s'han integrat perfectament en la prosa.

Tallaferro, el valers comte de Besal, ha sortit de bon mat a la cacera amb el comte Guifr, son germ, senyor de la Cerdanya, i amb son fill Gentil. Ha resseguit els alts boscatges de Canig i desprs de la jornada, a l'hora daurada del sol morent, se'n baixa seguit de patges i escuders per un corriol que els mena a l'ermita de Sant Mart. La suau i plcida melodia de les lloances a l'Altssim que l'ermit devotament entona, atreu els passos llurs i, entrant a la capella, ajunten les seves oracions a les del venerable anci.

Gentil, de genolls, a prop de Tallaferro, contempla embadalit la bella imatge de Sant Mart que, damunt l'altar, des del cavall, d'un cop d'espasa mig parteix el seu mantell de brocat per cobrir les espatlles nues d'un pobre mendicant. Encisat per la bella armadura i enardit i pres d'un viu desig, dirigint-se al comte:

-Fill, hereu de ma glria i mon llinatge,

ta petici m'agrada i ton llinatge;

demana si a ton oncle li plauen com a mi.

-s hora tanmateix -diu l'altre comte,-

puix ja no s cavaller, que sia prompte;

que vetlli anit les armes, jo l'en far al mat.

Gentil, radiant d'alegria, es queda a orar en la capella mentre hom comena els preparatius per a la cerimnia. s escollida una armadura escaient i bella i ses peces d'una a una sn collocades damunt de l'ara que cobreix un joc de finssimes tovalles. Desprs, llevades al jovencell les seves vestidures i abillat amb la tnica blanca smbol de la puresa que ha de servar sempre el cavaller, es postrat davant la mesa de l'altar i acompanyat dels comtes i de tot el seguici, i guiat pels consells saludables de l'ermit, comena devotament i fervorosa la vetlla d'aquelles armes que en sser-li ceremoniosament posades li han de conferir el ttol que amb tant de delit cobeja.

Passa tota la nit en oraci oint paraules sentencioses del venerable asceta i quan les primeres llussors de l'alba claregen la petita nau, encara el troben al peu de l'altar pregant perqu li sien concedides les altes virtuts que sn el tresor i la glria dels cavallers.

La campana de l'ermita comena un tritlleig llarg i festiu i ben aviat l'esglesiola s'atapeeix de gent. En aquest dia s'escau l'aplec de l'ermitatge, i els pagesos, els pastors i els artigaires, els cavallers i els escuders, homes i dones, xics i grans d'aquells afraus i rodalies, tots pugen en romiatge a Sant Mart per cantar junts les seves alabances i demanar-li els dons i els favors que a cadasc sn ms necessaris.

En comenar la cerimnia, Gentil, davant de tots, al costat del seu oncle que l'apadrina i del seu pare que no pot dissimular l'emoci, disposa el seu esperit per no perdre ni una de les paraules de l'anci. Aquest se li acosta portant els evangelis i mentre amb la m estesa Gentil jura complir amb fidelitat les lleis de cavalleria, les paraules de l'ermit s'inflamen davant seu com farells per illuminar la seva vida:

-Per Du batalla -li diu,- honora arreu el seu sant Nom i per la seva glria dna si cal la teva vida. Que la teva espasa siga ploma que escrigui per tot la Santa Llei. Sigues valers protector de la innocncia. Posa el teu bra al servei del just i el desvalgut i si mai cap fora te'l doblega que siga la de la misericrdia. Lluita pel teu rei i que la teva espasa sigui la millor espasa; defensa el teu poble i sigues sempre son escut.

Hom li lleva llavors la vesta blanca i els dos comtes amb parsimnia li van posant el perpunt, el capmall, la rodella i les altres peces de l'armadura. Un cop vestit, Guifre ple d'emoci, li fa una creu damunt el genoll que arrossa amb una encesa llgrima i amb tremolor de m li cala els esperons. De seguida s'aixeca, pren de l'altar l'espasa que lluu a l'esclat d'un raig de sol, i solemnialment la presenta a Gentil que postrat al seu davant en besa la creuera. Desprs li dna amb ella tres cops damunt l'espatlla, darrera injria que el jove guerrer perdona, mentre ressonen en l'ermita les ltimes paraules de l'anci cloent la cerimnia:

Que bell s Gentil! En sortir de l'ermita l'enronden les donzelles que joiosament fan ploure al seu damunt les flors que han collit de matinada en els marges dels camins, mentre els minyons envolten el vell cornamusaire i el del flaviol que a l'ombra acollidora d'un pi llencen a l'aire les primeres notes del contraps.

A l'encs de la msica es formen a l'instant forces rotllanes. Pel pla de l'ermitatge fins a la llinda del bosc per on s'escorren les aiges de la Font del Comte es veuen els rdols saltironar al comps del tambor que marca el ritme insistent de la tonada.

Prop de la font, asseguts damunt la molsa i sota un sostre atapet d'eura i ramatge que no poden travessar els raigs del sol, els dos comtes contemplen el vaiv de la dansa mentre Gentil, plantat a l'ombra d'un eur, no treu els ulls del damunt d'una pastora bella, coronada amb una garlanda de violes boscanes, que s la reina de l'aplec. Ella tamb se'l mira i somriu, i, en acabar-se la sardana, deseixint-se de les seves companyes, corrent se li acosta bo i traient-se la corona de flors per oferir-la-hi. Per en arribar prop seu es topa amb la mirada dura de Tallaferro que escrutadora li pregunta:

-On vas?

La noia, plena d'esglai, deixa caure de les mans les flors que amb tanta joia portava i quan Gentil amatent anava a ajupir-se per collir-les, son pare, aturant en sec la seva acci, amb veu atronadora li crida:

El semblant de Tallaferro tot es trasmuda i amb ira que no pot contenir diu a son fill:

-Doncs si no esborres del teu cor la seva imatge, les armes que aquest mat t'hem imposat t'arrancar i et tornar de cavaller a patge.

Gentil resta esblaimat; sembla talment un roure que el llamp acaba de ferir, i la pastora, perduts tots els colors i avergonyida, ha quedat immbil com una esttua de marbre plorant llgrimes abundoses.

El bon ermit, que de la porta del temple estant ha seguit acongoixat tota l'escena, es gira amb ulls humits vers el Sagrari i amb fervent oraci prega a l'Altssim que salvi Gentil, perqu les filles de la terra no li robin el cor i no l'apartin dels deures sagrats que damunt els Sants evangelis ha jurat que serien el nord de la seva vida.

Vespreja. El sol s'ha amagat darrere el Pirineu i els primers estels comencen a lluir. Del bosc de Canig arriben el cant dels fallaires que amb ses teies enceses davallen per corriols i senderes tot trenant en la foscor danses fantstiques amb el foc de les branques flamejants. Els uns als altres se les passen de m en m fent combinacions diverses i arriscades. Ads llanant-les en l'aire, les fan muntar de set en set com constellacions fugisseres; ads formant una corona, encerclen la boscria com si amb ses mil llenges de foc la volguessin abrandar. s una dansa descabdellada entre un nvol de fum i una pluja de guspires que atrau tot seguit la gent de l'aplec. Les noies sobretot, trencant la rodona tot just comenada, corrent adelerades cap on els fallaires arriben.

Els minyons han quedat sols, i un d'ells, antic joglar, ple de despit envers els que tan sobtadament els desposseeixen de ses gentils companyes, llena a l'aire aquesta injuriosa can, cruel i verinosa, com un grapat d'escurons tirat a la cara dels fallaires.

3a8082e126