Romeo And Juliet 1996 Qartulad
Hermila Farquhar
Romo e Julieta aparten a la tradicion de las romanas venent de l'antiquitat. L'intriga se basa sus un conte italian tradusit en angls en verses per Arthur Brooke The Tragical History of Romeus and Juliet, e tornat en prsa dins Palace of Pleasure de William Painter en 1567. Shakespeare utilizt tant meteis dels dos, mas espands e desvolopa los personatges segondaris, subretot Mercucio e Paris. Seri estat escricha entre 1591 e 1595, La pa fogut publicada pel primir cp dins la version in quarto de 1597. Lo txte de la primra version ra de paura qualitat, mas, las edicions seguentas foguron corrigidas se comformant melhor a l'original Shakespeare.
L'utilizacion de l'estructura dramatica poetica de Shakespeare (subretot d'efich coma l'aternana entre comdia e tragdia per far crisser l'atencion, l'expandiment de personatges segondaris, e l'usatge de sosintrigas per abelir l'istria) fogut reconeguda coma un signe preco de son talent dramatic. la pa destria diferentas formas poeticas segon los personatges, a vegada cambiant lo biais segon l'evolucion del personatge. Romo, per example, ven mai baisut en sonet al cors de la pa.
Romeo and Juliet fogut adaptat fra sus l'empont, en film, comdia musicala e opra. Pendent la restauracion anglesa, fogut relanada e plan revisada per William Davenant. La version de David Garrick al sgle XVIII tanben modifiqut mai d'unas scnas, levt de material alara considerat coma indecent, e l'adaptacion operatica de Georg Benda omet fra d'accion, e apond una fin astruca. Los jcs del sgle XIX, amb per exemple Charlotte Cushman, tornan al txte original, se centrant mai sul realisme. La version de John Gielgud en 1935 es fra prcha del txte de Shakespeare, e se jga en costumes e mesa en scena Elisabetans per melhorar lo drama. Dins los sgles XX e XXI, la pa fogut adapta en version tan diferentas coma aquelas de George Cukor en 1935, de Franco Zeffirelli en 1968 e de Baz Luhrmann en 1996 amb Romeo + Juliet.
La pa, se situant a Verona, Itlia, comena per una batsta de carrira entre de sevicials de Montague e Capulet que, coma lors mstres, son enemics jurats. Lo Prince Escalus de Verona interven e declara que quin mai se trencar la patz ser mrt en castig. Mais tard, lo Conte Paris parla a Capulet per maridar sa filha Julieta, mas Capulet demanda a Paris d'esperar encara dos ans e l'invita a assistir al previst bal dels Capulets. Dama Capulet e la noiria de Julieta ensajan de persuadir Julieta d'acceptar la cort de Paris.
Tibalt, mentratant, encara furis que Romo s'engulht al bal dels Capulets, lo provca en dul. Romeo, considerant alara Tibalt coma son parent, refusa la lucha. Mercucio es ofensat per l'insolncia de Tibalt, tot coma la "vila somission" de Romo,[1] e accepta lo dul al nom de Romo. Mercucio es ferrit a mrt alara que Romo ensag de trencar la lucha. Aclapat de dolor e pres deculpabilitat, Romo confronta e tua Tibalt.
Montague args que Romo amb justcia executt Tibalt pel murtre de Mercucio. Lo Prince, avent ara perdut son parent a causa l'di entre ambedoas familhas, exilia Romo de Verona, jos pena de mrt se tornesse. Romeo en secret passa la nuch dins la cambra de julieta, atal consumisson lo maridatge. Capulet, fa confusion sus la pena de Julieta, accepta de la marridar al Conte Paris e menaa de la renegar quand refusa de venir la "nvia ajoguida" de Paris.[2] Quand pledeja per retardar lo maridatge sa maire la fragetar.
Juliet va visitar Fraire Lauren per ajuda, e li ofrs una pocion que provocar un com pareissent a la mrt per "quaranta e dos oras".[3] Lo Fraire proms que mandar un messengir informar Romo del plan, alara poir la rejnher un cp que se desrevelhar. La nuch abans la boda, pren la drga e, al descobrir la mrt aparenta, es pausada dins la cripta familhala.
Pasmens, lo messatgir capita pas a atnher Romo e, alara, Romo apren la mrt (aparenta) de Julieta de son sevicial Baltasar. Lo cr trencat, Romo crompa un poison a un apoticari e va a la cripta dels Capulets. Encontra Paris qu'ra vengut plorar Julieta en privat. Cresent que Romo es un vandal, Paris se confronta a el e, dins la batsta, Romo tua Paris. Totjorn cresent morta Julieta, beu lo poison. Julieta alara se desrevelha e, trapa Romo mrt, s'escotla d'una daga. La familhas enemigas e lo Prince s'encontran a la tomba al frent dels tres mrts. Fraire Lauren conta l'istria dels dos "nvis malaroses". Las familhas se reconcilian per la mrt e s'acrdan per acabar amb lors rivalitats violentas. La pa s'acaba amb l'elegia del Prince pel amoroses: "For never was a story of more woe/Than this of Juliet and her Romeo.[Trad. 1]"[4]
Romeo and Juliet segus una tradicion d'istria d'amors tragicas venent de l'antiquitat. Una d'aquelas es Piram e Tisba, de la Metamorfsis d'Ovidi, que conten de parallels amb l'istria de Shakespeare: los parents dels amoroses s'odian caduns, e Piram crei de biais eronu que son amanta Tisba es mrta.[5] L'Efesiaca de Xenofon d'Efs, escrich al sgle III, tanben conten de similaritats amb la pa coma la sepacion dels amoroses, e la pocion qu'induss un sm pareissent a la mrt.[6]
Pasmens la referncia rebat en partida la polemica contra la decadncia morala de Florena, Lombardia e de la Peninsula Italiana dins son ensems; Dante, mejans sos personatges, castiga lo rei dels romans Albrt I d'Alemanha per aver negligit sas responsibilitiats sus Itlia ("you who are negligent"[Trad. 2]"[8]), e dels papas successius lor envasiment dels afars sonque esperitalas, memant a un climat incessant de querla e de gurra entre de partits politics rivals en Lombardia. L'istria reten lo nom d'ostal Montague que fogut donat a un tal partit a Verona, e l'ostal Capulet de Cremona, qu'ambedos joguron un rtle dins la Lombardia tota puslu que confinhat a Verona.[9] Aliadas a de faccions politicas rivalas, las partidas fan lo dl ("One lot already grieving"[Trad. 3]) perque lor gurra sens fin mena a la destruccion d'abedoas partidas,[9] puslu que far lo dlde de lor progenitura malarosa que la pa presenta, e qu'aparis sser pas qu'una creacion poetica dins aquel contxte.
La primira version de l'istria Romeo and Juliet semblablant a la pa de Shakespeare es l'istria de Mariotto e Gianozza de Masuccio Salernitano, dins la 33a novla de son Il Novellino publicat en 1476.[10] Salernitano situa l'istria a Siena e insists qu'aqueles eveniments se realizan pendent sa vida. Sa version de l'istria incluss lo maridatge secret, l'intriga del fraire, la batsta ont un eminent ciutadan es tuat, l'exili de Mariotto, lo maridatge fora de Gianozza, l'intriga de la pocion, e lo messatge crucial que se perd. Dins aquela version, Mariotto es pres e escapitat e Gianozza morrs de pena.[11]
Da Porto dont a Romo e Juliet gaireben sa forma modrna, coma los noms dels nvis, las familhas rivalas de Montecchi e Capuleti, e la situacion a Verona.[10] Nomena lo fraire Lauren (frate Lorenzo) e introdutz Mercucio (Marcuccio Guertio), Tibalt (Tebaldo Cappelleti), Comte Paris (conti (Paride) di Lodrone), lo sevicial fidl, e la noiria de Giulietta. Da Porto es a l'origina dels autres elements de basa de l'istria: l'di entre las familhas, Romo -abandonat per sa mestressa- encontra Giulietta a un bal a d'ela, las scnas d'amor (amb aquela del balcon), los perides de desper, Romo tuant lo cosin de Giulietta (Tebaldo), ela reconciliacion de las familhas aprs los suicidis dels nvis.[16] Dins la version de da Porto Romo pren lo poison e Giulietta se daga.[17]
En 1554, Matteo Bandello publica lo segond volum de sa Novelle, inclusissent Giuletta e Romeo,[14] benlu escrich entre 1531 e 1545. Bandello alonga e desvolopa l'intriga, tot daissant l'escenari incambiat (sonque introdutz Benvolio).[16] L'istria de Bandello fogut traducha en francs per Pierre Boaistuau en 1559 dins son primir volum de Histories Tragiques. Boaistuau ampond mai de moralisime e de sentiment, e los personatges se conflan de retorica.[18]
Lo Romeo and Juliet de Shakespeare fogut publicat dins doas edicions in quarto abans la publicacion del Primir Folio de 1623. Que son referits coma Q1 e Q2. La primira edicion estampas, Q1, apareis al comenament de 1597, estampat per John Danter. A causa que conten de diferncias amb las seguentas edicions, es calificat de 'bad quarto' (in quarto marrit); l'editor del sgle XX T. J. B. Spencer la descriu coma "txte detestable, benlu una reconstruccion de la pa dempui d'imperfctas memrias d'un o dos actors", sugerissent que seri un publicacion pirata.[28] Una explicacion alternativa per las decas de Q1 es qu'aquela pa (coma fra de l'epca) podava sser plan editada abans que si jogada per las companhias.[29] Que que si, son apareisson al comenamen de 1597 fa de 1596 la darrira data possibla per composicion de la pa.[25]
La Q2, melhora, nomena la pa The Most Excellent and Lamentable Tragedie of Romeo and Juliet. Fogut estampada en 1599 per Thomas Creede e publicada per Cuthbert Burby. Q2 conten 800 verses mai que Q1.[29] Sa pagina ttol la descriu coma "Novelament corrigida, aumentada e modificada". Los savents creson que Q2 se basa sus un projcte de presetacion al public de Shakespeare (nomenat foul papers), car i a d'extravagncias textualas coma de tiradas variblas pels personatges e de "falsas retiradas" de discors que benlu foguron raiats per l'autor mai, per error, conservada pel compausaire. Es un txte fra mai complt e fisable, tornt sser estampat en 1609 (Q3), 1622 (Q4) e 1637 (Q5).[28] Alara, totes los in quartos e folios de Romeo and Juliet se basan sul Q2, tot coma totas las edicions modrnas depui que los editors creson que los desviaments al respcte de Q2 dins las edicions seguentas (que sin bonas o marridas) venon dels editors o compausaires, e pas de Shakespeare.[29]
Los savents capitan pas a destriar un tma especific de la pa. De proposions per de tmas mger intgran una descobrta pels personatges que los ssers umans son ni bons nimai mals, mas puslu son mai o mens los meteisses,[33] se desrevelhant d'un smi cap a la realitat, lo dangir de l'accion subte, o lo poder del destin tragic. Pas cap d'aqueles an un sosten unanim. Pasmens, se pas cap de tma pt sser mger, la pa es plena de segondaris, d'elements tematics que s'entrelaan d'un biais complxe. Mai d'uns mai sovent debatuts son:[34]
e59dfda104