Com ens anomenem?

[egirbau]

8ooones, faig una reflexió en aquest espai tan mal aprofitat, sobre el
tema que ens ocupa:

Plantejament:

El moviment Democracia Real Ya, neix de la unió de diferents
grupúscles virtuals en principi (un d'ells "malestar" als que vaig
poder coneixer a Bcn fa uns mesos quan organitzavem paperstorming) que
es van anar vehiculant fins arribar a la crida A la calle 15M

A la pàgina web http://democraciarealya.es/ hi ha el manifest i els 8
punts que durant mesos es van consensuar per ser els objectius. Cada
objectiu ve amb una recollida de signatures, ja s'ha començat
recollint firmes pel punt nº1: reforma de la llei electoral. Se suposa
que les firmes han de fer prou pressió com per a que ens escoltin,
però a més hi ha diferents convocatòries durant aquest any de
manifestacions: la propera serà el 19 de juny, per reforçar la pressió
social.

Les acampades formen part d'un moviment paral·lel a DRY, estant
desvinculades de DRY des de l'inici, ja que no estava dins els
objectius de DRY. Per tant, hi ha certa divisió en el plantejament des
de l'inici, cosa que m'indigna. Però el cert és que de la suma dels 2
moviments, s'ha multiplicat la força social, extenent-se fora de les
fronteres de la península.

És per això que com ens diguem no importa, ja que ens uneix la causa,
és més, per exemple, el moviment de St. Cugat s'anomenen Democracia
Real Ya! (en castellà i tot) i participen en les assamblees
d'acampades del Vallès Occidental; el moviment de Caldes de Montbui
s'anomenen Indignades (han acampat algun dia a la plaça del Canaletes)
i assisteixen a les assamblees del Vallès Oriental (en la passada
assamblea 2-6 van consensuar demanar firmes per la dimissió del
conseller Puig)

D'altra banda, som conscients que acampar suposa un esforç més gran
d'organització, i passats els primers 5 dies, el nombre d'implicats no
ha augmentat considerablement (ahir varem acabar l'assamblea amb unes
30 persones, de les que estan dins de comissions menys de la meitat.

Gairebé tinc 40 anys, a l'nstitut ja m'indignava el model educatiu del
sistema capitalista, un model que aborrega i perpetua la diferència de
classes amb taxes econòmiques per accedir a titulacions. Incorporat en
el món laboral, la meva indignació va seguir creixent, amb empressaris
feixistes que paguen el mínim dels mínims per exigir-te el màxim dels
màxims, amb un menyspreu considerable cap al treballador, amenaçat
perpetuament a quedar-se sense feina.

Així que porto uns 25 anys indignat, i el món va cada dia pitjor. El
model capitalista premia els winners i condemna els losers, i ho
trobem normal. En un món on hi ha recursos naturals per satisfer les
necessitats de tota l'espècie humana i estem escassos d'un recurs que
justament ha inventat l'home: el diner.

Crec realment que tenim un món millor però uns pocs ens manipulen a
tots, inserint-nos per exemple, la religió del futbol per a educar-nos
en la rivalitat, en el menyspreu i la violència, subliminalment, en
tots els mitjans de comunicació del poder. I aquesta educació és la
que hem de superar.

Exposat el plantejament, necessitem una reforma del model capitalista,
des de la educació fins a tots els puntals de la societat. I per això
tant se val que ens diguem DRY, Acampats o Indignats, serem escoltats
en totes les assamblees, ja que és el desig de tots: un món millor.

Proposo fins i tot anomenar-nos el Millorants, i si és escollir una de
les 3 formes esmentades, no tinc cap dubte en seguir-nos anomenant els
Indignats

Saloot i Indignació 5^0