En aquests dies de dinars, acomiadaments, claustres, paperassa, és a dir ... de fi de curs, tots els anys m'agrada acomiadar-me, fins setembre de tots els membres de la comunitat educativa, enguany he pensat fer-ho manant-vos deures, ara que retorna la... eterna... polèmica al voltant de deures... que sí deures que si deures no..., jo us mane deures... són, un poc modificats per mi, els que Cesare Cata, un mestre d'una escola de secundària, de la regió italiana de Li Vaja, els ha donat enguany als seus alumnes, us escric set:
Al matí, de tant en tant, camina per la vora de la mar. Mira com el sol es reflecteix en l'aigua, pensa en les coses que més t'agraden en la vida i sé feliç.
Llig el màxim possible. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llig perquè és la millor forma de rebel·lió.
Si et plau fes esport amb moderació
Evita totes les coses, situacions i persones que et facen sentir negatiu i buit. Busca situacions estimulants i amics que t'aprecien i t'entenen per ser qui eres.
Almenys una vegada, has de veure l'alba. Estar en silenci i respirar. Tanca els ulls, i dóna gràcies.
Sé feliç com el sol; indomable com la mar. De tant en tant escolta la cançó de la Maria del Mar Bonet "El pi de Formentor"
Durant el dia o la nit, somia amb com pot ser la teua vida, reuneix forces per a no rendir-te i fes tot el que pugues per a perseguir eixe somni.