[KAD ULO PLUSA?] Lulu!
Ne tro multa yari ante nun, dum un ek mea voyaji per treno tra Hispania, me sideskis adsinistre dil koridoro, paralele a yuna matro kun tenera bebeo, elqua sideskabis addextre dil koridoro…
Plu tarde, eniris nia vagono grupeto de tri o quar yunuli, bruisoza e rideganta, qui sideskis avan me…
Subite, la matro komencis stimular al bebeo per leveskar lu, regardar lu, e dicar a lu per voco ludema ed aparte akuta:
“Lulu!”
E la bebeo respondis per sorto di rideto, di vera rideto, ne di subrido, nam la bebeo ridis, quankam kurte e ne tro laute:
“N’geh!”
Tala ludo esabus nule shokanta, se la matro agabus tale, admaxime, quar- o kin-foye; tamen, sen exajero, el iteris ed iteris la ludo ye singla poka sekundi e plu kam dek-foye:
“Lulu!”
“N’geh!”
La antee kelke bruisoza vagono transformesis ad absolute silencoza loko, ube nur la yuna matro e la bebeo audesis:
“Lulu!”
“N’geh!”
Me komencis timar ulo, quo perfekte povus eventar: ke un del kerli jokema e ridema, subite, imitus la matro per klamar:
“Lulu!”
Fortunoze to ne eventis, nam, se yes, me ne sucesabus retenar mea ridego, qua audesabus en la tota vagonaro…
“Lulu!”
“N’geh!”
- -- -— ---- ----- ------ -------
(Partaka)