"Morir de día", estrena oficial del Documental
0 views
Skip to first unread message
Elisabet Erra Balboa
Mar 15, 2011, 10:13:37 AM3/15/11
to
"Morir de dia"
hagués estat l'últim projecte de Joaquím Jordá, membre de l"Escola de Barcelona", l'escola d'avanguarda cinematogràfica de la Barcelona dels anys 60'. L'any 2006 va morir i Laia Manresa i Sergi Dies -els seus ajudants de direcció-, van heretar les rendes del projecte. Amb aquest títol, Vicente Aleixandre escrigué el poema que dóna nom a aquest documental:
de los bosques que alzan los brazos.
Cuando canta la selva en alto y el sol quema las melenas,
las pieles o un amor que destruye."
"Solo morir de día", per Vicente Aleixandre.
"MORIR DE DIA" camina de la Transició als nostres dies a través d’allò que podria ser una de les seves cares ocultes: l’entrada de l’heroïna a la ciutat de Barcelona vista des de l'èlit cultural del moment. A través del testimoni dels qui la van sobreviure (Pau Riba, Joan Senent-Josa, Luis Fellini, Canti Casanovas, Joan Carles Usó, Lulu Martorell…) i el record dels que van perdre la vida per el camí (Pau Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltas), així com testimonis filmogràfics, fotogràfics, revistes, cançons, diaris, cartes, dibuixos... recreen la intensitat d'aquell moment, anys que alguns dels que rebreu aquest correu vau viure, i pot ser vau perdre algú estimat també. Morir de día, és viure al límit, i les drogues, per els protagonistes del film, va suposar la reivindicació d’una altra forma de viure, instal.lada en una manera d’entendre la llibertat personal i que acabaria deixant la petjada d’una vida escollida.
Aquest és un documental que proposa algunes reflexions sobre la llibertat, una vida viscuda al límit per sentir-la pròpia, la prohibició-regulació de les drogues per a una seguretat minima, que va ser la Transició i que és avui en dia la societat democràtica en la que vivim...
Després d'aquesta extensa presentació (i em disculpo però no hagués sabut fer-la mes curta) vull animar-vos a veure, és un molt bon treball i ja tingut el reconeixement de diversos festivals. No oblideu doncs aquesta data:
6 maig 2011
Estrena al CINEMA MALDÀ
C/. del Pi núm. 5 Ciutat Vella
Depen de la quantitat d'esectadors als pases diaris, perquè s'ampliï la mostra del film 1, 2, 3 setmanes... De totes maneres la Laia i en Sergi ofereixen la possibilitat de presentar-lo on nteressi. Actualment ja s'ha projectat a diversos centres cívics, associacions, a la UB...
Us deixo també un parell de links per si voleu saber mes sobre el documental:
- Blog de Morir de Dia --> http://morirdedia.wordpress.com/about/
- Trailer --> http://www.youtube.com/watch?v=DYzjUfRUDmI
Si heu arribat a aquest punt, us agraeixo el temps que heu dedicat a aquestes paraules.
Atentament,
Elisabet.
hagués estat l'últim projecte de Joaquím Jordá, membre de l"Escola de Barcelona", l'escola d'avanguarda cinematogràfica de la Barcelona dels anys 60'. L'any 2006 va morir i Laia Manresa i Sergi Dies -els seus ajudants de direcció-, van heretar les rendes del projecte. Amb aquest títol, Vicente Aleixandre escrigué el poema que dóna nom a aquest documental:
"Quiero
morir de día,
cuando aman los leones,
cuando las mariposas vuelan sobre
los lagos,
cuando el nenúfar surte de un agua verde o fría,
soñoliento y
extraño bajo la luz rosada.
de los bosques que alzan los brazos.
Cuando canta la selva en alto y el sol quema las melenas,
las pieles o un amor que destruye."
"Solo morir de día", per Vicente Aleixandre.
"MORIR DE DIA" camina de la Transició als nostres dies a través d’allò que podria ser una de les seves cares ocultes: l’entrada de l’heroïna a la ciutat de Barcelona vista des de l'èlit cultural del moment. A través del testimoni dels qui la van sobreviure (Pau Riba, Joan Senent-Josa, Luis Fellini, Canti Casanovas, Joan Carles Usó, Lulu Martorell…) i el record dels que van perdre la vida per el camí (Pau Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltas), així com testimonis filmogràfics, fotogràfics, revistes, cançons, diaris, cartes, dibuixos... recreen la intensitat d'aquell moment, anys que alguns dels que rebreu aquest correu vau viure, i pot ser vau perdre algú estimat també. Morir de día, és viure al límit, i les drogues, per els protagonistes del film, va suposar la reivindicació d’una altra forma de viure, instal.lada en una manera d’entendre la llibertat personal i que acabaria deixant la petjada d’una vida escollida.
Aquest és un documental que proposa algunes reflexions sobre la llibertat, una vida viscuda al límit per sentir-la pròpia, la prohibició-regulació de les drogues per a una seguretat minima, que va ser la Transició i que és avui en dia la societat democràtica en la que vivim...
Després d'aquesta extensa presentació (i em disculpo però no hagués sabut fer-la mes curta) vull animar-vos a veure, és un molt bon treball i ja tingut el reconeixement de diversos festivals. No oblideu doncs aquesta data:
6 maig 2011
Estrena al CINEMA MALDÀ
C/. del Pi núm. 5 Ciutat Vella
Depen de la quantitat d'esectadors als pases diaris, perquè s'ampliï la mostra del film 1, 2, 3 setmanes... De totes maneres la Laia i en Sergi ofereixen la possibilitat de presentar-lo on nteressi. Actualment ja s'ha projectat a diversos centres cívics, associacions, a la UB...
Us deixo també un parell de links per si voleu saber mes sobre el documental:
- Blog de Morir de Dia --> http://morirdedia.wordpress.com/about/
- Trailer --> http://www.youtube.com/watch?v=DYzjUfRUDmI
Si heu arribat a aquest punt, us agraeixo el temps que heu dedicat a aquestes paraules.
Atentament,
Elisabet.
Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages