Lluís Foix - Homenatge als traductors

[esther monzo]

 

 

Lluís Foix - Homenatge als traductors

Enviado por: "InfoMigjorn" xavierm...@telefonica.net   xavier_tresserras

Mié, 23 de Abr, 2008 1:55 am

InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[4.400 membres]..........................

Enviat a InfoMigjorn per Xavier Marí
_____________________________

Publicat a l'AVUI, dimarts 22 d'abril del 2008
http://breu.bulma.net/?l9174


Homenatge als traductors

Lluís Foix

Discutir amicalment i civilitzadament amb Salvador Giner, president
de l'Institut d'Estudis Catalans, és sempre gratificant perquè és un
savi que ha transitat per universitats de prestigi durant molts anys.
I això, encara que ell ho mig amaga, es nota, i molt. Les seves
llargues estades a les universitats de Chicago i Cambridge, la seva
càtedra de sociologia a la Universitat de Barcelona, la seva
coneixença de pensadors com Hannah Arendt i Friedrich von Hayek, les
seves nombroses publicacions, com és ara Historia del pensamiento
social o Carisma y razón, fan del personatge un dels pensadors més
sòlids que tenim. I si el motiu de la conversa és la presentació de
la traducció d'un llibre que fou el primer al·legat imprès a favor de
la llibertat de premsa al segle XVII, l'interès intel·lectual
s'escampa entre els oients, com va passar a la sala del Col·legi de
Periodistes on es va celebrar l'acte.

Es tractava de presentar l'Areopagítica de John Milton. L'encarregat
de fer-ho va ser Joan Curbet, professor a la UAB i codirector de la
col·lecció Enraonaments. La col·lecció ha estat concebuda per Obrador
Edèndum de Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra, una editorial
força atrevida que ha començat a rodar publicant clàssics i
recuperant textos de Ramon Llull i d'altres pensadors, antics,
medievals i moderns. L'assaig és allò que més els interessa. John
Milton era un home profundament creient, tocat pel calvinisme, que es
rebel·là contra l'ortodòxia anglicana, contra la fúria iconoclasta
d'Oliver Cromwell i contra l'absolutisme del rei Carles I. Milton era
un polemista que creia que la veritat estava per damunt dels
interessos polítics i religiosos del seu temps. En l'amable polèmica
amb Giner fèiem paral·lelismes interessants amb la realitat en què
vivim. Les coses, ben mirat, no han canviat gaire i –com diu Milton
dels "entristits amics de la veritat"– n'hi ha molts que, tan bon
punt s'aparten d'allò que és políticament correcte, d'allò que convé
o no convé a qui mana, acaben arraconats o ignorats, pels diversos
règims polítics, siguin del color que siguin.

Milton proclama la llibertat de llegir tota mena de llibres alhora
que analitza la inutilitat i els perjudicis causats per la censura.
Segurament que ens trobem davant d'un dels llibres que haurien de ser
matèria obligatòria d'estudi en totes les facultats de lletres i,
especialment, en les de ciències de la informació. Però jo els volia
parlar especialment de Josep Batalla, un home que ha encabit a casa
seva uns vint mil volums, un bon nombre de filosofia i teologia
medievals. La vegada que el vaig visitar no podia creure que algú
pogués disposar d'una biblioteca personal d'aquesta magnitud. Batalla
ha impulsat la Fundació Quer Alt que, des de Santa Coloma de Queralt,
farà molt soroll cultural en temes que segurament no tindran cap
repercussió massiva però que seran d'una gran importància. Josep
Batalla és bàsicament un traductor al català. Ha traduït volums per a
la Bernat Metge, el monument cultural més impressionant del segle
passat a Catalunya, impulsat per Francesc Cambó i que encara avui
continua amb vigor i constància de la mà d'un dels seus néts,
Francesc Guardans. Per als qui ens movem en l'àmbit d'una llengua
minoritària, com ho és la catalana, els traductors ens són
imprescindibles perquè la nostra cultura no quedi ofegada ni visqui
d'esquena al pensament i a la literatura universals. Traduir, em diu
Batalla, és una tasca lenta i reflexiva que demana una certa
tenacitat. En traduir l'Areopagítica de John Milton, publicada en
edició bilingüe, anglès i català, Batalla m'explica aquesta fenomenal
feina artesanal: buscar el subjecte, el verb, el predicat i els
complements. En un text de fa gairebé quatre segles, no és gens
fàcil.

La cultura catalana ha tingut grans traductors que, en molts casos,
eren escriptors de primera categoria. Penso en Joan Maragall, que,
amb la col·laboració de Pere Bosch Gimpera, traduí els Himnes
homèrics l'any 1911, i fins va emprendre la traducció de fragments de
Goethe, Nietzsche i Hölderlin. Recordo també Carles Cardó, que amb la
seva prosa sòbria i elegant traduí les Lletres a Lucili de Sèneca. No
m'oblido de Josep Maria de Sagarra, que emprà un vocabulari riquíssim
en la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante i en la traducció
d'una trentena de peces teatrals de Shakespeare. El poeta delicat i
refinat que era Marià Manent s'endinsà en el treball de traduir en
vers Poemes de Dylan Thomas i una antologia de poesia anglesa i nord-
americana. Potser un dels més grans traductors al català ha estat el
poeta Carles Riba, que traduí les Vides paral·leles de Plutarc, les
tragèdies d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides, l'Odissea d'Homer i la
Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke.

Totes aquestes obres de la cultura universal no sortiran demà a la
llista de llibres més venuts. Més aviat quedaran al final de la
llista, entre els llibres que menys s'han demanat. Segurament el gran
públic les desconeixerà, com si aquests pilars de la saviesa fossin
prescindibles. En Josep Batalla sap de què parlo. I Salvador Giner,
també. A les persones cultes que hi ha encara a Catalunya no els
descobreixo res. Bona Diada de Sant Jordi a tothom.