Epopeia De Gilgamesh Pdf

[Alacoque Whitchurch]

AEpopeia de Gilgamesh um antigo poema pico mesopotmico, escrito pelos sumrios em algum momento em torno de 2000 a.C. Essa histria narra os feitos de Gilgamesh, rei de Uruk, em sua procura pela imortalidade. Ela considerada a obra de literatura mais antiga da humanidade. Como parmetro disso, basta lembrar que os famosos poemas homricos surgiram cerca de 1500 anos depois dessa epopeia sumria.

A Epopeia de Gilgamesh foi localizada por arquelogos em doze tbuas de argila, cada qual contendo cerca de 300 versos. No entanto, historiadores consideram apenas as 11 primeiras tbuas, uma vez que a 12 possui uma verso sinttica da histria que contradiz as outras inscries.

Essas tbuas foram encontradas em uma escavao que ocorreu no sculo XIX, na regio onde ficava a antiga cidade assria de Nnive. Essas escavaes eram conduzidas pelo arquelogo britnico Austen Harry Layard, que, em 1849, localizou uma srie de itens pertencentes Biblioteca de Nnive, dos quais as tbuas da Epopeia de Gilgamesh faziam parte.

O trabalho de traduo da obra foi realizado por Henry Rawlinson e George Smith na segunda metade do sculo XIX. A traduo desse poema pico somente foi possvel graas Inscrio de Dario, que transcrevia caracteres cuneiformes para trs idiomas: persa, babilnio e elamita. Esse trabalho foi ampliado quando novos trechos da histria foram encontrados posteriormente.

A obra encontrada nessa poca foi escrita pelos sumrios e recebeu o nome de Sha-naqba-imru (Aquele que viu a profundeza) ou Shutur-eli-sham (Aquele que se eleva sobre todos os reis). Tempos depois, o original dela em sumrio foi transcrito a mando do rei assrio Assurbanpal (668 a.C. - 627 a.C.) e foi armazenado na Biblioteca de Nnive.

A Epopeia de Gilgamesh parece ter sido bastante conhecida na regio, pois pesquisas localizaram diversas tradues e adaptaes feitas a partir dela, em idiomas como o hitita e hurrita e em diferentes locais como Nippur, Uruk e na antiga capital hitita, que se chamava Hattusa1.

A narrativa da Epopeia de Gilgamesh conta os eventos de Gilgamesh, rei de Uruk. De acordo com a Lista Real Sumeriana (lista todos os reis sumrios), ele foi o quinto rei dessa cidade. Segundo ainda essa lista, o reinado de Gilgamesh sobre Uruk foi de 126 anos, e ele aparece no pico como filho da deusa Ninsuna. Esse rei sumrio existiu, provavelmente, no perodo entre 2800 a.C. e 2500 a.C.

Na histria narrada pelo poema, Gilgamesh apresentado como um rei desptico, arrogante e que oprimia o povo da cidade de Uruk. Os deuses, ento, criaram Enkidu do barro e enviaram-lhe ao encontro de Gilgamesh com a misso de torn-lo mais humilde. Os dois tornaram-se amigos e iniciaram uma trajetria marcada por muitas aventuras, e, em uma dessas aventuras, ambos desrespeitaram a deusa Inana. Os deuses resolveram matar Enkidu como punio pelo desrespeito a essa deusa, e, Gilgamesh, entristecido, iniciou uma outra jornada em busca da imortalidade.

Nessa jornada pela imortalidade, Gilgamesh foi ao encontro de Utnapishtim, um heri conhecido por ter alcanado a imortalidade aps sobreviver a um grande dilvio. Durante esse grande dilvio, Utnapishtim teria construdo uma grande arca a mando dos deuses e abrigado sua famlia e um grande nmero de animais nela. Esse heri prometeu a imortalidade para Gilgamesh, desde que ele cumprisse algumas misses. Entretanto, o rei falhou nessas misses e retornou para Uruk.

A meno ao dilvio uma parte da narrativa que chama a ateno por causa da semelhana com a narrativa bblica sobre o dilvio e a trajetria de No. Os historiadores acreditam que a histria sumria tenha servido de influncia para a formulao da narrativa hebraica sobre o dilvio. Esses especialistas sugerem ainda que, alm desse, existam outros aspectos da cultura hebraica que tambm foram herdados da cultura sumria.

L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix[1][2] s un poema pic sumeri que descriu les aventures del rei mtic Guilgameix d'Uruk.[3] s considerat l'obra literria mesopotmica ms important.[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa s considerat com el ms antic del mn. Va ser escrit amb escriptura cuneforme en tauletes d'argila, fet que n'afavor la conservaci.[4] La influncia d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, aix com en els treballs d'Hracles[5] i en gran part de la literatura ndia.

N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versi que es considera estndard prov de les tauletes del rei Assurbanipal. La versi ms completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.

L'epopeia fou transcrita per al rei Assurbanipal de Nnive, el qual tract de colleccionar cpies de tots els documents escrits del mn que li era conegut. A voltants de l'any 612 aC, Nnive fou destruda per invasors. La ciutat rest perduda fins a l'any 1845, quan fou descoberta per l'explorador britnic Austen Henry Layard, prop de Mossul, a l'actual Iraq.

Del contingut de la biblioteca rei Assurbanipal, se'n conserva una petita fracci: 25.000 taules d'argila que contenen diferents tipus de documents, i que actualment formen part de la collecci del Museu Britnic. Les taules recuperades comenaren a ser tradudes a l'angls per George Smith a partir del 1872.[6] Ms tard, l'any 1984, es tradu el poema amb la participaci de l'escriptor John Gardner.

L'epopeia narra les aventures del rei Guilgameix d'Uruk, que hauria governat pels volts del 2500 aC. Fou escrit molt posteriorment al seu regnat, prenent com a base les tradicions orals i la mitologia sumria. De les dotze taules de l'epopeia de Guilgameix, onze conformen el poema, probablement escrit vora la meitat del II millenni aC, mentre que a l'ltima hi ha escrita una narraci d'origen independent, que versa, tamb, sobre Guilgameix i que s ms recent que les anteriors, datada cap a finals del I millenni aC.

La versi anomenada estndard fou trobada a la biblioteca d'Assurbanipal. Aquesta versi est escrita en babilnic estndard, un dialecte de la llengua accdia que era emprat nicament amb fins literaris. Aquesta versi de l'Epopeia fou estandarditzada per un copista anomenat Sin-liqe-unninni entre el segle xiii aC i el segle xi aC, prenent com a base una versi ms antiga que l'oficial. Aquest procs de complementaci, mitjanant el canvi o afegidura de fragments, era fora com en l'poca i l'Epopeia de Guilgameix no en fou una excepci.[7]

La versi estndard i l'accdia prvia es diferencien en la introducci. La versi ms antiga comena amb les paraules Sobrepassant tots els altres reis, mentre que la versi estndard diu: Ell que venia del profund (ša nagbu amāru). La paraula accdia nagbu, "profund", probablement fa referncia a certs "misteris", en aquest cas. No obstant aix, Andrew George considera que es refereix a algun coneixement especfic amb qu Guilgameix torn de la seva reuni amb Uta-Napixtim (l'Atrahasis accadi); ell port el coneixement al regne de Ea (l'Enki sumeri), el regne csmic que s la font de la saviesa.[8] En general, es considera que Guilgameix adquir el coneixement de com s'havia d'adorar els dus, de per qu era necessria la mort per als humans, de qu fa que un rei sigui bo i de la veritable naturalesa de com viure una bona vida.

Aix mateix, la taula XII s un apndix del poema pic, una seqela de la XI que, probablement, fou afegida en data posterior, motiu pel qual fou omesa durant molts anys. El relat d'aquesta taula presenta la inconsistncia narrativa de presentar Enkidu encara viu, i t poca relaci amb la ben argumentada taula XI.

De fet, l'Epopeia t una estructura circular en la qual les lnies inicials se citen en la taula XI per tal de donar, junt amb el final, la idea d'un cicle. La taula XII s, ms aviat, una cpia d'un conte anterior en el qual Guilgameix envia Enkidu a recuperar alguns dels seus bns a l'inframon, Enkidu mor i retorna en forma d'esperit per a explicar al rei la naturalesa de l'inframon. Aquest esdeveniment sembla superflu, ja que en la taula nmero VII, Enkidu t un somni on se li revela com s l'inframon.[10]

Totes les tauletes, excepte la segona i tercera, provenen de diferents originals, per tant, la sntesi argumental es fa amb base en diferents versions. Per aquesta varietat de fonts, es troben diversos narradors: predomina el punt de vista de Guilgameix per la histria comena amb un narrador omniscient i inclou parlaments i relats incrustats d'altres personatges.

Guilgameix s un personatge dels anomenats rodons perqu evoluciona al llarg de la narraci. Primerament busca el poder a qualsevol preu, vol satisfer els seus desitjos de manera egoista, sense tenir en compte cap lmit, ni moral i els propis de ser home. Peca per tant d'hibris i per aix s castigat, un tema clssic en les literatures antigues. Posteriorment, a partir de la mort d'Enkidu, busca la immortalitat, com fan els guerrers i cavallers a travs de les seves gestes (les primeres aventures buscaven la fama). Per en el seu viatge inicitic acaba aprenent la inutilitat d'aquesta recerca, car s consubstancial a l'sser hum ser mortal. Assumir aquesta realitat el faculta per ser un bon rei (cal remarcar que el protagonista d'aquest poema t una base histrica en un monarca existent).

Tamb s'ha interpretat que Guilgameix s com el sol, que recorre els dotze signes astrolgics o els dotze mesos de l'any (hi ha 12 tauletes o parts) i que, com l'astre, t un moment d'ascens i brillantor per acabar decaient. s precisament al du del sol Xamaix a qui invoca la seva mare abans de beneir la partena dels herois. Representaria la fora de la llum contra Enkidu, que seria el representant de la foscor, en el dualisme oriental caracterstic. Enkidu neix del fang, com passar en altres mites de creaci, com el bblic, on els dus modelen l'home a partir de materials terrenals. Aquesta dualitat ser explorada en altres parelles de la literatura posterior[11] i tamb apareix en el mateix protagonista, ja que el rei t una part divina i una altra humana.

3a8082e126