No puc publicar al SMILING FISHet

[ENAbbccatS.A.]

Com no he pogut publicar al missatge original ho faré ací, escolta que
no comentes durant qué? 4 mesos al debatet i ja es tanca... caxiis on
the solty sea!! (mira ahí està el peixet ara!!) Que tampoc és tan
llarg, no?

Bona nit!
bueno, aquesta animació la vaig vore fa molt de temps, però no
m'abellia comentar-la perqué sabia que es faria llarga. Per cert, no
pense llegir cap dels altres comentaris perqué son massa llargs i a
més de no abellir-me, no tinc temps. Així que començaré contant-vos
l'historia com qui conta la caputxeta roja i després faré una petita
reflexió personal sobre el temeta, veritat?
Una coseta abans de começar, a vore informe, si no vaig escriure un
conte en valencià pel Sabori eixe, tampoc ho pense fer per aquest
foro, la crítica o reflexió o com vulgueu dir-li, si que ho
faré...mira, igual que al Sambori tu! Despres d'aquesta "petitona"
introducció comence:

"Érase una vez (així comencen els contes, no?) un hombre solitario,
sin amigos, cuya única ilusión era ir a ver los partidos de baloncesto
al bar de Manolete, un viejo compañero de clase que no lo soportaba.
Un día volviendo del bar observó que habían abierto una nueva tienda
de animales, "Exotropic". Se quedó observando quieto el escaparate,
que en realidad era una gran pecera repleta de peces exóticos de
colores. Pensaba salir de su embeleso y regresar a casa, pero entonces
vio un pececillo distinto a todos los demás, que lo cautivó porque
hacia volteretas, jugaba a seguir el dedo, nadaba (como el resto de
peces)... Así que se decidió a entar y comprar al que pretendía que
fuera su compañero de piso, con el que compartirlo todo, los partidos,
los baños, las comidas (cada uno la suya: el pececito pienso y Vicente
[el hombre solitario] pescado). A este eterno compañero le daría el
nombre de Flippy.
No obstante, una noche, que se presentaba tranquila, Vicente tuvo un
sueño extraño pero revelador. Se vió de repente envuelto en su pasado,
recordó como se quedó solo, perdió a sus amigos de la infancia, todo
lo que tenía. Sin saber muy bien cómo, apareció en el puerto de su
ciudad y cayó en agua desnudo. Se sintió libre y feliz por un momento,
pero algo horrible le sucedió. Observó como estaba encerrado en una
gran pecera, y como todos los peces se quedaban mirándolo. Allí, solo,
indefenso, desnudo, asustado, rodeado de seres extraños y
desconocidos.
Así, con el grito de terror aún en sus labios, despertó de su
pesadilla y comprendió su significado. Por un momento sintió lo que su
amigo Flippy sentía todos los días, la angustia, la soledad, la
desesperación de estar cautivo, sin familia y sin amigos. Tras
reflexionar mucho sobre este asunto, sintiéndolo mucho y con gran
pesar, Vicente comprendió que lo mejor que podía hacer, si realmente
quería a ese amigo suyo, era devolverlo a su mundo, dejarlo ser
libre.
A la mañana siguiente nuestro solitario amigo cogió la pecera en la
que estaba Flippy y emprendió el viaje hacia el puerto. En el camino
vio la tienda en la que lo compro, en la que compró la libertad de su
amigo, observó los demás peces y recordó su sueño, volvió a recordar
aquel horible sentimiento. Aceleró la marcha.
Al llegar al puerto alquiló una barca y remó mar adentro, y allí, en
medio del azul profundo del mar, cogió en manos la pecera con su
querido amigo Flippy dentro, le dió un último beso y lo devolvió al
que era su hogar"

Escolta, ploraré y tot... ui! qué bonic! :P
Bueno, crec que el cas és molt clar, no? ho acabe d'explicar.
L'animació tracta de fer-nos imaginar com se senten els peixets i tots
aquells animals que tenim captius a casa. Obviament, hi ha animales
domèstics com els gossos i els gats que s'han acostumat a la companyia
humana. Però, què passa amb tots aquells animalets exòtics, arrencats
de la seua llar, de la seua mare només néixer? Aquells que han tret
des de paissatges exòtics només per a que gent com nosaltes,
avariciosa, captivista, egoísta fòrem feliços tenint "l'últim crit en
mascotes exòtiques"?
I no només és això, pensem en els lleons, els pingüins, els koales i
pandes, tretes de saber a on, només per entretindre'ns a nosaltres els
humans als zoos o als circs on en ocasions ni tan sols compleixen les
mesures adequades per mantinder'ls en bon estat.
Els llevem la llibertat per poder gaudir veient-los. MIREU ELS
DOCUMENTALS SI VOLEU VORE ANIMALS, "per lo menos" ahí están en
llibertat y en el seu espai natural. VIATJEU, i voreu els espais, que
moltes voltes són més bonics que els animals en sí (i no és per ficar-
me amb els pobres, que massa tenen amb el que tenen... que dic jo que
per a ells també serem lletjos i a més monstres)
Vosaltres què penseu? (si es que heu sigut valents i heu llegit tot el
manuscrit aquest)

Au cacau! que tinc els ditets morts, que no les patetes, ni les
aletetes, ni les plometes, no...
Byeee!!!
Bones festes!! (jo sí que ho dic de debò)

[pacoxavi]

Bò, he de dir que el relat és genial. M'alegre que reprengues el tema
del peixet, doncs, així els de quart a lo millor s'animen també a
opinar (els havía dit que éste era un tema preferent). Ja sé que no
has llegit els comentaris anteriors però crec que, sense desmereixer
per a res la teua interpretació, el missatge de la peliculeta s'extén
molt més en el pla simbòlic. T'anime a pegar-ne una ullada i a tornar
a comentar amb aquesta prosa tan... prometedora que tens. A més, tú
segur que domines l'univers del llenguatge oníric i surrealista... o
no?