Hola a tots aquest dissabte hem quedat al final de la carretera de ses Salines, després del carregador de la sal.
Adjuntam informació sobre la ruda i pdfs de Hypericum balearicum i Prehistòria.
Salut i força.
Sobre la ruda, aneu amb compte , hem comprovat sobre la nostra cara els seus efectes rubefaents, al manipular-la i tocar-se la cara amb la suor potenciats per el sol! Ara tinem tires de pell que cauen!
Ruta angustifolia Pers.
Ruta chalepenis subsp. angustifolia (Pers.) P. Cout.
Molt estesa per clarianes forestals, erms i marges.
Nom popular: ruda.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Barceló, 1879-1881: 94 Ibiza y Formentera; Knoche, 1923: 336. 340 île Espartero. 342 Formentera sont encore abondants ; Duvigneaud, 1979: 31; Guerau d’Arellano & al., 1980: 18; Bolòs & Vigo, 1990: 332 totes les illes c; Pla & al., 1992: 42 Ei Fo; Bolòs & al., 1997 mapa 1762: Eivissa, s’Espartar, sa Conillera, es Vedranell, s’Espalmador, s’Espardell; Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2007.
EIVISSA : Cambessèdes, 1827: 229 et Ebusi prope S. Eulaliam; Marès & Vigineix, 1880: 65, 352; Pau, 1900a: 65 No es rara; Bolòs & Molinier, 1969: 261. R. chalepensis subsp. angustifolia L’importance des groupements chamaéphytiques à Satureja barceloi et Thymus capitatus (Anthyllido-Teucrietum majorici saturejetum barceloi) , qui font le passage aux peuplements thérophytiques du Stipion capensis (= Stipion rertortae) est un trait caractrístique du paysage des Pithyuses. Espèce des Thero-Brachypodietea. Illa Plana d’Ivice, près a la Platja de Talamanca, sur un sols calcaire rocheux (12 m.s.m., exp. E, pente 20º , couverture 95 % , hauteur de la végétation 4 dm.); Bolòs & Molinier, s.d.: 8-9 observé pont de Santa Eualia, Salinas. 19 observé bardes (Calero). 37 autre espèce des peuplements de Nerium parmi les galets des torrents de San Vicente. 46 association nitrophile autour de la citadelle d’Ibiza; Duvigneaud, 1979: 31 IB; Bolòs & Molinier, 1984: 193 species of a glareicolous tendency or simply prefer disturbed ground Andryaletum ragusinae subassociation micromerietosum inodarae in the sand of torrent of Cala de Sant Vicent . 202; Rivas-Martínez & al., 1992: 128 estaciones excepcionales del sabinar climácico integran otras especies en las umbrías escarpadas las distinguimos como compañera de Cneoro-Pistacietum lentisci variante de Teucrium flavum subsp. glaucum. 136-138 los tomillar-romerales ampliamente repartidos, además del Teucrio piifontii-Corydothymetum capiatati ass. nova. subas. corydothymetum capitati Punta del Sabinal. 167 compañera de la asociación Hyparhenietum podotricho-hirtae Castillo. 169-170 las costas septentrionales y occidentales de la isla de Ibiza son particularmente abruptas y favorables para el desarrollo de la vegetación fisurícola en una nueva asociación particular de la isla de Ibiza Scabioso creticae-Asperuletum paui; Bolòs, 1996: R. chalepensis subsp. angustifolia: 236 característica de classe de l’associació Andropogonetum hirto-pubescentis i d’aliança coster al solell vall cala Sant Vicent. 242 accidental d’associació Anthyllido-Teucrietum subass. orobanchetosum latisquamae., fons de vall ca n’Escandell, illa Plana. 244 companya d’associació Anthyllido-Teucrietum majorici subsass. saturejetosum barceloi clariana d’Oleo-Ceratonion ses Bardes des Calero, sòl calcari pedregós ses Salines, Platja de Talamanca sòl calcari; Bolòs, 1998: 866; Juan, 2002: 28 i 478 S’Espartar; San Miguel, : Flora Iberica 9: PM [Ib (islas menores)]
FORMENTERA: Llorens, s.d: 34. R. Sant Francesc, Sant Ferran; Gil & Llorens, 2001: 32: 67A, 68A, 68B, 68C, 68D, 78C.
• Ruta chalepensis L
Ruta bracteosa DC
En herbassars, erms i marges. Localitzada a Eivissa i molt més abundant a Formentera.
Nom popular: ruda.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Gandoger, 1900: Ruta bracteosa. 137 Ivice autour de la ville . Formentera: 140; Knoche, 1922: Ruta chalepensis 140: 3gF1 (puig des Molins). Formentera: 3HH1?( Sant Francesc ?); Duvigneaud, 1979: 31; Guerau d’Arellano & al., 1980: 18; Bolòs & Vigo, 1990: 332 subsp. chalepensis totes les illes r; Pla & al., 1992: 42 Ei Fo; Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2007.
EIVISSA: Barceló, 1879-1881: Ruta bracteosa 95 Ibiza!; Knoche, 1922: R. chalepensis 140. 2pE1 (es Fornàs) , 1kF2 (St. Miquel) , 3EF2 (puig Molins) . Ile Espartero nobis; Knoche, 1923: 338 R. bracteosa noté à Ivice; Duvigneaud, 1979: 31 IB; Bolòs, 1996: 94 R. chalepensis subp. chalepensis peu de la muralla d’Eivissa; Bolòs, 1998: 866; San Miguel, : Flora Iberica 9: PM [Ib (islas menores)]
FORMENTERA: Llorens, C. Per tota l’illa; Gil & Llorens, 2001: 31: 68A, 68B, 68C, 77A, 78C, 78D.
San Miguel . Ruta L. a Flora Iberica (borradores) .
1. Pétalos erectos, de enteros a ligeramente ondulados; segmentos foliares terminales de las hojas basales de 0,5-1,4 mm de anchura, de lineares a ligeramente espatulados; inflorescencia densa, glabra ...............................................................................................................................................1. Ruta montana
– Pétalos patentes, fimbriados; segmentos foliares terminales de las hojas basales de 1,0-6,7 mm. de anchura, de estrechamente oblongos o estrechamente lanceolados a obovados, a veces espatulados; inflorescencia laxa, glabra o con pelos glandulíferos .................................................................................. 2
2. Inflorescencia con denso indumento de pelos glandulíferos translúcidos; brácteas superiores hasta de 3,5 mm de anchura, 0,5-2,8 veces más anchas que el pedúnculo en el que se insertan; cápsula con el ápice de los apéndices largamente acuminado .......... .................................................. 2. Ruta angustifolia Pers.
– Inflorescencia totalmente glabra; brácteas superiores (1)1,6-9,8(10,6) mm de anchura, (2)3-5 veces más anchas que el pedúnculo en el que se insertan; cápsula con el ápice de los apéndices redondeado y que remata, bruscamente, en un mucrón ........................................................................ 3. Ruta chalepensis L.
Aunque tradicionalmente se utilizaba R. chalepensis, hoy se ha generalizado el cultivo de R. graveolens, a partir de semillas comerciales –la gente a menudo confunde ambas especies. Las hojas e inflorescencias de R. graveolens, R. angustifolia, R. chalepensis y R. montana, contienen aceite esencial –furanocumarinas, etc.–, heterósidos –rutina, cnidiósido, etc.–, alcaloides –arborinina, rutamina, etc.– y taninos. La rutina es protector y tonificante del sistema venoso. El aceite esencial es vermífugo y rubefaciente. El extracto –que contiene aceites esenciales y flavonoides– tiene actividad antibacteriana, bacteriostática y antimicótica. Los alcaloides y el aceite esencial, por vía oral, tienen un efecto estimulante sobre la fibra muscular uterina y pueden ser abortivos. Las furanocumarinas presentan actividad antihistamínica y antiinflamatoria. Debido a su toxicidad no es recomendable su uso terapéutico; su eficacia, en muchos casos, no ha sido probada, y el riesgo que comporta es alto. Los síntomas de la intoxicación son: gastroenteritis, vértigos, temblores, convulsiones, alteraciones hepáticas, renales e intestinales –incluso puede llegar a producir la muerte por depresión cardiorrespiratoria.
Jc Palerm. Enviado de Samsung Mobile
Nèstor Torres Torres <nestor...@telefonica.net> escribió:
Hola a tots aquest dissabte hem quedat al final de la carretera de ses Salines, després del carregador de la sal.
Adjuntam informació sobre la ruda i pdfs de Hypericum balearicum i Prehistòria.
Salut i força.
Sobre la ruda, aneu amb compte , hem comprovat sobre la nostra cara els seus efectes rubefaents, al manipular-la i tocar-se la cara amb la suor potenciats per el sol! Ara tinem tires de pell que cauen!
Ruta angustifolia Pers.
Ruta chalepenis subsp. angustifolia (Pers.) P. Cout.
Molt estesa per clarianes forestals, erms i marges.
Nom popular: ruda.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Barceló, 1879-1881: 94 Ibiza y Formentera; Knoche, 1923: 336. 340 île Espartero. 342 Formentera sont encore abondants ; Duvigneaud, 1979: 31; Guerau d'Arellano & al., 1980: 18; Bolòs & Vigo, 1990: 332 totes les illes c; Pla & al., 1992: 42 Ei Fo; Bolòs & al., 1997 mapa 1762: Eivissa, s'Espartar, sa Conillera, es Vedranell, s'Espalmador, s'Espardell; Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2007.
EIVISSA : Cambessèdes, 1827: 229 et Ebusi prope S. Eulaliam; Marès & Vigineix, 1880: 65, 352; Pau, 1900a: 65 No es rara; Bolòs & Molinier, 1969: 261. R. chalepensis subsp. angustifolia L'importance des groupements chamaéphytiques à Satureja barceloi et Thymus capitatus (Anthyllido-Teucrietum majorici saturejetum barceloi) , qui font le passage aux peuplements thérophytiques du Stipion capensis (= Stipion rertortae) est un trait caractrístique du paysage des Pithyuses. Espèce des Thero-Brachypodietea. Illa Plana d'Ivice, près a la Platja de Talamanca, sur un sols calcaire rocheux (12 m.s.m., exp. E, pente 20º , couverture 95 % , hauteur de la végétation 4 dm.); Bolòs & Molinier, s.d.: 8-9 observé pont de Santa Eualia, Salinas. 19 observé bardes (Calero). 37 autre espèce des peuplements de Nerium parmi les galets des torrents de San Vicente. 46 association nitrophile autour de la citadelle d'Ibiza; Duvigneaud, 1979: 31 IB; Bolòs & Molinier, 1984: 193 species of a glareicolous tendency or simply prefer disturbed ground Andryaletum ragusinae subassociation micromerietosum inodarae in the sand of torrent of Cala de Sant Vicent . 202; Rivas-Martínez & al., 1992: 128 estaciones excepcionales del sabinar climácico integran otras especies en las umbrías escarpadas las distinguimos como compañera de Cneoro-Pistacietum lentisci variante de Teucrium flavum subsp. glaucum. 136-138 los tomillar-romerales ampliamente repartidos, además del Teucrio piifontii-Corydothymetum capiatati ass. nova. subas. corydothymetum capitati Punta del Sabinal. 167 compañera de la asociación Hyparhenietum podotricho-hirtae Castillo. 169-170 las costas septentrionales y occidentales de la isla de Ibiza son particularmente abruptas y favorables para el desarrollo de la vegetación fisurícola en una nueva asociación particular de la isla de Ibiza Scabioso creticae-Asperuletum paui; Bolòs, 1996: R. chalepensis subsp. angustifolia: 236 característica de classe de l'associació Andropogonetum hirto-pubescentis i d'aliança coster al solell vall cala Sant Vicent. 242 accidental d'associació Anthyllido-Teucrietum subass. orobanchetosum latisquamae., fons de vall ca n'Escandell, illa Plana. 244 companya d'associació Anthyllido-Teucrietum majorici subsass. saturejetosum barceloi clariana d'Oleo-Ceratonion ses Bardes des Calero, sòl calcari pedregós ses Salines, Platja de Talamanca sòl calcari; Bolòs, 1998: 866; Juan, 2002: 28 i 478 S'Espartar; San Miguel, : Flora Iberica 9: PM [Ib (islas menores)]
FORMENTERA: Llorens, s.d: 34. R. Sant Francesc, Sant Ferran; Gil & Llorens, 2001: 32: 67A, 68A, 68B, 68C, 68D, 78C.
. Ruta chalepensis L
Ruta bracteosa DC
En herbassars, erms i marges. Localitzada a Eivissa i molt més abundant a Formentera.
Nom popular: ruda.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Gandoger, 1900: Ruta bracteosa. 137 Ivice autour de la ville . Formentera: 140; Knoche, 1922: Ruta chalepensis 140: 3gF1 (puig des Molins). Formentera: 3HH1?( Sant Francesc ?); Duvigneaud, 1979: 31; Guerau d'Arellano & al., 1980: 18; Bolòs & Vigo, 1990: 332 subsp. chalepensis totes les illes r; Pla & al., 1992: 42 Ei Fo; Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2007.
EIVISSA: Barceló, 1879-1881: Ruta bracteosa 95 Ibiza!; Knoche, 1922: R. chalepensis 140. 2pE1 (es Fornàs) , 1kF2 (St. Miquel) , 3EF2 (puig Molins) . Ile Espartero nobis; Knoche, 1923: 338 R. bracteosa noté à Ivice; Duvigneaud, 1979: 31 IB; Bolòs, 1996: 94 R. chalepensis subp. chalepensis peu de la muralla d'Eivissa; Bolòs, 1998: 866; San Miguel, : Flora Iberica 9: PM [Ib (islas menores)]
FORMENTERA: Llorens, C. Per tota l'illa; Gil & Llorens, 2001: 31: 68A, 68B, 68C, 77A, 78C, 78D.
San Miguel . Ruta L. a Flora Iberica (borradores) .
1. Pétalos erectos, de enteros a ligeramente ondulados; segmentos foliares terminales de las hojas basales de 0,5-1,4 mm de anchura, de lineares a ligeramente espatulados; inflorescencia densa, glabra ...............................................................................................................................................1. Ruta montana
- Pétalos patentes, fimbriados; segmentos foliares terminales de las hojas basales de 1,0-6,7 mm. de anchura, de estrechamente oblongos o estrechamente lanceolados a obovados, a veces espatulados; inflorescencia laxa, glabra o con pelos glandulíferos .................................................................................. 2
2. Inflorescencia con denso indumento de pelos glandulíferos translúcidos; brácteas superiores hasta de 3,5 mm de anchura, 0,5-2,8 veces más anchas que el pedúnculo en el que se insertan; cápsula con el ápice de los apéndices largamente acuminado .......... .................................................. 2. Ruta angustifolia Pers.
- Inflorescencia totalmente glabra; brácteas superiores (1)1,6-9,8(10,6) mm de anchura, (2)3-5 veces más anchas que el pedúnculo en el que se insertan; cápsula con el ápice de los apéndices redondeado y que remata, bruscamente, en un mucrón ........................................................................ 3. Ruta chalepensis L.
Aunque tradicionalmente se utilizaba R. chalepensis, hoy se ha generalizado el cultivo de R. graveolens, a partir de semillas comerciales -la gente a menudo confunde ambas especies. Las hojas e inflorescencias de R. graveolens, R. angustifolia, R. chalepensis y R. montana, contienen aceite esencial -furanocumarinas, etc.-, heterósidos -rutina, cnidiósido, etc.-, alcaloides -arborinina, rutamina, etc.- y taninos. La rutina es protector y tonificante del sistema venoso. El aceite esencial es vermífugo y rubefaciente. El extracto -que contiene aceites esenciales y flavonoides- tiene actividad antibacteriana, bacteriostática y antimicótica. Los alcaloides y el aceite esencial, por vía oral, tienen un efecto estimulante sobre la fibra muscular uterina y pueden ser abortivos. Las furanocumarinas presentan actividad antihistamínica y antiinflamatoria. Debido a su toxicidad no es recomendable su uso terapéutico; su eficacia, en muchos casos, no ha sido probada, y el riesgo que comporta es alto. Los síntomas de la intoxicación son: gastroenteritis, vértigos, temblores, convulsiones, alteraciones hepáticas, renales e intestinales -incluso puede llegar a producir la muerte por depresión cardiorrespiratoria.
--