Hola a tothom. Dissabte dia 15 quedarem vora l’església de Sant Vicent a les 3.30 de la tarda, anirem cap a sa Talaia on veurem la tartera més grossa d’Eivissa. Amb permís dels borns veurem si aquesta vegada podem fer un banyet!.
Salut i força!
En l’excursió del passat dissabte varem visitar un dels punts calents de biodiversitat botànica d’Eivissa, les penyes de ses Balandres, sens dubte una de les rocalles naturals més belles d’Eivissa. Nombrosos endemismes i espècies rares estaven en flor i algunes ja fructificades.
En destacarem els endemismes des Amunts : Hippocrepis grosii, Thymus richardii subsp. ebusitanus
Els endemismes pitiusos: Biscutella ebusitana, Galium friedrichii, Asperula pauii subsp. pauii.
La comunitat rupícola té present també Scabiosa cretica i Helichrysum pendulum
En flor estaven també Chaenorhinum crassifolium de l’est de la península Ibèrica i de les Pitiüses, Senecio leucanthemifolius . La primulàcia Coris monspeliensis, les gramínies Dactylis glomerata subsp. hispanica, Festuca fenas .
Ja a tocar de la mar Crithmum maritimum, Limonium minutum i Daucus carota subsp. commutatus.
Biscutella ebusitana Rosselló, L. Sáez & N. Torres
Biscutella laevigata subsp. montana Cav. var. densiflora (Font Quer) Bolòs & Vigo,
Biscutella sempervirens auct.
Biscutella frutescens Cosson forma Knoche
Rara i molt localitzada en replans i clivells del rocam calcari del litoral.
Distribució: Endemisme de les Pitiüses, present a la costa nord-oest d’Eivissa, a de la Mola de Formentera i als illots Vedrà i Vedranell.
Altitud: 20-350 m.
Floració: IV-VI (X-XI).
Iconografia: Guerau d’Arellano & Torres, sub Biscutella laevigata subsp. montana var. densiflora in Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera: 32 (1981); Rosselló & al, in Bot. Journ. Linn. Soc. 129: 158 (1999)
Cariologia: Eivissa: 438 2n=18 Castro & Rosselló, 2005: Penyal de s’Àguila, Cala Albarca; 2n= 18 (2x). Rosselló & Castro, 2008: 262.
Protecció: Catalogada en Perill d’Extinció Decret 75/2005 Govern Balear.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Rosselló, & al. in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999) Biscutella ebusitana Rosselló, N. Torres & L. Sáez, sp. nova. = B. montana var densiflora Font Quer, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., 26: 104 (1926); in Cavanillesia 1: 31 (1928); B. laevigata L. var. densiflora (Font Quer) O. Bolòs & Masclans, Buttll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 76 (1974).
155-164.. Diagnosis. Biscutella montanae Cav. et Biscutella semperviventi L. similis sed habitu robustiore, stattura majore (usque ad 100 cm); inflorescentia ramosa, paniculata; racemis brevioribus (usque ad 4 cm), densisimis (usque ad 20 flores per cm); calcybus pubescentibus et siliqulis minoribus (3-6 x 7-9 mm). Ob folliis latioribus spatulato-ellipticis, lobatis, a Biscutella semperviventi L. satis diversa videtur.
Holotypus. Insula Balearicae, Ebusus: In rupestribus maritimis loco dicto Es Penyal de s’Aguila, 31SCD62 ubi N. Torres et J.A. Rosselló 9.x.1993 legerunt (VAB 950061).
Isotypes BCC, MA, VAL.
Material Examined. EIVISSA: Vedrà, Gros, 19.vii.1920 (BC 4998); Vedranell, 25 m, Font Quer, 7.v.1920 (BC 4996; BCF 35574); Cala d’Aubarca, Font Quer, 11.v.1920 (BC 4997); Cala de les Torretes, Gros, 8.vii.1920 (BC 5000); ibidem, Gros, 19.v.1918(BC 4993); Cala de Lladalt, Gros, 7.vii.1920 (BC 4999; BCF 35575); ibidem , Gros, 1918 (BC 4994); ibidem , 29.v.1918, Gros (BC 4993); Punta de la Creu, 9.iv.1916, Font Quer (BC 4995); Ses Balandres, Rosselló & Torres, 23.vii.1996. FORMENTERA: La Mola, Gros, 11.v.1918 (BC 4985); ibidem, 24.v.1920 (BC 4984).
Illustration. Figure 1.
Description: Perennial plant, woody at the base, with few stems, tomentose. Basal laves rosulate, 5-20 x 1,5-3.5 cm, tomentose, light green, spatulate-elliptical, sinuate-dentate at the margins; petiole slightly canaliculate, 1/3-1/5 as long as the blade, 2-4 mm wide. Lower cauline leaves oblong, obtuse, semi-amplexicaule, auriculate at the base, dentate to crenate, tapering until the end of the stem. Stem 20-100 cm tall, erect, branched in the upper half. Inflorescence paniculate, profusely branched, with primary branches 15-25 cm long, erect to erect-patent; flowers restricted to the upper third. Pedicels erect, 5-100 mm long. Calyx 2-2.5 mm long hairy; petals 4-7 mm long, cuneate, deep yellow . Silicula 3-6 x 7-9 mm, glabrous or covered with sparsely claviform hairs, style persistent, 2-3.5 mm long.
Comparative morphology:
Petiole anatomy. The petioles of B. ebusitana are subcircular, with lateral wings, with convex abaxial and flat adaxial surfaces in transverse sections, with simple, unicellular trichomes on both sides; hypodermis is present in both surfaces. The vascular structure consists of a triple central bundle and several smaller ones in the wings; bundles are collateral and U-shaped. These observations contrast with those previously reported in the genus (Olowokudejo, 1987) in several ways. Fist, the central vascular structure of the petiole has been described as composed of a single bundle for all examined species of Biscutella. Second , the hypodermis has been noticed only in B. frutescens but an examination of the figures given by Olowokudejo (1987) suggest that it may be present in other species like B. intermedia and B. auriculata.
Indumentum. Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana have pubescent leaves with an indumentum composed of single unicellular hairs (Table 1). Biscutella montana shows two hair types: cylindrical (flexuous) with a narrow base (6 μm) and flat hairs with a broader base (22-30 μm). Both B. sempervirens and B. ebusitana have only cylindrical hairs. However, the hairs of the latter are usually flexuous (from the middle up to the tip), whereas B. sempervirens has rigid and straight hairs (Fig. 2).
Chromosome number.-Plants from the type locality have a chromosome number of 2n=18. The chromosomes are small, homogeneous in size and shape and without visible primary constrictions.
Distribution and ecology.-Biscutella ebusitana grows on shadowy costal limestone cliffs and abrupt slopes, usually on northern, western or eastern exposures. The plans can be found from nearly the sea up to 400 m altitude. Its distribution is restricted to the northwest coast of Eivissa, the northern and eastern coasts of Formentera and the islets Vedrà and Vedranell , southeast of Eivissa (Fig. 3). In Eivissa and the small islets B. ebusitana occurs together with many rupicolous taxa of endemic or narrow western Mediterranean distribution such as Helichrysum rupestre DC., Scabiosa cretica L. Lamottea dianiae (Wbb) G. López, Limonium ebusitanum (Font Quer) Pignatti, Hippocrepis balearica Jacq. subsp. grosii (Pau) Mus & al. , Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, Diplotaxis ibicensis (Pau) Gómez-Campo, Asperula paui Font Quer, Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostlál, Silene hifacenis Rouy ex. Willk. and Galium crespianum J.J. Rodr. In some localities several subnitrophilous elements , such as Withania frutescens (L.) Pauquy, Ballota hirsuta Benth. and Salsola oppositifolia Desf. can be found.
DISCUSSION: The general morphology of the western Balearic Biscutella plants falls well within the scope of the B. sempervirens complex. The shape of median nectaires, vascular anatomy and petiole section morphology and the silcula without swollen margins clearly show that insular plant should not be included within B. frutescens , a common misidentification in the past (Knoche, 1922; Guinea & Heywood, 1964; Hernández Bermejo et al., 1986).
Taxonomic recognition within the B. sempervirens group is controversial and no agreement has been archived regarding the number and rank of the taxa to be included in it. Two entities , B. sempervirens and B. montana, have been named to account for the opposite poles of variation but their recognition as distinctive taxa has not been followed by many authors. Instead, both species have been usually merged as extreme forms of a single taxon with continuous morphological variation ( Heywood, 1964; Guinea & Heywood, 1964; Olowokudejo, 1986a; Grau & Klingenberg, 1993). However , some caution should be applied to this view since conclusive evidence is lacking regarding the nature and extent of such variation. Phenotypic polymorphism has been invoked to explain it, although is should be noted that the morphological attributes of the Balearic plant have been retained in cultivation for several years, suggesting they are genetically fixed. Similar conclusions have been made concerning the differing features of B. sempervirens and B. valentina L. populations (Olowokudejo, 1986a, c.) , These results contrast with earlier reposts claiming that some vegetative characters (e.g. leaf-shape) can be modified by different growth conditions (Heywood, 1964). Moreover, populations of south-east Spain ( from where B. montana was described ) where not sampled when the morphological variation of B. sempervirens s.l. was surveyed (Olowokudejo, 1986a) or when petiole anatomy, nectaries, cotyledon and seedling features were studied in the whole genus (Olowokudejo, 1986b, c, d.. 1987). Cleary, the taxomonic status attributed to the Balearic plant should be in accordance with that recognized for their diploid relatives , B. sempervirens and B. montana , with which it is more closely related and from which presumably it arose through isolation of the mainland and western insular populations . Unfortunately , morphological evidence does not provide clear-cut patterns for recognition of the perennial taxa of Biscutella and cytogenetic gaps are restricted to few taxa, where polyploid cytotypes have been detected (Schönfelder, 1968: Olowokudejo & Heywood, 1984).
In the absence of more conclusives evidence , we think the criteria for species delimitation in the genus is necessarily should be based on evaluation of: (i) the discriminating morphological features , (ii) the relationship between morphological and geographical patterns of variation and (iii) the natures and extent of transitional forms, if any, liking discrete entities. Morphological differentiation between typical forms of B. sempervirens , B. montana and the Balearic plant is mainly based on the shape and size of the basal leaves and the architecture of the inflorescence.
Table 2. Morphological differences between Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana sp.
____________________________________________________________________________________ B. sempervirens B. montana B. ebusitana sp. nov.
_____________________________________________________________________________________
Leaves oblong-lanceolate to spatulate-elliptical, spatulate-elliptical
lanceolate attenuate petiolate
petiolate
Stem up to 50 cm, up to 60 cm, up to 100 cm.
closely branched closely branched profusely branched
Raceme length (cm.) up to 25 up to 12 up to 4
Pedicel length (mm) 5-17 6-16 5-10
Calyx length (mm) 2-3 2-3 2-2,5
glabrous glabrous hairy
Silicula(mm) 4.5-6 x 7-12 4.5-7 x 8-12 3-6 x 7-9
hairy or glabrous usually glabrous usually hairy
Style length (mm) 3-5 3-5 2-3.5
The leaves of the island plant differ distinctively from those of both B. montana and B. sempervirens. Its inflorescence is more branched (with shorter racemes and more flowers per raceme) than that of its relatives, the sepals are hairy, the style length and the silicula size are shorter and the coloration of the petals is deeper, although this is barely visible in the herbarium specimens . The presence of claviform hairs in fruit valves is not exclusive to the new species since some populations of B. sempervirens share this feature. On the other hand, B. montana very rarely has hairs on the fruits. These features do not change in culture under homogeneous greenhouse environments and provide key characters on which the tree taxa can be separated.
This morphological variation is correlated with a geographical pattern of distribution . Plants belonging to the B. montana morphotype are restricted to eastern Spain (Valencia and Alicante provinces), B. sempervirens populations extend to the south of the Iberian peninsula, ans third variant is restricted to the Balearic Islands. Specimens having intermediate morphological features B. sempervirens and B. montana have been reported from south and south-east Spain (Hernández Bermejo et al, 1986; G. Mateo, pers. comm.) Ecological convergence or, perhaps, hybridization and introgression processes should not be ruled to explain this morphological intermediacy since sympatry is common in that region. Plants from eastern Spain resembling B. sempervirens could , in fact, be hybrids between B. montana and B. valentina.
Taking all the available evidence into account, we think that the three entities should be granted some formal taxonomic recognition as has been done in the past. We refrain from using the subspecific status to name the most prominent morphological variants within B. sempervirens complex in the absence of any biosystematic work covering the woody perennial taxa of the western Mediterranean basin. Merging these entities into a single taxon creates a highly polymorphic species , whose monophyletic natures is for the moment untested. Bearing in mind the synthetic nature of this approach and the few clear discriminating characters present in the genus , there is no sound reason for limping together many woody taxa of Biscutella series Laevigatae under a single species (B. laevigata) as been proposed by some authors (Bolòs & Vigo, 1974).
Recognition of the Balearic Biscutella as a separate species from the related B. montana adds a new endemic element for the Pityusic islands and emphasizes degree of divergence between vicarious taxa inhabiting restricted localities in southeast Spain and the western Balearic islands (Eivissa and Formentera) in the same way as the vicariance pattern of eastern as western islands.
Biscutella ebusitana Rosselló, N. Torres & L. Sáez in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999)
B. montana var. densiflora Font Quer in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 26: 104 (1926)
- B. frutescens auct.
Categoria UICN: VU
D2
0 10 20 km
Protecció legal: tàxon no protegit.
• Descripció: herba perenne, llenyosa a la base. Tiges de 20-100 cm, erectes, ramificades a la part supe rior, tomentoses . Fulles basals 5-20 x 1,5-3,5 cm, disposades en roseta, tomentoses , espatulado el·l íptiques , amb el marge sinuato - dentat ; pecíol lleugerament canaliculat, d’1/3-1/5 la longitud de la làmina , de 2-4 mm d’ amplada.. Fulles caulinars inferiors oblongues , obtuses, semiamplexicaules, auriculades a la base, de dentades a crenades , disminuint gradualment de mida cap a la zona superior de la tija. Inflorescència en panícula molt ramificada, amb branques de primer ordre de 15-25 cm, d’erectes a erecto-patents; flors concentrades al terç superior. Pedicels de 5-10 mm, erectes. Flors actinomorfes, hermafrodites. Calze de 2-2,5 mm de longitud , pilós . Pètals de 4-7 mm de longitud , cuneats, d’un groc viu. Estams 6. Gineceu súper, bicarpelar. Síliqua de 3-6 x 7-9 mm, glabra or cobert per alguns pèls claviformes, estil persistent, de 2-3,5 mm. (Veure làmina 1)
• Nombre cromosòmic: 2n = 18 (Rosselló & al., 1999).
• Distribució: endemisme pitiús (nord d' Eivissa i est de Formentera); també es troba als illots des Vedranell i des Vedrà.
• Hàbitat: roquissars, replans i fissures de roques, generalment exposades al nord; des del nivell del mar fins a 400 m. A Eivissa i als illots propers a aquesta illa sovint creix associada amb tàxons com Asperula paui Font Quer, Galium friedrichii N. Torres & al., Helichrysum rupestre (Rafin.) DC., Scabiosa cretica L. i Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas.
• Fenologia: (IV)V-VI(VII)
• Conservació: tàxon molt rar, just conegut de quatre localitats. Les poblacions conegudes ocupen zones poc freqüentades i d'accés relativament difícil, fet que contribueix a la seva bona conservació. En qualsevol cas, a causa del seu caràcter endèmic, a l’especifitat d’hàbitat i a la seva reduïda àrea de distribució , seria aconsellable proporcionar-li protecció legal , cultivar-lo en jardins botànics i arreplegar-ne llavors per tal d'emmagatzemar-les en un banc de germoplasma.
• Bibliografia: Rosselló , J. A . , N . Torres & L. Sáez (1999). A new Biscutella (Brassicaceae) species from the western Balearic Islands. Bot. J. Linn. Soc. 129: 155-164. Bibiloni & al., 2003: 26-27, 39, 41, 91 illots des Vedrà i es Vedrenell.
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas
Thymus richardii Pers. var. ebusitanus Font Quer
Endemisme exclusiu del litoral nord-oest d’Eivissa, entre Na Xemena i es Matar d’en Jordi, on pot formar localment poblacions denses sobre el rocam calcari i en replans dels cingles. També és present en garrigues ombrívoles denses properes.
Altitud: 5-380 m
Floració: (V) VI-VII (VIII).
Iconografia: Guerau d’Arellano & Torres, in Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera : 92 (1981); Romo. In Fl. Silv. Baleares.: 267 (1994). tab. 52-1; Morales. Flora Iberica 12: 397(2010) Cala de Aubarca, San Mateo. Ibiza (MA 256983) lám a-c
Cariologia: Eivissa: 2n=30, 32 Contandriopoulos & Cardona, 1984: 113, 123; 2n=30 Morales, 1990: 197 cala d’Albarca, Sant Mateu.
Protecció: Catalogada d’Especial Protecció Decret 75/2005 Govern Balear.
Jalas, 1971: 264 subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, stat. nov. Lectotype: Spain. Baleares, Eivissa [Ibiza]: Cala de les Torretes, 29.V.1918, Font Quer & Gros (BC 50117) (selected here). Although cleary differing from the other subspecies in its wider, brodoadly ovate leaves (e.g. 7 x 5 to 11 x 6.5 mm), subsp. ebusitanus undoubtedly comes closest to subsp. nitidus. Even in their ecological behaviour, these two subspecies seem to resemble each other, both being inhabitants of the lowest altitudes, whilst subsp. richardii, in the Balkan localities as well as in Mallorca , is only found at somewhat higher altitudes, although still within the Submediterranean zone. The mean length of stomatal guard cell, 20.9 μm (unpubl.) , is almost identical with that of subsp. nitidus. Additional specimens examined: Spain. Baleares, Ibiza: Sta. Agnes, a la Cala de les Torretes, Font Quer & Gros (BC 50116); In rupestribus maritimis Ebusi, Cala de Santa Agnes ad 5 m. alt. loc. class, VII.1935, Gros (BM).
Mus, 1992: 223-228. Thymus richardii var ebusitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935). Thymus richardii Pers. fue descrito (Person, 1806) a partir de material recolectado por A. Richard en Mallorca. Gussone (1843) describe T. nitidus Guss. De Sicillia taxón que compara con T. richardii y al que diferencia por su indumento calcinal. Barceló (1867) confirma la presencia de esta especie, que se consideraba dudosa (De Candolle, 1824) en Mallorca. Knoche (1922) incluye este taxón en T. serphyllum (T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche) citando entre sus afinidades varios taxones d ela sección Serphyllum y T. piperella L. Font Quer (1935) describe, de Ibiza, un nuevo taxón en el seno de T. richardii: T. richardii var. ebusitanus Font Quer, caracterizado por tener las hojas más anchas y rotundas y la inflorescencia densa. Kaleva (1967) estudia la epidermis foliar de varias especies de Thymus europeos, entre los que se halla T. richardii de Mallorca. El autor aporta datos sobre distribución, frecuencia y tamaño de los estomas de esta especie. Kaleva (1969) comenta que parece no haber cracteres útiles para distinguir T. aureopunctatus (Beck) Maly (especie descrita de Yugoeslavia) de T. richardii, siendo la longitud estomàtica de ambos casi idéntica. Jalas (1971, 1972) reconoce tres taxones con categoría subespecífica en el seno de T. richardii: T. richardii subsp. richardii (que incluye T. aureopunctatus), T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas y T. richardii subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas. El primero y el tercero estarían presentes en las Baleares . El autor recoge en el primero de estos trabajos los comentarios de Kaleva antes mencionados.
Resultados y discusión.- Se ha centrado el estudio en la valoración de las diferencias existentes entre las poblaciones de Mallorca e Ibiza en un intento de aportar alguna luz a las relaciones entre ambos y, sobretodo, establecer el criterio taxonómico más adecuado. No obstante, se han hecho algunas observaciones sobre otros taxones no baleares de categoría infraespecífica descritos o combinados en el seno de esta especie y sobre posibles especies emparentadas.
a) Thymus richardii var. ebusitanus Font Quer . Font Quer (1935) en la diagnosis de Thymus richardii var. ebusitanus destaca como caracteres diferenciales sus hojas más anchas, más rotundadas y la inflorescencia densa. La variabilidad que presenta el taxón ibicenco hace que, en nuestra opinión ninguno de estos caracteres distinga fehacientemente las plantas ibicencas del tipo. El indumento calcinal ha sido para el monógrafo del género (Jalas, 1972) la clave de la diferenciación infraespecífica de los taxones en el seno de esta especie. Este autor, y también Bonafé (1980), caracterizan las plantas de Mallorca por tener cálices subglabros o con pelos espaciados y por no presentar pelos multicelulares en los dientes superiores, al contrario que las plantas ibicencas. Jalas (1972) apunta que , además , el cáliz de la subsp. ebusitanus es no glandular-estipitado. Nosotros hemos observado que los cálices de los dos taxones se diferencian efectivamente por ser los de Ibiza más vellosos y por poseer, en exclusiva, pelos multicelulares en los dientes superiores . Hemos constatado, por otra parte, gran variabilidad en el indumento de menor tamaño, constituido por un número variable de tricomas eglandulares (siempre presentes) y, también, por pequeños tricomas glandulares pedunculados cuya presencia no es constante en las poblaciones estudiadas, presentándose individuos que los poseen y en otros que carecen de ellos tanto en el taxón mallorquín como en el ibicenco. Cardona & Contandriopoulos (1983) y Morales (1980) determinan el número cromosómico de T. richardii subsp. ebusitanus (Ibiza), resultando ser 2n= 30, 32 para los primeros y 2n= 30 en el segundo de estos trabajos . Kaleva (1969) halla 2n=28 en T. richardii subsp. richardii de Yugoslavia (sub. T. aureopunctatus). Se han efectuado contajes (R. Morales) a partir de un ejemplar recolectado por nosotros en La Coma den Arbona (Mallorca) y perteneciente a este último taxón, que han dado como resultado 2n=30. Este es, según nuestros datos, el primer recuento a partir de material mallorquín. T. richardii vive en Mallorca a partir de los 900 m en una sola localidad (Puig Major de Torrella). Es un taxón rupícola que vive aprovechando pequeñas repisas y grietas de los riscos. En Ibiza T. richardii se halla a poca altura respecto al nivel del mar (máximo 200 m) y no muy alejado de él. Vive entre las oquedades de los terrenos rocosos, en un hábitat no rupícola y más soleado. Teniendo en cuenta las diferencias que existen entre el taxón que vive en Ibiza y el de Mallorca, consideramos adecuado el tratamiento subespecífico propuestos por Jalas (1971).
b).- T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas. Jalas (1972) determina las plantas de Sicilia como T. richardii subsp. nitidus. No hemos podido estudiar material de este taxón, pero la clave que el autor aporta para distinguir este taxón de la subespecie ebusitanus adolece de utilizar caracteres en absoluto definitorios, puesto que se refiere a los ejemplares pitiusos como poseedores de hojas menos de dos veces más largas que anchas y de los cálices que no presentan tricomas glandulares. Ninguno de estos caracteres se cumplen de forma taxativa en las poblaciones de Ibiza estudiadas , hallándose ejemplares con un índice foliar mayor al que este autor da y ejemplares con cálices revestidos de abundantes tricomas galndulares pedunculados. Parece de interés el estudio de material correspondiente al taxon siciliano a fin de valorar las posibles diferencias que pueda presnetar respecto a las otras dos subespecies.
c).- T. richardii var. valentinus O. Bolòs & Vigo. Respecto al taxón descrito de Valencia, T. richardii var. valentinus O. Bolòs & Vigo (Bolòs & Vigo, 1983), los autores lo distinguen del típico por tener la base de sus hojas rotundada. Los dos pliegos existentes (BC) de este taxón presentan unas carcterísticas dignas de ser comentadas . Poseen una inflorescencia densa y cálices con los dos dientes superiores estrechos y agudos, caracteres ambos que los semejan, sin duda, a T. richardii. La base de las hojas , no obstante, es , en efecto, más rotundada que en éste, carácter que diferencia T. piperella del taxón presente en Baleares. Estudiado material de T. piperella de Valencia y en particular, proveniente del Asafor, hemos podido constatar que hay otros ejemplares que, si bien nunca presentan dientes tan agudos como los de los cálices de los pliegos de la variedad valentinus, se asemejan notablemente a éstos, por lo que, en nuestra opinión, los ejemplares recolectados por Cañigueral y determinados por O. Bolòs y J. Vigo como T. richardii var. valentinus, deben ser encuadrados en T. piperella L.
d ) Afinidades de T. richardii. Entre las especies afines a T. richardii está, sin duda alguna, T. piperella, tomillo endémico del levante peninsular. Esta afinidad fue puesta de manifiesto por Knoche (1921-1923; pero para Jalas (1972) estas dos especies pertenecen, no obstante, a secciones diferentes Sephyllum (Miller ) Bentham y Piperella Willk.). A pesar de no ser uno de los objetivos de esta tesis, creemos interesante apuntar una serie de consideraciones que son el resultado del estudio comparativo a nivel morfológico, de ambas especies ; estudio que queda aquí nada más esbozado. La sección Piperella viene caracterizada por el hábito erecto de las plantas, por sus hojas coriacias, no ciliada, distintamente pecioladas y con el margen aplanado , por su inflorescencia laxa (Jalas, 1972). La variabilidad que presenta esta especie , único representante de la sección sensu Jalas (1972), da pié a matizar algunos de los caracteres que la definen; en concreto hemos observado que la inflorescencia, indumento de las hojas y cáilces y la forma de los dientes superiores del cáliz de algunos ejemplares no se ajustan a la descripción que de esta especie dan distintos autores (Jalas, 1972, Morales, 1986). Si bien son mucho más abundantes los ejemplares con inflorescencias laxas, no son raros los que presentan una inflorescencia condensada, más o menos capitulariforme. Las hojas no son totalmente glabras como destacan algunos autores (Jalas, 1972; Morales, 1986; Bolòs et al., 1990) sino que, sobretodo en la base de éstas, en los márgenes, existen pequeños tricomas eglandulares ganchudos. Mientras que Morales (1986) describe el indumento calcinal de T. piperella como compuesto por glándulas esferoidales y pelos glandulares, Bolòs et al.(1990) caracterizan el cáliz de esta especie como glabrescente. Hemos observado, además de tricomas glandulares sentados y tricomas glandulares pedunculados, tricomas eglandulares curvos en los nervios, siendo más abundantes en la base del cáliz. Respecto a la denticulación calcinal hemos observado, también, que esta carácter es francamente variable, hallándose desde ejemplares con dientes triangulares a otros que los presentan sensiblemente más acuminados. Teniendo en cuenta que T. piperella es un taxón polimorfo y que las afinidades con T. richardii son muy claras, no creemos que haya suficientes caracteres para considerarlo como único representante de la sección Piperella; antes bien, debe incluirse también en ésta T. richardii y, puede que algún otro taxón considerado actualmente en la sección Serphyllum. Debe estudiarse, con la ayuda de técnicas taxonómicas más complejas, el parentesco que puedan tener T. piperella y T. richardii, taxón del que no nos parece tan alejado.
El tratamiento nomenclatural queda:
Thymus richardii Pers. Syn Pl. 2: 130(1807) subsp. richardii, ≡ T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche, Fl. Balear, 2: 354 (1922), = T. humifusus var. aureopuctatus G. Beck, Ann. Naturh, Mus Wien, 2: 142 (1887), ≡ T. aureopunctatus (G. Beck) Maly, Glasn. Muz. Bosni Herceg. 35: 157 (1923).
Distribución y ecología .- Taxón de Mallorca y Yugoeslavia. Vive en grietas de roquedos en una única localidad de la isla balear, a partir de los 900 metros de latitud. Meses de floración: junio-agosto (Straka et al., 1987).
Thymus richardii Pers.subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, Bot. Journ. Linn. Soc. 64: 264 (1971) ≡ T. richardii var. ebsuitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935).
Distribución y ecología.- taxón exclusivo de Ibiza. Aprovecha grietas entre rocas donde se acumula bastante tierra, muy a menudo a ras de suelo, siendo más infrecuente hallarlo colgando de peñascos. Meses de floración: mayo-julio (Guerau & Torres, 1981). Bolòs & Molinier (1983) consideran este taxón diferencial de la subasociación thymetosum ebsusitani del Hippocrepidetum balearicae, mientras que Tébar et al.(1989) lo tratan como carcterístico de la asociación Thymo ebusitani-Hippocrepidetum grosii Tébar et al (1989) que proponen.
Material estudiado (fig. 40).
T. richardii subsp. richardii . Mallorca.
T. richardii var. valentinus. Valencia
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas .
Ibiza: Cala Aubarca, 23-VI-1979, J. Fernández Casas (BC 633215, MA 256983, MAF 111265); ídem, 19-X-1988, R. Morales (MA 486690); ídem, 9-VI-1991, N. Torres & J.A. Rosselló (UIB); ídem, 16-VII-1991, N. Torres (UIB); ídem ex Real Jardín Botánico de Madrid, 7-1990, s. r. (MA 487128); Cala Sta. Agnès, VII-1935, E. Gros (BC 87078, BC 87079, MA 105453, MAF 33336); Cingles des Recó, 16-VI-1990, M. Mayol & al. (UIB); Punta de ses Torretes , 29-V-1915, E. Gros (BC 50117); ídem, 15-VI-1918, E. Gros (BC 50116); ídem, 2-VI-1981, M.A. Cardona & al. (BC 644574); Ses Balndres, 31-III-1986, J. A. Rosselló & N. Torres (UIB)..
Riera & al,. 2007: 77-80 . 79 subsp. ebusitanus: Leaf: base cuneate, margin entire. Calyx: upper teeh: multicellular hairs absent, tube: stipiate hairs present.
Main diagnostic chracthers between T. richardii subsp. vigoi and the other subespecies of T. richardii:
subsp. vigoi subsp. richardii subsp. ebusitanus subsp. nitidus
Leaf
base cordate cuneate cuneate cuneate
margin shortly entire entire entire to slightly
denticulate denticulate
Calyx
___________________________________________________________________________________________
upper teeth: few or
multicellular hairs absent present absent absent
___________________________________________________________________________________________
Tube: stipulate hairs present few or absent present present
Hola a tothom. Dissabte dia 15 quedarem vora l�esgl�sia de Sant Vicent a les 3.30 de la tarda, anirem cap a sa Talaia on veurem la tartera m�s grossa d�Eivissa. Amb perm�s dels borns veurem si aquesta vegada podem fer un banyet!.
�
Salut i for�a!
�
�En l�excursi� del passat dissabte varem visitar un dels punts calents de biodiversitat bot�nica d�Eivissa, les penyes de ses Balandres, sens dubte una de les rocalles naturals m�s belles d�Eivissa. Nombrosos endemismes i esp�cies rares estaven en flor i algunes ja fructificades.
En destacarem els endemismes des Amunts : Hippocrepis grosii, Thymus richardii subsp. ebusitanus
Els endemismes pitiusos: Biscutella ebusitana, Galium friedrichii, Asperula pauii subsp. pauii.
La comunitat rup�cola t� present tamb� Scabiosa cretica i Helichrysum pendulum
En flor estaven tamb� Chaenorhinum crassifolium de l�est de la pen�nsula Ib�rica i de les Piti�ses, Senecio leucanthemifolius� . La primul�cia Coris monspeliensis, les gram�nies Dactylis glomerata subsp. hispanica, Festuca fenas .
Ja a tocar de la mar Crithmum maritimum, Limonium minutum i� Daucus carota subsp. commutatus.
�
�
Biscutella ebusitana Rossell�, L. S�ez & N. Torres
��������������� Biscutella laevigata subsp. montana Cav. var. densiflora �(Font Quer) Bol�s & Vigo,
Biscutella sempervirens auct.
Biscutella frutescens Cosson forma Knoche
Rara i molt localitzada en replans i clivells del� rocam calcari del litoral.
Distribuci�: Endemisme de les Piti�ses, present a la costa nord-oest d�Eivissa, �a de la Mola de Formentera i als illots Vedr� i Vedranell.
Altitud: 20-350 m.
Floraci�: IV-VI (X-XI).
Iconografia: Guerau d�Arellano & Torres, sub Biscutella laevigata subsp. montana var. densiflora in Nova aportaci� al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera: 32 (1981); Rossell� & al, in Bot. Journ. Linn. Soc. 129: 158 (1999)
Cariologia: Eivissa: 438 2n=18 Castro & Rossell�, 2005: Penyal de s��guila, Cala Albarca; 2n= 18 (2x). Rossell� & Castro, 2008: 262.
Protecci�: Catalogada en Perill d�Extinci� Decret 75/2005 Govern Balear.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Rossell�, & al. in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999) ��Biscutella ebusitana Rossell�, N. Torres & L. S�ez, sp. nova. = B. montana var densiflora Font Quer, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., 26: 104 (1926); in Cavanillesia 1: 31 (1928); B. laevigata L. var. densiflora (Font Quer) O. Bol�s & Masclans, Buttll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 76 (1974).
155-164.. Diagnosis. Biscutella montanae Cav. et Biscutella semperviventi L. similis sed habitu robustiore, stattura majore (usque ad 100 cm); inflorescentia ramosa, paniculata; racemis brevioribus (usque ad 4 cm), densisimis (usque ad 20 flores per cm); calcybus pubescentibus et siliqulis minoribus (3-6 x 7-9 mm). Ob folliis latioribus spatulato-ellipticis, lobatis, a Biscutella semperviventi L. satis diversa videtur.
Holotypus. Insula Balearicae, Ebusus: In rupestribus maritimis loco dicto Es Penyal de s�Aguila, 31SCD62 ubi N. Torres et J.A. Rossell� 9.x.1993 legerunt (VAB 950061).
Isotypes BCC, MA, VAL.
Material Examined. EIVISSA: Vedr�, Gros, 19.vii.1920 (BC 4998); Vedranell, 25 m, Font Quer, 7.v.1920 (BC 4996; BCF 35574); Cala d�Aubarca, Font Quer, 11.v.1920 (BC 4997); Cala de les Torretes, Gros, 8.vii.1920 (BC 5000); ibidem, Gros, 19.v.1918(BC 4993); Cala de Lladalt, Gros, 7.vii.1920 (BC 4999; BCF 35575); ibidem , Gros, 1918 (BC 4994); ibidem , 29.v.1918, Gros (BC 4993); Punta de la Creu, 9.iv.1916, Font Quer (BC 4995); Ses Balandres, Rossell� & Torres, 23.vii.1996. FORMENTERA: La Mola, Gros, 11.v.1918 (BC 4985); ibidem, 24.v.1920 (BC 4984).
Illustration. Figure 1.
Description: Perennial plant, woody at the base, with few stems, tomentose. Basal laves rosulate, 5-20 x 1,5-3.5 cm, tomentose, light green, spatulate-elliptical, sinuate-dentate at the margins; petiole slightly canaliculate, 1/3-1/5 as long as the blade, 2-4 mm wide. Lower cauline leaves oblong, obtuse, semi-amplexicaule, auriculate at the base, dentate to crenate, tapering until the end of the stem. Stem 20-100 cm tall, erect, branched in the upper half. Inflorescence paniculate, profusely branched, with primary branches 15-25 cm long, erect to erect-patent; flowers restricted to the upper third. Pedicels erect, 5-100 mm long. Calyx 2-2.5 mm long hairy; petals 4-7 mm long, cuneate, deep yellow . Silicula 3-6 x 7-9 mm, glabrous or covered with sparsely claviform hairs, style persistent, 2-3.5 mm long.
Comparative morphology:
Petiole anatomy. The petioles of B. ebusitana are subcircular, with lateral wings, with convex abaxial and flat adaxial surfaces in transverse sections, with simple, unicellular trichomes on both sides; hypodermis is present in both surfaces. The vascular structure consists of a triple central bundle and several smaller ones in the wings; bundles are collateral and U-shaped. These observations contrast with those previously reported in the genus (Olowokudejo, 1987) in several ways. Fist, the central vascular structure of the petiole has been described as composed of a single bundle for all examined species of Biscutella. Second , the hypodermis has been noticed only in B. frutescens but an examination of the figures given by Olowokudejo (1987) suggest that it may be present in other species like B. intermedia and B. auriculata.
Indumentum. Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana have pubescent leaves with an indumentum composed of single unicellular hairs (Table 1). Biscutella montana shows two hair types: cylindrical (flexuous) with a narrow base (6 μm) and flat hairs with a broader base (22-30 μm).� Both B. sempervirens and� B. ebusitana have only cylindrical hairs. However, the hairs of the latter are usually flexuous� (from the middle up to the tip), whereas B. sempervirens has rigid and straight hairs (Fig. 2).
Chromosome number.-Plants from the type locality have a chromosome number of 2n=18. The chromosomes are small, homogeneous in size and shape and without visible primary constrictions.
Distribution and ecology.-Biscutella ebusitana grows on shadowy costal limestone cliffs and abrupt slopes, usually on northern, western or eastern exposures. The plans can be found from nearly the sea up to 400 m altitude. Its distribution is restricted to the northwest coast of Eivissa, the northern and eastern coasts of Formentera and the islets Vedr� and Vedranell , southeast of Eivissa (Fig. 3). In Eivissa and the small islets B. ebusitana occurs together with many rupicolous taxa of endemic or narrow western� Mediterranean distribution such as Helichrysum rupestre DC., Scabiosa cretica L. Lamottea dianiae (Wbb) G. L�pez, Limonium ebusitanum (Font Quer) Pignatti, Hippocrepis balearica Jacq. subsp. grosii (Pau) Mus & al. , Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, Diplotaxis ibicensis (Pau) G�mez-Campo, Asperula paui Font Quer, Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostl�l, Silene hifacenis Rouy ex. Willk. and Galium crespianum J.J. Rodr. In some localities several subnitrophilous elements , such as Withania frutescens (L.) Pauquy, Ballota hirsuta Benth. and Salsola oppositifolia Desf. can be found.
DISCUSSION: The general morphology of the western Balearic Biscutella plants falls well within the scope of the B. sempervirens complex. The shape of median nectaires, vascular anatomy and petiole section morphology� and the silcula without swollen margins clearly show that insular plant should not be included� within B. frutescens , a common misidentification in the past (Knoche, 1922; Guinea & Heywood, 1964; Hern�ndez Bermejo et al., 1986).
Taxonomic recognition within the B. sempervirens group is controversial and no agreement has been archived regarding the number and rank of the taxa to be included in it. Two entities , B. sempervirens and B. montana, have been named to account for the opposite poles of variation but their recognition as distinctive taxa has not been followed by many authors.� Instead, both species have been usually merged as extreme forms of a single taxon with continuous morphological variation ( Heywood, 1964; Guinea & Heywood, 1964; Olowokudejo, 1986a; Grau & Klingenberg, 1993). However , some caution should be applied to this view since conclusive evidence is lacking regarding the nature and extent of such variation. Phenotypic polymorphism has been invoked to explain it, although is should be noted that the morphological attributes of the Balearic plant have been retained in cultivation for several years, suggesting they are genetically fixed. Similar conclusions have been made concerning the differing features of B. sempervirens and B. valentina L. populations (Olowokudejo, 1986a, c.) , These results contrast with earlier reposts claiming that some vegetative characters� (e.g. leaf-shape) can be modified by different growth conditions (Heywood, 1964). Moreover,� populations� of south-east Spain ( from where B. montana was described ) where not sampled when the morphological variation of B. sempervirens s.l. was surveyed (Olowokudejo, 1986a) or when petiole anatomy, nectaries, cotyledon and seedling features were studied in the whole genus (Olowokudejo, 1986b, c, d.. 1987). Cleary, the taxomonic status� attributed to the Balearic plant should be in accordance with that recognized for their diploid relatives , B. sempervirens and B. montana , with which it is more closely related and from which presumably it arose through isolation of the mainland and western insular populations . Unfortunately , morphological evidence does not provide clear-cut patterns for recognition of the perennial taxa of Biscutella and cytogenetic gaps are restricted to few taxa, where polyploid cytotypes have been detected (Sch�nfelder, 1968: Olowokudejo & Heywood, 1984).
In the absence of more conclusives evidence , we think the criteria for species delimitation in the genus is necessarily should be based on evaluation of: (i) the discriminating morphological features , (ii) the relationship between morphological and geographical patterns� of variation and (iii) the natures and extent of transitional forms, if any, liking discrete entities. Morphological differentiation between typical forms� of B. sempervirens , B. montana and the Balearic plant is mainly� based on the shape and size of the basal leaves and the architecture of the inflorescence.
Table 2. Morphological differences between Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana sp.
____________________________________________________________________________________���������������������� ��������������� �������������� B. sempervirens ����������������� ��������������� B. montana ��������� �������B. ebusitana sp. nov.
_____________________________________________________________________________________
�
Leaves �������������������������������� oblong-lanceolate to��������� ������� spatulate-elliptical,����� ���������� spatulate-elliptical
���������������������������������������������� ������� lanceolate�������������������� ��������������� attenuate����������������������������� ������ petiolate
���������������������������������������������� ������� petiolate
���������������
Stem ������������������������������������ ������up to 50 cm,���������������������������������� ��� up to 60 cm,��������������������� �� up to 100 cm.
closely branched��������������������������� closely branched���� ���� �����profusely branched
Raceme length (cm.)���������� ������ up to 25 ��������������������������������������� ����up to 12 ����������� �����������������������up to 4
Pedicel length (mm)����������� ���������� 5-17������������������������������������������� ������� 6-16 ������������������������������ �����������5-10
Calyx length (mm) ������������� ������������2-3�������������������������������������������� �������� 2-3���������������� ���������� 2-2,5
���������������������������������������������� ������� �glabrous������������������������������������� ����� glabrous��������� ������������������������� hairy
�
Silicula(mm)������������������������� ����� 4.5-6 x 7-12������������������������������������ �� 4.5-7 x 8-12������������������������ �������� 3-6 x 7-9
���������������������������������������������� ����� hairy or glabrous������������������������� usually glabrous ������������������� usually hairy
Style length (mm)��������������� ����������� 3-5�������������������������������������������� �������� ��3-5������������������������������ ���������� 2-3.5
�
����������������������������������������������
The leaves of the island plant differ distinctively from those of both B. montana and B. sempervirens. Its inflorescence is more branched (with shorter racemes and more flowers per raceme) than that of its relatives, the sepals are hairy, the style length and the silicula size are shorter and the coloration of the petals is deeper, although this is barely visible in the herbarium specimens . The presence of claviform hairs in fruit valves is not exclusive to the new species since some populations of B. sempervirens share this feature. On the other hand, B. montana very rarely has hairs on the fruits. These features do not change in culture under homogeneous greenhouse environments and provide key characters on which the tree taxa can be separated.
This morphological variation is correlated with a geographical pattern of distribution . Plants belonging to the B. montana morphotype are restricted to eastern Spain (Valencia and Alicante provinces), B. sempervirens populations extend to the south of the Iberian peninsula, ans third variant is restricted to the Balearic Islands. Specimens having intermediate morphological features B. sempervirens� and B. montana� have been reported from south and south-east Spain (Hern�ndez Bermejo et al, 1986; G. Mateo, pers. comm.) Ecological convergence or, perhaps, hybridization and introgression processes should not be ruled to explain this morphological intermediacy since sympatry is common in that region. Plants from eastern Spain resembling B. sempervirens could , in fact, be hybrids between B. montana and B. valentina.
Taking all the available evidence into account, we think that the three entities should be granted some formal taxonomic recognition� as has been done in the past. We refrain from using the subspecific status to name the most prominent morphological variants within B. sempervirens complex in the absence of any biosystematic work covering the woody perennial taxa of the western Mediterranean basin. Merging these entities into a single taxon creates a highly polymorphic species , whose monophyletic natures is for the moment untested. Bearing in mind the synthetic nature of this approach and the few clear discriminating characters present in the genus , there is no sound reason for limping together many woody taxa of Biscutella series Laevigatae under a single species (B. laevigata) as been proposed by some authors (Bol�s & Vigo, 1974).
Recognition of the Balearic Biscutella as a separate species from the related B. montana adds a new endemic element for the Pityusic islands and emphasizes� degree of divergence between vicarious taxa inhabiting restricted localities in southeast Spain and the western Balearic islands (Eivissa and Formentera) in the same way as the vicariance pattern of eastern as� western islands.
Biscutella ebusitana Rossell�, N. Torres & L. S�ez in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999)
B. montana var. densiflora Font Quer in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 26: 104 (1926)
- B. frutescens auct.
Categoria UICN: VU
D2
0 10 20 km
Protecci� legal: t�xon no protegit.
� Descripci�: herba perenne, llenyosa a la base. Tiges de 20-100 cm, erectes, ramificades a la part supe rior, tomentoses . Fulles basals 5-20 x 1,5-3,5 cm, disposades en roseta, tomentoses , espatulado el�l �ptiques , amb el marge sinuato - dentat ; pec�ol lleugerament canaliculat, d�1/3-1/5 la longitud de la l�mina , de 2-4 mm d� amplada.. Fulles caulinars inferiors oblongues , obtuses, semiamplexicaules, auriculades a la base, de dentades a crenades , disminuint gradualment de mida cap a la zona superior de la tija. Infloresc�ncia en pan�cula molt ramificada, amb branques de primer ordre de 15-25 cm, d�erectes a erecto-patents; flors concentrades al ter� superior. Pedicels de 5-10 mm, erectes. Flors actinomorfes, hermafrodites. Calze de 2-2,5 mm de longitud ,� pil�s . P�tals de 4-7 mm de longitud , cuneats, d�un groc viu. Estams 6. Gineceu s�per, bicarpelar. S�liqua de 3-6 x 7-9 mm, glabra or cobert per alguns p�ls claviformes, estil persistent, de 2-3,5 mm. (Veure l�mina 1)
� Nombre cromos�mic: 2n = 18 (Rossell� & al., 1999).
� Distribuci�: endemisme piti�s (nord d' Eivissa i est de Formentera); tamb� es troba als illots des Vedranell i des Vedr�.
� H�bitat: roquissars, replans i fissures de roques, generalment exposades al nord; des del nivell del mar fins a 400 m. A Eivissa i als illots propers a aquesta illa sovint creix associada amb t�xons com Asperula paui Font Quer, Galium friedrichii N. Torres & al., Helichrysum rupestre (Rafin.) DC., Scabiosa cretica L. i Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas.
� Fenologia: (IV)V-VI(VII)
� Conservaci�: t�xon molt rar, just conegut de quatre localitats. Les poblacions conegudes ocupen zones poc freq�entades i d'acc�s relativament dif�cil, fet que contribueix a la seva bona conservaci�. En qualsevol cas, a causa del seu car�cter end�mic, a l�especifitat d�h�bitat i a la seva redu�da �rea de distribuci� , seria aconsellable proporcionar-li protecci� legal , cultivar-lo en jardins bot�nics i arreplegar-ne llavors per tal d'emmagatzemar-les en un banc de germoplasma.
� Bibliografia: Rossell� , J. A . , N . Torres & L. S�ez (1999). A new Biscutella (Brassicaceae) species from the western Balearic Islands. Bot. J. Linn. Soc. 129: 155-164. Bibiloni & al., 2003: 26-27, 39, 41, 91 illots des Vedr� i es Vedrenell.
�
�
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas
����������������� Thymus richardii Pers. var. ebusitanus Font Quer
Endemisme exclusiu del litoral nord-oest d�Eivissa, entre Na Xemena i es Matar d�en Jordi, on pot formar localment poblacions denses sobre el rocam calcari i en replans dels cingles.� Tamb� �s� present en garrigues ombr�voles denses� properes.
Altitud: 5-380 m
Floraci�: (V) VI-VII (VIII).
Iconografia: Guerau d�Arellano & Torres, in Nova aportaci� al coneixement de les plantes d'Eivissa i��� Formentera : 92 (1981);� Romo. In Fl. Silv. Baleares.: 267 (1994). tab. 52-1;� Morales. Flora Iberica 12: 397(2010)� Cala de Aubarca, San Mateo. Ibiza (MA 256983) l�m a-c
Cariologia: Eivissa: 2n=30, 32 Contandriopoulos & Cardona, 1984: 113,� 123; 2n=30 Morales, 1990: 197� cala d�Albarca, Sant Mateu.
Protecci�: Catalogada d�Especial Protecci� Decret 75/2005 Govern Balear.
Jalas,� 1971: 264 subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, stat. nov. Lectotype: Spain. Baleares, Eivissa [Ibiza]: Cala de les Torretes, 29.V.1918, Font Quer & Gros (BC 50117) (selected here). Although cleary differing from the other subspecies in its wider, brodoadly ovate leaves (e.g. 7 x 5 to 11 x� 6.5 mm), subsp. ebusitanus undoubtedly comes closest to subsp. nitidus. Even in their ecological behaviour, these two subspecies seem to resemble each other, both being inhabitants of the lowest altitudes, whilst subsp. richardii, in the Balkan localities as well as in Mallorca , is only found at somewhat higher altitudes, although still within the Submediterranean zone. The mean length of stomatal guard cell, 20.9 μm (unpubl.) , is almost identical with that of subsp. nitidus. Additional specimens examined: Spain. Baleares, Ibiza: Sta. Agnes, a la Cala de les Torretes, Font Quer & Gros (BC 50116); In rupestribus maritimis Ebusi, Cala de Santa Agnes ad 5 m. alt. loc. class, VII.1935, Gros (BM).
Mus, 1992: 223-228. Thymus richardii var ebusitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935). Thymus richardii Pers. fue descrito (Person, 1806)� a partir de material recolectado por A. Richard en Mallorca. Gussone (1843) describe T. nitidus Guss. De Sicillia tax�n que compara con T. richardii y al que diferencia por su indumento calcinal. Barcel� (1867) confirma la presencia de esta especie, que se consideraba dudosa (De Candolle, 1824) en Mallorca. Knoche (1922) incluye este tax�n en T. serphyllum (T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche) citando entre sus afinidades varios taxones d ela secci�n Serphyllum y T. piperella L. Font Quer (1935) describe, de Ibiza, un nuevo tax�n en el seno de T. richardii: T. richardii var. ebusitanus Font Quer, caracterizado por tener las hojas m�s anchas y rotundas y la inflorescencia densa. Kaleva (1967) estudia la epidermis foliar de varias especies de Thymus europeos, entre los que se halla T. richardii de Mallorca. El autor aporta datos sobre distribuci�n, frecuencia y tama�o de los estomas de esta especie. Kaleva (1969) comenta que parece no haber cracteres �tiles para distinguir T. aureopunctatus (Beck) Maly (especie descrita de Yugoeslavia) de T. richardii, siendo la longitud estom�tica de ambos casi id�ntica. Jalas (1971, 1972) reconoce tres taxones con categor�a subespec�fica en el seno de T. richardii: T. richardii subsp. richardii (que incluye T. aureopunctatus), T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas y T. richardii subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas. El primero y el tercero estar�an presentes en las Baleares . El autor recoge en el primero de estos trabajos los comentarios de Kaleva antes mencionados.
Resultados y discusi�n.- Se ha centrado el estudio en la valoraci�n de las diferencias existentes entre las poblaciones de Mallorca e Ibiza en un intento de aportar alguna luz a las relaciones entre ambos y, sobretodo, establecer el criterio taxon�mico m�s adecuado. No obstante, se han hecho algunas observaciones sobre otros taxones no baleares de categor�a infraespec�fica descritos o combinados en el seno de esta especie y sobre posibles especies emparentadas.
a) Thymus richardii var. ebusitanus Font Quer . Font Quer (1935) en la diagnosis de Thymus richardii var. ebusitanus destaca como caracteres diferenciales sus hojas m�s anchas, m�s rotundadas y la inflorescencia densa. La variabilidad que presenta el tax�n ibicenco hace que, en nuestra opini�n ninguno de estos caracteres distinga fehacientemente las plantas ibicencas del tipo. El indumento calcinal ha sido para� el mon�grafo del g�nero (Jalas, 1972) la clave de la diferenciaci�n infraespec�fica de los taxones en el seno de esta especie. Este autor, y tambi�n Bonaf� (1980), caracterizan las plantas de Mallorca por tener c�lices subglabros o con pelos espaciados y por no presentar pelos multicelulares en los dientes superiores, al contrario que las plantas ibicencas. Jalas (1972) apunta que , adem�s , el c�liz de la subsp. ebusitanus es no glandular-estipitado. Nosotros hemos observado que los c�lices de los dos taxones se diferencian efectivamente por ser los de Ibiza m�s vellosos y por poseer, en exclusiva, pelos multicelulares en los dientes superiores . Hemos constatado, por otra parte, gran variabilidad en el indumento de menor tama�o, constituido por un n�mero variable de tricomas eglandulares (siempre presentes) y, tambi�n, por peque�os tricomas glandulares pedunculados cuya presencia no es constante en las poblaciones estudiadas, present�ndose individuos que los poseen y en otros que carecen de ellos tanto en el tax�n mallorqu�n como en el ibicenco. Cardona & Contandriopoulos (1983) y Morales (1980) determinan el n�mero cromos�mico de T. richardii subsp. ebusitanus (Ibiza), resultando ser 2n= 30, 32� para los primeros y 2n= 30 en el segundo de estos trabajos . Kaleva (1969) halla 2n=28� en T. richardii subsp. richardii de Yugoslavia (sub. T. aureopunctatus). Se han efectuado contajes (R. Morales) a partir de un ejemplar recolectado por nosotros en La Coma den Arbona� (Mallorca) y perteneciente a este �ltimo tax�n, que han dado como resultado 2n=30. Este es, seg�n nuestros datos, el primer recuento a partir de material mallorqu�n. T. richardii vive en Mallorca a partir de los 900 m en una sola localidad (Puig Major de Torrella). Es un tax�n rup�cola que vive aprovechando peque�as repisas y grietas� de los riscos. En Ibiza T. richardii se halla a poca altura respecto al nivel del mar (m�ximo 200 m) y no muy alejado de �l. Vive entre las oquedades de los terrenos rocosos, en un h�bitat no rup�cola y m�s soleado. Teniendo en cuenta las diferencias que existen entre el tax�n que vive en Ibiza y el de Mallorca, consideramos adecuado el tratamiento subespec�fico propuestos por Jalas (1971).
b).- T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas. Jalas (1972) determina las plantas de Sicilia como T. richardii subsp. nitidus. No hemos podido estudiar material de este tax�n, pero la clave que el autor aporta para distinguir este tax�n de la subespecie ebusitanus adolece de utilizar� caracteres en absoluto definitorios, puesto que se refiere a los ejemplares pitiusos como poseedores de hojas menos de dos veces m�s largas que anchas y de los c�lices que no presentan tricomas glandulares. Ninguno de estos caracteres se cumplen de forma taxativa en las poblaciones de Ibiza estudiadas , hall�ndose ejemplares con un �ndice foliar mayor al que este autor da y ejemplares con c�lices revestidos de abundantes tricomas galndulares pedunculados. Parece de inter�s el estudio de material correspondiente al taxon siciliano a fin de valorar las posibles diferencias que pueda presnetar respecto a las otras dos subespecies.
c).- T. richardii var. valentinus O. Bol�s & Vigo. Respecto al tax�n descrito de Valencia, T. richardii var. valentinus O. Bol�s & Vigo (Bol�s & Vigo, 1983), los autores lo distinguen del t�pico por tener la base de sus hojas rotundada. Los dos pliegos existentes (BC) de este tax�n presentan unas carcter�sticas dignas de ser comentadas . Poseen una inflorescencia densa y c�lices con los dos dientes superiores estrechos y agudos, caracteres ambos que los semejan, sin duda, a T. richardii. La base de las hojas , no obstante, es , en efecto, m�s rotundada que en �ste, car�cter que diferencia T. piperella del tax�n presente en Baleares. Estudiado material de T. piperella de Valencia y en particular, proveniente del Asafor, hemos podido constatar que hay otros ejemplares que, si bien nunca presentan dientes tan agudos como los de los c�lices de los pliegos de la variedad valentinus, se asemejan notablemente a �stos, por lo que, en nuestra opini�n, los ejemplares recolectados por Ca�igueral y determinados por O. Bol�s y J. Vigo como T. richardii var. valentinus, deben ser encuadrados en T. piperella L.
d ) Afinidades de T. richardii. Entre las especies afines a T. richardii est�, sin duda alguna, T. piperella, tomillo end�mico del levante peninsular. Esta afinidad fue puesta de manifiesto por Knoche (1921-1923; pero para Jalas (1972) estas dos especies pertenecen, no obstante, a� secciones diferentes Sephyllum (Miller ) Bentham y Piperella Willk.). A pesar de no ser uno de los objetivos de esta tesis, creemos interesante apuntar una serie de consideraciones que son el resultado del estudio comparativo a nivel morfol�gico, de ambas especies ; estudio que queda aqu� nada m�s esbozado. La secci�n Piperella viene caracterizada por el h�bito erecto de las plantas, por sus hojas coriacias, no ciliada, distintamente pecioladas y con el margen aplanado , por su inflorescencia laxa (Jalas, 1972). La variabilidad que presenta esta especie , �nico representante de la secci�n sensu Jalas (1972), da pi� a matizar algunos de los caracteres que la definen; en concreto hemos observado que la inflorescencia, indumento de las hojas� y c�ilces y la forma de los dientes superiores del c�liz de algunos ejemplares no se ajustan a la descripci�n que de esta especie dan distintos autores (Jalas, 1972, Morales, 1986). Si bien son mucho m�s abundantes los ejemplares con inflorescencias laxas, no son raros los que presentan una inflorescencia condensada, m�s o menos capitulariforme. Las hojas no son totalmente glabras como destacan algunos autores (Jalas, 1972; Morales, 1986; Bol�s et al., 1990) sino que, sobretodo en la base de �stas, en los m�rgenes, existen peque�os tricomas eglandulares ganchudos. Mientras que Morales (1986) describe el indumento calcinal de T. piperella como compuesto por gl�ndulas esferoidales y pelos glandulares, Bol�s et al.(1990) caracterizan el c�liz de esta especie como glabrescente. Hemos observado, adem�s de tricomas glandulares sentados y tricomas glandulares pedunculados, tricomas eglandulares curvos en los nervios, siendo m�s abundantes en la base del c�liz. Respecto a la denticulaci�n calcinal hemos observado, tambi�n, que esta car�cter es francamente variable, hall�ndose desde ejemplares con dientes triangulares a otros que los presentan sensiblemente m�s acuminados. Teniendo en cuenta que T. piperella es un tax�n polimorfo y que las� afinidades con T. richardii son muy claras, no creemos que haya suficientes caracteres para considerarlo como �nico representante de la secci�n Piperella; antes bien, debe incluirse tambi�n en �sta T. richardii y, puede que alg�n otro tax�n considerado actualmente en la secci�n Serphyllum. Debe estudiarse, con la ayuda de t�cnicas taxon�micas m�s complejas, el parentesco que puedan tener T. piperella y T. richardii, tax�n del que no nos parece tan alejado.
El tratamiento nomenclatural queda:
Thymus richardii Pers. Syn Pl. 2: 130(1807) subsp.� richardii, ≡ T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche, Fl. Balear, 2: 354 (1922), = T. humifusus var. aureopuctatus G. Beck, Ann. Naturh, Mus Wien, 2: 142 (1887), ≡ T. aureopunctatus (G. Beck) Maly, Glasn. Muz. Bosni� Herceg. 35: 157 (1923).
Distribuci�n y ecolog�a .- Tax�n de Mallorca y Yugoeslavia. Vive en grietas de roquedos en una �nica localidad de la isla balear, a partir de los 900 metros de latitud. Meses de floraci�n: junio-agosto (Straka et al., 1987).
Thymus richardii Pers.subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas,� Bot. Journ. Linn. Soc. 64: 264 (1971)� ≡ T. richardii var. ebsuitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935).
Distribuci�n y ecolog�a.- tax�n exclusivo de Ibiza. Aprovecha grietas entre rocas donde se acumula bastante tierra, muy a menudo a ras de suelo, siendo m�s infrecuente hallarlo colgando de pe�ascos. Meses de floraci�n: mayo-julio (Guerau & Torres, 1981). Bol�s & Molinier (1983) consideran este tax�n diferencial de la subasociaci�n thymetosum ebsusitani del Hippocrepidetum balearicae, mientras que T�bar et al.(1989) lo tratan como carcter�stico de la asociaci�n Thymo ebusitani-Hippocrepidetum grosii T�bar et al (1989) que proponen.
Material estudiado (fig. 40).
T.� richardii subsp. richardii . Mallorca.
T. richardii var. valentinus. Valencia
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas .
Ibiza: Cala Aubarca, 23-VI-1979, J. Fern�ndez Casas (BC 633215, MA 256983, MAF 111265); �dem, 19-X-1988, R. Morales (MA 486690); �dem, 9-VI-1991, N. Torres & J.A. Rossell� (UIB); �dem, 16-VII-1991, N. Torres (UIB); �dem ex Real Jard�n Bot�nico de Madrid, 7-1990, s. r. (MA 487128); Cala Sta. Agn�s, VII-1935, E. Gros (BC 87078, BC 87079, MA 105453, MAF 33336); Cingles des Rec�, 16-VI-1990, M. Mayol & al. (UIB); Punta de ses Torretes , 29-V-1915, E. Gros (BC 50117); �dem, 15-VI-1918, E. Gros (BC 50116); �dem, 2-VI-1981, M.A. Cardona & al. (BC 644574); Ses Balndres, 31-III-1986, J. A. Rossell� & N. Torres (UIB)..
Riera & al,. 2007: 77-80 . 79 subsp. ebusitanus: Leaf:� base cuneate, margin entire. Calyx: upper teeh: multicellular hairs absent, tube: stipiate hairs present.
Main diagnostic chracthers between T. richardii subsp. vigoi and the other subespecies of T. richardii:
--�
subsp.� vigoi� ����� ��subsp. richardii� ������������� subsp.� ebusitanus������������ subsp. nitidus
Leaf
base�������������������������������������� cordate�������������������������������� cuneate�������������������������������� cuneate���������������� cuneate
margin���������������������������������� shortly �������������������������������� �entire����������������������������������� entire������������������� entire to slightly
���������������������������������������������� denticulate��������������������������������������������������������������������������������������������������������� denticulate
Calyx
___________________________________________________________________________________________
upper teeth: ������������������������������ few or
multicellular hairs��������������� absent���������������������������������� present��������������������������������� absent������������������ ��� absent
___________________________________________________________________________________________
Tube: stipulate hairs��������������� present������������������������ few or absent�������������������������� �present������������������� �present
Has recibido este mensaje porque est�s suscrito al grupo "Excursiones Bot�nicas" de Grupos de Google.
Para anular la suscripci�n a este grupo y dejar de recibir sus correos electr�nicos, env�a un correo electr�nico a excursionesbotan...@googlegroups.com.
Para obtener m�s opciones, visita https://groups.google.com/groups/opt_out.
�
�
----- Original Message -----From: HazelSent: Friday, June 14, 2013 8:53 AMSubject: Re: dia15Tartera? i que és la més grossa....tot un misteri.... tothom menys jo sap què és una tartera?
H
El 13/06/2013 20:59, Nèstor Torres Torres escribió:
Hola a tothom. Dissabte dia 15 quedarem vora l’església de Sant Vicent a les 3.30 de la tarda, anirem cap a sa Talaia on veurem la tartera més grossa d’Eivissa. Amb permís dels borns veurem si aquesta vegada podem fer un banyet!.
Salut i força!
En l’excursió del passat dissabte varem visitar un dels punts calents de biodiversitat botànica d’Eivissa, les penyes de ses Balandres, sens dubte una de les rocalles naturals més belles d’Eivissa. Nombrosos endemismes i espècies rares estaven en flor i algunes ja fructificades.
En destacarem els endemismes des Amunts : Hippocrepis grosii, Thymus richardii subsp. ebusitanus
Els endemismes pitiusos: Biscutella ebusitana, Galium friedrichii, Asperula pauii subsp. pauii.
La comunitat rupícola té present també Scabiosa cretica i Helichrysum pendulum
En flor estaven també Chaenorhinum crassifolium de l’est de la península Ibèrica i de les Pitiüses, Senecio leucanthemifolius . La primulàcia Coris monspeliensis, les gramínies Dactylis glomerata subsp. hispanica, Festuca fenas .
Ja a tocar de la mar Crithmum maritimum, Limonium minutum i Daucus carota subsp. commutatus.
Biscutella ebusitana Rosselló, L. Sáez & N. Torres
Biscutella laevigata subsp. montana Cav. var. densiflora (Font Quer) Bolòs & Vigo,
Biscutella sempervirens auct.
Biscutella frutescens Cosson forma Knoche
Rara i molt localitzada en replans i clivells del rocam calcari del litoral.
Distribució: Endemisme de les Pitiüses, present a la costa nord-oest d’Eivissa, a de la Mola de Formentera i als illots Vedrà i Vedranell.
Altitud: 20-350 m.
Floració: IV-VI (X-XI).
Iconografia: Guerau d’Arellano & Torres, sub Biscutella laevigata subsp. montana var. densiflora in Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera: 32 (1981); Rosselló & al, in Bot. Journ. Linn. Soc. 129: 158 (1999)
Cariologia: Eivissa: 438 2n=18 Castro & Rosselló, 2005: Penyal de s’Àguila, Cala Albarca; 2n= 18 (2x). Rosselló & Castro, 2008: 262.
Protecció: Catalogada en Perill d’Extinció Decret 75/2005 Govern Balear.
Bibliografia:
EIVISSA, FORMENTERA: Rosselló, & al. in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999) Biscutella ebusitana Rosselló, N. Torres & L. Sáez, sp. nova. = B. montana var densiflora Font Quer, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat., 26: 104 (1926); in Cavanillesia 1: 31 (1928); B. laevigata L. var. densiflora (Font Quer) O. Bolòs & Masclans, Buttll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 76 (1974).
155-164.. Diagnosis. Biscutella montanae Cav. et Biscutella semperviventi L. similis sed habitu robustiore, stattura majore (usque ad 100 cm); inflorescentia ramosa, paniculata; racemis brevioribus (usque ad 4 cm), densisimis (usque ad 20 flores per cm); calcybus pubescentibus et siliqulis minoribus (3-6 x 7-9 mm). Ob folliis latioribus spatulato-ellipticis, lobatis, a Biscutella semperviventi L. satis diversa videtur.
Holotypus. Insula Balearicae, Ebusus: In rupestribus maritimis loco dicto Es Penyal de s’Aguila, 31SCD62 ubi N. Torres et J.A. Rosselló 9.x.1993 legerunt (VAB 950061).
Isotypes BCC, MA, VAL.
Material Examined. EIVISSA: Vedrà, Gros, 19.vii.1920 (BC 4998); Vedranell, 25 m, Font Quer, 7.v.1920 (BC 4996; BCF 35574); Cala d’Aubarca, Font Quer, 11.v.1920 (BC 4997); Cala de les Torretes, Gros, 8.vii.1920 (BC 5000); ibidem, Gros, 19.v.1918(BC 4993); Cala de Lladalt, Gros, 7.vii.1920 (BC 4999; BCF 35575); ibidem , Gros, 1918 (BC 4994); ibidem , 29.v.1918, Gros (BC 4993); Punta de la Creu, 9.iv.1916, Font Quer (BC 4995); Ses Balandres, Rosselló & Torres, 23.vii.1996. FORMENTERA: La Mola, Gros, 11.v.1918 (BC 4985); ibidem, 24.v.1920 (BC 4984).
Illustration. Figure 1.
Description: Perennial plant, woody at the base, with few stems, tomentose. Basal laves rosulate, 5-20 x 1,5-3.5 cm, tomentose, light green, spatulate-elliptical, sinuate-dentate at the margins; petiole slightly canaliculate, 1/3-1/5 as long as the blade, 2-4 mm wide. Lower cauline leaves oblong, obtuse, semi-amplexicaule, auriculate at the base, dentate to crenate, tapering until the end of the stem. Stem 20-100 cm tall, erect, branched in the upper half. Inflorescence paniculate, profusely branched, with primary branches 15-25 cm long, erect to erect-patent; flowers restricted to the upper third. Pedicels erect, 5-100 mm long. Calyx 2-2.5 mm long hairy; petals 4-7 mm long, cuneate, deep yellow . Silicula 3-6 x 7-9 mm, glabrous or covered with sparsely claviform hairs, style persistent, 2-3.5 mm long.
Comparative morphology:
Petiole anatomy. The petioles of B. ebusitana are subcircular, with lateral wings, with convex abaxial and flat adaxial surfaces in transverse sections, with simple, unicellular trichomes on both sides; hypodermis is present in both surfaces. The vascular structure consists of a triple central bundle and several smaller ones in the wings; bundles are collateral and U-shaped. These observations contrast with those previously reported in the genus (Olowokudejo, 1987) in several ways. Fist, the central vascular structure of the petiole has been described as composed of a single bundle for all examined species of Biscutella. Second , the hypodermis has been noticed only in B. frutescens but an examination of the figures given by Olowokudejo (1987) suggest that it may be present in other species like B. intermedia and B. auriculata.
Indumentum. Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana have pubescent leaves with an indumentum composed of single unicellular hairs (Table 1). Biscutella montana shows two hair types: cylindrical (flexuous) with a narrow base (6 μm) and flat hairs with a broader base (22-30 μm). Both B. sempervirens and B. ebusitana have only cylindrical hairs. However, the hairs of the latter are usually flexuous (from the middle up to the tip), whereas B. sempervirens has rigid and straight hairs (Fig. 2).
Chromosome number.-Plants from the type locality have a chromosome number of 2n=18. The chromosomes are small, homogeneous in size and shape and without visible primary constrictions.
Distribution and ecology.-Biscutella ebusitana grows on shadowy costal limestone cliffs and abrupt slopes, usually on northern, western or eastern exposures. The plans can be found from nearly the sea up to 400 m altitude. Its distribution is restricted to the northwest coast of Eivissa, the northern and eastern coasts of Formentera and the islets Vedrà and Vedranell , southeast of Eivissa (Fig. 3). In Eivissa and the small islets B. ebusitana occurs together with many rupicolous taxa of endemic or narrow western Mediterranean distribution such as Helichrysum rupestre DC., Scabiosa cretica L. Lamottea dianiae (Wbb) G. López, Limonium ebusitanum (Font Quer) Pignatti, Hippocrepis balearica Jacq. subsp. grosii (Pau) Mus & al. , Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, Diplotaxis ibicensis (Pau) Gómez-Campo, Asperula paui Font Quer, Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostlál, Silene hifacenis Rouy ex. Willk. and Galium crespianum J.J. Rodr. In some localities several subnitrophilous elements , such as Withania frutescens (L.) Pauquy, Ballota hirsuta Benth. and Salsola oppositifolia Desf. can be found.
DISCUSSION: The general morphology of the western Balearic Biscutella plants falls well within the scope of the B. sempervirens complex. The shape of median nectaires, vascular anatomy and petiole section morphology and the silcula without swollen margins clearly show that insular plant should not be included within B. frutescens , a common misidentification in the past (Knoche, 1922; Guinea & Heywood, 1964; Hernández Bermejo et al., 1986).
Taxonomic recognition within the B. sempervirens group is controversial and no agreement has been archived regarding the number and rank of the taxa to be included in it. Two entities , B. sempervirens and B. montana, have been named to account for the opposite poles of variation but their recognition as distinctive taxa has not been followed by many authors. Instead, both species have been usually merged as extreme forms of a single taxon with continuous morphological variation ( Heywood, 1964; Guinea & Heywood, 1964; Olowokudejo, 1986a; Grau & Klingenberg, 1993). However , some caution should be applied to this view since conclusive evidence is lacking regarding the nature and extent of such variation. Phenotypic polymorphism has been invoked to explain it, although is should be noted that the morphological attributes of the Balearic plant have been retained in cultivation for several years, suggesting they are genetically fixed. Similar conclusions have been made concerning the differing features of B. sempervirens and B. valentina L. populations (Olowokudejo, 1986a, c.) , These results contrast with earlier reposts claiming that some vegetative characters (e.g. leaf-shape) can be modified by different growth conditions (Heywood, 1964). Moreover, populations of south-east Spain ( from where B. montana was described ) where not sampled when the morphological variation of B. sempervirens s.l. was surveyed (Olowokudejo, 1986a) or when petiole anatomy, nectaries, cotyledon and seedling features were studied in the whole genus (Olowokudejo, 1986b, c, d.. 1987). Cleary, the taxomonic status attributed to the Balearic plant should be in accordance with that recognized for their diploid relatives , B. sempervirens and B. montana , with which it is more closely related and from which presumably it arose through isolation of the mainland and western insular populations . Unfortunately , morphological evidence does not provide clear-cut patterns for recognition of the perennial taxa of Biscutella and cytogenetic gaps are restricted to few taxa, where polyploid cytotypes have been detected (Schönfelder, 1968: Olowokudejo & Heywood, 1984).
In the absence of more conclusives evidence , we think the criteria for species delimitation in the genus is necessarily should be based on evaluation of: (i) the discriminating morphological features , (ii) the relationship between morphological and geographical patterns of variation and (iii) the natures and extent of transitional forms, if any, liking discrete entities. Morphological differentiation between typical forms of B. sempervirens , B. montana and the Balearic plant is mainly based on the shape and size of the basal leaves and the architecture of the inflorescence.
Table 2. Morphological differences between Biscutella sempervirens, B. montana and B. ebusitana sp.
____________________________________________________________________________________ B. sempervirens B. montana B. ebusitana sp. nov.
_____________________________________________________________________________________
Leaves oblong-lanceolate to spatulate-elliptical, spatulate-elliptical
lanceolate attenuate petiolate
petiolate
Stem up to 50 cm, up to 60 cm, up to 100 cm.
closely branched closely branched profusely branched
Raceme length (cm.) up to 25 up to 12 up to 4
Pedicel length (mm) 5-17 6-16 5-10
Calyx length (mm) 2-3 2-3 2-2,5
glabrous glabrous hairy
Silicula(mm) 4.5-6 x 7-12 4.5-7 x 8-12 3-6 x 7-9
hairy or glabrous usually glabrous usually hairy
Style length (mm) 3-5 3-5 2-3.5
The leaves of the island plant differ distinctively from those of both B. montana and B. sempervirens. Its inflorescence is more branched (with shorter racemes and more flowers per raceme) than that of its relatives, the sepals are hairy, the style length and the silicula size are shorter and the coloration of the petals is deeper, although this is barely visible in the herbarium specimens . The presence of claviform hairs in fruit valves is not exclusive to the new species since some populations of B. sempervirens share this feature. On the other hand, B. montana very rarely has hairs on the fruits. These features do not change in culture under homogeneous greenhouse environments and provide key characters on which the tree taxa can be separated.
This morphological variation is correlated with a geographical pattern of distribution . Plants belonging to the B. montana morphotype are restricted to eastern Spain (Valencia and Alicante provinces), B. sempervirens populations extend to the south of the Iberian peninsula, ans third variant is restricted to the Balearic Islands. Specimens having intermediate morphological features B. sempervirens and B. montana have been reported from south and south-east Spain (Hernández Bermejo et al, 1986; G. Mateo, pers. comm.) Ecological convergence or, perhaps, hybridization and introgression processes should not be ruled to explain this morphological intermediacy since sympatry is common in that region. Plants from eastern Spain resembling B. sempervirens could , in fact, be hybrids between B. montana and B. valentina.
Taking all the available evidence into account, we think that the three entities should be granted some formal taxonomic recognition as has been done in the past. We refrain from using the subspecific status to name the most prominent morphological variants within B. sempervirens complex in the absence of any biosystematic work covering the woody perennial taxa of the western Mediterranean basin. Merging these entities into a single taxon creates a highly polymorphic species , whose monophyletic natures is for the moment untested. Bearing in mind the synthetic nature of this approach and the few clear discriminating characters present in the genus , there is no sound reason for limping together many woody taxa of Biscutella series Laevigatae under a single species (B. laevigata) as been proposed by some authors (Bolòs & Vigo, 1974).
Recognition of the Balearic Biscutella as a separate species from the related B. montana adds a new endemic element for the Pityusic islands and emphasizes degree of divergence between vicarious taxa inhabiting restricted localities in southeast Spain and the western Balearic islands (Eivissa and Formentera) in the same way as the vicariance pattern of eastern as western islands.
Biscutella ebusitana Rosselló, N. Torres & L. Sáez in Bot. J. Linn. Soc. 129: 157 (1999)
B. montana var. densiflora Font Quer in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 26: 104 (1926)
- B. frutescens auct.
Categoria UICN: VU
D2
0 10 20 km
Protecció legal: tàxon no protegit.
• Descripció: herba perenne, llenyosa a la base. Tiges de 20-100 cm, erectes, ramificades a la part supe rior, tomentoses . Fulles basals 5-20 x 1,5-3,5 cm, disposades en roseta, tomentoses , espatulado el·l íptiques , amb el marge sinuato - dentat ; pecíol lleugerament canaliculat, d’1/3-1/5 la longitud de la làmina , de 2-4 mm d’ amplada.. Fulles caulinars inferiors oblongues , obtuses, semiamplexicaules, auriculades a la base, de dentades a crenades , disminuint gradualment de mida cap a la zona superior de la tija. Inflorescència en panícula molt ramificada, amb branques de primer ordre de 15-25 cm, d’erectes a erecto-patents; flors concentrades al terç superior. Pedicels de 5-10 mm, erectes. Flors actinomorfes, hermafrodites. Calze de 2-2,5 mm de longitud , pilós . Pètals de 4-7 mm de longitud , cuneats, d’un groc viu. Estams 6. Gineceu súper, bicarpelar. Síliqua de 3-6 x 7-9 mm, glabra or cobert per alguns pèls claviformes, estil persistent, de 2-3,5 mm. (Veure làmina 1)
• Nombre cromosòmic: 2n = 18 (Rosselló & al., 1999).
• Distribució: endemisme pitiús (nord d' Eivissa i est de Formentera); també es troba als illots des Vedranell i des Vedrà.
• Hàbitat: roquissars, replans i fissures de roques, generalment exposades al nord; des del nivell del mar fins a 400 m. A Eivissa i als illots propers a aquesta illa sovint creix associada amb tàxons com Asperula paui Font Quer, Galium friedrichii N. Torres & al., Helichrysum rupestre (Rafin.) DC., Scabiosa cretica L. i Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas.
• Fenologia: (IV)V-VI(VII)
• Conservació: tàxon molt rar, just conegut de quatre localitats. Les poblacions conegudes ocupen zones poc freqüentades i d'accés relativament difícil, fet que contribueix a la seva bona conservació. En qualsevol cas, a causa del seu caràcter endèmic, a l’especifitat d’hàbitat i a la seva reduïda àrea de distribució , seria aconsellable proporcionar-li protecció legal , cultivar-lo en jardins botànics i arreplegar-ne llavors per tal d'emmagatzemar-les en un banc de germoplasma.
• Bibliografia: Rosselló , J. A . , N . Torres & L. Sáez (1999). A new Biscutella (Brassicaceae) species from the western Balearic Islands. Bot. J. Linn. Soc. 129: 155-164. Bibiloni & al., 2003: 26-27, 39, 41, 91 illots des Vedrà i es Vedrenell.
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas
Thymus richardii Pers. var. ebusitanus Font Quer
Endemisme exclusiu del litoral nord-oest d’Eivissa, entre Na Xemena i es Matar d’en Jordi, on pot formar localment poblacions denses sobre el rocam calcari i en replans dels cingles. També és present en garrigues ombrívoles denses properes.
Altitud: 5-380 m
Floració: (V) VI-VII (VIII).
Iconografia: Guerau d’Arellano & Torres, in Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera : 92 (1981); Romo. In Fl. Silv. Baleares.: 267 (1994). tab. 52-1; Morales. Flora Iberica 12: 397(2010) Cala de Aubarca, San Mateo. Ibiza (MA 256983) lám a-c
Cariologia: Eivissa: 2n=30, 32 Contandriopoulos & Cardona, 1984: 113, 123; 2n=30 Morales, 1990: 197 cala d’Albarca, Sant Mateu.
Protecció: Catalogada d’Especial Protecció Decret 75/2005 Govern Balear.
Jalas, 1971: 264 subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, stat. nov. Lectotype: Spain. Baleares, Eivissa [Ibiza]: Cala de les Torretes, 29.V.1918, Font Quer & Gros (BC 50117) (selected here). Although cleary differing from the other subspecies in its wider, brodoadly ovate leaves (e.g. 7 x 5 to 11 x 6.5 mm), subsp. ebusitanus undoubtedly comes closest to subsp. nitidus. Even in their ecological behaviour, these two subspecies seem to resemble each other, both being inhabitants of the lowest altitudes, whilst subsp. richardii, in the Balkan localities as well as in Mallorca , is only found at somewhat higher altitudes, although still within the Submediterranean zone. The mean length of stomatal guard cell, 20.9 μm (unpubl.) , is almost identical with that of subsp. nitidus. Additional specimens examined: Spain. Baleares, Ibiza: Sta. Agnes, a la Cala de les Torretes, Font Quer & Gros (BC 50116); In rupestribus maritimis Ebusi, Cala de Santa Agnes ad 5 m. alt. loc. class, VII.1935, Gros (BM).
Mus, 1992: 223-228. Thymus richardii var ebusitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935). Thymus richardii Pers. fue descrito (Person, 1806) a partir de material recolectado por A. Richard en Mallorca. Gussone (1843) describe T. nitidus Guss. De Sicillia taxón que compara con T. richardii y al que diferencia por su indumento calcinal. Barceló (1867) confirma la presencia de esta especie, que se consideraba dudosa (De Candolle, 1824) en Mallorca. Knoche (1922) incluye este taxón en T. serphyllum (T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche) citando entre sus afinidades varios taxones d ela sección Serphyllum y T. piperella L. Font Quer (1935) describe, de Ibiza, un nuevo taxón en el seno de T. richardii: T. richardii var. ebusitanus Font Quer, caracterizado por tener las hojas más anchas y rotundas y la inflorescencia densa. Kaleva (1967) estudia la epidermis foliar de varias especies de Thymus europeos, entre los que se halla T. richardii de Mallorca. El autor aporta datos sobre distribución, frecuencia y tamaño de los estomas de esta especie. Kaleva (1969) comenta que parece no haber cracteres útiles para distinguir T. aureopunctatus (Beck) Maly (especie descrita de Yugoeslavia) de T. richardii, siendo la longitud estomàtica de ambos casi idéntica. Jalas (1971, 1972) reconoce tres taxones con categoría subespecífica en el seno de T. richardii: T. richardii subsp. richardii (que incluye T. aureopunctatus), T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas y T. richardii subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas. El primero y el tercero estarían presentes en las Baleares . El autor recoge en el primero de estos trabajos los comentarios de Kaleva antes mencionados.
Resultados y discusión.- Se ha centrado el estudio en la valoración de las diferencias existentes entre las poblaciones de Mallorca e Ibiza en un intento de aportar alguna luz a las relaciones entre ambos y, sobretodo, establecer el criterio taxonómico más adecuado. No obstante, se han hecho algunas observaciones sobre otros taxones no baleares de categoría infraespecífica descritos o combinados en el seno de esta especie y sobre posibles especies emparentadas.
a) Thymus richardii var. ebusitanus Font Quer . Font Quer (1935) en la diagnosis de Thymus richardii var. ebusitanus destaca como caracteres diferenciales sus hojas más anchas, más rotundadas y la inflorescencia densa. La variabilidad que presenta el taxón ibicenco hace que, en nuestra opinión ninguno de estos caracteres distinga fehacientemente las plantas ibicencas del tipo. El indumento calcinal ha sido para el monógrafo del género (Jalas, 1972) la clave de la diferenciación infraespecífica de los taxones en el seno de esta especie. Este autor, y también Bonafé (1980), caracterizan las plantas de Mallorca por tener cálices subglabros o con pelos espaciados y por no presentar pelos multicelulares en los dientes superiores, al contrario que las plantas ibicencas. Jalas (1972) apunta que , además , el cáliz de la subsp. ebusitanus es no glandular-estipitado. Nosotros hemos observado que los cálices de los dos taxones se diferencian efectivamente por ser los de Ibiza más vellosos y por poseer, en exclusiva, pelos multicelulares en los dientes superiores . Hemos constatado, por otra parte, gran variabilidad en el indumento de menor tamaño, constituido por un número variable de tricomas eglandulares (siempre presentes) y, también, por pequeños tricomas glandulares pedunculados cuya presencia no es constante en las poblaciones estudiadas, presentándose individuos que los poseen y en otros que carecen de ellos tanto en el taxón mallorquín como en el ibicenco. Cardona & Contandriopoulos (1983) y Morales (1980) determinan el número cromosómico de T. richardii subsp. ebusitanus (Ibiza), resultando ser 2n= 30, 32 para los primeros y 2n= 30 en el segundo de estos trabajos . Kaleva (1969) halla 2n=28 en T. richardii subsp. richardii de Yugoslavia (sub. T. aureopunctatus). Se han efectuado contajes (R. Morales) a partir de un ejemplar recolectado por nosotros en La Coma den Arbona (Mallorca) y perteneciente a este último taxón, que han dado como resultado 2n=30. Este es, según nuestros datos, el primer recuento a partir de material mallorquín. T. richardii vive en Mallorca a partir de los 900 m en una sola localidad (Puig Major de Torrella). Es un taxón rupícola que vive aprovechando pequeñas repisas y grietas de los riscos. En Ibiza T. richardii se halla a poca altura respecto al nivel del mar (máximo 200 m) y no muy alejado de él. Vive entre las oquedades de los terrenos rocosos, en un hábitat no rupícola y más soleado. Teniendo en cuenta las diferencias que existen entre el taxón que vive en Ibiza y el de Mallorca, consideramos adecuado el tratamiento subespecífico propuestos por Jalas (1971).
b).- T. richardii subsp. nitidus (Guss.) Jalas. Jalas (1972) determina las plantas de Sicilia como T. richardii subsp. nitidus. No hemos podido estudiar material de este taxón, pero la clave que el autor aporta para distinguir este taxón de la subespecie ebusitanus adolece de utilizar caracteres en absoluto definitorios, puesto que se refiere a los ejemplares pitiusos como poseedores de hojas menos de dos veces más largas que anchas y de los cálices que no presentan tricomas glandulares. Ninguno de estos caracteres se cumplen de forma taxativa en las poblaciones de Ibiza estudiadas , hallándose ejemplares con un índice foliar mayor al que este autor da y ejemplares con cálices revestidos de abundantes tricomas galndulares pedunculados. Parece de interés el estudio de material correspondiente al taxon siciliano a fin de valorar las posibles diferencias que pueda presnetar respecto a las otras dos subespecies.
c).- T. richardii var. valentinus O. Bolòs & Vigo. Respecto al taxón descrito de Valencia, T. richardii var. valentinus O. Bolòs & Vigo (Bolòs & Vigo, 1983), los autores lo distinguen del típico por tener la base de sus hojas rotundada. Los dos pliegos existentes (BC) de este taxón presentan unas carcterísticas dignas de ser comentadas . Poseen una inflorescencia densa y cálices con los dos dientes superiores estrechos y agudos, caracteres ambos que los semejan, sin duda, a T. richardii. La base de las hojas , no obstante, es , en efecto, más rotundada que en éste, carácter que diferencia T. piperella del taxón presente en Baleares. Estudiado material de T. piperella de Valencia y en particular, proveniente del Asafor, hemos podido constatar que hay otros ejemplares que, si bien nunca presentan dientes tan agudos como los de los cálices de los pliegos de la variedad valentinus, se asemejan notablemente a éstos, por lo que, en nuestra opinión, los ejemplares recolectados por Cañigueral y determinados por O. Bolòs y J. Vigo como T. richardii var. valentinus, deben ser encuadrados en T. piperella L.
d ) Afinidades de T. richardii. Entre las especies afines a T. richardii está, sin duda alguna, T. piperella, tomillo endémico del levante peninsular. Esta afinidad fue puesta de manifiesto por Knoche (1921-1923; pero para Jalas (1972) estas dos especies pertenecen, no obstante, a secciones diferentes Sephyllum (Miller ) Bentham y Piperella Willk.). A pesar de no ser uno de los objetivos de esta tesis, creemos interesante apuntar una serie de consideraciones que son el resultado del estudio comparativo a nivel morfológico, de ambas especies ; estudio que queda aquí nada más esbozado. La sección Piperella viene caracterizada por el hábito erecto de las plantas, por sus hojas coriacias, no ciliada, distintamente pecioladas y con el margen aplanado , por su inflorescencia laxa (Jalas, 1972). La variabilidad que presenta esta especie , único representante de la sección sensu Jalas (1972), da pié a matizar algunos de los caracteres que la definen; en concreto hemos observado que la inflorescencia, indumento de las hojas y cáilces y la forma de los dientes superiores del cáliz de algunos ejemplares no se ajustan a la descripción que de esta especie dan distintos autores (Jalas, 1972, Morales, 1986). Si bien son mucho más abundantes los ejemplares con inflorescencias laxas, no son raros los que presentan una inflorescencia condensada, más o menos capitulariforme. Las hojas no son totalmente glabras como destacan algunos autores (Jalas, 1972; Morales, 1986; Bolòs et al., 1990) sino que, sobretodo en la base de éstas, en los márgenes, existen pequeños tricomas eglandulares ganchudos. Mientras que Morales (1986) describe el indumento calcinal de T. piperella como compuesto por glándulas esferoidales y pelos glandulares, Bolòs et al.(1990) caracterizan el cáliz de esta especie como glabrescente. Hemos observado, además de tricomas glandulares sentados y tricomas glandulares pedunculados, tricomas eglandulares curvos en los nervios, siendo más abundantes en la base del cáliz. Respecto a la denticulación calcinal hemos observado, también, que esta carácter es francamente variable, hallándose desde ejemplares con dientes triangulares a otros que los presentan sensiblemente más acuminados. Teniendo en cuenta que T. piperella es un taxón polimorfo y que las afinidades con T. richardii son muy claras, no creemos que haya suficientes caracteres para considerarlo como único representante de la sección Piperella; antes bien, debe incluirse también en ésta T. richardii y, puede que algún otro taxón considerado actualmente en la sección Serphyllum. Debe estudiarse, con la ayuda de técnicas taxonómicas más complejas, el parentesco que puedan tener T. piperella y T. richardii, taxón del que no nos parece tan alejado.
El tratamiento nomenclatural queda:
Thymus richardii Pers. Syn Pl. 2: 130(1807) subsp. richardii, ≡ T. sephyllum var richardii (Pers.) Knoche, Fl. Balear, 2: 354 (1922), = T. humifusus var. aureopuctatus G. Beck, Ann. Naturh, Mus Wien, 2: 142 (1887), ≡ T. aureopunctatus (G. Beck) Maly, Glasn. Muz. Bosni Herceg. 35: 157 (1923).
Distribución y ecología .- Taxón de Mallorca y Yugoeslavia. Vive en grietas de roquedos en una única localidad de la isla balear, a partir de los 900 metros de latitud. Meses de floración: junio-agosto (Straka et al., 1987).
Thymus richardii Pers.subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas, Bot. Journ. Linn. Soc. 64: 264 (1971) ≡ T. richardii var. ebsuitanus Font Quer, Cavanillesia 7: 77 (1935).
Distribución y ecología.- taxón exclusivo de Ibiza. Aprovecha grietas entre rocas donde se acumula bastante tierra, muy a menudo a ras de suelo, siendo más infrecuente hallarlo colgando de peñascos. Meses de floración: mayo-julio (Guerau & Torres, 1981). Bolòs & Molinier (1983) consideran este taxón diferencial de la subasociación thymetosum ebsusitani del Hippocrepidetum balearicae, mientras que Tébar et al.(1989) lo tratan como carcterístico de la asociación Thymo ebusitani-Hippocrepidetum grosii Tébar et al (1989) que proponen.
Material estudiado (fig. 40).
T. richardii subsp. richardii . Mallorca.
T. richardii var. valentinus. Valencia
Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas .
Ibiza: Cala Aubarca, 23-VI-1979, J. Fernández Casas (BC 633215, MA 256983, MAF 111265); ídem, 19-X-1988, R. Morales (MA 486690); ídem, 9-VI-1991, N. Torres & J.A. Rosselló (UIB); ídem, 16-VII-1991, N. Torres (UIB); ídem ex Real Jardín Botánico de Madrid, 7-1990, s. r. (MA 487128); Cala Sta. Agnès, VII-1935, E. Gros (BC 87078, BC 87079, MA 105453, MAF 33336); Cingles des Recó, 16-VI-1990, M. Mayol & al. (UIB); Punta de ses Torretes , 29-V-1915, E. Gros (BC 50117); ídem, 15-VI-1918, E. Gros (BC 50116); ídem, 2-VI-1981, M.A. Cardona & al. (BC 644574); Ses Balndres, 31-III-1986, J. A. Rosselló & N. Torres (UIB)..
Riera & al,. 2007: 77-80 . 79 subsp. ebusitanus: Leaf: base cuneate, margin entire. Calyx: upper teeh: multicellular hairs absent, tube: stipiate hairs present.
Main diagnostic chracthers between T. richardii subsp. vigoi and the other subespecies of T. richardii:
subsp. vigoi subsp. richardii subsp. ebusitanus subsp. nitidus
Leaf
base cordate cuneate cuneate cuneate
margin shortly entire entire entire to slightly
denticulate denticulate
Calyx
___________________________________________________________________________________________
upper teeth: few or
multicellular hairs absent present absent absent
___________________________________________________________________________________________
--Tube: stipulate hairs present few or absent present present
Has recibido este mensaje porque estás suscrito al grupo "Excursiones Botánicas" de Grupos de Google.
Para anular la suscripción a este grupo y dejar de recibir sus correos electrónicos, envía un correo electrónico a excursionesbotan...@googlegroups.com.
Para obtener más opciones, visita https://groups.google.com/groups/opt_out.
--
Has recibido este mensaje porque estás suscrito al grupo "Excursiones Botánicas" de Grupos de Google.
Para anular la suscripción a este grupo y dejar de recibir sus correos electrónicos, envía un correo electrónico a excursionesbotan...@googlegroups.com.
Para obtener más opciones, visita https://groups.google.com/groups/opt_out.