Recollim aquí informació dels primers botànics dels qui hem documentat exploracions i herboritzacions a la costa dels Amunts.
Hermann Knoche, 1923: 327. Ce n’est qu’à la Cala Eubarca que j’ai pu trouver une association semblable à celle de la Sierra de Majorque.
Pius Font i Quer, 1927: 10. El hallazgo en Ibiza de Scabiosa cretica venía a afianzar el carácter balear de su flora y nos hizo concebir la sospecha de que quizá bien explorada la costa septentrional de la isla, donde sabíamos la existencia de acantilados y grandes peñascales calizos , podría darnos algunas especies de las que caracterizan en Mallorca tales estaciones, algunas de las cuales son tipos baleáricos endémicos.
Todo ello motivó una segunda exploración de Ibiza, Formentera y pequeñas islas vecinas que, por no poder realizar nosotros, llevó a término Gros con precisas instrucciones acerca de las localidades a visitar, entre ellas el Vedrá famoso, los islotes del Espartar, Cunillera y Tagomago , las peñas de La Mola , en Formentera, y las calas de la costa norte próximas a Corona, que no habíamos podido visitar en marzo. Esta segunda expedición duró de los primeros días de mayo de 1918 hasta el 19 de junio y el éxito más rotundo la coronó.
Resultado de todos estos viajes botánicos ha sido el hallazgo de algunos tipos endémicos bien caracterizados: Genista dorycnifolia, Genista Grosii, Statice ebusitana , Asperula Paui, Allium Grosii, Allium scopulicolum, Allium ebusitanum y Avena crassifolia.
Chamaerops humilis L.
Molt rara a Eivissa i Formentera formant grups de pocs individus localitzades en replans i clivells del rocam litoral, en llocs de molt difícil accés. Consideram es tracta de poblacions relictes que han estat sotmeses a forta pressió humana durant molt de temps pel seu aprofitament. Hem recollit informació oral de Can Blai de Cas Turs a Sant Mateu, que a mitjans dels anys cinquanta del passat segle, joves s’enfilaven a les penyes per arrabassar exemplars i portar-los a casa per a plantar-los com ornamentals.
Nom popular: palmer, palma borda, palma fina.
Protecció: Autorització obligatòria per a la seva recol·lecció amb finalitats comercials. Decret 75/2005 Govern Balear.
Bibliografia:
Chamaerops humilis L. , Sp. Pl. 1187 (1753) frondibus palmatis plicatis, stipulibus spinosis. Habitat in Europa australe, praesertim Hispania.
EIVISSA, FORMENTERA: Guerau d’Arellano & alumnes, 1974: 79-80.
Guerau d’Arellano & al,, 1980: 41.
Guerau d’Arellano & Torres, 1981 b: 116-117 Eivissa, costa NW : ses Fontanelles, ses Balandres, puig d’en Joan Andreu, es Alls, cap d’Albarca, cap de Rubió, penyal de s’Àguila i SW: l’Oliva, puig Pelat, illots des Vedrà i des Vedranell i la Mola de Formentera: torrent de sa Fontanells, punta de sa Creu, sa Cala , la Fernanda.
Bolòs, 1985 mapa: 037 Eivissa CD62 CD52 CD40. Formentera: CC78.
Pla & al., 1992: 48; Ei Fo.
Bolòs, 1998: 242.
Bonner, 2004: 23.
Projecte Bioatles, 2006: Autor text I. Ramos, Autor mapa: Servei de Gestió Forestal & J.M. González: Eivissa: UTM31SCD 4508, 4404, 4403, 4504, 4503, 4604, 5220, 5423, 5424, 5524, 5525, 5625, 6126, 6127, 6227. Formentera: UTM31SCC 7282, 7382, 7482, 7582.
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, 2007: Eivissa, Formentera.
EIVISSA: Knoche, 1921: 352 Ivice: rare, je ne l’aie vue que sur les falaises inacessibles de la côte septentrionale, auprès de la Cala d’ Eubarca (1h D5, Ii D4.). Un instituteur, m’a assuré que ce palmier existe aussi sur la crête de l’île de Vedra. Je ne l’y ai pas vu, mais c’est possible. Tandis qu’au contraire je dubte fort qu’il puisse croître sur la côte méridionale de Formentera, ainsi que me l’on affirmé quelques pêcheurs .
Knoche, 1923: 328 Sur ces falaises inaccessibles exposées au Nord et aux brumes de la mer a eélu domicile 339 La Vedra, on dit y croit aussi.
Font Quer, 1961: 955 mapa Eivissa. 957 En Ibiza es muy rara, se localiza en los cantiles de la costa.
Bolòs & Molinier, s.d. 39: Cala d’en Barca: 39 c’est sur cette falaise que subsisten quelques Chamaerops que nous n’avons pas oberservé sur place.
Guerau d’Arellano & Ramon, 1978: 153.
Duvigneaud, 1979: 36.
Rivas-Martínez & al., 1992: 125 característica del Cneoro tricoci–Pistacietum lentisci variante de Juniperus turbinata y U.S: Punta del Sabinal .
Mus, 1993: 20, 35 V;.
Bolòs & Vigo, 2001: 668 r.
López González, 2001: 1468.
Bibiloni & al., 2003: 58, 18, 39, 92 illot des Vedrà, 41 illot des Vedranell.
Galán & Castroviejo, 2008, Flora Iberica 18: 273-275 Chamaerops humilis L., Sp. Pl.: 1187 (1753) [húmilis]
Phoenix humilis (L.) Cav., Icon. 2: 12, tab. 115 (1793)
Ind. loc.: “Habitat in Europa australi, praesertim Hispania” [lectótipo designado por H.E. Moore & J. Dransfield in Taxon 28: 60 (1979): Clifford s.n., BM]
Ic.: Lám. 80
Tronco hasta de 4 (7) m de altura y c. 35 cm de diámetro. Hojas con pecíolo 8,5-55 × 0,2-1,5 cm, ornamentado con espinas de 1-15 mm; hástula 3-5 × 3-12 mm; lámina 10,9-43 × (4)7-60 cm, dividida en segmentos de 4,9-40,5 × 0,1-2 cm; base de 6-11 × 1-7 cm, triangular, con fibras pardas. Inflorescencia 15-25 cm con pedúnculo de c. 25 × 0,7 cm; espata con quillas de 6,8-18,1 × 1-3 cm, con fibras pardas en los bordes; raquis 5-19,5 cm, ramificaciones 0,3-6 cm y brácteas 0,1-20 mm. Flores 3-9 × 2-9 mm. Frutos 1,2-4 × 0,7-1,6 cm, de pardos a rojizos. Semillas c. 1-1,2 × 1 cm. 2n = 36*.
Formaciones arbustivas y matorrales xéricos y muy soleados, a veces subrupícola, indiferente edáfica; 0-1100(1200) m. III-VI. W de la región mediterránea (desde Portugal y Marruecos hasta Malta). S, E y NE de la Península Ibérica, y Baleares. Esp.: A Al (B) Ba Ca Co Cs Ge Gr H Ma Mu PM[Mll (Mn) (Ib)] Se T V. Port.: Ag (BAl) E. N.v.: palma enana, palma menor, palmiche (fruto), palmitera, palmito; port.: palmeira-anâ, palmeira-das-vassouras, palmeira-vassoureira; cat.: bargalló, dàtil de rabosa (fruto), garballonera, margalló, pa de guineu (frutos), pa de rabosa (frutos), palma, palma d’escombres, palmella, palmereta, palmereta borda, palmereta de secà, palmerola; eusk.: astapalma, palmondo nanoa.
Observaciones.–Chamaerops humilis var. lusitanica Becc. in Webbia 5: 63 (1920) corresponde a formas arborescentes del C y S de Portugal [J. Vasconcellos & J. Amaral Franco in Portugaliae Acta Biol., Sér. B, Sist. 2: 349 (1948)] que también hemos podido encontrar en otras localidades de la Península (A Ca Ma).
Los dátiles del palmito son astringentes por ser ricos en taninos. Las hojas son empleadas por sus fibras (crin vegetal) para la fabricación de utensilios como escobas, cestos, sombreros o paños. La yema apical (palmito) y las espatas jóvenes (higa, higuela o jiga en Andalucía) son comestibles. También es utilizado como ornamental.
Mateu & al., 2011: Diapositiva. Estudio de la flora amenazada de las Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent d’Eivissa.
FORMENTERA: Llorens & Tébar, 1989-1990: 30.
Gil & Llorens, 2001: 35: 78C, 78D.
Pitiüses: Rivas- Martínez & al., 1992: 122.
Balears: Cambessèdes, 1827: 321 In collibus maritimus et montibus Balerium frequens.
Romo, 1994: 378 general todas las islas.
Herbaris:
Eivissa: cingles calcaris marítims des Clots Negres, Sant Miquel UTM31SCD6326, 11-IV-1992, N. Torres (Herbari Nèstor Torres).
Formentera: penyes marítimes, la Fernanda, la Mola UTM31SCC7282, 7-V-2000, N. Torres (Herbari Nèstor Torres).
Rivas-Martínez & al., 1992: 125 característica del Cneoro tricoci-Pistacietum lentisci variante de Juniperus turbinata y U.S: Punta del Sabinal .
Mus, 1993: 20, 35 V;.
Bolòs & Vigo, 2001: 668 r.
López González, 2001: 1468.
Bibiloni & al., 2003: 58, 18, 39, 92 illot des Vedrà, 41 illot des Vedranell.
Galán & Castroviejo, 2008, Flora Iberica 18: 273-275 Chamaerops humilis L., Sp. Pl.: 1187 (1753) [húmilis]
Phoenix humilis (L.) Cav., Icon. 2: 12, tab. 115 (1793)
Ind. loc.: "Habitat in Europa australi, praesertim Hispania" [lectótipo designado por H.E. Moore & J. Dransfield in Taxon 28: 60 (1979): Clifford s.n., BM]
Ic.: Lám. 80
Tronco hasta de 4 (7) m de altura y c. 35 cm de diámetro. Hojas con pecíolo 8,5-55 × 0,2-1,5 cm, ornamentado con espinas de 1-15 mm; hástula 3-5 × 3-12 mm; lámina 10,9-43 × (4)7-60 cm, dividida en segmentos de 4,9-40,5 × 0,1-2 cm; base de 6-11 × 1-7 cm, triangular, con fibras pardas. Inflorescencia 15-25 cm con pedúnculo de c. 25 × 0,7 cm; espata con quillas de 6,8-18,1 × 1-3 cm, con fibras pardas en los bordes; raquis 5-19,5 cm, ramificaciones 0,3-6 cm y brácteas 0,1-20 mm. Flores 3-9 × 2-9 mm. Frutos 1,2-4 × 0,7-1,6 cm, de pardos a rojizos. Semillas c. 1-1,2 × 1 cm. 2n = 36*.
Formaciones arbustivas y matorrales xéricos y muy soleados, a veces subrupícola, indiferente edáfica; 0-1100(1200) m. III-VI. W de la región mediterránea (desde Portugal y Marruecos hasta Malta). S, E y NE de la Península Ibérica, y Baleares. Esp.: A Al (B) Ba Ca Co Cs Ge Gr H Ma Mu PM[Mll (Mn) (Ib)] Se T V. Port.: Ag (BAl) E. N.v.: palma enana, palma menor, palmiche (fruto), palmitera, palmito; port.: palmeira-anâ, palmeira-das-vassouras, palmeira-vassoureira; cat.: bargalló, dàtil de rabosa (fruto), garballonera, margalló, pa de guineu (frutos), pa de rabosa (frutos), palma, palma d'escombres, palmella, palmereta, palmereta borda, palmereta de secà, palmerola; eusk.: astapalma, palmondo nanoa.
Observaciones.-Chamaerops humilis var. lusitanica Becc. in Webbia 5: 63 (1920) corresponde a formas arborescentes del C y S de Portugal [J. Vasconcellos & J. Amaral Franco in Portugaliae Acta Biol., Sér. B, Sist. 2: 349 (1948)] que también hemos podido encontrar en otras localidades de la Península (A Ca Ma).