Artículo "CONTRA LA MONARQUÍA" (traducción en catalán), de Jaume d'Urgell.
Jaume d'Urgell
=========================================
L'autor posa de manifest les enormes paradoxes amb les que es troba la
raó al probar de trobar arguments objectius que justifiquin la
pervivència de la institució monàrquica dins de la realitat social
dels nostres dies. En la seva opinió, i malgrat la polèmica que
aquest afet pugui generar, ha arribat el moment de qüestionar-nos els
pros i els contres de mantenir un Cap d'Estat vitalici i hereditari,
dins d'un país occidental, en ple S. XXI.
Sóc conscient de l'enorme devoció que algunes persones experimenten
per una causa que genera una idolatria tan irracional, que els impedeix
si fins hi tot la possibilitat d'acceptar un debat crític sobre la
qüestió, és més, qualsevol qüestionament de la validesa i
vigència de l'actual status quo encén l'espurna de l'odi, i més,
si parlem de gent de certs sectors de la societat, com ara els ultra
conservadors, la milícia, classes acomodades o algunes de les persones
que mai no van poder accedir o completar l'enseyament bàsic. En
efecte, en determinats individus, el sentiment monàrquic es manifesta
amb una intensitat comparable al fanatisme esportiu o religiós,
identificant aquesta forma de govern -i no qualsevol altra-, com a
una expressió més de patriotisme nacional -relació molt lògica,
tenint en compte que la idea mateixa de la monarquia té molt a veure
amb els conceptes de nació i deïtat-. Però és millor no seguir
per aquesta línia de raonament, que ens duria a la conclusió que
habitem en una teocràcia, la qual cosa no sembla plausible.
Som a la fi de 2005, el nivell de maduresa democràtica de la societat
espanyola, permet afrontar un debat sobre la monarquia, des del
respecte i la serenitat. Com exercici de llibertat i independència
intel·lectual, aquest debat caldría aportar una altra mena de
raonaments, i després... el poble dirà.
En la voluntat de donar al present article el caràcter més
estructurat possible, vaig a guiar-me per una relació de preguntes que
posteriorment constituiràn el fil conductor d'un procés argumental
molt senzill. Aquestes preguntes en són deu:
1. Què és la monarquia?
2. Per què hi ha un monarca?
3. Qui va nomenar al rei d'Espanya?
4. És espanyol el rei d'Espanya?
5. Quins poders té el rei d'Espanya?
6. És justa la monarquia?
7. Quant costa la monarquia?
8. És útil la monarquia?
9. Té sentit la monarquia avui dia?
10. La monarquia és per sempre?
1. QUÈ ÉS LA MONARQUIA?
-----------------------
Comencem pel començament: de què estem parlant exactament? Segons el
diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, la primera
accepció de "monarquia" és: «Estat regit per un monarca».
Òbviament, no vaig poder resistir la curiositat de mirar la
descripció del terme "monarca", i aquesta és la resposta:
«Príncep sobirà d'un Estat», la qual cosa em va deixar una miqueta
perplex, perquè sempre vaig creure el que diu l'article primer de la
Constitució Espanyola, en el seu apartat segon: «La sobirania
nacional resideix en el poble espanyol, del que en surten els poders de
l'Estat.». Per tant, o la definició de la Reial Acadèmia de la
Llengua Espanyola conté un greu error, o la monarquia és
inconstitucional.
Insatisfet doncs, amb les meves perquisicions en el diccionari i la
Carta Magna, vaig optar per consultar una enciclopèdia, a la recerca
de millor fortuna: i en efecte, vaig trobar algunes definicions molt
aclaridores:
Pel que sembla, al principi només hi había un tipus de monarquia: la
monarquia absoluta, que com llur nom indica, conferia al governant un
poder il·limitat, de manera que quedava en la seva voluntat l'opció
de comportar-se com un governant despòtic. Més tard van aparèixer
altres formes de govern, a les quals es va anomenar "monarquies
constitucionals", i que bàsicament, no eren altra cosa que formes
descafeïnades de la monarquia absoluta... això dóna peu a moltes
interpretacions, però a la vista del curs de la Història en la major
part de països, a partir del S. XVII, es va anar reduint més o menys
suaument la quantitat de poder que ostentava el monarca, fins a arribar
a la "monarquia parlamentària", en la qual suposadament, la figura
del monarca es limita a ser un símbol, com ara l'himne o la bandera.
Cal dir, que en alguns llocs, el període de monarquia va concloure de
sobte, com a França o Rússia, i en uns altres va quedar buida de
significat executiu de la nit al dia, com ara al Japó. En d'altres, la
monarquia absoluta ha arribat fins als nostres dies, principalment en
antigues colònies britàniques i franceses que romanen a la memòria
de tothom.
Algunes d'aquestes monarquies han decidit maquillar la seva legitimitat
pretenent complir certs aspectes formals de tipus legal, amb el que les
podríem anomenar monarquies pseudoconstitucionals. Al meu entendre,
amb el nivell d'alfabetització que avui dia hi ha gairebé arreu del
Món, això de "jo mano perquè m'ho ha dit Déu", o allò de
"Déu és de la família", ja no resulta prou convincent per a la
gran majoría dels súbdits... i com sembla que la gent encara respecta
la Llei, doncs bé...
En resum: la forma de govern que hi ha a Espanya és la de monarquia
parlamentària -a part de tot aquest raonament i investigació, n'hi
havía prou d'haver llegit el tercer punt del primer article de la
Constitució Espanyola: «La forma política de l'Estat espanyol és la
Monarquia parlamentària»-, i per tant, com sabem que la monarquia
parlamentària és un símbol, concloem: la monarquia és un símbol.
2. PER QUÈ HI HA UN MONARCA?
----------------------------
Es podria dir que tenim rei perquè sempre l'hem tingut... o bé, si
som més correctes: que llur origen es troba en tradicions profundament
arrelades. Sembla ser que cap al s. IV a de C., hi havia tribus
guerreres que tenien caps; tribus que necessitaven aliar-se per raons
de seguretat o estratègia militar, i llavors, el nombre aconsellava la
creació d'òrgans col·legiats -integrats per caps-, al capdavant
dels quals s'erigiria un coordinador, o cap de caps. Del com
l'escollíen, no està documentat, però, tenint en compte que tot
això va començar a ocórrer molt abans de Pèricles, de ben segur que
el sistema no era massa lluny del que podem contemplar veient un
documental de National Geographic sobre organització social dels
lleons.
Si donem un cop d'ull al que ens han dit dels darrers regnats
d'Espanya, des del punt de vista del seu enquadrament constitucional,
veurem que ja en la Carta Magna de 1812 se li dedicava tot el títol
quart sencer, i -cosa curiosa-, la seva redacció no era molt
diferent de la del títol segon de l'actual Constitució Espanyola.
La Constitució Espanyola de facto, de 1834, no tenia un títol
específic per a la corona, perquè tota ella ho era en si mateixa
-sempre m'he preguntat com cony es pot tenir text base amb entitat
constitucional "suposada"-. En 1837 es va advocar per tornar a la
de Cádiz, de 1812, de caràcter més conciliador -com la de 1978,
encara que estigui malament el dir-ho-.
Al juliol de 1854, O'Donnell dóna un cop d'estat, i Isabel II
aprofita el riu regirat per a pescar una bonica corona; cridà a formar
Govern al vell general Espartero, que compartí el poder amb
O'Donnell. Fins que el descontentament cap al règim d'Isabel II va
desembocar en un nou cop d'estat, aquesta vegada el de Prim, al
setembre de 1868, donant origen a la Revolució de 1868 -La
Gloriosa-, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II.
Les noves Corts Generals van sancionar -ja al juny de 1869-, la
primera de les nostres constitucions democràtiques. En ella van quedar
plasmats els punts bàsics de la revolta de 1868: sobirania nacional,
sufragi universal, divisió de poders, concepció de la monarquia com
poder constituït i declaració de drets. Va estar vigent fins a 1873,
any que es proclama la Primera República.
Al desembre de 1876, Martínez Campos proclama a Alfonso de Borbó,
fill de l'exiliada Isabel II, com rei d'Espanya . S'obria així l'etapa
de la Restauració, un període d'estabilitat basada en l'alternança
bipartidista de liberals i conservadors. La nova Constitució Espanyola
lligada a aquest règim, retorna la sobirania nacional al rei i a les
Corts, reconeix implícitament la divisió de poders i opta per la
tolerància religiosa, encara que deixà un ampli marge al seu
desenvolupament a través de lleis posteriors. És el text
constitucional de més llarga vida en la història d'Espanya , ja que
va estar vigent fins a 1923.
A l'abril de 1931, Niceto Alcalá-Zamora proclamava la II República
Espanyola, la conseqüència immediata de la qual va ser l'exili
voluntari d'Alfonso XIII. La República era la conseqüència de la
dictadura esgotada de Primo de Rivera. Amb el canvi de règim, va
arribar una nova Constitució Espanyola, promulgada al desembre de
1931. El nou text es trobà en la línia del constitucionalisme
democràtic, que ressalta la sobirania nacional, la proclamació dels
drets i llibertats, i la divisió de poders. El seu període de
vigència s'estendria fins a la fi de la Guerra Civil.
Per tant, podem concloure que el monarca existeix per llur interès, i
la monarquia, perquè si, perquè ha existit sempre, i perquè a cada
moment de la Història, la seva existència responia a un equilibri
d'interessos que la van fer possible.
3. QUI VA NOMENAR AL REI D'ESPANYA ?
------------------------------------
Lluny del que ara afirmen els cronistes políticament correctes, En
Borbó va participar activament de la política i el govern
dictatorial, arribant a presidir les celebracions de l'il·legítim
Consell de Ministres, formant part dels òrgans de poder instituïts
per qui van iniciar la Guerra Civil Espanyola, contra el govern de
Azaña, Llargo Caballero i Negrín, qui van accedir als seus càrrecs
mitjançant eleccions lliures i democràtiques.
El rei d'Espanya el va nomenar el militar colpista Franco, al juliol de
1969.
I no es va limitar a suplantar simbòlica i puntualment al colpista ...
va arribar a assumir la Prefectura de l'Estat, del 19 de juliol a 2 de
setembre de 1974 i des del 30 d'octubre fins al 20 de novembre de 1975.
Dos dies més tard, va ésser coronat rei d'Espanya .
Ja que ja en l'estiu de 1974 va assumir el comandament absolut del
país, si hagués estat tan demòcrata com alguns s'obstinen a repetir,
va poder haver legalitzat el multipartidisme i convocar eleccions...
estalviant-nos més d'un any de dictadura.
4. ÉS ESPANYOL EL REI D'ESPANYA ?
---------------------------------
El nom complet de l'actual rei d'Espanya és: «Juan Carlos Alfonso
Víctor María de Borbó i Borbó-Dos Sicilias», o dit d'una manera
breu: Juan Carlos Borbó i Borbó. Com veiem, el cognom es repeteix. La
biologia i la medicina, a més a més del saber popular i fins i tot
l'Església, tenen una visió molt peculiar sobre el costum de casar-se
reiteradament entre cosins, però bé, aquesta no és la qüestió.
Anant al que ens interessa, Borbó és un cognom d'origen francès. En
efecte, l'avi d'En Juan Carlos era En Alfonso, que va ser nét d'En
Francisco, que va ser nét d'En Carlos, nét d'En Felipe (un
francès, nét de l'absolutament absolut Luis).
A més a més de pertànyer a una família francesa, el que diu ésser
el representant dels espanyols ni tan sols va néixer a Espanya, va
néixer a Roma (Itàlia), el dia cinc de gener de 1938. En aquestes
mateixes dates, Franco, que més tard seria el seu cap i amic, acabava
amb la vida de gairebé un milió d'espanyols perquè no li agradava
com pensaven, i perquè això li permetria ocupar el lloc del Cap de
l'Estat durant gairebé quaranta anys. Tornant a En Juan Carlos, quan
l'italianet tenia deu anys ens el van dur a Espanya. Bé, almenys va
néixer el 5 de gener, és a dir, la nit de reis.
Per tant, la qüestió està clara: el rei d'Espanya és un italià
d'origen francès.
I ja posats, la seva esposa -i mare del futur rei, si el poble no hi
posa remei-, és Sofia, una grega la família de la qual va ser
expatriada precisament per tenir masses amistats entre militars
colpistes.
5. QUINS PODERS TÉ EL REI D'ESPANYA ?
-------------------------------------
Els poders del rei d'Espanya estan clarament descrits en els articles
62 i 63 de la Constitució Espanyola, i, segons aquest text, són:
donar el vistiplau a les lleis que li manin; convocar eleccions i
referèndum quan li toqui; nomenar al president del govern i als
ministres quan l'hi manin; fer com que nomena als militars i donar-los
medalletas de tant en tant; estar informat dels afers d'Estat; el
comandament suprem de les forces armades; concedir indults; fer veure
que mana en les reials acadèmies; enviar i rebre als ambaixadors;
signar acords internacionals en nom d'Espanya i declarar la guerra,
quan l'hi manin.
Sembla que tantes línies de text està pensades per a disfressar la
part que més preocupa: un dels poders del rei és el comandament
suprem de les forces armades.
Per cert, per si algú pensa que es tracta d'una mera qüestió
simbòlica, que no deu prendre's de debò, que es tracta d'una
tradició, un paripé del folklore espanyol, li aconsello que busqui en
el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola el
significat de la paraula "suprem": «Sum, altíssim. Que no té
superior en llur línia.»...
Llavors, qui dóna les ordres als prop de cent mil soldats que té
l'exèrcit d'Espanya ?, el President del Govern a qui va votar la
majoria del poble al març de 2004, o un italià nomenat
arbitràriament per un militar colpista del Segle passat?
És a dir: en ple S. XXI, el comandament suprem dels exèrcits d'un
país desenvolupat i occidental, membre de l'OTAN , està en mans d'un
negoci familiar: vitalici i hereditari.
6. ÉS JUSTA LA MONARQUIA?
-------------------------
Des del meu punt de vista, una cosa és justa quan en sentit comú, és
bona i està amparat dins de la Llei. Per fer aquesta prova, sotmetré
l'afirmació a l'analisi de dues Lleis bé conegudes: la Constitució
Espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans.
Segons l'article 14 de l'actual Constitució Espanyola: «...els
espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler
discriminació alguna per raó de naixença...». A la vista d'això,
no entenc quin dret extra té el fill de Juan Borbó respecte al fill
de Joan Pera o la filla de Montserrat Caballé. És a dir, si la
Constitució Espanyola prohibeix qualsevol discriminació per raó de
naixença, i el rei és rei sol pel seu naixement, llavors, la
monarquia és inconstitucional.
Però anem A la Declaració Universal dels Drets Humans, que segons el
segon apartat de l'article nombre 10 de la nostra Constitució
Espanyola, és qui ha de regir la interpretació dels nostres drets i
llibertats fonamentals:
Segons les dotze primeres paraules, del primer article de la
Declaració Universal dels Drets Humans, «Tots els éssers humans
neixen lliures i iguals en dignitat i drets». A veure, interpretem: la
monarquia és una dignitat, no? o és un dret dels reis? En qualsevol
cas, si tots els éssers humans naixem lliures i iguals, perquè uns
neixen reis i uns altres no? Si ens posem a descartar opcions, encara
que només sigui per un exercici de lògica... cap pensar que els reis
no són éssers humans? Perquè si no, caldrà pensar -per
eliminació-, que a més de inconstitucional, la monarquia és
contrària a la Declaració Universal dels Drets Humans.
7. QUANT COSTA LA MONARQUIA?
----------------------------
Segons consta en el text de la Llei Orgànica dels Pressupostos
Generals de l'Estat per a 2005, publicada el dimarts, 28 de desembre de
2004 (no són una inocentada, malgrat la data), es destinen dues
partides: una genèrica per al «Cap d'Estat», referència 911M, per
un import total de 7.776.340,00 euros; i altra de «Suport a la gestió
administrativa del Cap d'Estat», l'import del qual puja fins a
5.282.130,00 euros. És a dir, en total: la monarquia és un símbol
que costa 2.172.746.589 pessetes, en un any.
No m'agradaria incórrer en demagògia interessada -com alguns
assenyalaran-, però, al meu entendre, en un país com Espanya,
tenint en compte de l'increment del cost de l'habitatge, les
deficiències en la qualitat educativa, la poca inversió en els
programes d'investigació i desenvolupament, les llistes d'espera en
els centres assistencials i hospitalaris, les dificultats per accedir a
places de guarderies públiques, etc. no sembla just, ni equitatiu que
l'Estat gasti cada any els diners equivalents a quaranta-tres vides
completes de treball, a mantenir "un símbol".
Què d'on surt el nombre? Molt fàcil: d'una banda tenim una mica més
de tretze milions d'euros que és l'assignació pressupostària per a
la família real en 2005, i d'altra banda, els 513,00 euros mensuals
que formen el salari mínim interprofessional en el mateix any.
Multipliquem els 513,00 euros del salari mínim interprofessional, pels
dotze mesos de l'any (i ens dóna: 6.156,00 euros); l'edat límit de
jubilació són 65 anys, i un espanyol pot treballar legalment a partir
dels 16 anys, per tant, la vida laboral completa d'un espanyol, pot ser
de 49 anys. Si dividim els tretze milions d'euros que costa la família
real en un sol any, entre els 6.156,00 euros que cobra un treballador a
l'any, tenim 2.121,25 anys treballats, per a reunir el pressupost. Si
dividim aquest nombre, pel nombre màxim d'anys laborables en una vida,
resulta que farien falta gairebé mig centenar de vides completes per a
pagar aquests bonics vestits, helicòpters, palaus i cotxes blindats.
Mentre, la població ha d'esperar una eternitat per a fer-se una
mamografía. I això no és demagògia, és aritmètica.
Per cert: el 2005, la pensió mínima per a un jubilat de 60 anys, amb
un cònjuge al seu càrrec, és de 489,72 euros, és a dir, una renda
per cápita de 244,86 euros.
Tot això sense tenir en compte que la família del rei no ha de
preocupar-se de pagar una hipoteca, mai ha hagut d'obrir un diari ni
assistir a un munt d'entrevistes abans d'adonar-se de quines ocupacions
són en realitat estafes, mai han patit un atracament, l'accés a
l'educació de qualitat no els suposa cap problema, i, per no tenir
llistes d'espera en els hospitals, ni tan sols acudeixen a la sanitat
pública, quan se suposa que ells són el màxim símbol dels serveis
de l'Estat.
8. ÉS ÚTIL LA MONARQUIA?
------------------------
Tots hem escoltat allò de «tenim democràcia gràcies al rei»,
«Juan Carlos té molt bones relacions amb el monarca -absolut- del
Marroc», «el rei és el nostre millor ambaixador»... anem a veure:
Primer: tenim democràcia per pressió internacional, per coherència
amb els temps, per decisió ciutadana i perquè qui realment té
capacitat per a decidir sobre les coses fosques de l'Estat -la Banca,
la Indústria i les grans signatures del capital i serveis- així ho
van voler en el seu moment.
Segundo: és normal que els monarques es duguin relativament bé entre
ells, després de tot, pràcticament són família a més, no és rar
que els professionals d'un mateix sector aúnen forces... fins i tot
les prostitutes ho fan.
Tercer: que jo sàpiga, en els països "seriosos de debò" no fa
mancada tenir més ambaixadors que els quals designi el govern triat
pel poble. Tenir més d'un interlocutor al més alt nivell, implica que
algun d'ells no és realment "del nivell més alt".
Finalment, com factor de cohesió, unitat, símbol de permanència i
totes aquestes mentides que tantes vegades ens han repetit des de la
ràdio, la televisió i els periòdics: n'hi hauría prou amb tenir
solament a la senyera. Surt força més barata i també està per sobre
del cap dels militars.
Tenir un rei no és útil, perquè el poble no necessita més unitat
que la seva pròpia unió, ni més permanència que la llibertat,
expressada en la capacitat de votar per a canviar les coses, a la
recerca d'horitzons millors... o noves decepcions. De qualsevol manera,
totes aquestes coses que se suposa que corresponen al monarca, són
competències que deurien ser exclusives de la persona que el poble
trii cada quatre anys.
9. TÉ SENTIT LA MONARQUIA AVUI DIA?
-----------------------------------
Tinc un amic francès, que diu que la monarquia és un problema del S.
XIV, la solució de la qual es va descobrir a França a la fi del S.
XVIII. Tot això sembla bastant llunyà en el temps, de no ser perquè
visc a menys de deu quilòmetres de la residència d'un rei de debò,
com els dels contes.
I tot això, tenint en compte que les princeses ja no besen gripaus;
que els prínceps se semblen més als d'En Nicolás el florentí que
als de Blanca Neus, que segons el Programa per al Desenvolupament de
Nacions Unides, al Món hi ha més de dos mil cinc-cents milions de
persones que sobreviuen amb menys de dos euros al dia; i que només a
Espanya hi ha tres cents mil menors que pateixen explotació laboral...
Segons tot això, la monarquia és un vell símbol injust,
discriminatori, imposat per un ex militar delinqüent, car i inútil.
Per tant, tal com jo ho veig: quelcom simbòlic, vell, injust,
discriminatori, car, inútil i procedeix d'un colpista... no té
sentit. I encara menys si pot arribar a donar ordres als militars del
país, fins i tot en contra de la voluntat del President del Govern
electe.
10. LA MONARQUIA ÉS PER SEMPRE?
-------------------------------
D'entrada: no, la monarquia no és per sempre, té remei.
Descomptant el recurs a la guillotina, tan fora de lloc com la pròpia
monarquia, hi ha un tou d'opcions per a abolir aquesta incivilizada
forma de govern, però, per parlar clar: n'hi hauría prou amb
restaurar la República, i posar als membres de la reialesa a
treballar, com tothom.
La qüestió de la monarquia, no és més que la manifestació d'un
problema molt més greu: la base del qual té a veure amb l'essència
mateixa de la injustícia: en la repugnant creença que hi ha gent que
neix amb més drets que d'altres. Recolçar la causa del rei, és
afirmar que hi ha persones superiors, i això és tràgic, fa mal i és
mentida.
La vigent Constitució Espanyola de 1978 la van aprovar un conjunt de
polítics compromesos amb l'esperit de la democràcia, però atemorits
per una classe militar que seguia molt de prop tots els seus passos. No
hi ha llibertat amb por, i aquesta por es va reflectir en el Text, al
plasmar mals menors, com la monarquia, que en aquell moment, per pur
pragmatisme, no podien ser omesos. Cap demòcrata acceptaria mai una
fórmula de govern en la qual la sobirania no resideixi veritamblement
en el poble.
Respecto i confio en el poble. Tot plegat és només qüestió de
temps.
Jaume d'Urgell
mailto:ja...@durgell.com
http://www.durgell.com/
EN CATALA:
http://www.durgell.com/item/2005/11/8/contra_la_monarquia_en_catala
http://www.durgell.com/media/1/20051114-contra_la_monarquia.pdf
http://www.durgell.com/media/1/20051114-contra_la_monarquia.doc
EN CASTELLA:
http://www.durgell.com/item/2005/11/1/contra_la_monarquia
http://www.durgell.com/media/1/20051101-contralamonarquia.pdf
http://www.durgell.com/media/1/20051101-contralamonarquia.doc