Article: "El partit del Mal", de Jaume d'Urgell (versió traduida al català).
Jaume d'Urgell
=================
L'autor ens convida a un petit joc d'imaginació: un exercici irònic
-fregant el sarcasme-, en el qual ens proposa una sèrie de
situacions figurades, amb les quals prova d'ensenyar-nos una realitat
evident, però sense arribar a nomenar-la en cap moment.
Suposem que hi hagués un partit polític que odiés tant la
Democràcia, que aprofités qualsevol oportunitat per a conculcar els
seus valors... forçant la redacció d'una Carta Magna en la qual el
màxim mandatari no fos triat periòdicament pel poble... imaginem un
partit que no s'organitzés sobre la base de criteris democràtics,
sinó que els seus líders fossin nomenats de manera arbitrària i les
seves decisions estiguessin presidides per l'opacitat, el pensament
únic, i un inconfesable equilibri entre por i ambició. Un partit
polític la fundació del qual arrelés amb els hereus de qui en el seu
moment van prendre el poder per les armes, en contra de la voluntat del
poble expressada en les urnes.
Imaginem un partit polític que es negués a condemnar un règim
dictatorial que va arribar a empresonar comunistes, republicans,
homosexuals; va arribar a enviar tropes per a defensar el govern
d'Adolf Hitler; estigmatitzava a les mares solteres; va realitzar
bombardejos aeris sobre nuclis urbans desproveïts d'instal·lacions
d'interès militar i va arribar a prohibir l'ús de les llengües
autòctones... entre altres crims de lesa Humanitat.
Imaginem que existís un partit polític que es dediqués a traficar
amb els sentiments que envolten el fenomen del terrorisme, amb la fi
principal d'aconseguir beneficis electorals. Un partit que empenyés,
retorcés i collís cada gota de llàgrima de les pobres víctimes de
la violència política. Un partit que al mateix temps, trunqués
qualsevol solució basada en la paraula i els vots i es dediqués a
tirar més llenya al foc, explotant els odis més viscerals de totes
les parts en conflicte, mitjançant la unificació sincronitzada d'una
interminable sèrie de discursos incendiaris de divulgarien els seus
portaveus, escriptors, periodistes i tertulians a través dels mitjans
de comunicació de la seva àrea d'influència.
Imaginem un partit polític, que contés amb el suport incondicional de
l'exèrcit. Un exèrcit que faria les vegades d'ossera ideològica per
a tot un elenc de dinosauris -i descendents-. Un exèrcit que
-com tots els exèrcits- tindria esquemes d'organització feudal,
en el qual llibertats fonamentals com el dret de sindicació o reunió
estarien prohibides, i en el qual una petita cúpula ultra-feixista
dominaria una grapat de bretols armats, als quals -com en la llunyana
Roma- els prometen obsequis com la ciutadania -per als
estrangers-, o refugi per a frikys, dropos i llunàtics, i
s'organitzaria en legions.
Imaginem un partit polític que actués amb tebiesa a l'hora
d'investigar els casos de tortura i maltractaments que reiteradament
denuncien la Organització de les Nacions Unides i Human Rights Watch,
referint-se a Espanya en els seus respectius informes anuals.
Constituint-se en un encobridor de facto -quan no instigador-.
Imaginem l'existència d'un partit polític que tanqués periòdics. Un
partit que criminalitzés a altres partits polítics. Un partit que es
dediqués a augmentar ressentiments històrics entre els ciutadans dels
diferents territoris sobre els quals governés valent-se de perjudicis
ètnics, lingüístics, jurídics i fins i tot climatològics...
Suposem l'existència d'un partit que defensés els interessos d'una
petita elite empresarial, en detriment dels de les classes
treballadores; i que malgrat la diferència en nombre d'interessats, es
valgués els mitjans de comunicació de masses per a crear la
il·lusió que votar l'opció que et perjudica, és bo.
Imaginem un partit polític que valent-se de la por al desconegut;
proporcionés pensaments ja elaborats, per a alimentar la ment de qui
no es prenen el temps de fer-lo per si mateixos, aconseguint així
conrear llavors d'odi contra el divers: odi contra qui pensen d'una
altra manera, odi contra qui estimen d'altra forma, odi contra qui són
de fora, contra qui no són com nosaltres, contra qui no creuen el que
cal creure, contra qui són inferiors, contra qui sofrixen
discapacitats, contra qui van perdre una guerra...
Imaginem un partit polític que tingués un credo oficial. Un partit
que permetés que els cònsols d'una teocràcia totalitària
estrangera, decidir sobre la continuïtat laboral per una banda del
professorat espanyol, al que es pagués amb fons públics. Un partit
que supedités la tradició al progrés. Un partit per al qual la dona
no estigués en peus d'igualtat amb l'home. Un partit polític que
s'atrevís a legislar sobre la capacitat de les persones per a decidir
sobre el seu cos.
Suposem que aquest partit polític, fora capaç de valdre-se de
falsedats, per a involucrar-se en una orgia descontrolada de mort i
destrucció (guerra), anant del costat de qui posseïssin una brutal
desproporció de mitjans i tecnologia. Causant la completa destrucció
de les infraestructures d'un país llunyà, centenars de milers
d'assassinats -entre ells, periodistes i professionals de la
comunicació- i sumint a aquest poble en el caos i la misèria... amb
l'única intenció d'aconseguir majors cotes de poder i rendiment
econòmic.
Imaginem que existeix un partit polític que en el qual la corrupció
està bé vista, sempre que es dugui amb cert dissimulo. Un partit en
el qual no dubtarien a alterar el cens -per exemple, mitjançant la
inclusió irregular d'espanyols emigrants-, amb la condició de
aconseguir la permanència en el poder.
Imaginem un partit, per al qual la conservació del Mitjà Natural, la
investigació no-militar, la condonació del deute extern, les
polítiques d'integració d'immigrants, la lluita contra la violència
domèstica, la protecció de l'art o la cultura no representessin un
assumpte prioritari.
Imaginem un partit polític que fos capaç de manipular els fantasmes
de la desvertebración nacional o el soroll de sabres, amb l'únic
propòsit de fabricar continguts per a una oposició destructiva,
basada en l'allunyament de la realitat, la negació de qualsevol
argument aliè i la dolenta educació.
En cas d'existir un partit polític així, quin nom tindria?
Jaume d'Urgell
mailto:ja...@durgell.com
http://www.durgell.com
EN CATALÁ: http://www.durgell.com/item/2005/11/18/el_partit_del_mal
EN CASTELLÁ: http://www.durgell.com/item/2005/11/7/el_partido_del_mal